dijous, 27 de maig de 2010

L'eriçó

Ja era força tard al vespre quan els gossos van començar a bordar. Alguna cosa els havia inquietat. En veure que no paraven, vam sortir fora a veure si hi havia algú o passava res. Però no, els gossos estaven en un racó bordant al terra, algun d'ells empenyia alguna cosa amb el morro. Algun animal, vam pensar. I quan vam aconseguir treure les bèsties d'allà el vam veure, era un eriçó ben maco, i ben esporuguit. Vam posar-li una caixa de fruita a sobre i el vam deixar allà, esperant a que es fes de dia per veure'l millor, si no s'havia escapat. El dia següent encara hi era. Vam mirar d'alimentar-lo una mica i vam jugar amb ell, protegits amb uns guants ben gruixuts. Me l'hagués volgut quedar, era preciós. Però el vam acabar deixant en llibertat altre cop, que fes el seu camí. Aquí a l'habitació i tinc un suro, i allà hi ha una foto seva. La foto vol dir moltes coses més, però ell segueix sent preciós.

Podria dir que l'eriçó és l'animal que més m'agrada. I per descomptat, si m'he d'identificar amb alguna bèstia, seria amb aquesta. Així mateix em veig, i a alguna gent a qui ho he dit hi han estat d'acord. Petit, va a poc a poc i llueix una cuirassa de punxes dins la que es pot amagar fent-se una bola. Si li vens de bones no et farà mal, però ves en compte pot tenir males puces. Però la cuirassa no és completa i té fissures. I no sé per què, tinc la impressió que fa la mirada trista.

I vosaltres? Us veieu tan clarament reflectits en algun animal?

32 comentaris:

  1. Molt grossa te l'han de fer, crec, perquè aquestes males puces surtin! A tots ens arriba un moment que ens treuen del punt i no podem aguantar res. I també, és clar, necessitem un lloc on refugiar-nos amb les nostres coses.

    ResponElimina
  2. Hola, eriçó... jo vinc de bones, eh? :-)

    Mira, això ho he de pensar molt, de moment diria un cargol, un cargolet... però m'ho pensaré més i et faré un comentari quilomètric d'aquí una estona :-))

    ResponElimina
  3. Els eriçons són preciosos, a mi també m'agraden, però no per identificar-me amb ells. Jo no sóc com un eriçó.

    No sé no hi he pensat mai, en identificar-me amb un animal, però el primer que em ve al cap, ara, és la tortuga, potser perquè tinc una amiga que m'ho deia, fa anys. En aquell moment potser era cert... ara no tant. Abans m'ho prenia tot amb molta calma i sense pressa, ara a vegades em reconec més impacient, amb més pressa per aconseguir les coses. Les persones canviem amb els anys...

    ResponElimina
  4. Demà, per tu, espero estar en forma més que avui, et deixaré a casa meva un conte de l'eriçó. Sé, ho se del cert, que t'agradarà molt!

    Un petonàs, estimat, una bona tria! Jo adoro les tortugues, molt!

    ResponElimina
  5. Jo no ho he pensat mai...Assumpta? Un cargol??? A veure, espero el teu comentari quilomètric. I XeXu, la teua explicació és molt gràfica i metafòricament parlant pot ser que t'hi assemblis. Em queixen malament aquests bitxos perquè de petita me'n vaig clavar un al peu i em va fer molt mal. No sé, pot ser a partir d'ara em cauran millor.

    ResponElimina
  6. Parlant d'eriçons, encara me'n recordo com quan tenia 4 i tot just feia poc que començava a jugar a futbol en el meu equip. Un dia d'entreno, va aparèixer un eriço al mig del camp i tots ens vam morir de por al veure un animaló tan estrany. Totes les pilotes anaven al seu costat però ningú era capaç d'anar a buscar-les, tampoc el meu entrenador jeje.

    ResponElimina
  7. Quin post més maco.M'agradaria assemblar-me a un gatet,però de vegades tinc la sensació que m'acosto més a una puça...

    ResponElimina
  8. crec que mai he vist un eriçó "en vivo y en directo". Són difícils de trobar!

    si m'he d'identificar, com ja han dit alguns, jo m'identifico amb una tortuga. és lenta, li costa caminar. té una cuirassa ben dura però alhora ben fràgil de trencar. i quan m'espanto o aclaparo, em tanco dins.

    ResponElimina
  9. Són simpàtics i macos els eriçons, no sé, jo sempre els he trobat simpàtics.

    I respecte les comparacions... bé... jo ja sóc de per si prou animal!!! ;)

    ResponElimina
  10. Bé, de fet no tinc ni idea amb quin animal m'identificaria :-)

    Abans m'ha vingut al cap el cargol suposo que perquè és l'únic animal del que m'he sentit dir una vegada que jo era com ell: "jo sóc com un cargol"... recordo perfectament el motiu que m'ho va fer dir... però no em referia que m'hi sentis identificada "sempre"... tot i que m'acabo d'adonar que, potser sí que en tic moltes característiques... Després miraré d'explicar perquè aquella vegada ho vaig dir.

    El que m'acabo d'adonar ara és que els cargolets sempre van amb la casa al damunt i jo faig alguna cosa similar ;-))

    Pot semblar ridícul o infantil, però és absolutament cert: Molts caps de setmana, quan anem a Barcelona (a vegades tan sols un dissabte anar i tornar!!), jo agafo una llibreta per si... una altre per si... un estoig amb llàpissos, mitja dotzena de bolígrafs, un llibre "de repost", la càmera de fotografiar -evidentment!- si estic brodant alguna cosa, també l'agafo -encara que sàpiga que no tindré temps, perquè estic segura que si no ho faig així llavors sí que tindria temps jeje- en fi que, com diu en Josep Lluís, "m'emporto el meu món"...

    Però aquella vegada que ho vaig dir em referia a quan el cargol que, normalment, quan està despert, surt fora de la seva closca i va caminant poc a poquet tan tranquil ell (amb la caseta al damunt), només amb que algú li faci una miqueta de mal (el típic dit que toca una banyeta per fer-lo amagar) ja s'espanta... i si l’empipen més, es tanca de nou dins la seva caseta. Amb això volia dir que sóc una persona molt confiada, que sempre creu que "to er mundo é güeno" i que, per tant, és molt fàcil fer-me mal... i que quan algú em fa mal, me'n sento molt i m'amago.

    Apa! Un rotllet dels meus ;-))

    ResponElimina
  11. Al poble, la meua família rep el malnom dels gats, quan tinc alguna conversa amb el iaio un poc més "transcendental" sempre acaba dient-me que la més gata sóc jo. Un dia li vaig preguntar per què i em va contestar; "perquè sempre caus dempeus"...hi ha gent que no hauria de morir-se mai :)

    ResponElimina
  12. Per cert! em demane presidenta del club :p

    Salut i un bes!

    ResponElimina
  13. Hosti, doncs jo no sé què dir-te... Sempre he pensat que m'agradaria ser una tortuga per la imatge que se'n té, però sempre tinc milers de coses a fer i milers de coses al cap, així que ni tranquil·litat, ni lentitud, ni res! Però suposo que diria que sóc una mica lleona perquè tot i semblar ferotges, són molt tendres amb els seus; perquè són animals que viuen en bandades, en família i jo sóc molt familiar; perquè tenen aquell punt de mandrosos que jo també tinc... No sé, suposo que diverses coses...

    ResponElimina
  14. Ups, ostres, no ho sé ... suposo que és perquè ja sóc un bon troç d'animal, jo.

    ResponElimina
  15. Jo sóc com el meu gat... molt més del que podria reconèixer, la gran diferència és que ell quan té por es pot quedar amagat dins el llit, jo n'he de sortir :P

    Estic d'acord amb tu, ets preciós.

    ResponElimina
  16. Doncs no ho sabria dir. Alguns animals que m'agraden són els cavalls i els dofins però no sé si m'identificaria amb ells o no... M'ho penso ;)

    ResponElimina
  17. Jo també vaig fer una entrada al meu bloc parlant de l'animal amb el que m'identifico, i també és l'eriçó!! Però no pas per lo bo, sinó per lo dolent; faig mal a la gent amb les mateixes punxes amb les que em defenso! I produeixo el mal que, a la vegada, jo m'intento evitar... I tot sense tenir-ne intenció.

    Tot i que també el veig un animal solitàri.. I en això ja no m'hi reflecteixo!

    ResponElimina
  18. Moltes vegades m'identifico amb el burro català, animal que s'ho carrega tot a l'esquena i calla

    ResponElimina
  19. El nen, que té com animal favorit el guepard des de temps inmemorials, un dia em va fer la mateixa pregunta. No vaig saber què respondre-li perquè, la veritat, els animals mai han despertat massa el meu interès.

    Però, com ha dit en Joan, potser el burro català seria, per burro i per català, el més adequat per mi.

    ResponElimina
  20. Ostres, què bé queda el "C@ts" taronja damunt del color negre!! :-))

    ResponElimina
  21. mmmm, com a contradictòria que sóc... entre el comentari de l'òscar sobre l'animal preferit del seu fill i que avui la meva companya de feina m'ha fet pensar... No sé com hem acabat parlant d'animals (xq n'és forofa del món animal) i quan li he parlat de la tortuga, m'ha recordat que un dia li vaig dir que el meu animal preferit era la pantera negra, per la passió pels felins, perquè espanta una mica, es fa respectar i és lleial (més que res per la bagheera del llibre de la selva). Segons la meva companya tinc més de pantera que no pas de tortuga. Però a mi no m'acaba de convèncer...

    suposo que fins i tot en les assimilacions seria diferent com es veu un que com el veuen els altres.

    ResponElimina
  22. Doncs jo m'identifico amb el cranc (serà perquè vaig néixer en ple juliol? jejejej).
    De vegades no saps si vaig o vinc. La meva cuirassa és el meu millor resguard i, en el meu cas, quan no tinc més remei que defensar-me, les pinces són la meva millor arma (afortunadament no les faig servir gaire... ;P).

    ResponElimina
  23. L'elegància de l'eriçó je, je. Jo no sabria dir amb quin animal m'identifico, però sí puc dir que si ens hem de reencarnar m'agradaria fer-ho en algun animal volador, ni que sigui un mosquit.

    ResponElimina
  24. Ja tens el teu conte, bé, el conte de l'eriçó! Petonassos!

    ResponElimina
  25. Moltes gràcies a tots per aquests comentaris. M’ha agradat veure els vostres animals, i sobretot perquè hi ha força diversitat i no heu caigut en els tòpics. De fet, era això, a tots ens poden agradar els mateixos animals, els més simpàtics, però no ens hi hem de sentir identificats necessàriament.

    Albert, no creguis, eh, les males puces surten sovint, ja és manca de paciència. Tenir punxes és una avantatge. Et serveix per dues coses, per amagar-te, i també per atacar si convé.

    Carme, si amb el temps canviem potser un dia m’esquilaré les punxes i serà més fàcil arribar a mi. No té res dolent ser una tortuga, si això et fa ser segura amb els passos que dónes. Ara que, poder-se desproveir de la closca i córrer una mica més tampoc és mala cosa.

    Zel, moltes gràcies pel teu conte, ja el vaig llegir i comentar.

    Kweilan, miraré de no punxar-te cap peu, a veure si et convenço que els eriçons no som tan dolents. Tu podries ser una rata de biblioteca, en el bon sentit, eh? Que a mi m’agraden les rates, les blanquetes d’ulls vermells, el que passa és que de vegades m’ha tocat obrir-les…

    Jordi, gràcies a déu que ningú el va confondre amb la pilota i li va clavar una puntada de peu. Pobre bèstia, que té punxes però per dins és igual de tovet que qualsevol!

    Judith, una puça? Per què? No em sembla que una puça sigui un animal amb massa bona reputació…

    rits, on jo el vaig veure era força lluny de Barcelona, i l’ambient acompanyava més. Crec que no n’he tornat a veure cap altre al natural. Fas una descripció com la meva del teu animal. Em pregunto si no som massa durs amb nosaltres mateixos, o ja és que som així realment. De totes maneres, com deia més amunt, no té res dolent ser tortuga. Al cap i a la fi, tots ens amaguem, jo rere les meves punxes.
    Comentari 2: em sembla que la imatge de la Bagheera no és ben bé com seria una pantera negra. Vaja, que si me’n trobés una de cara, jo no esperaria que fos lleial, fugiria cames ajudeu-me. Encara que t’agradi, que és un animal magnífic, jo no t’hi veig. Ara, és molt cert que de vegades la nostra pròpia percepció i la que tenen els altres de nosaltres és molt diferent. Sempre ho serà, però en algunes persones segur que això s’accentua.

    Carquinyol, a mi també em semblen simpàtics, sobretot curiosos. Però el que vaig veure feia una mica cara de pena. A veure si afines més amb l’animal que t’identifica.

    Assumpta, en començar a llegir el teu comentari no-tan-quilomètric m’ha passat pel cap que esperava que no diguessis que eres un cargol per les baves! Perdó, perdó… de mal gust. Sí que ets una mica exagerada emportant-te coses per un sol dia, podries provar de deixar alguna cosa, cada dia algun item més, i ja veuries que no passa res. Un bon llibre i alguna altra cosa per distreure’t, el que t’abelleixi aquell dia. I anant a la teva descripció del cargol, la veritat és que en aquest sentit t’escau, trobo. A la gent li pot sobtar que el triïs, la Kweilan se n’estranyava, per exemple, però segur que l’has convençut amb l’explicació com a mi. M’agrada aquesta descripció, com la de la rits, com la que he fet jo al post. Si t’identifiques amb un animal has de saber dir per què. I vosaltres ho heu fet, així que gràcies.

    ResponElimina
  26. Xica, tens sort si sempre caus dempeus. Però t’he de dir que els gats no sempre cauen de quatre potes. El meu gat (ara ja únic, pobret), és molt patós, i es fot cada llet… l’he vist caure’s sol. És un cas. Així que com veus, ser gat no és cap garantia. Però el teu avi té bona vista, això sí. Ei, si tu ets la presidenta, jo em demano tresorer, eh!

    Núr, vaig imaginar que si passaves per aquí mencionaries les tortugues. Però bé, que t’agradin aquests animalons no vol dir que t’hi sentis identificada, és clar. Tampoc no t’hauria fet una lleona, però amb la descripció que en fas… bé, s’ha de dir que les lleones són les ferotges i les que cacen, que els mandrosos són els lleons mascle. La veritat és que no ho menciones massa, però penso que ets molt lluitadora i que treus la mala llet quan toca, cosa que no és gens incompatible amb les altres coses que dius, i potser sí que t’escauria. I a mi m’agrada quan treus aquesta rauxa. Però ara no em mosseguis, eh?

    Joan, tots ho som, però segur que amb algun animal t’hi identifiques més.

    Elur, perquè tots els testos s’assemblen a les olles. Porteu tant temps junts que ja us assembleu. Vols dir que ell no ho ha après de tu? O ets tu qui has après d’ell? De totes maneres, els gats són molt porucs i no és res bo que s’amaguin quan els entra el canguelo. Les Elurs són molt més valentes i surten del llit a batallar cada dia, encara que sigui abril o dimarts. És el que hi ha.

    Myself, són animals nobles i molt macos. Hauries de dir tu si realment t’hi assembles o només t’agraden.

    Clara, és una manera com una altra d’evitar que ens facin mal, fer-ne amb les mateixes armes. De vegades no es pot evitar, tot i que no sigui agradable ni recomanable. No ho volem, però portar una cuirassa amb punxes és el que té, no se’ns pot acostar massa, no només no ens feriran, sinó que poden prendre mal. Segur que hi ha persones amb les que som capaços d’amagar les punxes. I mira, en això de solitari… també té un punt que m’agrada l’eriçó.

    Garbi24, no em sembles precisament de les persones que calla. Encara que carregar-nos coses a l’esquena és un altre esport nacional.

    Òscar, espero que això de burro t’ho diguis per ser una mica animalot de vegades. Si no, no t’ho accepto. Tampoc et veuria guepard, hehehe. Però mira, amb això de català, doncs encara, i a més coincidim.

    Joanfer, és una bona imatge de tu. Em pregunto per què molts de nosaltres busquem animals que llueixen alguna mena de cuirassa o protecció. Tu que en saps d’aquestes coses potser ens en podries donar una explicació.

    Atzu, si pots triar, potser que sigui alguna cosa millor que un mosquit, no? No et conformis amb poc, tria un pterodactil, per exemple!

    ResponElimina
  27. No sé si sóc la persona més adequada per fer una interpretació com aquesta, doncs hauria potser d'aprofundir una mica més sobre aquest tema. I segurament l'anàlisi seria digne d'un post.

    En qualsevol cas, el primer que em ve al cap són coses com: esperit de supervivència, autodefensa, la tendència que tenim a protegir-nos de tot allò que ens fa mal, fur intern on pair les nostres pors....

    Normalment és propi de persones molt sensibles.

    ResponElimina
  28. Buscava la cançó que cantàven la Sílvia Comes i la Lídia Pujol fa uns anys, però m'he trobat això... http://es.wikipedia.org/wiki/Dilema_del_erizo
    El poema de Cernuda és preciós.

    Jo... sóc de gats: esquerpa, rabiosa, simpàtica i manyaga... quan vull.

    ResponElimina
  29. Et complac dient-te que sí, que la mala llet també la tinc... hahahaha I si per anar a caçar entenem anar a fer la compra (proveïment d'aliment), com que tinc més temps que el ninuBunik, doncs mira... hahahaa!

    ResponElimina
  30. oooooooooh!! Es pot saber per què el meu comentari no va sortir????? T_T

    Bé, vaig fer una mescla de dofí-formiga que m'havia quedat molt bé, ostres, quina ràbia!! Bé, m'agrada estar activa, em considero social però les grans aglomeracions són puntuals, igual que els dofins, que s'uneixen en grans manades només per caçar... després cadascú amb els seus (que no són pocs, però ja no parlem de 300 animals juntets!). Però la pell, massa llisa, massa turgent... la meva és més com la de la formiga, quitina hiper-resistent per poder-me defensar si cal. No tinc pinces, ni punxes... no em defenso així. És més, potser no em defenso, potser només em limito a resistir cops amb la cuirassa. I a més, segueixo una mica la filosofia del mica en mica, anar fent...

    ResponElimina
  31. Deric, per algun motiu especial?

    Joanfer, pel coneixement que ens tenim els que fa temps que correm junts per la catos, em sembla que la teva definició quadra força amb les persones que han manifestat sentir-se identificats amb bèsties que porten cuirassa. Em sembla que no vas gens desencaminat!

    M, i quan no vols ser com un gat, com ets, hehehe?

    Núr, prou que ho sé que tens mala llet. Però també sé altres coses. Ah, i per mi tenir mala llet no és cap defecte, ni un problema. Sempre que surti quan toca. No home, no! Sortir a comprar no és igual que caçar! Potser anar a les rebaixes sí, però menjar no!

    Laia, si no haguessis mencionat els dofins això no seria normal! Però la formiga ja em sorprèn més. Mica en mica i anar fent, però treballadora, això sí que trobo que t'escau. Però la cuirassa de la formiga no em sembla de les més resistents que podries tenir. Si només resisteixes cops i no t'has de defensar, potser que et busquis una cuirassa més potent. Tot i que et recomano treure les urpes. Això sempre.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.