dimecres, 21 d’abril de 2010

Per una rosa

Divendres no seré per aquí, i avui he volgut tenir el detall de regalar roses a les meves companyes d'ala de l'empresa. No és el primer cop que ho faig i m'agrada fer-ho. A mi no em sembla per tant, però bé, és normal que apreciïn el detall. Naturalment, m'he guanyat uns quants petonets, que no està malament! Però m'ha impactat una companya que m'ha dit una frase que no m'esperava, i molt menys d'ella. Si m'ho hagués imaginat hagués pensat que ella es miraria la rosa amb cara de 'de què va aquest tio?', el seu posat és dur i distant, però m'ha vingut a veure a la meva cova i m'ha dit: 'tant de bo tots els homes fossin com tu' (en castellà).

Ostres, m'ha deixat de pedra. Vaja, que segurament no és per tant, però m'ha semblat que es conformava amb molt poca cosa per dir una frase, al meu entendre, tan gran. Em sorprèn que hi hagi gent que vegi tan desmesurat un present tan obvi com és rebre una rosa per Sant Jordi, m'indica que alguna cosa no va bé. O potser és perquè no tenia necessitat de regalar-li i era esperable que només en tinguessin les meves companyes més directes. Però o totes o cap, no?

No vull ni pensar què passaria si tots els homes fossin com jo. No aniríem gens bé, no. Per sort, no és així, i per sort, amb un n'hi ha prou i de sobres. Pobra noia, que poc conscient en dir-me això. Sembla que és molt fàcil fer feliç a la gent. Almenys a alguna gent.

31 comentaris:

  1. Jo també faig això cada Sant Jordi laborable que estic a la feina (l'únic home allà on estic sóc jo...) i també he sentit comentaris com el que reprodueixes.

    Ara bé, aquest any ho sento molt però me l'he agafat de festa !!

    ResponElimina
  2. De vegades amb poca cosa n'hi ha prou per aportar felicitat a la gent.

    ResponElimina
  3. aquests detalls s'aprecien i es valoren molt. I no, no és tan habitual com hauria de ser. No no només el fet de regalar roses per Sant Jordi que em sembla una cosa preciosa vinguen d'on vinguen, sinó el fet de tenir detalls amables amb la gent que ens envolta. Així que supose que la frase d'aquesta noia et volia demostrar el seu agraiment davant d'un fet que no és massa habitual. És un detall molt bonic, la veritat! Jo no sé si tindré rosa per Sant Jordi perquè al meu voltant ningú té aquest tipus de detalls però igualment espere gaudir d'un bon dia de Sant Jordi! B7s!

    ResponElimina
  4. Un petit gest pot ser molt gran! I ja veus que l'ha agraït i la resta, segur que també. Però possiblement per a ella ha estat important.

    Un detall bonic, Xexu!

    ResponElimina
  5. Què detallista ets! ;-))

    No sé què passaria si tots els homes fossin com tu, però una colla de coses dolentes segur que desapareixerien :-)

    Ara bé, perquè vegis que n'hi ha que també ho són, aquest migdia en Josep Lluís m'ha enviat un mail en que em deia que no estés trista pel Barça, que això es podia remuntar i que, amb el nostre públic i un arbitre just, ho podiem fer... jejeje... m'ha fet una gràcia! ;-))

    ResponElimina
  6. Que pensin en tu sempre és molt gratificant. Un home que té detalls sempre s'aprecia molt. Bona diada!

    ResponElimina
  7. bé... o sigui, situem-nos, tots els homes serien capris... ummmmmmm... és prou interessant, sí, a mi ja m'està bé, è? on he de signar?

    ara seriosament, dubto molt que et diguin aquestes coses només perquè li hagis regalat una rosa per sant Jordi, la deus tenir enganyada de tot l'any ja, no fotem!!!

    Una abraçada, maco i una cosa: ni somiar que tots fossin com tu! després no podríem apreciar la sort que és saber-t'hi!

    ResponElimina
  8. Ho torno a llegir (jeje sempre ho faig) i imagino a aquesta noia, de la que tu no esperaves cap reacció especial... i que, de cop, s'ha trobat amb una rosa i li has arribat al cor... És una història molt maca :-)

    Potser la noia té algun motiu per no estar massa contenta habitualment, no ho sabem, però el que és segur és que avui haurà anat pel carrer, amb la seva rosa, ben feliç d'haver rebut un detall així ;-)

    ResponElimina
  9. Potser ella tampoc s'ho esperava de tu...els detalls són importants...al capdavall si t'ho ha dit és perquè ho pensava....i és més aviat bo trobar i rebre detalls roses o paraules inesperades...Doncs que passis un bon dia de Sant Jordi!

    ResponElimina
  10. Un detall molt maco, que no em sorprèn gens de tu, i que segur que sumat a d'altres que t'ha observat en altres moments li ha fet venir-t'ho a agrair amb aquesta frase. Segurament, el fet d'avui és el que haurà estat definitiu per ella.

    Petonets, preciositat! :-)

    ResponElimina
  11. molt ben fet Xexu! A veure si totes et regalen un llibre ara!

    ResponElimina
  12. Ai Xexu... doncs que diguis tu una cosa així no ho entenc! Vull dir que tu reconeixes els detalls, i ets d'aquells que sap apreciar les petites coses. Doncs que et regalin una rosa ho és. És un petit símbol preciós, trobo. A mi també em faries feliç amb tant poca cosa, i això és una bona senyal: aprenem que de vegades donem massa voltes a tot plegat, que ens deixem endur per unes metes que ens han marcat i que potser no són les nostres, i que les coses poden ser molt més senzilles. Ets un sol, noi!


    Així que per rebre roses cal anar a treballar amb en Xexu o Carquinyol? Nois, hi ha vacants o què?

    ResponElimina
  13. Ets un deetallista.
    És un sort veure que encara queden cavallers...

    ResponElimina
  14. Si tots els homes fossin com tu, els floristes saltarien de contents!

    El fet de donar la rosa a l'avançada també té el seu punt, segurament no ho esperaven...ets un crack!

    ResponElimina
  15. Potser regalar una rosa és poca cosa, no costa gaire, però és tot un detall i me n'alegro a aquesta noia li hagi agradat tant :) Com ja t'han dit sempre ens agrada que pensin en nosaltres i potser aquesta noia no havia de rebre cap rosa aquest any i tu li has arreglat la diada o potser no s'esperava que te'n recordessis d'ella... i ho has fet. En qualsevol cas per poc que sigui és un detall a agrair: amb la frase o amb el que sigui!

    ResponElimina
  16. Els detalls van molt cars i buscats. S'obliden.

    Qui el té és mereix frases com la que has rebut.

    *Sànset*

    ResponElimina
  17. Més d'una potser s'ho pren com una inversió que fas......i que tard o d'hora t'hauran de pagar els interessos. La gent es molt desconfiada i més en una època que ningú fa res sense coses a canvi. Jo alguns anys he estat a punt de fer el mateix que tu, però vaig tenir por que se'm mal interpretés.
    Però de totes maneres....olé els teus ous.

    ResponElimina
  18. No deixa de ser curiós que fer una senzilla ofrena esdevingui tot un gest, però ... cadascú amb les seves circumstàncies.

    Ep, a saber què demana aquesta noia d'un noi. No et menystinguis, home. 'Pobra noia'? ^^

    ResponElimina
  19. I t'estranyes? Què pensaries al revés: una noia de la feina regala un llibre a cada noi, entre ells a tu, malgrat, com dius, no ser del seu entorn més directe? El fet de rebre un regal quan un menys s'ho espera, és tan agradable com creuar una mirada de complicitat en una situació tensa o rebre un somriure tendre quan et sents aclaparat per la solitud o escoltar unes paraules amables quan més dubtes tens de tot i de tothom. Et podria dir que la convivència es nodreix d'aquell petit gest inesperat que neix sense esperar ni demanar res a canvi, que ens fem a partir de fragments i de detalls i que el dia a dia és una suma de petites coses que van deixant les seves ínfimes petjades dins nostre, i tot i dir-t'ho, em quedaria curta, només donaria una visió parcial de tot el que comporta viure el dia a dia amb familia, amics, companys, parella, veïns, coneguts, desconeguts...

    ResponElimina
  20. Moltes gràcies per comentar aquest post. Penso que això de regalar roses a les companyes no és una cosa tan estranya, i segur que molts ho fan. És un detallet, segur que agrada, a mi també m’agrada quan en tenen amb mi. Val a dir que la meva companya-jefa em va regalar un llibre a mi. Els dos som uns malalts de lectura, tot i que ella és una mala bèstia i no hi ha manera de regalar-li un llibre, ja els ha llegit tots!

    Carquinyol, però què és això d’escaquejar-se, així embrutaràs el teu bon nom!

    P-CFA…, un detall inesperat és una assegurança, si la felicitat està en les coses petites, quan no t’ho esperes gens, doble felicitat.

    Nimue, ja saps, a fer insinuacions a veure si algú s’estira una mica. Bé, a mi seguirà sense semblar-me tan estrany. La veritat és que m’he fet estimar i respectar per la gent que tinc a prop (amb altres, que se suposa que m’hi hauria de portar bé, m’he fet témer). Però quan agafes estimació a una gent et ve de gust fer aquestes coses. Suposo que si ens portéssim a matar amb les companyes i els veïns, no ho hauria fet.

    Fanal blau, això m’ha semblat. Aquesta frase em sembla que no anava tant per mi, perquè jo sigui un home excepcional, que ja et dic ara que no, com per a altres homes que no deuen fer el que se suposa que haurien de fer.

    Assumpta, no ho vulguis saber què passaria. Dius que desapareixerien coses dolentes? Però potser n’hi hauria moltes d’altres, que jo en tinc moltes, de dolentes. Tu, és clar, no et pots queixar perquè tens un home com n’hi ha pocs. Senyal que et fas estimar tu també.
    Comentari 2: Ho claves en les teves suposicions! Quan ho vaig llegir vaig pensar que tenies molta raó. Les roses es van quedar al despatx, la veritat és que feien goig els despatxos, plens de roses, que hi ha moltes noies allà!

    Kweilan, és realment tan poc habitual que un home tingui detalls amb la gent que l’envolta? A veure si m’hauré de preocupar.

    Elur, tampoc cal que tots siguem capris, res, en eliminar uns quants signes ja n’hi hauria prou, no trobes? A veure, aquesta dona no sol apropar-se massa a la gent, i he de dir que amb mi sí que ha vist que pot parlar i es pot confiar. És un posat, una cuirassa, fa com que res li importa, però per dintre és més tova. Sense tenir un interès especial, jo m’adono d’aquestes coses. Una mica de teràpia li he fet. Però trobo que res justifica que em digui una frase així. Penso que és més aviat una frase en contra d’altres que no pas a favor meu. Potser ara em tocarà cuidar-la més perquè la seva companya de l’ànima marxa.

    Elvira, no dubto que ho pensés, però ho trobo exagerat. Però a part d’això, com vaig dient, penso que és més una crítica a altres que un elogi cap a mi. Algun altre detall he tingut amb ella i la seva gent, així que encara que fos de sorpresa (a més, un dia que no toca), ja es podien esperar que sigui capaç d’això i de més.

    Rita, no crec que res hagi estat definitiu, la veritat és que em feia certa vergonya la reacció de la gent. Fer-ho em feia il•lusió, però vaig deixar les roses i em vaig tancar de seguida. Però és fàcil trobar-me, és clar.

    ResponElimina
  21. Estrip, doncs no et pensis, vaig marxar a casa amb dos llibres més, un de regalat, i l’altre prestat. Però un llibre ja no és un detall, és un regal del tot, i tampoc no procedeix en aquest cas.

    Laia, la veritat és que tens raó. Quan han tingut detalls amb mi m’ha fet moltíssima il•lusió, que pensin en un sempre és molt maco. Implica que has hagut de tenir la idea, buscar temps per preparar-ho, saber com ho donaràs o ho faràs… sí, tot això és molt maco. Però una rosa per Sant Jordi, home, no és tan estrany. Si és que gaire més imaginació no tinc…
    Doncs coneixent-te jo et fitxaria de seguida per l’empresa, però hi ha dos problemes. El primer és que no estan massa bé de pasta ara. I el segon, que et desrecomanaria totalment que vinguessis, fuig!!

    Judith, com si anés matant dracs, jo! Encara que de fet, tenim una persona per allà que hem batejat amb el nom d’un drac i jo sóc dels pocs que li planta cara. Però al final sempre guanya, és clar.

    Clint, la veritat és que les floristeries serien un imperi! Però de crack res. No hi seré divendres, i avui tampoc hi vaig. Vaig donar les roses el darrer dia que corria per allà.

    Myself, en teoria aquesta noia n’ha de rebre de rosa, i estic segur que la rebrà. Potser no ho esperava de mi, o potser s’estava referint a altre gent, no ho sé. Jo també m’alegro que li agradés el detall, a les altres també els va agradar. M’agrada tenir contenta la gent que em cau bé, i tinc sort d’estar envoltat per un grup ben maco de gent. Sort d’això, que si no la feina seria un desastre.

    Sànset, és important cuidar els detalls. Però frases com aquesta em semblen massa grans per quatre roses…

    Garbi24, no em puc creure que ningú es prengui això pel sentit que no és. Home, si només portés roses per una i les altres amb un pam de nas, potser podrien malpensar. Però portar una rosa per cadascuna entenc que es veurà com un detall i prou. A més, no espero cobrar cap interès, és una cosa desinteressada totalment. Evidentment, qualsevol detall que puguin tenir amb mi serà molt ben rebut, però no espero res a canvi, només faltaria.

    Joan, em sembla que no la conec prou per saber què demana o què espera, però em va sorprendre que reaccionés així.

    Manuscrits, el primer que pensaria és que la pobra noia s’ha deixat el sou en llibres. Però sí, em sorprendria molt el detall, i l’agrairia moltíssim. És veritat que les relacions que es van teixint són a base de detalls, de coses que ens sorprenen de les persones i ens fan interessar per com són i per què han fet certes coses que ens han deixat parats. Mica en mica les coneixences es van estenent i els detalls es converteixen en confirmacions i veus que rere el que intuïes hi ha una gran persona, o no, que t’ha equivocat i només era una aparença. Sempre pensaré que els detalls fan la felicitat.

    ResponElimina
  22. Reconec que és una cosa que no he fet mai i que tampoc tinc previst fer. La rosa, per la parella i per ningú més! Amb tot, cal reconèixer que el detall de ben segur que els hi ha agradat, a elles!

    ResponElimina
  23. el que jo deia... la tens 'enganyada' de tot l'any... jejeje.
    cuida-la, cuida-la, sobretot si és de les que es posen cuirasses per amagar la tendresa i la vulnerabilitat.

    un petó, Senyor.

    ResponElimina
  24. Home, és molt bonic regalar roses! és un regal que a mi em fa més feliç que d'altres més valuosos. I no cada dia et tornen el regal amb una frase així... està molt bé!

    ResponElimina
  25. Hi ha molta gent que no és capaç d'un detall així, ja no amb les companyes de la feina, sino amb les seves persones més properes.
    Sempre és d'agrair, una floreta! (física o verbal, tant li fa)
    Que tinguis molt bon Sant Jordi... jo també faré festa! Repartiré punts de llibre per a l'associació de traductors com cada any!

    ResponElimina
  26. Jo també t'hagués fet un petonàs amb abraçada inclosa. ;-)

    ResponElimina
  27. Crec que és un detall molt maco i suposo que la noia es referia al fet que no tots els homes ho fan, això de tenir un detall en aquest dia també amb les companyes de feina, no només amb la parella. És un detall preciós que hagi sortit de tu, que no t'ho hagi dit ningú, i que hagis pensat en totes. No és el fet que hagi estat una rosa per St. Jordi, sinó que hi hagis pensat, que hagis pensat en elles durant un moment, en totes elles sense excepció, i sense la intenció de res més, només de fer-les somriure. I, estimat XeXu, això sí que no es veu cada dia! :S

    Bona Diada!

    ResponElimina
  28. Tu detallista i ella molt agraïda. Suposo que el seu comentari et pot semblar exagerat perquè tu ho consideres un detall normal, però probablement a ella no li havien fet mai ;)

    Bon St Jordi guapeton! :P

    Utnoa

    ResponElimina
  29. Albert, com que jo no tinc parella, puc regalar totes les roses que vulgui, ja veus.

    Elur, de vegades estar tan al cas de les coses és una putada, perquè t'adones de coses que després no pots obviar. La veritat és que he aconseguit caure bé a gent que solen criticar a tothom, té força mèrit.

    Carme, no ho considero un regal, és un detallet. Però és cert que els detalls de vegades agraden més que un regal molt car. Sobretot si es fa amb el cor, que tampoc era el cas, però es premia la bona voluntat.

    Otis, l'altre dia em vaig assabentar que realment hi ha gent que no té aquests detalls ni amb les seves parelles, això sí que em va semblar trist. Com que jo ara no en tinc, regalo roses pel món, però si en tingués, de floretes no li faltarien mai.

    Gurmet, doncs benvingut al món dels blogs i al Bona nit.

    Agnès, a veure si hauré de regalar flors més sovint...

    Núr, seguiré pensant que no n'hi ha per tant, però la veritat és que descrius perfectament com va anar tot. Vaig pensar en totes, i que era lleig portar-ne per algunes i deixar altres sense. No tenia cap motiu especial, només ganes de fer sentir bé la gent (interpretant que ho entendrien com un detall i prou), i val la pena. I com que de parella no en tinc, doncs mira, almenys tenir el detall amb algú. Saps, la meva companya més directa em va regalar un llibre! És una lectora brutal, i sap que jo també sóc malalt de llibres. Aquest sí que va ser un bon detall. Tot plegat, és demostrar-se que a part de treballar junts, i encara que fora no ens veiem mai o gairebé, hi ha molta estimació, i alguns vincles que es generen a força de batallar plegats, o de compartir cada dia de la vida.

    Utnoa, posteriorment em van comentar que la seva parella no és gens detallista, que probablement no li regali la rosa. Així s'entén més que estigués tan agraïda. No sembla una noia a qui li importin aquestes coses, però ja veig que sí, i em sembla trist que no rebi ni un detall en aquest dia.

    ResponElimina
  30. Són detalls, XeXu, i s'han de valorar. Tu també t'has de deixar rebre floretes (encara que siguin en forma de paraules com aquesta).

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.