dilluns, 8 de març de 2010

Neu


Avui en sortir de casa he agafat la jaqueta per casualitat. Sort. Poc ens ho podíem esperar que cauria una nevada així. Però l'he vist des de la barrera. Ha estat un dia de feina molt dur, no he parat ni un moment. Tot el dia tancat en una sala sense finestres. Només un ull de bou que dóna al passadís, i a través d'aquest, gràcies a les portes de vidre de l'altra sala, rere les vidrieres vèiem caure la neu com mai havíem vist, almenys per aquestes latituds. Que lluny estava la neu, i quanta feina per fer. Tot el dia mirant-la, tot el dia amb el continu degotar de flocs per totes les vidrieres de l'edifici. Però tan lluny alhora. Quan per fi he sortit al carrer, he estès els braços i m'he quedat uns instants entomant flocs, sentint el fred; sentint-me lliure. M'han despertat del meu somni amb una dosi de pragmatisme. Se m'han congelat la cara i les mans abans d'entrar al metro. No m'ha desagradat. Feia fred, i després, encara més fred.

37 comentaris:

  1. Però al final... la recompensa de poder-la veure i viure!
    Una nevada històrica a Barcelona!

    Quin goig fa veure les vostres fotografies.
    Ara, espero que aquesta temporada ja no hi torni, per aquí és la tercera "maca" + 1 enfarinada.
    Ara sembla que li toca al fred de nou.

    ;)))

    ResponElimina
  2. No ha cuallat a Premià, tot i que ha nevat i ha sigut preciós, i perillós sortir amb cotxe a la carretera, no he pogut fer fotos, i crec que és la primera vegada que t'en veig posar una al bloc :) petons nevats, preciosa imatge!!

    ResponElimina
  3. Eps! Molt bonic, i contenta que també ho gaudiu per aquí, però, quan s'acabarà aquest fred????

    ResponElimina
  4. Jo sí que l'he poguda viure en primera persona.
    Càmera en mà m'he llençat a caminar fins que les mans m'han dit prou i he tronat congelat a casa amb unes ganes de pixar increïbles!

    No sé qué té la neu que als que no estem avesats a veure-la caure, ens dóna aquesta sensació de pau i tranquil·litat. celebro que una estona de neu t'hagi esborrat l'estrés del dia!

    ResponElimina
  5. M'agrada moltíssim la foto :-))

    La meva cunyada (la dona del meu germà) i la seva germana (ambdues famílies viuen al Maresme però treballen a Barcelona), han de passar la nit a casa la meva mare perquè els trens no van i no poden tornar a casa... i ni el meu germà ni el marit de l'altre les poden baixar a buscar amb els cotxes perquè diuen que és perillosíssim per carretera.

    Em reafirmo: No hi ha res com un dia fred, però assolellat d'hivern. No m'agraden tants dies de pluja (o de neu) ni el fastigós vent de Mestral :-(( em deprimeixo!!

    ResponElimina
  6. a mi m'han fotut fora de la feina abans de l'hora!

    ResponElimina
  7. a mi m'han desalotjat d la uni. m'agrada la foto!

    ResponElimina
  8. Quina n'ha caigut avui! Quin caos sha organitzat! A vegades unes imatges que poden semblar des de fora idíl·liques amaguen al seu interior una realitat plena d'entrebancs!

    ResponElimina
  9. Doncs a mi no m'han desallotjat pels pèls, perquè ja havia acabat... però hem tornat cap a casa entomant els flocs de neu :) Quin goig!! I que bonic tot tan blanc! Aquest hivern a mi m'ho debia, això...

    Sra bé, uns merders impressionants per anar de l'autònoma a Cerdanyola... uff!! El recorregut de cinc minuts en dues hores!!!

    ResponElimina
  10. Aqui en tenim ben bé 30 cm i ha tornat abans d'hora de la feina i tot i així m'he quedat una estació abans de la meva amb els trens aturats. he anat caminant sobre i sota la neu, una caminad a genial encara q ue he quedat molla com un ànec. Molla però feliç!

    ResponElimina
  11. Que bonic ha estat...
    Jo m'he sentit com una nena petita!!!!!
    ;-D

    ResponElimina
  12. A casa a les vuit del matí queien uns petits flocs que no van acabar de quallar i ens vam quedar amb les ganes de veure-ho tot blanc.
    Realment fa il·lusió la neu en llocs on no hi estem acostumats encara que no sé si pensaran igual la gent que s'ha quedat col·lapsada per les carreteres. :-)

    ResponElimina
  13. Xexu, és molt bonica la foto. I quina sensació més xula la de deixar-se atrapar pel fred i la neu després d'un dia com aquest. A mi cada cop m'agrada més el fred... sempre he pensat que és perquè he nascut a l'hivern.

    ResponElimina
  14. I tot i que ja no neva, sembla que encarà farà més fred !!

    ResponElimina
  15. Aix... Jo era a casa i vaig gaudir de tot el procés: des de les primeres gotes de pluja, fins que van començar a caure els flocs de neu i van quallar a terra. Un ambient preciós. Ara encara hi ha neu a les teulades i en algunes muntanyes que veig des de la finestra del menjador. Una imatge idíl·lica, certament!

    Jo no vaig sortir en tot el dia, en vaig gaudir des de casa. Només vaig pujar al terrat una estona per fer quatre fotos. Hivern, hivern i visca l'hivern!!!!! :D Ahir va ser un dia magnífic en tots els sentits!

    ResponElimina
  16. Va ser un dia molt xulo ahir...

    Ei, m'encanta la foto! Maca, maca... :-)

    ResponElimina
  17. Llàstima del caos que provoca, però veure nevar i sentir la neu és una sensació molt agradable.

    ResponElimina
  18. Jo no he parat quieta en tot el dia, de la taula a la finestra, de la finestra al balcó, del balcó a la taula i torna a començar. Al primer moment li ha costat, però quan ha començat a prendre ha sigut impressionant. La sensació dels flocs que et cauen a sobre és genial!

    ResponElimina
  19. Ha estat molt maco, la veritat. Jo he fet una llarga passejada fins a casa per gaudir-ne una miqueta, que bona falta em feia. Però després la meva mitja taronja ha tingut molts problemes per tornar a casa ja no m'ha agradat tant ...

    ResponElimina
  20. Ens hem hagut de conformar veient caure els flocs que no han arribat a prendre. Però ha estat igualment molt bonic. Entenc la teva reacció (la primera i, sobretot, la segona!) ;) Una abraçada.

    ResponElimina
  21. Doncs a mi no m'agrada la neu! i cada dia tinc més ganes que arribe la calor! Per sort a Vilanova no va quallar (tot i que van caure molts flocs) i avui ha fet un dia de sol la mar de bo! amb fred, això sí! ;)

    ResponElimina
  22. A Mataró no es veia res semblant des de 1985. Jo tenia 11 anys llavors! La llàstima és que aquí tampoc hagi cuallat. Això sí, la tarda treballant davant la finestra veient com nevava no té preu... ;)

    ResponElimina
  23. Això és perquè tu i jo no parlem del temps, si ens tinguéssim costum t'hauria avisat de la nevada dimarts o dimecres de la setmana passada, i no faig conya. El meu company de feina és un malalt de la neu i cada previsió que m'ha fet en els últims dos anys l'ha clavada. Em va dir que diumenge a la nit em preparés i que dilluns seria històric i m'ho va dir dimarts o dimecres, no recordo exactament el dia.
    M'alegra veure que vas arribar sencer a casa, sense gaires problemes i que tenies i tens llum i tot això. Em sap greu que no l'hagis poguda disfrutar més.

    ResponElimina
  24. En molts anys enrera,no havia vist mai Barcelona nevada.Quin paisatge,però també quin col·lapse...

    ResponElimina
  25. Però que feies tancat un dia com avui! Sort que ho has arreglat al sortir de la feina ;)

    ResponElimina
  26. El teu blog apareix com actualitzat fa 48 minuts :-))

    ResponElimina
  27. quina foto tan xula!!!vist des de la barrera o no, va ser un dia inolvidable! la sensació que descrius sota la neu, fantàstica!!!

    (jo em vaig deixar la càmera, quina ràbia!!!!)

    ResponElimina
  28. La neu vivifica! jo si que la vaig veure i tocar de prop..almenys la neu com que la veiem tan poc és més benvinguda que la pluja...ara si fos cada dia acabaríem tips suposo...

    ResponElimina
  29. Deien que el metro també estava impossible!

    Per les meves latituds (camp de Tarragona) res de res. Ha nevat una estoneta i a córrer. No ha quallat gens ni mica. De totes maneres, i tot i que ens agradi veure una bona nevada, ens hem estalviat tots els problemes que la neu comporta. Al final haurem de donar la raó als romans de fa dos mil•lennis i tornar a posar la capital una mica més avall...

    *Sànset*

    ResponElimina
  30. hi ha quelcom d'atàvic en l'alegria que ens dóna la neu, serà perquè és aigua segura i sense el perill dels aiguats. Ves a saber! :)

    ResponElimina
  31. Que blanc el dimarts i que negre el dimecres.....sobretot per els que estem amb espelmes......

    ResponElimina
  32. Moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris. M'alegro que us hagi agradat la foto. La meva idea era fer-ne una mentre em deixava acaronar pels flocs, quan em venien de cara, però no me'n va sortir cap de bona. Vaig fer el post més per la sensació de llibertat que em va donar 'sortir a la neu' després de veure-la tot el dia, que per una altra cosa. Tot el dia em venia de gust fer-ho, i no podia. Quan finalment vaig sortir em vaig sentir bé.

    Jo no he tingut cap problema ni inconvenient per la nevada, em sap molt greu per tots aquells que heu tingut llargues cues a la carretera, problemes per arribar a casa, talls de llum... tot força lamentable. La meva intenció no era parlar d'això, ni de com n'és de maca la neu. Excepcional sí que ho va ser. Només volia transmetre una sèrie de sensacions. Ja sabia que se'n parlaria molt a la catos, generalment no m'agrada fer posts del que sé que escriurà tothom, manies que té un...

    ResponElimina
  33. Molt divertit llegir tots els comentaris aqui a Finlàndia:) La pluja és que jo espero aviat!

    ResponElimina
  34. Impresionants imatges de Barcelona i rodalies, les que he vist aquests dies a internet, a Facebook i també les que m'ha enviat la família; mai havia vist tanta neu a Barcelona! Sento haver-m'ho perdut; sort tu/vosaltres, que ho heu pogut viure en directe!

    ResponElimina
  35. Que xulo... Si la neu la pots gaudir és molt bonica, ara bé, si ha de fer patir com ha fet patir a tanta gent, ja no agrada tant...
    A mi m'hagués agradat que hagués nevat on sóc jo... :(

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.