dilluns, 17 de maig de 2010

Una nova lluita

Aquests dies he estat una mica fora de tot, encara que he mirat de seguir comentant per aquí i per allà. No em veia amb cor, amb ganes ni amb inspiració d'escriure res de res aquí. El Bamboo torna a estar malalt, porta ingressat una setmana. El problema és el mateix de l'any passat, i ara sabem que no tindrà solució, encara que aquesta vegada se n'acabi sortint. Em fa una pena terrible aquest animaló que lluita amb totes les seves forces i sempre ho ha fet, però que té una condemna de vida a l'edat de dos anys. Pensant que aquest cop l'havia portat a temps al veterinari i, recordant el miracle de l'any passat, estava tranquil, però vaig deixar d'estar-ho. Avui, per primer cop, el gat a mostrat signes de recuperació. S'ha aixecat; ha menjat. Però l'esforç és titànic. I a més està afectat per complicacions que creiem degudes als problemes que va tenir en aquests dies d'ingrés. Si aquestes complicacions són transitòries tindrà una nova oportunitat. Si no, no hi ha manera de que tingui una vida digna. És molt dur haver de prendre una decisió al respecte, però s'ha de pensar què és el millor per ell. En Maua és un gat molt especial, molt. Malparit, de vegades esquerp, desobedient i superb. Però és un gat preciós que t'estimes encara que no vulguis, per molt que el tiraries pel balcó de vegades, la seva condició fa que vulguis cuidar-lo sempre i lluitar amb ell perquè tingui la millor vida possible. Això he fet, i això faré. No sé què passarà demà, però la lluita continua. Ànims Bamboo. Torna'ns a demostrar qui ets.  


44 comentaris:

  1. Saps una cosa? Et prometo que és veritat... Estava a l'ordinador, passant un escrit en un Word d'una cosa que no té res a veure amb el món dels blogs i, de cop, m'ha vingut com un flaix que havia d'entrar al TEU blog. Així que l'he actualitzat i em trobo aquest post.

    Ja m'havia adonat que alguna cosa et passava. No era normal en tu no respondre un per un els comentaris a l'anterior post, que no era massa complicat, sinó que era simpàtic, curiós... ni no haver actualitzat des de dimecres, ni celebrar d'una forma més escandalosa la victòria del Barça.

    No sé què dir-te... com tu dius, el que hagi de ser, serà... Només sé que he volgut escriure alguna cosa perquè veiessis que això s'omplia ràpid de comentaris de gent que t'estima... i que tots, tots desitgem el millor per en Bamboo... que és també una mica -si tu ens deixes, que ja sé que sí- com si fos de tota la família blogaire.

    Una súper-mega-abraçada.

    ResponElimina
  2. Espero que es recuperi! Si lluita com ho està fent, potser podrà aconseguir-ho.

    ResponElimina
  3. Amb en puck al damunt mossegant el braç, només us podem acompanyar desitjant que se'n pugui sortir i tingui una altra oportunitat.

    Segur que posarà i treurà forces d'on sigui. Ja ho dius, és un gat ben especial i fort. Segur que ho intentarà de valent.

    Sigui quina sigui la decisió que hagis de prendre, tens tot el nostre suport i segur que serà des de l'estima cap a ell i el millor per a ell.

    una abraçada ben forta per a tots tres!

    ResponElimina
  4. Xexu... uf... que difícil... em sap molt de greu, maco... sóc incapaç de dir-te res més. Cuida't, è?
    una abraçada :*)

    ResponElimina
  5. Esperem que vagi tot bé. XeXu. És fort, malgrat tot, altres vegades ho has dit, i a sobre té tota la teva cura, atenció i estimació. Ha d'anar bé per força.
    Ànims i petons, maco!

    PS Jo també vaig trobar una mica rar el teu comentari d'ahir. Gràcies doblement, per l'esforç!

    ResponElimina
  6. No sé que dir...a part de donar suport en tot el que et diuen aqui dalt.Lluita,d'acord?És molt fort,sou molt forts.Una abraçada molt forta i molts ànims a tots tres!

    ResponElimina
  7. Ja no hi pots fer res més tu. Estigues al seu costat, segur que ho enten.
    Una abraçada animosa!

    ResponElimina
  8. Tant de bo es recuperi i en surti victoriós. Ànims!

    ResponElimina
  9. Au, va, XeXu, esperit amunt i transmet-li al Bamboo la força que necessita per sortir-se'n. Que et vegi pletòric, que et vegi lluminós i energètic; segur que això l'ajuda a recuperar-se. Va, amunt; tots dos!

    ResponElimina
  10. En aquestes situacions és molt difícil dir alguna cosa. Et pots posar a escriure i a esborrar com si fossis boig. Només puc dir-te que em sap greu, i que desitjo que en Bamboo es recuperi.

    *Sànset*

    ResponElimina
  11. És de mal fer però de vegades calen decisions dràstiques per deixar el sofriment a banda en totes les parts. Tu tens la decisió a les teves mans veient el seu estat sabràs el que s'ha de fer.

    ResponElimina
  12. MAUAAAAAA!! Qui no té animals no ho pot entendre. Diria més: qui no té gats no ho pot entendre, que sigui un moment tan difícil. Per una banda, vols que no pateixi i amb ells és una sort tenir la possibilitat de prendre la decisió. Per altra banda... és una putada que hagi de ser una decisió. Agraeixo que amb la Pucca la veterinària ens ho pintés tan clar "no li podem fer res" deia, mentre la gata es recargolava de dolor. Encara avui dubto que fós veritat, crec que un altra veterinari ho hauria fet millor i hauria vist d'entrada que s'havia intoxicat. Hòstia, em cabrejo només d'escriure-ho, perquè li vam dir mil vegades que no podia haver-se donat un cop tan fort, que aquell dolor era d'una altra cosa. Bé, no continuu perquè em transmet molt mal rotllo. Sigui com sigui, és un moment molt difícil. Ànims, en Bamboo és un gat molt fort!!

    ResponElimina
  13. la lluita per la vida ha de ser ferotge i tossuda. Sort.

    ResponElimina
  14. És cert que quan ja no es pugui fer res més has de ser prou fort per evitar-li (i evitar-te) més sofriments. Però mentre hi hagi alguna possibilitat, fas bé de lluitar amb ell i per ell. Ànims!!

    ResponElimina
  15. Estic enviant-vos a tu i a en Bamboo tota la força i energia positiva que tinc. Ànims, ànims, ànims. La natura sovint ens sorprèn i ens dona lliçons. Ell vol sortir-se'n, i això és primordial perquè ho faci. Una abraçada gegant.

    ResponElimina
  16. Ja saps que jo de gats no sóc gaire, però sé què se sent perquè a casa hem patit molt per la nostra gosseta. En el nostre cas, però, ja era un animal vell i les decisions potser són una mica més fàcils de prendre.

    I callo, perquè en Sànset té molta raó, però abans deixa'm que et desitgi també els comentaris d'en Ferran i d'en McAbeu. Molts i molts ànims i una abraçada ENORME!!!

    ResponElimina
  17. Molts petons, Xexu, i ànims pel Bamboo, que és un lluitador de mena!

    ResponElimina
  18. una abraçada ben gran, xexu, i una altra pel bamboo, que sap perfectament com te l'aprecies
    :))

    ResponElimina
  19. Pensa abans de llençar el gat pel balcó, només ho podràs fer set vegades! Bé, deixant les bromes a part, de què serveix estar en aquest món patint. Tant de bo que nosaltres, els humans, quan arriba un moment de la nostra vida en que tot és patiment, poguéssim triar marxar.

    Molts ànims XeXu i una forta abraçada!

    ResponElimina
  20. Ànims Xexu. Una sensació (tristament) coneguda per mi i el que va afectar en el seu moment a ma mare.

    Ara tenim per casa meva dues gates i m'obligo a no pensar en la reacció del nen en un cas així.

    ResponElimina
  21. Una forta abraçada, tots 3 sou molt forts, agosarats, valents i us teniu els uns als altres, així que no defalleixis i t'envio un fort petó i tots els ànims que calguin, esperaré al nou post, i a veure, si com l'any passat, la sort i la valentia també fan acte de presència :)

    ResponElimina
  22. XeXuuuu! En Bamboo ha de saber que té la sort de tenir algú com tu al seu costat!

    Ptons

    Utnoa

    ResponElimina
  23. Puc dir una cosa?
    Amb els animals podem decidir. Amb les persones no, (tot i que potser és una sort, no vull ni imaginar el difícil que seria...)
    Estimar és bonic.

    ResponElimina
  24. Ànims nano.

    El bambú és una planta d'aspecte fràgil, però terriblement robusta. I pel que dius el teu gat fa honor al seu nom. Sigui quin sigui el resultat caldrà aprendre de la seva força interior.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  25. Ha de ser dur, no m'ho puc, ni vull imaginar. Una abraçada i molts ànims.

    ResponElimina
  26. No sé perquè existeix la vida ni sé perquè morim, ni sé si és transitori o un cert final, tampoc sé perquè ens espatllemn o perquè no funcionem bé, el que sé és que patim quan veiem dolor, admirem els qui saben lluitar per viure i plorem d'enyorança pels qui no hi són. Ho dic amb total transcendència i tranquil·litat, sense voler ara anar més enllà sinó que m'adono que som un puntet ( o molt menys que això) dins del cosmos, un puntet molt fràgil i perenne... i l'energia? en què es transforma?
    Només volia dir... si el cor t'ho diu és que per ara, segur que se'n sortirà! I s'ho mereix!

    ResponElimina
  27. Et compren perfectament. Amb la gosseta ens passa una cosa quasi igual. Ara està bé, però ja ens han dit que mica en mica s'anirà apagant. És dur. Ara, a gaudir al màxim d'ella i que visqui el millor possible!

    ResponElimina
  28. Amb totes les nostres forces intentarem que en bamboo continuï tirant endavant... amb algú que el cuida com tu acabarà sortint-se'n, o com a mínim, no podrà sentir-se mai tan estimat. I les ganes de lluitar creixen quan es té aquesta sensació de calidesa i suport al voltant.

    així que una abraçadassa pels dos!

    ResponElimina
  29. Moltes, moltíssimes gràcies pels vostres comentaris i el vostre suport. La batalla del Bamboo continua, però no pinta bé. Li cal un miracle, i li cal fer-lo a ell. Ara només ell es pot salvar. Ara no en puc dir res més, tant de bo pugui donar bones notícies aviat. Però em temo que això no arribarà. El temps passa i hi ha coses que no milloren. Caldrà que es valori convenientment si el gat pot tenir una vida digna tal i com està ara. I en alguns estats no es pot permetre que es quedin. Per pena que faci, per molt que ens costi decidir sobre la vida d'un animal tan estimat. Pensarem que és pel seu bé i ens torturarem per no haver esperat un dia més, o haver-ho fet millor. Així va. Però si no hi ha res a fer, millor acabar amb el patiment de tots. Gràcies per ser-hi.

    ResponElimina
  30. Ai, Bamboo!!! Posa't bo!!!
    :'(

    Un petó ben gros i força.

    ResponElimina
  31. Ostres, XeXu, cada dia passo un munt de vegades a veure si hi ha notícies...

    Va, Bamboo, va... treu el teu caràcter!!

    Una abraçada ben gran, XeXu!!

    ResponElimina
  32. Ostres, noi, ja fa molt que no entrava al teu blog i no sé, he pensat en tu i els teus petits i PAM! Ara estic una mica com afectada. L'últim que m'esperava era això. Sigueu forts, que tots dos ho sou. Molts ànims!! Una abraçada. Per cert, sóc la María.

    ResponElimina
  33. Força,Bamboo!! I força, Xexu! De vegades la vida ens sorprèn positivament...

    ResponElimina
  34. Un petó enorme, Xexu. Estas fent tot el que pots i l'estas estimant per damunt de tot.

    ResponElimina
  35. saps Xexu facis el que facis, prenguis la decisió que prenguis mai estaràs segur de si era el que havies de fer, sempre t'ho preguntaràs i encara que sàpiques que era el correcte, t'ho preguntaràs igualment. Així es troba el meu germà quan pensa en la Nina, així ens trobem tots perquè tots vam recolzar la seva decisió, no es podia fer res més... d'això n'estem segurs. Vam fer el millor per ella.
    En Maua no patirà gens si depèn de tu, però i tu, què tal estàs?
    una abraçada ben forta, maco i cuida't i no t'aferris a cap falsa esperança, en això no.
    Fes-li una moixaina a en Maua, amb molt de caronyo, ok?
    ummmm... molt optimista no ho sóc ja ho sé, però hi ha coses que s'han d'acceptar tal com són.

    ResponElimina
  36. Pobret, desitge que es pose bo... ànims!

    ResponElimina
  37. Llegeixo això i m'omplo de tristesa perquè sé la tristesa que pots sentir en aquests moments, però també sé que decidiràs el millor per al gatet.
    Ara només em surt dir-te que siguis fort i que tinguis molts d'ànims per transmetre-li positivament al Bamboo.
    Una abraçada molt gran...

    ResponElimina
  38. t que tot i anar passant no t'havia deixat cap comentari, ho sento.
    Confio que el miracle es produeixi, tant de bo... però si no és el cas no et sentis culpable,tu has fet tot el que has pogut i una mica més i el més important l'has estimat.
    Sé que és moalt fàcil dir-ho i només de pensar en que això ens pot passar un dia amb la Bruna ja m'engoixo.

    Molt ànims a tots tres!

    ResponElimina
  39. molts ànims!

    envolta't dels que t'estimes, deixa't cuidar perquè la càrrega sigui més lleugera.

    segur que el bamboo lluitarà amb força. és un lluitador nat!

    una abraçada ben gran per en bamboo, en blog i per tu!

    ResponElimina
  40. ens fan patir tan quan els veus malalts i indefensos...

    ResponElimina
  41. Hem de poder creure que se'n pot sortir. En Bamboo és un dels nostres i se n'ha de sortir. Sento aquests moments durs. No dubto que està molt i molt ben cuidat aquest gatet. Ànims i un petonet!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.