dimecres, 3 de març de 2010

Una altra

Quan vaig entrar a la universitat sortia amb una noieta del poble, encara que començava a pensar que no arribaríem massa lluny. No vam trigar a partir peres i a la facultat vaig conèixer moltes noies. Amb una d'elles de seguida vam congeniar i ens portàvem molt bé, tot i que no hi havia res entre nosaltres (ja he dit que jo mantenia una relació!), però segurament els altres companys ho pensaven. Relacionat amb el tema de parlar sense saber de fa dos posts, m'ha vingut una anècdota al cap.

Un dia uns quants companys i jo estàvem passant l'estona en un banc de fora de la biblioteca. Era per la tarda i vaig comentar que aquell dia em vindria a buscar la meva xicota del poble. La noia del meu costat, amb la cara d'angelet caigut del cel, pura innocència, em va preguntar: 'ah, tens una altra nòvia!?'. Evidentment es referia a la nostra companya de classe com a la meva 'primera nòvia' i en aquell moment vaig veure que corrien rumors sobre nosaltres. Vaig riure i li vaig aclarir la situació, però aquella frase tan expressiva seva se'm va quedar gravada.

Temps després, i amb aquella relació acabada, vaig donar autenticitat als rumors, ho he de reconèixer. Però el més curiós del cas és que aquella noieta innocent, la que m'havia fet la pregunta, es convertiria en el futur en una de les persones més importants de la meva vida, amb la que vaig compartir més anys. El seu nom podria formar part tranquil·lament de la llista del post anterior.

28 comentaris:

  1. Jejeje XeXu, la veritat és que la pregunta deixava ben clar que es donava per cert la teva relació amb la noia de classe ;-)

    Però, a més, tot aquest post m’ha transmès com una mena de tendresa en recordar quan jo vaig començar a anar a la Facultat... jo també tenia “un altre novio” llavors... un noi amb el que ja es veia que no podríem arribar gaire lluny (era de l’Espanyol!!) tot i que era una relació “reincident” (entre els 16 i els 20 anys)... aquestes converses, aquests grups d’amics xerrant al campus o a la cafeteria... ai!! quins temps!!

    ResponElimina
  2. Quan algú veu dues persones de sexe diferent congeniant i ho diua a algú altre, ja tens organitzat un rumor. Com és la gent! Una història molt curiosa aquesta!

    ResponElimina
  3. Bona història XeXu.... de vegades la gent veu coses on no hi ha res, i a sobre hem de donar explicacions.... Jo també podria afegir algún nom a la llista de l'altra dia.... fem repesca? Un petó, bona nit, i tapa't :)

    ResponElimina
  4. Els rumors s'escampen massa de pressa i això també comporta les seves conseqüències.
    Veig que les teves al cap i a la fi van ser positives^-^.Mira-t'ho així...

    ResponElimina
  5. la culpa és teva per anar col·leccionant xicotes, és normal que tots estiguessin tan despistats !! :P


    PS: La vida fa moltes voltes ;)

    ResponElimina
  6. M'agrada aquesta història.

    Veus com la llista podria ser diferent? I això sense tenir dues nòvies a la vegada, :) que si no... necessitaries més llistes paral·leles.

    ResponElimina
  7. Es el rumor que sempre corre que un home i una dona no poden ser només amics......La veritat es que costa

    ResponElimina
  8. És que Xexu aquesta llista havia de poder ser més llarga. Hauras de refer el post i tornar-ho a proposar ara podent dir 400 paraules, jeje. Jo ja en canviaria unes quantes també: clar és que no vaig posar ni familia, ni amics, ni... moltes coses.
    Potser això ens fa veure que l'èsser humà no és tant senzill i no es pot definir fàcilment.

    Per cert, jo no ho sabia, però ahir parlavem a la feina de buscadors d'aquests i es veu que quan un busca coses de si mateix per la xarxa també té un nom (tot té un nom) i es diu =egosurfing. Em va recordar el teu post que en parlaves.

    ResponElimina
  9. oh! no ho hauria dit mai de tu Xexu, fer-ne seguir dues a la vegada!!!

    jejeje

    La gent sempre es fa pel·lícules amb aquestes situacions. Si ho sabré jo!

    ResponElimina
  10. ei, rumore, marujeo, anecdotilles, anècdotes...
    tot plegat boles que creixen i creixen.

    com deia algú:
    inviertenen anéctodas, siempre crecen!

    ResponElimina
  11. una petita i polida història :) I ves quines coses que passen no? :D

    ResponElimina
  12. Ens el fons tots som una mica pel·lículeros i amb quatre canyes acabem composant una història. Generalment l'encertes, però també pots ficar la pota fins a les orelles.

    La qüestió, ara, és si en aquest cas l'encertaven o no. És a dir, eren rumors falsos d'una relació que va acabar sent certa. Per tant no anaven tan desencaminats de veure una atracció allà enmig ...

    A mi, de vegades, els rumors m'han servit per recapitular sobre la meva realitat. De vegades l'implicat és l'últim en adonar-se de certes coses, que malgrat tot, hi són. No ho sé, per rumiar una mica, sí.

    ResponElimina
  13. Ostres...Sense saber ni com, la seva innocència et va captivar de forma subtil.

    ResponElimina
  14. Res... que tes un "lligón" i ara no valen excuses!
    T'he llegit a cala Déjà :)))

    ResponElimina
  15. Buff.. la imaginació de la gent és increïble. Els (ens)encanta parlar dels altres. I més sobre aquestes temàtiques de noviet-novieta...

    ResponElimina
  16. buscant els refranys catalans de l'Assumpta i del Víctor Pàmies, em ve un de castellà..."cuando el río suena, agua lleva",... potser en aquell moment no ho véieu els propis protagonistes, però d'altres si.

    ResponElimina
  17. De vegades et preguntes si quan et portes molt bé amb una persona del sexe oposat, darrera s'amaga quelcom més. És difícil potser de destriar les dues coses, no?

    ResponElimina
  18. A la nostra definició hi podríem afegir sempre tants mots que mai l'acabaríem. Sentim, sempre sentim, i això ens marca.

    *Sànset*

    ResponElimina
  19. potser amb la "primera novia" haurieu tingut mes futur. Aixo no se sap pro k una noieta inocent va entrar a la tva vida si. Ole per aixó!!

    ResponElimina
  20. La veritat és que quan veiem a dues persones que es porten molt bé i que van molt juntes tendim a pensar que hi ha alguna cosa més que amistat, inclòs abans que ells mateixos se n'adonin.

    Que fàcil és fixar-se en els altres i fer suposicions!

    Ara, cal anar amb compte, has vist "Rumores que matan"?

    Utnoa

    ResponElimina
  21. Allò que una imatge val més que mil paraules no sempre és cert o si...potser la noia que després va ser important en la teva vida i va dir-te que creia que la teva companya de classe era la teva altra novia....hi veia més enllà del que veia..és a dir interpretava el que veia.....Cadascú de nosaltres diàriament fem aquestes coses inferim i deduïm de les aparences....però ja se sap que les aparences enganyen

    ResponElimina
  22. Moltes gràcies a tots els que heu deixat la vostra aportació en aquest post. Són records antics, ja sabeu que m’agrada compartir-los. Bé, m’agrada deixar-los aquí escrits, i potser algun dia m’agradarà recuperar-los en aquestes mateixes pàgines. Amb els vostres comentaris guanyen encara més.

    Assumpta, ja et pot semblar tendre, és un record ben maco que m’agrada conservar. Són d’aquells moments de la vida que es recorden. A la facultat en vaig tenir molts, i és que la majoria de coses que aprens allà no és precisament a classe. Suposo que els companys veien alguna cosa entre la companya i jo, i segurament ho van veure abans de que passés. Com han dit per aquí, els implicats de vegades són els últims en assabentar-se’n.

    Albert, amb el temps i l’edat passes d’aquests rumors. Si volen parlar, que parlin. Val la pena tenir amistat amb gent de l’altre sexe. Aprens i aportes molt.

    Cris, però de vegades el que veuen és encertat. En aquest cas ho va ser. Jo tenint una relació com tenia, no em plantejava res més, però potser internament ja havia començat a fer el canvi sense saber-ho, però es notava. La meva llista està bé com està, ja vaig decidir no posar noms, per un moment vaig dubtar si posar el d’aquesta noia de la pregunta, però seria massa específic i injust per altres noms que han estat igualment o encara més importants. Com a molt canviaria ‘blogs’ per ‘internet’, per fer-ho més general.

    P-CFA…, a mi me’n va fer en aquell moment. Jo amb dues nòvies, quin acudit.

    Judith, potser es veia molt clar des de fora i per això la gent ho donava per fet. Jo no ho veia en aquell moment, però va acabar sent.

    Carqui, si és que sóc un triomfador, home! Per això ara estic a dues veles…

    Carme, com ja he anat comentant, la meva llista està prou bé i és força encertada. Només canviaria ‘blogs’ per ‘internet’. Però posar un nom seria injust ara mateix. La noia de la pregunta s’ho mereixeria. Però també s’ho mereixerien altres, i llavors cometria una injustícia segur. Si ara tingués parella i fos feliç probablement el nom hi seria, perquè no hi hauria res més important en aquest moment.

    Garbi24, és probable que algun malentès hi acabi havent, però l’amistat és possible. Tan possible com inevitables els rumors.

    Nits, ja ho he dit, la meva llista és molt encertada. Posar-hi noms, a dia d’avui, seria injust. Potser algun dia hi haurà un nom que substituirà alguna d’aquestes paraules, però de moment no pot ser. L’ésser humà no és tan senzill, però gràcies a que no ho és té capacitat de resumir i sintetitzar.
    Qui no s’ha buscat alguna vegada a ell mateix al google? Tots ho hem fet segur.

    Elur, si és que me les he d’anar traient de sobre, me les espolso, que no ho saps. És un no parar. Jo, que prou feines tinc amb una. I ara ni això. I les pel•lícules són inevitables. Si no, de què parlaríem?

    Eulàlia, aquesta va créixer tant que al final ens la vam creure nosaltres i tot, i vam estar junts un temps. Ves, no podíem decebre la claca, no?

    Clídice, petita sí, polida no ho sé, però real com la vida mateixa.

    Joan, la pregunta és per què no hi ha més gent que es dediqui a fer guions de serials? Si n’hi podria haver tants com d’entrenadors del Barça! El el cas que explicava, potser els altres veien coses que nosaltres dos encara no vèiem. Ens portàvem molt bé, però no hi havia massa intencions. Però més tard la cosa va anar a més, i va acabar passant. Suposo que els altres van considerar que massa que vam trigar. Això que dius està molt bé. Si veus que la gent comenta alguna cosa de tu potser et pots plantejar que tenen part de raó i que tu encara no ho veus. De vegades ens adonem molt tard de les coses!

    ResponElimina
  23. Xitus, primer va ser la noia del rumor, la meva suposada ‘primera nòvia’. Va resultar que els altres veien més enllà que nosaltres. Força temps després és quan va arribar la noia de la pregunta. Mai vam deixar de ser amics, i aquesta amistat al final ens va portar a quelcom més. A molt més. Va ser important aquesta noia. Molt. Tan important com dolorosa la relació.

    Agnès, d’anècdotes d’aquestes tots en tenim.

    Joana, la Déjà no em fa cas, no tinc res a fer. I mira que me les vaig espolsant, eh? Un no parar. Millor llegeix el següent post, que…

    AnnaTarambana, mira el moment en que era, a més! Primer de carrera, acabadets d’entrar, moltes coneixences… no se m’acudeix un moment de més tafaneries, rumors i travesses que aquest! Bé, potser en qualsevol oficina de feina, però això ja pot ser a mala llet.

    rits, tinc a la punta de la llengua un equivalent català de la dita que menciones, però no em surt! Hauríem de demanar ajuda a en Pàmies, això ens ho soluciona de seguida. Probablement no et falti raó en la teva suposició.

    Sr. Banyera, per la meva experiència sé que en algun moment es pot generar algun malentès, que un dels dos pot pensar alguna cosa més enllà, però també és normal, i aquestes coses acaben passant de llarg i mantenint-se l’amistat. És del tot possible i molt enriquidora.

    Sànset, el nom d’aquesta noia em va rondar pel cap quan pensava en la llista, però vaig pensar que seria injust per altres noms importants. Però entre tu i jo (i l’Assumpta que ho llegirà), em va venir aquest nom i no d’altres. I mira que en fa temps d’això.

    Déjà, de vegades tens molt clar que no arribaràs a sentir el que cal per una persona. En canvi, per la noia del rumor, sí que ho vaig arribar a sentir. I va acabar malament. La noia innocent, la de la pregunta, va venir més tard, i va ser molt més important. Em va marcar molt, tant per les coses bones com per les dolentes.

    Utnoa, no he vist ‘Rumores que matan’, però em sembla que amb el nom ja paga! És cert que de vegades des de fora es veuen millor les coses, però també és cert que l’amistat té cares molt afectives. Si jo m’abraço amb el meu millor amics, i m’hi entenc sense parlar, ningú diu res. Però si em passa això amb una noia (la meva millor amiga, o també podríem dir ‘el meu millor amic’ de manera genèrica), tothom sospitarà. Són coses que passen.

    Elvira, justament, la gent valora el que veu i extreu les seves conclusions. Això va passar llavors i passaria en qualsevol moment. Però només els implicats sabran la veritat. Potser una relació que s’està gestant serà detectada primer per altres que per nosaltres mateixos, però si no ha de passar res i n’estem segurs, els comentaris continuaran igualment, i estaran equivocats.

    ResponElimina
  24. Molt xulo aquest posts... No ens acalarit si els rumors respecte la deva bigàmia es van aturar amb aquella simple resposta o no... Però si vas donar ales al rumor, segurament no.. o potser vas tenir un ataca de vanitat i volies conrear-te la fama de latin lover.

    ResponElimina
  25. Curiosa anècdota. Si en dóna de voltes el món!!!

    ResponElimina
  26. Ostres, he passat molt bona estona llegint els posts perduts, ja saps, nosaltres som dels afortunats incomunicats... Tot just ara sembla que ens normalitzem, però hi ha coses que han petat, moltes que podem donar per mortes, i moltes moltes pèrdues... i és que quan passen coses com aquesta t'adones de la fragilitat de tot plegat... vaja, no ve a res, però els teus disset anys de vida castellera,segurament deixaran un record que mai podràs tornar a fer real, tot té un final...diuen...

    allò bo? el que tens i has après de tu mateix...

    Un petonàs,preciosa plantilla, jo o les copio senceres o no se fer res!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.