dilluns, 15 de març de 2010

Relats conjunts, El xa Khursau jura lleialtat a Baber


Poc s'ho esperava en Baber. Ell que havia combatut a mitja Àsia amb mà ferma i compassiva a la vegada. Ell que apilava els cranis dels vençuts en forma de piràmide, però que alhora no permetia el pillatge entre els seus soldats. Ell que tant havia contribuït a la l'expansió de l'imperi i de la cultura perses. Poc s'ho esperava que aquell calorós matí el xa Khusrau, en plena cerimònia de vassallatge, li havia preparat una trampa. Entre la multitud aplegada s'amagava un assassí a sou que tenia molt clares les seves ordres. L'envejós xa no podia acceptar la grandesa de Baber. Però l'enveja és la pitjor de les conselleres. El Tigre vendria molt cara la seva pell.


Aquesta és la darrera proposta de Relats Conjunts. Ja heu participat? Animeu-vos-hi! 

22 comentaris:

  1. Et felicito. Breu però molt ben fet :-)

    Què dolents són els envejosos, eh? Ja se sap, a principi de temporada prometen triplets i... (ai, calla, que ara marxava de tema, jo)

    De veritat, que t'ha quedat molt bé :-) I amb l'enllaç he sabut qui era aquest Baber (no l'havia sentit a dir mai)

    A mi no em surt res... no em diu res... com no trobi una agenda a l'Abacus que a la tapa tingui aquest dibuix no sé pas què faré ;-)

    ResponElimina
  2. èpic, ni en el senyor dels anells! Molt bé

    ResponElimina
  3. Aquesta vegada trobar un relat a aquesta imatge és complicat. T'ha sortit molt bé. I sí Xexu, l'enveja, la gel.losia, són sentiments que no porten a res bo i quanta sang que s'ha vessat al llarg de la història per sentiments d'aquests.
    Salutacions!!!!! :)

    ResponElimina
  4. A mi m'ha semblat difícil també, com diu Nits... i és que ahir a la nit, m'adormia sobre el teclat. Es notava no?

    Trobo que a tu t'ha quedat molt bé, curt i contundent. Fantàstic.

    ResponElimina
  5. Quina sort que te sempre el tigre de vendre car....
    Bon relat, curt i contundent, ja estic acabant el meu....falta temps

    ResponElimina
  6. Ai l'enveja!! I el que potser no sap el Tigre és que, a la vida, tot s'acaba retornant-te... Excel·lent relat, Xexu! ;)

    ResponElimina
  7. Envejo la capacitat que teniu per crear una història del no res...,però ja veig que amb l'enveja no es va enlloc.Molt bon relat!

    ResponElimina
  8. i era un sobirà just? dur però compassiu? ais, les enveges, ens fan perdre ...
    mnolt bon relat, sorbetot perquè ni tenia ni idea d'aquests personatges

    ResponElimina
  9. Bon relat, Xexu! I quina capacitat de síntesi!

    Confesso que no en sabia res d'aquest personatge. Gràcies per l'info!
    Petons!

    ResponElimina
  10. mai m'animmo a fer un relat conjunt i no sé per què... o sí

    ResponElimina
  11. Jo, ho tinc pendent, però sempre llegeixo les vostres aportacions i em fa por fer el ridícul noi.... Suposo que com tot, serà un dia posar-s'hi no? El teu és breu, concís i elegant, com tu :) petons conjuntats!!

    ResponElimina
  12. L'enveja és molt dolenta... És el primer pas per amargar tota una vida.
    Bon relat!

    ResponElimina
  13. Moltes gràcies a aquells que heu comentat aquest relat, i m'alegro que us hagi agradat. He de reconèixer que la imatge no dóna joc, almenys a mi no me'n dóna. La veritat és que em sembla una de les pitjors propostes que recordo. Però m'agrada tant aquesta iniciativa, que no volia deixar de participar!

    ResponElimina
  14. Estic d'acord amb tu, aquesta imatge no dóna joc... precisament per això encara té més mèrit haver fet un relat i, a més, ben documentat com el teu :-)

    Jo estava a punt de deixar-ho passar però ahir em va venir una idea. Quan es resolgui el crim d'en Sukuda m'hi posaré. Veurem com queda :-)

    ResponElimina
  15. Wow!!! molt bon relat, curt i precis!! Per mí ha sigut bastant difícil trobar un qué per fer el relat i vet aquí que curt i ben fet!!Enhorabona Xexu .

    Petonets

    ResponElimina
  16. És veritat que la imatge és complicada però el text que has fet li va molt bé i m'ha agradat.

    ResponElimina
  17. Doncs t'ha quedat bé! breu però ben narrat! I a més adient amb la imatge...m'ha agradat i té mèrit perquè la imatge no motiva gaire

    ResponElimina
  18. T'ha quedat un Baber amb una personalitat plena de grans contrastos, i contradiccions. Com tots els que tenen el poder per la força, mai veuen vindre el seu final, i es sorprenen de que els puguin fer fora de la mateixa manera. Felicitats pel relat. ^_^

    ResponElimina
  19. També m'ha costat trobar una idea per a fer el relat, i té alguna relació amb la teva història. A veure si entre les dues en fem una :)

    ResponElimina
  20. Curt i directe, seria interessant una continuació amb final.

    ResponElimina
  21. Coincideixo amb la brevetat però l'extraordinari efecte del teu relat!

    d.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.