dimarts, 13 d’abril de 2010

Magners

A l'hora de sortir a prendre alguna cosa sempre he tingut problemes. No he estat mai massa cerveser, així que no sabia reaccionar massa a l'acte social de 'fer una birra'. Si és per la tarda, la tria és clara: cafè. El cafè també és un acte social. Però si anem ja a begudes alcohòliques, preferia el kalimotxo, però no es pot dir que tingui massa glamour. A força de socialitzacions he aconseguit passar de les tristíssimes clares ('xampú' a Tarragona) a mitjanes, i encara que tampoc en sóc un gran aficionat, ara sí que bec cervesa. Ara que, per beure, jo prendria Martini, només amb gel. Però la butxaca no em permet aquest nivell ni superiors (si és que vull alimentar-me i alimentar els meus gats).

El meu gran descobriment va ser la sidra irlandesa. L'asturiana no m'ha dit mai res ni li trobo la gràcia, però la sidra que prenen a les illes britàniques de seguida em va enganxar. Des que l'estiu passat vaig visitar aquelles terres, que sempre que en tinc l'oportunitat demano sidra, però no en tenen a tot arreu. Si hi ha sort, i sempre en establiments amb begudes d'importació, trobo Magners, i la veritat és que està més que bé. M'hi he acostumat i m'encanta. Hi ha altres opcions, però em quedo amb la Magners. Darrerament en prenc força sovint. I vosaltres? Què beveu?


46 comentaris:

  1. Els meus problemes amb la beguda són molt més greus que els teus... sóc fatal... no bec res de res... bé sí, aigua, té, sucs de fruita i alguna Coca-cola de tant en tant. :)

    ResponElimina
  2. Jo sí que sóc cervesera... i des de ben joveneta. Tenia un pare molt especial, jo ;-) Segons ell (que era estricte, estricte en quant a horaris i coses d’aquestes) la cervesa era una beguda molt sana, de tal manera que als 12 o 13 anys jo anava a fer el vermut amb ell i prenia un quinto i unes patates fregides, o unes olives ;-)

    Diuen que tot lo privat és desitjat... així que jo vaig pujar bevent cervesa, però sempre, sempre amb moderació... beure’n no significava trencar cap norma... beure cervesa treia la set i ja està ;-)

    M’agrada moltíssim... ben freda. Però mai a la vida n’he pres de més... Justament ara vinc de ca l’Estrip i parlava d’un tema relacionat. Conec dos persones de la meva edat que han tingut seriosos problemes amb l’alcohol... ambdues han hagut de seguir tractaments i ambdues ho han superat (tot i que ja no poden beure de per vida)... apunt d’arruïnar-se la vida en ambdós casos.

    Per tant a mi que em donin una cerveseta ben freda a l’estiu i para de comptar... no hi entenc gens més de begudes alcoholiques, ni barreges, ni marques de res.

    Quan tenia uns 16 anys mon pare em va regalar un paquet de Winston... ho he explicat alguna vegada? ;-)... Quin tio més genial mon pare!!... ah! ara no fumo, clar ;-))

    ResponElimina
  3. Coca-cola 0 com a rrefresc, o nestea a l'estiu.... cafè a tothora (tallat, amb llet, amb gel...) i per fer una copa em decanto al migdia un martini blanc.... de nits vodka amb llimona, o darrerament la copa tranquil·la: les cremes de licor (tant d'orujo, d'aglà, de bailey's, crema catalana, tolon-tolon).... però el dia a dia només aigua, suc de taronja i cafè, sóc bebedora social, i un dinar amb amics i un bon vinet.... nyam!

    ResponElimina
  4. doncs el que em posin, jo és que no tinc problemes encara que si preferències =)

    ResponElimina
  5. Jo sóc molt amic del quinto estrella. Cal que ens plantegem que aquesta mesura és la millor de totes. El fet d'estar a la botella el manté relativament fresc i es veu suficientment ràpid com perquè, a l'estiu no s'acalenti. A més a més, al ser més petit que la mitjana pots calcular millor quan en tindràs prou.

    Quan pujo al PPBB no me'n puc estar de beure sidra guipuscoana. La que fan a Usurbil és boníssima! "bien escarceada", com diuen ells, clar.

    *Sànset*

    ResponElimina
  6. a mi sí que m'agrada la cervesa! però un martini amb una oliveta o una cirera confitada, gel i llimona natural tampoc li faig fàstic. La sidra te la deixo per tu :)

    ResponElimina
  7. El cert és que no sóc gens d'alcohol, jo, i no prenc cafè. Això sí, de tres a cinc litres d'aigua i completament enganxat al suc de taronja i l'Aquarius de taronja (aquest espostistes que estan pirats). Si fos per mi els bars haurien de tancar en massa. Però ...

    Una cervesa a l'estiu en bona companyia és imperdible. I si és a taula, doncs una copa de vi. Què hi farem, sóc un clàssic.

    ResponElimina
  8. Depen del moment, si he de deixar-ho en una beguda sola suposo que hauria de dir la cervesa.
    He provat alguna vegada la sidra asturiana i no m'ha acabat de convèncer, tant diferent és la sidra irlandesa?
    I menjant, sens dubte, una copa de bon vi (i això no vol dir que hagi de ser car)

    ResponElimina
  9. Què bec? Dons, depèn. Per fer una birra, Voll Damm. Per fer un café, un de sol, curt i sense sucre. Per un aperitiu o un entrant, vi blanc, fred i sec, sense regust a flors ni agulla. Per un bon sopar, vi negre, si pot ser un Ribera, i cava brut ben fred, i a les copes, patxaran, exel.lent si és Baines. Sidres, barreges i altres licors ni els toco, i de refrescs, pocs i com a molt Trina o Aquarius només els de llimona... i això sí, aigua, molta, però de la bona i no d'aquella que té regust a mullat, a florit, a clor... ;)

    ResponElimina
  10. jajjjajajajajaja osti! perdona, no he pogut evitar riure-me'n de mi mateixa.
    Fa taaaaaaaaaaaaaant de temps que no surto a prendre una copa, en el meu cas seria cervesa, que ja no sé quina birra demanaria, una Bud? no ja se m'ha passat la dèria, una Estrella? una Moritz? Em sembla que aquesta última, és molt bona.
    La meva vida social als bars es limita al cafès o tes de mitja tarda amb una conversa tranquil·la, sense fum (si pot ser) i sense estridències (música i crits).
    I no és que em faci gran, no.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. Jo tampoc sóc gaire socialitzador amb els temes aquests d'anar a prendre quelcom i sempre ho passo malament. No prenc cafès i no m'agrada la cervesa, de tant en tant faig alguna clara (xampú). Del que sí sóc és d'aigua i Coca-cola. Però és clar, la Coca-cola, amb la cafeïna, si en prenc molta després no dormo per la nit, així que l'he de racionalitzar...

    Ara he descobert la Free Damm llimona. Molt bona. Clara sense alcohol. Us la recomano.

    Ah!! Quan en tenen en algun lloc, acabo fent un trina de llimona, que no porta gas.

    Ah!! I si no tenen res del meu agrat, a l'estiu sóc dels que entrapa sense mesura els Magnums doble xocolata. Boníiiiissims!!

    ResponElimina
  12. A Tarragona, un xampú és birra amb llimona i una clara és una birra amb gasosa/sprite/7up. I, gràcies a estudis de camp, sé que a Girona (o almenys a Figueres) del xampú (o clara barcelonina) en diuen panatxé. Ah! I a Alemanya, el país de la cervesa per antonomàsia, en diuen Radler.

    Després d'aquesta meravellosa introducció no és estrany que et digui que jo em considero una gran bevedora de clara (barcelonina)! Però des que el conec he descobert els tintos con limón. Sempre havia pensat que els feien amb gasosa i no m'havien agradat quan els havia tastat, però amb llimona estan tremendus tremendus!

    Jo he hagut de deixar de beure cafès a partir de les 15 h de la tarda, perquè no em deixen dormir... Així que ho he substituït per alcohol directament... ;P

    A les nits, o birra o ponx amb cola. Ooooh! O whisky peach amb gel (el peché, o com coi en diguin!).

    ResponElimina
  13. A mi tampoc no m'agradaven les cerveces però he descobert que hi ha cerveces i cerveces. Al carrer Montseny de Gràcia hi ha una botiga que en ven de belgues i m'agraden força (la blanca de Namur, per exemple). El noi en sap un munt i si li expliques més o menys què busques, segur que t'ho troba.

    Dit això, a les nits solc prendre rom negre amb cola. Recordo que de joveneta bevia una cosa verda de kiwi, doooolça. Jajjaj! En fi... Vés que no faci un post sobre això! ;-)

    ResponElimina
  14. Jjajaja! alcoholicaaaaaaaaa!!! No volia dir a les nits, volia dir les nits que surto!!! Jjajaja!

    ResponElimina
  15. Jo reconec que soc molt cerveser...però he provat varies vegades al Magners i està però que molt bé, no te res a veure amb la sidra que estem acostumats

    ResponElimina
  16. Ostres! se m'ha esborrat el comentari i era molt xulo... Bàsicament deia que a la tarda, abans Estrella i ara Heineken, i a totes hores un martini bianco amb gel i res més. Bé -deia- que no dic mai que no a un tall de llimona i a la bona companyia.

    Els que beveu gin-tònic (no sé si n'hi ha cap per aquí...). De debò us agrada? O ho feu per impressionar?

    ResponElimina
  17. Bé, jo crec que no sóc de rutines pel que fa a la beguda que prenc quan sorto a "fer un beure".

    Puc prendre dues mitjances mentre miro el Barça, de fet, la cervesa és beguda comodí per quan no sé què prendre, m'agrada el cafè al matí o els diumenges després de dinar (només els diumenges i a casa dels pares de Sànset!), em faig un "cubata" si surto de nit (Ballantine's amb Coca-Cola, herència dels meus pares), però també m'agrada prendre mojitos o algun altre cocktail (sobretot a les terrassetes a l'estiu), un vermutet els diumenges al migdia abans de dinar asseguda a la Plaça de la Font també m'entra molt bé... I sopar amb un bon vi negre m'apassiona els divendres o dissabtes a la nit. Si vaig a prendre algo a la tarda tipus refresc bec Nestea o una tònica (mai un gin-tònic). Però he de reconèixer que de vegades, molt de tan en tan, em ve de gust una Coca-Cola. I a l'estiu un xampú tarragoní també m'entra moooolt bé! (llàstima que a molts llocs no m'encerten la mesura!). Cal dir que fa uns 4 anys era una aficionada i viciada, si es pot dir així, al Baileys... és una debilitat: amb cafè, amb cafè amb llet, SOL... (no ho digueu a ningú però el tenia guardat a l'armari de l'habitació!!), però em vaig adonar que era millor no comprar-ne més!

    Ah! i a l'estiu també m'agrada veure sangria algun dia que sopo una bona pizza!

    Bé, i mai és tard per conèixer begudes noves, així que intentaré provar la sidra de la que parles. Però no sé, no sé, perq la guipuscuana que tan agrada al meu estimat a mi no em motiva gaire...

    Salut!

    Utnoa

    ResponElimina
  18. Jo no sóc molt de beure, però a mi la clara m'agrada!! I la sidra també :)

    A cerdanyola hi ha un bar que se'l coneix amb el nom de "L'irlandès", tot i que es diu The 1916.... I allà, de begudes així hi pots trobar les que vulguis, n'hi ha per triar i remenar... Jo mai sé què dir quan em comencen a dir marques!

    Per si un dia passes pel poble, t'hi deixo l'enllaç: http://www.irlanda.cat/

    ResponElimina
  19. Cervesa, de tot tipus i colors! La sidra la vaig deixar a Anglaterra, però mira, la Magners tampoc no està malament.
    Amb els àpats, aigua o vi. Si la nit és de marxa... Beefeater amb tònica sisplau!

    ResponElimina
  20. jajajajajja aisssss... no puc evitar riure altra cop, aquesta vegada per la pregunta que fa la Txari!
    i és que el gintònic és ... ecs!

    ResponElimina
  21. Res, però, com prendre alguna cosa a casa d'algú. Més barat, tranquil i íntim, sense haver de sentir els converses de ningú de fons.

    ResponElimina
  22. Si anem de copes tequila, pero un café com a acte socialitzador també està be. I la cervesa també em va be, si vaig amb experts cervesers em deixo aconsellar.

    ResponElimina
  23. Ostres, jo tampoc sóc gaire de beure però he de reconèixer que desde que estic vivint a Edinburgh m´he aficionat una mica més a la cervessa. Sóc de coca-cola zero, de tallats i tes amb llet. L'Estrella Damm no m'agrada, prefereixo la Moritz. Però la que m'agrada més és Stella Artois. Però cada vegada intento demanar-ne una de diferent per provar-les, a vegades encerto i d'altres no. I per les nits, o Gin&tònic o el Martini Bianco (tot i que prefreixo el primer, ho sento nois!!)

    Raquel

    ResponElimina
  24. Uuuui quin tema! Doncs mira, jo, als matins, em bec el meu cafè amb llet i després de dinar o tallat o cafè, segons el que em vingui de gust.
    A mitja tarda si vaig a prendre alguna cosa, normalment als hiverns faig un tallat i als estius un xampú. Els xampús de l'estiu són sagrats! I si surto a les nits, normalement si vaig de tranquis faig un Baileys i si la nit és llarga... bec Whisky (Jack Daniel's per suposat) o Bourbon (Four Roses).
    Ah! i per sopar un bon vi!
    Ei, a veure si ara et pensaràs que agafo "nyecla" cada dia???!!! :D

    ResponElimina
  25. Aigua clara! els sucs només si són naturals i els fan davant meu. Coses amb cafeïna després de les 5 de la tarda mai. Alguna vegada he anat a un pub irlandès perquè els amics volien fer-se unes cerveses i jo m'he demanat un poliol tan tranquil·la. Algunes vegades vi blanc, cava o mistel·la. M'agraden les patates braves amb vi blanc...

    ResponElimina
  26. Jo tampoc sóc gaire de cervesa. M'embafa. Si de cas la deman ha de ser una clara o sandy. La meva veguda predilecta? El baileys, sens dubte :)

    ResponElimina
  27. Ostres! M'has fet venir ganes de provar-la...^^

    ResponElimina
  28. Jo sóc cerveser. De fet, m'agrada tant, que al meu epitafi vull que em posin una estelada amb l'estel de l'Estrella Damm!! ;P
    La sidra a mi tampoc m'ha fet el pes mai. Però davant aquesta recomanació, ho tindré en compte... ;)

    ResponElimina
  29. Jo sempre he tingut problemes amb això de beure. No vull dir que hi estigui enganxat, sinó que a l'hora de demanar sempre anava a remolc del que bevien els altres... fins que vaig dir prou.

    El cafè/tallat a mig matí.
    Bitter (que el trobo dolç i no amatg) a la tarda.
    La clara, a l'estiu.
    Però darrerament el te verd està conquerint gairebé totes tertúlies on m'assec, això sí, sense sucre si no tinc mel per abocar-hi.

    Noi sa, o ensopit? Who knows...

    ResponElimina
  30. be..jo dec esser de les viciades de totes,,,jajajja
    cafe i cava a qualsevol hora.m'es igual..sempre em ve de gust
    amb el menjar un vinet ja m'esta be
    i si es questio de sortir de nit..ara la *desperados* em te el cor robat
    pero sempre amb mesura..que soc dona de seny!
    un peto

    ResponElimina
  31. La beguda que m'agrada més és el cafè. Més que qualsevol beguda alcohòlica. Però si es tracta de sortir, la cervesa, com han dit més amunt, és un bon comodí i n'hi ha a tot arreu. La cervesa negra Guinness m'agrada força. I al migdia, un martini blanc amb gel… oh, deliciós!

    ResponElimina
  32. ah, i els divendres a la nit un ballentine's amb toronja (si, jo dic "toronja")...

    *Sànset*

    ResponElimina
  33. T’agrada el dolç, eh!

    La sidra aquesta no l’he tastat i reconec que la cervesa em va costar, però ara ja la tinc com una més, encara que no sigui la beguda preferida. Però ni experimento ni m’agrada provar-ne de diferents. Em quedo o amb l’estrella Damm, clares o Coronitas.

    I és pel què fa als beures sóc de variants segons el dia i l’hora: s’inclou a la dieta (sovint poc saludable): cafè amb llet, tallat (mai café sol), cacaolat, aigua, coca-cola (aquesta pot ser a totes hores o en tot moment i MAI pepsi!), fanta taronja (clàssic per a vespres al cinema), clares, cerveses, vi blanc, rosat o negre (sense entendre-hi gaire. Fàcil de convèncer). Limoncello, mojito (que no pas caiphiriña), tequila o l’estrella de la nit, jb/cola.

    Però ni gota de te o de martini (a la nevera hi ha una ampolla sencera des de nadal 2008 per estrenar)

    ResponElimina
  34. Ara mateix tallat o te, i cervesa sense alcohol preferentment Moritz ( és la millor) fa anys la bevia amb alcohol la cervesa....estrella, voll damm, leffe, heineken, etc etc però un dia decideixes canviar el xip i provar la sense alcohol i resulta que em va agradar...la sidra no l'he provat crec...

    ResponElimina
  35. Sembla que aquí tothom beu amb moderació, això està bé. Tot i que alguns m’heu fet tot un mostrari de les vostres begudes! M’ha agradat molt anar llegint tot el que dèieu. Moltes gràcies a tots i a totes per les vostres confessions, d’aquí tots a alcohòlics anònims.

    Carme, les teves opcions són perfectament vàlides, el que passa és que de vegades l’alcohol et dóna un puntet que et fa sentir bé. De coca-cola en bec molta també, però quan surto prefereixo altres coses.

    Caram Assumpta, em deixes sorprès amb això del teu pare! Sí que devia ser un pare com cal, sí. No recordo que a mi m’oferissin res així a casa, i la veritat és que vaig trigar força a beure, vaig sortir molt temps sense provar l’alcohol, però al final en beus. I de fumar res, i això sí que era un problema, perquè a casa eren els dos fumadors i ens deien que no fuméssim, molt poca credibilitat, evidentment. Però del fàstic que em feia a casa, no he volgut fumar mai, i em molesta molt el fum dels locals.

    Cris, bon repartiment. Jo també bec en societat, a casa no tasto l’alcohol estant sol, però en canvi, si ve algú i vol una cervesa potser en prendré una també. Amb la cola zero i el Martini coincidim!

    Carquinyol, i esperem que també tinguis prudència!

    Sànset, no he tastat la sidra guipuzcoana, suposo que es deu semblar més a l’asturiana que la Magners. Però no sé jo, que el bascs són estranyots… I de cervesa, de les habituals, Estrella o Moritz. Les altres m’agraden menys.

    Clint, de veritat que t’agrada la cervesa?? No ho hagués dit mai… no pateixis que me la prendré molt a gust la sidra! Però amb el martini també t’acompanyo, eh?

    Joan, ets un clàssic, i ets humà! Home, si em diguessis que no prens ni una cerveseta a l’estiu em començaria a preocupar, abans la vida que les maratons, no?

    McAbeu, la sidra irlandesa és com un refresc, no la tiren, ve ja embotellada i la serveixen en gel. No totes, la Magners sí, però d’altres te les serveixen com una cervesa de barril. A mi m’agrada perquè és més dolceta, però té la mateixa graduació que una cervesa convencional. L’asturiana és més àcida, em sembla, i més densa. No em diu res. I de vins tampoc no n’entenc, només sé dir si m’agrada o no.

    Manuscrits, m’has fet una bona repassada a tot el que beus! La Voll Damm és ben bona, per ser que no m’agrada la cervesa, la Voll m’entra bé (i després passa el que passa…). Jo prendré un talladet, i hi posaré sucre. I si s’ha de fer aperitiu, Martini, no? Encara que jo començaria a l’hora del vermut, i ja no acabaria fins esgotar existències. Sempre amb gel només, eh?

    Elur, hi ha moments per tot. Una Estrella o una Moritz estan bé, fan més d’estiu, o de vespre. El cafetó a la tarda, i amb companyia de la bona, si no, qui vol un cafè? I a la nit una mica el que surti, però com que l’economia està malament, doncs acaba sent cervesa també. I amb fum i cridòria, però què li vols fer. Canalla.

    Jordi, parles de paraules majors. Un Magnum doble de xocolata dius? Perquè a la plaça del costat de casa hi tinc una jijonenca, que si no jo me’n fotria uns quants d’aquests també. Certament boníssim aquest gelat! Però d’això n’haurem de parlar un altre dia, home, que avui toca parlar de borratxos i aquestes coses. Així que tu res, eh? Ai aquests esportistes que no aguanteu res… ni la coca-cola a la tarda…

    Núr, tens tota la raó amb que la clara també existeix a Tarragona, però és una altra cosa. No ho vaig mencionar primer perquè no me’n vaig recordar, però també perquè sempre prenc la cervesa amb llimonada, i no amb gasosa. El que sí que bec amb gasosa i m’agrada és el vi, però ja vaig dir que el vi també el prenia amb coca-cola. En canvi, no sóc gaire amant del vi sol. Hehehe, quina gràcia això de passar-se a l’alcohol per evitar el cafè! Jo de cafè en prenc quan sigui, per això després faig comentaris tan tard. M’agraden les teves opcions nocturnes! Ostres, quants anys fa que no tasto el whisky peach!

    ResponElimina
  36. Sussana, conec la botiga, tinc un amic que hi va de vegades, però no m’hi ha portat mai. Ens agraden les cerveses de cirera o gerd, però són més un refresc que una cervesa. Tranquil•la que et guardaré el secret d’això de que ets alcohòlica i beus totes les nits…

    Garbi24, per fi algú que pot testimoniar que la Magners està molt bona! Brinda amb mi, company!

    Txari, la Heineken no m’agrada massa a mi, segueixo preferint l’Estrella o la Moritz. I de martini, una ampolla sencera a mitges a qualsevol hora, no? Amb gel, això sí. I parlem en alemany, si s’escau. Ostres, brillant el comentari sobre el gin-tònic, m’ha encantat!

    Vaja Utnoa, que si et volem convidar a prendre alguna cosa no encertarem mai si t’ho volem portar sense preguntar. Veig que no fas lletjos a res, ja està bé. Però això d’amagar-se el Bailey’s a l’armari… dona, que s’ha de compartir, no? A mi també m’agrada força, però només en prenc en festes de guardar, em temo. Ui, i la sangria a mi se’m posa fatal, em puja de seguida, per això no la freqüento massa. Va dona, anima’t a tastar la Magners, segur que t’agradarà.

    Laia, gràcies per la recomanació! No dubtis que si mai surto per Cerdanyola, aniré a aquest local, a veure què podem tastar!

    Otis, aquí farem un club en contra del gin-tònic, liderat per la Txari i l’Elur, així que t’hauràs de defensar. Encara sort que dius que la Magners està bé, hehehe.

    Albert, el que compta al final és la companyia, així que s’ha de saber passar de l’ambient.

    Goculta, el tequila és molt bèstia! Ja veig que ets una dona valenta.

    Rach, la veritat és que em vaig sorprendre de veure que bevies tant! Bé, tant no, però veure’t amb la cervesa a la mà em va estranyar, però benvinguda al món dels alcohòlics! Però això del gin-tònic és passar-se, eh, això no. Mai per sobre del martini, això no pot ser. Ai si et sent la Txari…

    Guspi, veig que tens el morro fi tu, eh? Te’ls gastes! Sí, l’estiu fa per fer claretes, és cert, és molt refrescant. Però el cafè fa per tot l’any, i per mi, per qualsevol hora. Jo mai passo a majors com dius tu que fas a les nits. Algunes nits, eh?

    Nimue, unes patates braves entren amb qualsevol cosa! Amb una clareta, perfecte! Amb vi blanc no les he tastat mai, s’haurà de provar, encara que no sóc massa amant del vi. Veig que la dinàmica diària dels líquids la tens molt clara.

    Caterina, no ho he provat mai, però emborratxar-se amb Bailey’s ha de ser l’hòstia, no?

    Maria, si ho fas, ja m’explicaràs què tal.

    Joanfer, pren una Magners entre una bona colla de cerveses, i ja veuràs com et senta de bé.

    Estrip, sidra bretona? En vull referències!

    Met, ja deia que jo tenia aquesta mena de problemes també, no sabia què demanar. Veig que ho tens molt clar, ara. D’alcohol poquet, ja veig. Noi sa, noi sa, segur.

    Sargantana, sempre amb moderació, hehehe! Jo de cafè també en prenc a totes hores, però el cava, veus, ja no em fa tanta gràcia. En prenc en els brindis, i només un glopet.

    P-CFA…, el cafè sol ser la meva tria de les tardes, si es tracta de socialitzar-se. Però sóc fàcil de convèncer si algú em proposa un martini, la veritat. La Guinness em va sorprendre perquè no em va desagradar, la primera que vaig beure va ser a la fàbrica de la marca a Dublin, això és nivell!

    rits, mira, la Coronitas no em fa el pes, però fa molts anys que no en prenc, ara qui sap. I estic d’acord amb que Pepsi mai, ha de ser Coca-cola! Sempre! El que ja no entenc és que tinguis una ampolla de Martini a la nevera i no li facis cas! Això no pot ser, home, el Martini s’ha de beure, s’ha de degustar. 2 anys dius? Com pot ser…

    Elvira, de moment a mi no m’ha arribat aquest dia de fer el canvi. L’alcohol és socialitzador, cervesa sense alcohol em sembla un contrasentit. Però ja m’arribarà l’hora, oi? Bé, les vegades que l’he tastat m’ha semblat sosa.

    ResponElimina
  37. La sidra no l'he tastada mai, veus? Si algun cop en tinc l'oportunitat, ho faré. Jo sóc de Martini, blanc amb gel i llimona. M'agrada amb deliri, però me'l prenc a casa, la veritat, perquè jo no surto gaire i si ho faig és de dia i aleshores un cafè o un te. Ara, però, estic abstèmia obligada per un medicament que encara he de prendre de quan, ara ja fa sis mesos!, em vaig tallar el nervi del dit. Ostres, ostres, què donaria per un Martini!!!

    ResponElimina
  38. Veus? Ara ja coneixes el secret de la meva originalitat :-))

    He estat fent el gamberro al teu blog de llibres i crec que he posat un comentari repetit al llibre anterior, comentari que no ha sortit (però segur que acabarà sortint)... Si pots arreglar-ho... ;-)))

    ResponElimina
  39. Prova la Grimbergen Optimo Bruno. Cervesa potent, i amb gust de debò.

    I haig de confessar que jo també vaig descobrir la sidra fa relativament poc, i m'hi estic enganxant... Aquest estiu em sembla que m'inflaré de "suc de poma".

    ResponElimina
  40. no m'estàs pas dient canalla a mi, no? vols dir canall de mainadeta, no? o no? aviam si ens hem de posar 'sèrius'!

    ResponElimina
  41. Que feu un club anti-gintònic em sembla molt bona idea. Així n'hi haurà més per a mi! ;)
    M'agrada de veritat, el vaig descobrir fa 4 o 5 anys i des de llavors no he canviat. Però mai MAI MAI amb ginebra barata! Larios no!! Mínim Befeater... millor Tanqueray...
    (a bones hores em poso a parlar d'alcohol, si m'acabo de prendre un cafè!)

    ResponElimina
  42. No puc amb els Martinis de cap dels colors i de cap de les maneres, així que mentre tu en prens un jo t'acompanyo amb una copa de vi blanc... per cert, com a punt i a part, tinc una colla que quan quedem és per anar de mojitos, únicament, sort que és de tant en tant, però estem fent un llistat dels llocs on fan els millors mojitos de Barcelona, així que tenim feina... ;)

    ResponElimina
  43. pss... considerant que no tinc cotxe...

    ResponElimina
  44. Jo cervesa ara no puc, encara que mai he sigut molt de beure'n.
    Cafè no m'agrada per sort... que ja voto prou sense pendre'n.
    Infusions, fora de casa ara tampoc puc...
    Begudes tipus refrescos tampoc puc beure'n gaires.

    Així que acabo amb alguna aigüeta o algun suc. Sana total :)

    ResponElimina
  45. Ireland is the best land for drink.

    I like Magners but i'love the black stuff (osea a la Guiness de toda la vida, oi que m'entiendes...).

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.