dimarts, 30 de març de 2010

Milindri

Llengua materna: català. Primària en una escola de tendències catalanistes i laica. A l'institut parlava en català fins i tot a les classes de castellà. Des de sempre seguidor del rock en català. Casteller. Intent de voluntari per la llengua. Votant de partits de tendència independentista. Blog en català i seguidor només de blogs en català.

I avui he de confessar que darrerament estic escoltant una música que no és gens pròpia de mi. Ni de mi ni dels meus amics. He dit que ells també són catalans federats? Doncs resulta que a arrel dels antres que visitem el cap de setmana, m'he aficionat a sentir grans artistes com Melendi, Huecco, o fins i tot Estopa, encara que menys. I altres coses per l'estil. Em sembla preocupant, però si deixes de banda els ritmes, que poden no agradar, i la llengua, que pot agradar encara menys, les lletres estan força bé i se'n poden treure fragments ben macos. Alguna cosa dolenta havia de tenir, no? Alguna cosa més dolenta, volia dir...

Us deixo unes mostres de les que més cantem, perquè pugueu jutjar.

 


Aprofito per acomiadar-me de tots els que ja no tornareu a passar per aquí després d'aquesta confessió.

64 comentaris:

  1. D'acord, XeXu... ha estat un plaer... potser la vida algun dia farà que els nostres camins es tornin a creuar.

    Fins aquí...

    Adéu.

    ResponElimina
  2. No passa res: ningú no és perfecte! ;-)

    ResponElimina
  3. Aaaaaai!!! Nooooooooooooo que és bromaaaa!!! jajajaja

    No, no... no sé si escoltar això que has posat... però noi... si tu m'aguantes a mi que m'agradin els Beatles, jo també et puc aguantar "això" ;-)))

    Smuaaaaaaaaaaaaac

    ResponElimina
  4. Per cert... posats a escoltar Melendi..

    Escolta aquestaaaaaaaaaaa :-DDD

    http://www.youtube.com/watch?v=uEdYlmAXO2A

    ResponElimina
  5. Res, que em fa mal el cor després del primer comentari... i això que només he esperat UN MINUT per dir que era broma, que primer volia esperar més!! (cinc o sis minuts)... però torno a entrar per deixar una abraçada i dir que, en penitència, escoltaré les dos cançons que has posat (i em costarà, eh?) :-))

    ResponElimina
  6. Jo entenc perfectament que escoltis música de ritmes diferents i amb altres llengües, jo mateix ho faig, no tot ha d'anar en consonància amb unes determinades idees polítiques, les persones tenim moltes cares...

    ... ara bé...

    ... estopa i melendi !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    tu t'has begut l'enteniment !!!!!!!!!!!!!!!

    :P

    PS: Me'n recorodo de la primera vegada d'estopa, amb allò de "la raja de tu falda" que la van posar no-sé-quantes-vegades varis dels meus "estimats" veïns durant la revetlla de Sant Joan i només em porta un sentiment ... ametrallar ametrallar ametrallar !!!

    PS2: Has consultat especialitstes? potser això teu té cura... :P

    ResponElimina
  7. Aaaaaaaaaaaaaah!!!!! Veig que ets humà!!! Pensava que erets un replicant de Blade Runner!!
    Sort que has fet aquesta confessió... Ara t'estimo més!
    :P

    ResponElimina
  8. No, home, no deixaria pas de llegir-te per això! He fet un esforç per escoltar-les totes dues i no, no és el meu estil. Però em sembla que ningú no ha de demanar explicacions pel que escolta :-)

    ResponElimina
  9. !!!!!!

    A mi el que m'estranya es que, com que declares català català català, no et pugui agradar música en castellà, i diguis que el castellà no t'agrada!

    Vull dir, es com si diguéssis que no pots sentir música en anglès, en francès o en japonès, oi? O es que estas polititzant la llengua? Vull dir, una cosa es que jo, com a persona, tingui tendències catalanoindependentistes, però no per això no parlo/escric/escolto música en castellà! No?

    I jo n'escolto molta, de música en castellà. Ismael Serrano m'encanta, Pedro Guerra, MClan, Love of Lesbian, Hidrogenesse, Andrés Calamaro, Duncan Dhu, Radio Futura...

    ResponElimina
  10. ets un provocador, i ho fas molt bé, XeXu! :)
    t'anava a dir... que "jo, com tu, també ha fet algunes declaracions de principis des de 2006 fins ara...";

    sé, o vaig intuir al seu moment, que algunes et van agradar més que d'altres.

    Saps? No em crec que qui defensa posicions a ultrança les acabi mantenint tota "la vida". I si ho fa, em mereix poca consideració, perquè vol dir que poca capacitat d'aprendre, d'apreciar i d'estimar demostra...

    No et descobriré res de nou si et recordo el que han escrit grans pensadors: "si no t'estimes tu mateix, poc podràs estimar els altres"; "si no estimes el teu poble, la teva llengua, poc podràs enriquir-te amb el que de bó tenen altres pobles, altres llengües".

    Estimar la pròpia identitat serveix. Serveix per saber qui som i com som. I per saber que ni tenim la veritat de tot ni la exclusiva de res.

    Quan coneixem altres llengües, altres cultures, altres persones, altres sentiments... amb el cor i el cervell oberts, ens podem enriquir mútuament. Si un dels dos es tanca amb els prejudicis de pensar que té raó i que allò seu és millor, tendeix a tancar-se, a voler imposar, a ser intransigent...

    Penso que conèixer i estimar altres coses que no són de la pròpia identitat, ni ens ha d'avergonyir, ni ens ha de fer por. No t'agraden músiques o poemes o pel·lícules que s'han creat en anglès? perquè hauries de tenir prejudicis per músiques, idees o sentiments que s'expressin en castellà? o en àrab? o en swahili?

    oi que t'agradaria que ens respectessin "encara" que ens expressem en català? doncs també està bé respectar a altres encara que s'expressin en altres idiomes.

    mai no t'he retirat la paraula... i no ho faré evidentment ara.

    bona nit, guapo!

    ResponElimina
  11. oh! ràbia! ràbia i ràbia!!!! l'Assumpta m'ha trepitjat la broma!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    Aquesta, i cap altra (no en conec cap altre), de Melendi té 'passe'. L'altra no l'he escoltada, que miro bàsquet ara.
    Però Estopa??? a l'única persona que li deixo escoltar Estopa sense criticar-lo gens ni mica, bé una miiiiiiiiiiica sí, és a Don Andrés Iniesta Luján. Què cony fots escoltant Estopa? és horrorós!
    Aprofita que és Setmana Santa per redimir-te i posa't tots els discos de la Marina Rossell, sobretot sobretot repeteix deu vegades La (puta) gavina, després tot seguir la Núria Feliu i en acabat et pilles un cd d'alguna coral de poble i te les aprens totes totes i totes.

    Segur que així t'arregles.

    [per l'Assumpta:

    què cony fots comparant els GRANS BEATLES amb això???? ai ai ai!!! (aquí unes palmes i una mica de cante jondo po'favó!!) aaaaaaaaaai que't renyaré!!]

    ResponElimina
  12. Xexu, rei, si vols escoltar música dels 'altres' comença amb Chambao i la Bebe, va.
    ;-)

    ResponElimina
  13. Jajajaja ELUR!! T'estava esperant!! ;-)) Tens la ment igual de retorçada que jo... :-PP

    Primer.- Hem guanyaaaat al basqueeet!! ;-))

    Segon.- Sé que la comparació que he fet ha estat molt bèstia jaja... però què podia dir-li? :-))

    A mi de Melendi m'agrada la que li he linkat, la de "me gusta el futbol" i para de comptar. Ara la torno a posar:

    http://www.youtube.com/watch?v=uEdYlmAXO2A

    I ara jo em pregunto... A quins garitos va aquest noi, Elur?... A tu que et fa cas quan reflexiones i fas aquells posts tan profunds... No creus que el podries convèncer que anés a altres llocs a escoltar música? (Algun pub d'inspiració britànica, per exemple jajajaja)

    ResponElimina
  14. d'això Xexu, perdona però farem servir el teu bloc de xat è? només temporalment... o sigui ara i d'aquí un temps no gaire llunyà repetirem. Avui m'estic guanyant que em fotis fora del bonanit ja ho sé. En fi, no't queixis que segur que rius i tot.

    Assumpta, jo de 'me gusta el futbol' només sé aquella de 'me gusta er futbó, lo domingo po' la tarde es la mayó de mi afizioneeeeeeeeeee', perdona que no m'escolti la del Melindro aquest, és que no m'agrada gaire com canta.
    En Xexu fer-me cas? em fa la mà perquè calli! jejeje
    Ja va bé ja que trepitgi antres d'aquests, així aprèn a apreciar el que és bo... o no, però segur que s'ho passa teta rient-se d'ell i els amics perquè estan disfrutant d'alguna cançó horrorosa i nosaltres volem que sigui feliç, no? doncs estem al cap del carrer.

    'secundu' (sempre m'havia fet ilu dir aquesta paraula) la proposta de l'Estrip!

    ResponElimina
  15. La tiiiiiinc!! Jejejeje

    http://www.youtube.com/watch?v=o4faN-xBYVc&feature=related

    Això, fem en XeXu president, i així marxarà en Montilla... o és president del Barça que el voleu fer? ;-))

    ResponElimina
  16. Perdoneu, puc jo també? No sé, com que esteu a casa vostra, ja podeu anar fent, però és que això em sembla un grup d'amics molt consolidat i no voldria destorbar. Només voldria dir una cosa:

    'Le pido a luna, que alumbre tu vida, la mia hace ya tiempo que yace fundida, con lo que me cuesta, querer solo a ratos, mejor no te quiero, será más barato, cansado de ser el triste violinista que está en tu tejado...'

    Què s'ha de presidir aquí? Es cobra pasta.

    Com us estimo, canalla.

    ResponElimina
  17. President del món mundial Assumpta!!!! ;-)

    ResponElimina
  18. Eeeei XeXu!! aquesta que has cantat és la que tens a la barra lateral!! ;-))

    Val, president del món ;-))

    (Català idioma oficial) :-))

    ResponElimina
  19. i nosaltres a tu, ganàpia.

    Bona nit!

    ResponElimina
  20. Cadascú té els seus gustos, no t'ha de preocupar. Escoltar una música o una altra no et fa ser més o menys independentista. És més, conec força gent que ho és i que no escolten res en català (això que es perden, per cert; diuen que no els hi entra!). I sobre el Melendi, des d'aquell episodi que va organitzar aquell espectacle a l'avió, com si fos un nen malcriat, que el tinc especialment creuat.
    I pel que fa música, posats a dir, els grups que més escolto darrerament són els Manel, Els Amics de les Arts i Dept. Tots molt bons!

    ResponElimina
  21. Mamaaaaaaaaaa vinaaaaaaaaaaaa :-((

    Els fantasmes del post d'en McAbeu d'ahir han vingut aquí:

    Ha desaparegut un comentari meu (que ja havia sortit correctament) quan aviso i explico el que deia, llavors surten tots dos.

    Llavors esborro el segon (perquè no tenia cap sentit si el primer ja hi era) i quan clico... El primer ha tornat a desaparèixer!! :-))

    En fi, és igual, doncs repeteixo el comentari:

    Que sí, que PRESIDENT DEL MÓN ;-) i que el Català idioma oficial...

    i que la cançó que ha cantat en XeXu és la que té a la barra lateral ;-)

    (Això són coses de Blogger que em té mania, de veritat...)

    Bona nit!! ;-)

    ResponElimina
  22. Tontiii! que tindran a veure les idees polítiques amb la música que s'escolta! jo em guanye la vida fent de profe de català i excepte Antònia Font i alguna coseta més (poca!)no m'agrada el rock en català. El pop encara menys. Quasi tot el que escolte és en anglès i en castellà. I estudie molts tipus de dansa, entre elles flamenc. Ara seràs tu qui no vindrà més al meu blog! :PPP

    ResponElimina
  23. Aquesta petita "traïció" es pot perdonar. Però no reincideixis gaire, eh? Petons.

    ResponElimina
  24. Ja t'ho deia jo, que beure cigalons de tres en tres no podia ser bo per la salut i s'acaben dient coses com aquestes... Ainssss!!! A veure com recuperes els que marxen! ;P
    Una abraçada!

    ResponElimina
  25. Ningú és perfecte.
    :-D
    Si veiessis la cara que em fan quan reconec que m'agraden "Los Chichos"...

    ResponElimina
  26. Carai, company!
    (Quasi) tota la música, com tantes altres coses, té el seu moment.
    Si estàs de xerinola i farra, està clar que no et posaràs el Requiem de Mozart, ni Miles Davies ni, segurament, Lluís Llach.

    I no deixa de ser una forma de cultura. I la cultura, gràcies als deus (cada un el seu i així no fem proselitisme de cap), es variada, plural i multilingüe.

    Altra cosa és la falta d'imaginació, la repetició de clixés i formules fins aconseguir que tot soni igual.
    No és que la música sigui dolenta. És, simplement, avorrida i falta d'interés.

    Jo, per exemple, malgrat és un geni escrivint lletres, no puc amb Joaquin Sabina. Em pot la seva "pose". Però sóc capaç d'escoltar algunes de les seves cançons sense gaires al.lergies.

    I com ja saps, perquè passes per casa, els meus gustos musicals són molts i variats.

    Total, que si vols avergonyir-te, fes-ho. Però personalment crec que no val la pena ni el temps de pensar si ho has de fer.

    Ei! Una abraçada company!

    ResponElimina
  27. En la música igual que en el sexe tots el idiomes estan permesos. No et crucifiquis per això

    ResponElimina
  28. Són etapes que s'han de passar, no li donem més voltes. :-DD

    ResponElimina
  29. Homeeee, tampoc cal ser un talibà de la llengua i escoltar música només en català! Ens perdríem massa coses, fins i tot al Milindri que, per moments de festota pot ser acceptable… Però per poca cosa més eh? ;)

    Salut!

    ResponElimina
  30. Parlant seriosament: de debò creus que és tan greu? Si la resposta és sí, prent-ho com una manera de conèixer l'enemic i llestos!

    Però no és tan greu que t'agradin diversos tipos de música, siguin en la llengua que siguin. Jo ho interpreto com a ment oberta (la qual cosa potser pot voler dir que abans la tenies tancada? Qui sap...! ;P)

    ResponElimina
  31. Però que dius home! no tornar a passar per aquí per quatre cançonetes en castellà? NO crec que la llengua tingui res a veure amb la inteligencia. I considero inteligent obrir la ment a tota mena d'experiencies sensorials, fins i tot al Milindri (que jo confesso que també l'escolto però d'amagat ;-p)

    ResponElimina
  32. Tic flipant.
    No et discutiré els gustos musicals, va, però noi, tens un problema mental greu si creus que t'ha de desagradar per sistema tot el que no sigui, ensumi i respiri català de la ceba.

    I ara em diràs que t'agrada el pernil de pota negre i tot. Degenerat.

    ResponElimina
  33. vaja! doncs ja puc estripar el "carnet de catalana", perquè mira que m'arriba a agradar el flamenco, de tota la vida! i el meu somni és tenir un vestit de faralaes, vermell, amb llunes blanques, i unes sabates vermelles que facin "cloc-cloc". Puc demanar asil polític? :P

    ResponElimina
  34. Ningú és perfecte...ja ja ja...no passa pas res per escoltar els veïns...que no sentim cançons en anglès?

    ResponElimina
  35. Doncs a mi m'agrada la teva mini selecció. Els Estopa no tant. Desolé.

    La llengua no és mai un problema si ets perfectament bilingüe, i la música no té fronteres, més enllà de la mentalitat de cadascú. Jo no em preocuparia pas.

    PD: Jo seguiré per aquí, treballo totes les nits de la Setmana Santa. Això sí que és penitència de la bona! :-(

    ResponElimina
  36. XeXu, et deixo unes "cosetes"....

    http://www.youtube.com/watch?v=r2IgZWEMixE

    http://www.youtube.com/watch?v=qKsdLXdU7PI

    http://www.youtube.com/watch?v=9ny68b2UE30

    http://www.youtube.com/watch?v=egctZEBq_1E

    http://www.youtube.com/watch?v=xtth6YMJ-ig

    http://www.youtube.com/watch?v=TzFNIZ60zPQ&feature=fvw

    Bona Setmana Santa.... Gaudeix-la i un gran petó, jo sempre tornaré.... M'encanten els temes que has posat :)

    ResponElimina
  37. Uis, una darrera.... és realment fantàstica.... perdona si he estat massa "pesada"

    http://www.youtube.com/watch?v=jBfbPtcDqiY

    Petons llunàtics :)

    ResponElimina
  38. Doncs això, adéu !
    És broma :-) !

    ResponElimina
  39. Et en français? On peut t'écrire en français?
    Bé, sembla ser que has generat bon humor, així que continuarem venint a reflexionar més estones amb tu (hi ha una dita per no oblidar: No es pot dir d'aquesta aigua no en beuré!)

    ResponElimina
  40. La música és tan lliure...no pots dir,aquesta no m'agradarà i aquesta si! Disfruta-la i ja està.
    Quina sinceritat! Que maco...

    ResponElimina
  41. La música, la pintura, la dansa, ... parlen un llenguatge internacional. Comparteixo les idees de Gatot, la riquesa cultural d'una persona crec que està en ser obert de ment i no alienar-se en tot el què sigui igual.
    Jo em considero independentista i molt de la ceba, però no sols llegeixo blocs en català, ni cançons només en català, ni tot en català.... perquè si per ser bon català s'ha de renunciar al què ens envolta, aleshores potser m'ho pensaria, perquè seria tot molt avorrit i sempre del mateix color. Em sentiria que perdo coses, fins i tot m'agradaria poder saber més idiomes per poder entendre cançons d'altres països que no entenc de res.

    ResponElimina
  42. Una cosa és l'espanyolisme i l'altra la llengua castellana. A mi m'agraden molts autors que escriuen en castellà i em sento privilegiada de no necessitar traductor. Saber llengues enriqueix, lo dolent és que se'ns vulgui imposar-ne una que no és la nostra.

    ResponElimina
  43. Uhm!!! Interessant!! ^^

    Sobre la llengua no comentaré res perquè com ja s'ha dit molt per aquí, és maco poder escoltar de tot i en diferents idiomes, que d'expressives ho poden ser totes les llengües!

    I sobre les cançons... bé, no em tiren gaire, la veritat ^^ Però jo de vegades faig una distinció entre música per escoltar o cantar i música per ballar (qui diu ballar diu moure una mica el cul o fer el burro, que una no és gaire artista...). Hi ha cançons que m'encanten però... no són ballables, resulta impossible!!! En canvi, alguna de les que s'ha nombrat m'agraden perquè són ballables, més que no pas per la lletra com deies tu :-P Tenen un ritme que enganxa, i si estic animada (i si em donen una empenteta) m'ho passo molt bé. Ara bé, tothom les canta i jo no les sé seguir, però per ballar-les no compta pas!!!

    I coincideixo amb l'Elur amb això de Estopa... No diré urticària però bufff... no m'agraden gens! I huecco... no n'he escoltat mai res. Bé, sí, allò de "pa mi guerrera???" Era insofrible aquella cançó!! però bé, com que no l'he seguit no jutjo pas que pugui tenir cançons decents... perquè en té, oi???????

    ResponElimina
  44. La veritat és que esperava que aquest post no tingués massa comentaris, però això ha estat un festival. D’acord que la majoria són de l’Elur i l’Assumpta, quin parell!! Però només volia dir que de tant en tant m’heu de permetre escriure algun post ximple i per riure una mica, també és necessari. Aquells que hi heu buscat alguna explicació, algun rerefons polític o ideològic… avui no era el dia. Era per riure una estona amb una cosa meva, riure’m de mi mateix, i fer-vos-en partícips. Ja ens posarem seriosos un altre dia, em temo que aviat. De totes maneres, moltes gràcies a tots pels comentaris, que fins i tot d’un post cutre n’heu tret coses interessants.

    Assumpta i Elur, us contesto a les dues juntes que sou el terratrèmol d’aquesta casa. I també la seva alegria, eh? Vosaltres m’ho perdoneu tot, però ja sabia que us posaríeu les mans al cap. Què passa, a mi no m’agraden els Beatles. Jo de música no n’entenc, només m’agrada. I com que no n’entenc, em fixo en les lletres, i m’arriben les que m’arriben. Les dels Beatles sempre m’han semblat simples i ximples. En canvi, hi ha molts grups amb lletres precioses que no passaran a la història per culpa dels farsants de Liverpool (i no parlo del R. Madrid), que van obrir el camí. D’acord, el camí s’havia d’obrir, però els primers no són necessàriament els millors.
    Anant al tema, tota aquesta gent que dic al post és cutre, no ho negarem. Però les lletres m’agraden i ho passo de conya cantant les cançons amb els amics. Si no fos perquè després em passo mitja setmana amb les cançonetes al cap no n’hagués dit res. Com ja heu dit, si el que voleu és que estigui feliç, doncs mira, em porta alegria al cos, i això ja està bé. La del futbol no seria precisament massa lluïda. Us diré que al darrer disc, el Melendi (dels collons) retira a Sabina. ‘Retira’ aquí vol dir que l’imita, en algunes cançons almenys.
    Bebe i Chambao no m’agraden, ho sento. Però ja no descarto res. I ni de conya em posaré Rossell o Feliu com a penitència, això ho deixo pels que vagin a processons aquests dies!
    I respecte a fer-me president, quines coses que té l’Estrip… jo m’apunto, home, és clar que sí. De tot el món dieu? Cap problema. Ho faré a les meves hores lliures, mentre no estigui cuidant cèl•lules i fent teràpia a gent que necessita parlar. Tampoc treballaré durant els partits del Barça, però tranquil•les, amb mi a la presidència el Madrid no tornarà a aixecar cap. Cap copa, vull dir.

    SM, jo t’asseguro que no ho sóc, a banda d’aquesta música!

    Carquinyol, et diré com NO es cura el meu problema: escoltant Radio Flaixbac! La tenim posada tot el dia, i Melendi i Huecco no posaran, però les repeteixen tantes vegades les que posen… et puc cantar el que vulguis, Lady Gaga, Owl City, Jason Derulo, Black Eye Peas, Rihanna… què vols, tu demana.

    Violette, que no sigui un replicant tampoc t’assegura que sigui humà, no fotem! Però tu estima’m, per si de cas.

    P-CFA…, avui farem brometa fàcil i jo m’ofereixo d’ase dels cops, però ja m’agradaria veure-us a cadascun de vosaltres el que escolteu i no dieu, hehehe. Que tothom té un passat, o un present. I espera’t el futur que ens espera!

    Neo, el castellà no és una llengua que m’agradi especialment i miro d’evitar-la, tot i que no puc. La música és un món a part. Cada artista s’expressa millor amb la seva llengua, i n’hi ha que canten en espanyol que ho fan molt bé. D’aquí, a Estopa, hi ha un món, com comprendràs. No pretenia que aquest post fos res seriós perquè em sembla ridícul, però forma part de la meva realitat actual, així que de vergonya ben poca, i d’amagar-me’n, encara menys. A veure, repassem: Ismael Serrano molt bé, Pedro Guerra indiferent, Mclan mort per ells, LoL ho sento, no puc, a banda de Marlene, Hidrogenesse m’has vist cara de popi a mi?, Calamaro el rei, Duncan Dhu caducats, Radio Futura molt bons… però caducats.

    ResponElimina
  45. Gatot, primer de tot, dir que aquest post no pretenia ser seriós de cap manera, però m’ha fet gràcia començar-lo així. Qui em coneix veurà estrany que pugui escoltar aquest tipus de música, però em sembla que a mi ja no em cal amagar-me de res. A priori, no tinc res en contra d’Espanya ni del català, això és una cosa que hauré de repetir mil cops a arrel d’alguns comentaris que pugui fer. L’únic que tinc és indiferència i una molt gran manca d’interès. Per exemple, per anar de viatge, no m’interessa anar a Espanya, igual que no m’interessen els EUA. Però si parlem de música és diferent. Hi ha artistes espanyols que m’agraden, com també n’hi ha d’anglesos, escocesos, americans, sud-americans i algun africà i tot (no perquè hi tingui res en contra, sinó per desconeixement). La música és universal, és cultura, i tothom escolta el que vol. També hi ha molta música catalana que és una merda i ens la matxaquen a les ràdios, què hi farem. No tinc problemes d’aquest tipus, i encara menys penso que en tingui de tolerància o d’intransigència. També s’ha de saber diferenciar el que és un post en conya, del que és una declaració de principis. I ara necessitava fer un post així per riure una estona. Si algú decidís deixar de passar per aquí per això em semblaria realment trist. Jo no ho faria si m’ho trobés en una altra casa, és clar que no.

    Estrip, has vist quin sarau has organitzat?

    Albert, no hi ha res escrit sobre gustos, però darrerament sembla que per ser un jove independentista s’ha de sentir Mesclat, La Gossa Sorda, i aquestes coses lamentables. Bé, jo vaig fent, no ens podem negar a la música ni a res, la música mana i ens busca, i si la relacionem amb alguna cosa, ja tenim la cançó enganxada. L’incident aquell del Melendi… sí, força lamentable. Ja té pinta de fer-les aquestes coses, però. Dels que cites, no puc amb Manel, se m’acaben els adjectius, com per el Messi, però al revés. Els Amics de les Arts em fan força més gràcia, i Dept. els he sentit poc, i no m’han atret massa.

    Nimue, ja he vist música al teu blog que no s’escau gens amb els meus gustos, i no t’he deixat de visitar. A més, dient que t’agrada Antònia Font jo et dono les claus del Bona nit i et poso una catifa vermella perquè entris. Ja em tens el cor robat. Deu ser per això, perquè em falta Antònia Font, que em veig obligat a sentir Melendi!

    Deric, tu em veus preocupat?

    Fada, no pateixis, no ho faré massa. Aquest cap de setmana llarg, almenys 5 o 6 vegades per nit i ja està.

    Joanfer, a veure si ara m’hauré de posar a cantar la Santa Espina…

    Dan, germà, als meus braços! Los Chichos és passar-se molt, però ara entenc com et deus sentir!

    Barbo, estava de conya, a veure si algú m’ha de dir a mi què he d’escoltar. Tot i així, segueix sense ser propi de mi, però va a temporades també. I ja em sembla que perdo la vergonya per explicar algunes coses, si total, és per fer riure. A mi en Sabina m’agrada força, no em podria considerar un gran fan, però el que escolto m’agrada. Ara, una altra cosa és la cara que posa i el que representa, però només valoro la seva música.

    Garbi24, no em crucifico pas, era per riure una estona que us ho explico.

    McAbeu, millor no pensar-hi més, hehehe.

    Musa, no sóc cap talibà, creu-me. Escolto moltes coses, i algunes són en castellà. Si hagués dit que m’agrada Amaral no passaria res. Però aquests fan gràcia. I Melendi… doncs posar-lo en una boda, com que no, però amb unes cerveses a la mà…

    ResponElimina
  46. Núr, no et puc parlar seriosament perquè no ho deia pas seriosament. Home, és un estil que no m’escau massa quan se’m coneix, però això no vol dir que no el pugui escoltar, com si m’agrada l’opera. Tampoc m’escauria, però potser seria millor considerat. Doncs jo prefereixo cantar-me un Melendi o uns Delinqüentes que escoltar una ària d’opera. Cadascú que escolti el que vulgui, i no és res greu. Com llegir, no cal que sigui sempre alta literatura, un bon llibre és el que ens agrada i ens distreu, i para de comptar, ningú no ens ha de dir res al respecte.

    Goculta, no era, en realitat, perquè fossin en castellà, com comentava, si digués que escolto Amaral potser ningú ho veuria estrany, era més aviat per l’estil, que sembla contrari als estàndards de la música en català. I potser només ho sembla, però si em coneixes no entens que pugui escoltar i cantar aquestes cançons. Per això el tema em feia gràcia i l’he explicat.

    Joan, que era broma! Una manera de parlar, vaja, em va fer gràcia començar així el post. Aquesta música està molt lluny del que podries pensar que m’agrada, i de fet, de les coses que sempre m’han agradat. Ah, i a mi qualsevol pernil em va bé, home.

    Ostres Clídice, això sí que és fort. A mi la veritat és que el flamenc no m’agrada pas massa, i el ball encara menys. I encara que aquesta música que poso hi retira, és més aviat rumba. Em sembla que sí que hauràs de demanar asil polític…

    Elvira, els veïns d’acord. Però aquests??

    Met, la música no ha de tenir restriccions, perquè no la podem triar. Escoltes una cosa, i si t’agrada, te’n pots amagar, però no té sentit. I quan portes cantant una cançó de Melendi una temporada, te n’adones que potser no repudies tant aquesta música com et pensaves.

    Cris, caram quina selecció que has fet. Algunes d’aquestes ja les vaig sentint el cap de setmana. És un tipus de música que no hauria d’agradar-me, però se’m posa bé. No és perquè sigui en castellà, sinó per l’estil, que en aquest cas trobo que va associat a la llengua, però aquesta relació som nosaltres que la fem. Gràcies!

    Cèlia, d’això es tractava, de fer una mica de broma i que riguéssiu amb mi les meves ximpleries. I ja és ben bé que no podem dir de quines aigües veurem i les que no. Encara tenim capacitat de sorprendre’ns a nosaltres mateixos. I en francès no massa perquè no l’entenc, però alguna coseta tinc per aquí.

    Judith, el que no podem dir és que un artista ens agrada o no. Potser ho encertarem, però qualsevol dia ens sorprèn i treu una cançó que ens enganxa. Llavors has de canviar d’idea, la música t’ha guanyat.

    Nits, aquest post era una mica en broma. No cal fer-se mala sang, no hem de deixar de banda una expressió cultural perquè està en una llengua que no és la nostra, ens quedaríem molt curts si així fos, i ens perdríem moltes coses. I encara que no entenguis l’idioma, de vegades està bé sentir cançons en alguna llengua que no sigui les que coneixem. Avui en dia pots trobar la lletra traduïda a internet i no importa que l’entenguis. Mentre t’agradi. Perquè la música és això, que ens agradi.

    Kweilan, no ens posem seriosos avui. Però ja sabem que la llengua està molt bé quan és una eina que tenim a la nostra disposició. Quan és una imposició i l’excusa per no fer servir la nostra pròpia, llavors no té tanta gràcia.

    Laia, fas una bona distinció. Com amb les persones, cal saber per a què et servirà cadascuna, i amb les cançons pot passar igual. Algunes cançons t’agradarà escoltar-les, i potser te les posaràs a casa i tot. D’altres potser les reserves per quan surts, ja que no fan per escoltar a casa mentre llegeixes posts, per exemple.
    Què entenem per decents? Huecco en té de millors que la que cites, amb més ritme, amb millor lletra, però no sé si les consideraries millors. Alguna té també de més lenta i no tan de rumbaton. Et recomanaria ‘La reina de los angelotes’ i ‘Mamba negra’. No t’agradaran gens ni mica pel ritme i per com són, però m’encanta cantar-les a mi, m’ho passo de conya!

    ResponElimina
  47. Com t'agrada fer-nos "gastar" paraules, XeXu! hahaha

    La militància, que comparteixo, no ha d'estar renyida amb mirar en totes direccions. El sumar sempre és molt més interessant...
    Bona Pasqua i petons, trapasser! ;-)

    ResponElimina
  48. demanar... ummm... xexu... la malaguenya de Barxeta !

    xD

    ResponElimina
  49. oh per favor! com pots dir això dels Beatles???? el Love me do té una lletra profundíssima, no fotem!! jajajajajaja
    Vaaaaaaaaaaaale, potser aquesta no però A day in the life és molt interessant i Something i When my guitar gently weeps i REvolution i Come together... fins i tot el Hey Jude (que és del Paul, per increïble que sembli)...
    Els Beatles van descobrir el poder de les lletres massa tard, van topar-se amb Bob Dylan massa tard, què hi farem.
    jajajajaja ja t'estic fotent un rotllo alliçonador sense voler.

    només hi afegiré una cosa, llegeix-te ben bé la lletra de Hello goodby o d'Obla di obla da... tenen un missatge impressionant... passa que és totalment subliminal, és clar.

    ResponElimina
  50. Ei! Aquest post l'hagués pogut escriure jo! De fet fa uns dies vaig fer una confessió pública d'aquest estil... :D
    Jo gairebé sempre escolto rock català, però m'agrada la música i escolto altres grups i estils també. En això de la música la veritat és que no tanco portes. Mira, l'altre dia vaig anar al concert d'estopa i feia relativament poc, vaig ser al Liceu gaudint d'una òpera de Wagner durant 5 hores. Sí sí, he dit 5... I la veritat és que també em va agradar molt. I estic d'acord amb el que dius, que cadascú escolti o llegeixi el que li vingui de gust i ja està...
    Per cert," Llega el momento me piro..." :D

    ResponElimina
  51. A mi em va encantar aquest post, ho he de dir clarament ;-)). Quan vaig veure el "comiat" final em vaig adonar que a caseta teva hi havia festa!! ;-))

    Eluuuuuuuur, m'has aixafat tu avui a miiii!! el dir que, per profunda, la lletra del Obla Di Obla Da ;-))

    XeXu... reflexionem... tu dius que t'agrada passar una estona divertida amb els amics... què millor per fel el ximplet que, al voltant d'unes bones cervesetes, cantar tots plegats l'"Obladí Obladà" ;-))

    http://www.youtube.com/watch?v=pJhcGepfG04

    De totes formes, admeto totalment que tens raó en moltes coses de les lletres, però, com diu Elur, n'hi ha de ben maques... Something, per exemple. Quan jo dic que Something m'agrada, ho és en la seva totalitat: lletra, musica... i tot ;-))

    President del món i el Madrid no guanya mai més res!! Uaaaaaaaaauuuu ;-))

    Ah!! Una altre cosa en que coincidim (i en Josep Lluís també): No ens atrau gens la idea de viatjar als EUA... gens.

    A mi dona'm la preciosa vella Europa!! No he viatjat massa, però tots els viatges que he fet els repetiria ara mateix abans que perdre'm per EUA (Paris, Londres, Edimburg, Bèlgica (flamenca), Amsterdam i altres dels Països Baixos... oooooooooooooohhhh i vull tornaaaaaaaaaaar!!! ;-))

    ResponElimina
  52. "i vull tornar" vol dir "HI vull tornar"... Jo ho he escrit bé, però Blogger fa moltes coses rares aquests dies jejeje :-PPP

    ResponElimina
  53. Torno a ser jo... és que tot m'ho llegeixo més d'una vegada perquè així hi vaig trobant més cosetes i ara et volia dir que has posat una frase magnífica:

    "Jo de música no n’entenc, només m’agrada."

    És una frase que la trobo boníssima. Me la quedo!!

    A vegades, davant d'un quadre, d'una peça de música clàssica... he "sentit" això que tu dius :-))

    No cal entendre d'una cosa per saber si t'agrada o no t'agrada... el que t'agradi quelcom és una mena de sentiment irracional ;-))

    ResponElimina
  54. ja que l'Assumpta ressalta la frase Xexu no puc obviar que dir que 'jo de música no n'entenc, només m'agrada' és un xafastre per la teva fama de capri, els capris hem d'entendre-ho tot, és més: ho entenem tot. He dit. Juas!

    (per cert, aprofito la pedanteria capricorniana que em té les neurones assetjades i et diré que, aquest pronom feble de "n'entenc" grinyola una mica. I encara diré més assegurant que això abans, quan no escoltaves tots aquests heretges*, no et passaven aquestes coses)

    *sé que no és gaire correcte encabir-la en aquesta frase, però sona bé, tu.

    Assumpta! t'he fet maaaaaaaaaaaaaaaaaaal? no, no?? és que a vegades semblo en Panxo i no miro on poso els peus! XD

    Ob-la-di, ob-la-da, life goes on, brah!...
    Lala how the life goes on.

    sempre els hi he tingut un carinyu especial al Desmond i la Molly...
    apa, ja callo.

    ResponElimina
  55. Rita, va home, una mica deus haver rigut. D'això es tractava. Estrany en mi, però no impossible que pugui sentir música d'aquesta.

    Carquinyol, he dit de Ràdio Flaixbac, home!!

    Elur, ja t'hi pots posar del dret i del revés, que no començaré ara a escoltar els Beatles. Serà per tossuderia o per com us poseu de pesats els seus seguidors (per sistema, tots els dels Beatles que m'he trobat no entenen que als altres no ens agradi!), però jo passo, sincerament. M'ho passo millor amb Scissor Sisters o Mika que són petardos a matar, però almenys fas uns riures amb les seves cançons i els sus falsets. I t'he dit dos d'aquests perquè ho consideris un sacrilegi si vols, ja no parlem de grups de veritat.

    Guspi, et pots creure que vaig pensar en tu mentre escrivia el post? No sabia si passaries per aquí, però recordava perfectament el teu post sobre Estopa. Sé què et vaig comentar, però no recordo què. I ara sóc jo el que fa un post d'aquests... ja veus, com ens hem de veure. A la música no se li han de posar barreres, no n'hi ha de música dolenta, només ens agrada o no. I si no ens agrada a nosaltres, agradarà a un altre, que si no no es faria. Saps què: la verdad no le va nada mal al chaval, porque sabe que el tiempo se escapa....

    Assumpta, i a mi m'han agradat molt els comentaris. Vaig fer el post per mostrar una realitat meva d'aquests dies i fer una mica de conya. Però quan vaig veure que la cosa s'animava em vaig sentir molt bé amb les conyes, han estat uns comentaris genials. Qualsevol cosa que et podria dir sobre els Bealtles ja li he dit a l'Elur, i com que feu front comú contra mi, ja us podeu aliar però no em convencereu. Ah, i per viatjar, enlloc com Europa, això està clar.
    Sobre les diferents formes d'art, jo sempre sóc de l'opinió que dir que una cosa és bona o no, no té sentit. Ja n'hem parlat, uns 'experts' et diuen que quatre ratlles són art i t'ho has de creure. Doncs per mi se'n poden anar a la merda. Jo diré que és art si a mi m'agrada. I les ratlles no m'agraden, mira tu. I amb la música igual. M'agrada el que m'agrada, i no entenc ni de música ni d'art ni de res de res. Però hi ha coses que m'agraden i amb aquestes em quedo.

    Elur2, un capricorn també pot ser humil i reconèixer quan no sap res d'alguna cosa. Millor això que fer-se el llest. El que passa és que molt rarament no sabem d'alguna cosa, això és cert, hahaha. Que els meus pronoms grinyolen? Això no m'ho dius al carrer. No es diu així? Ho he consultat amb la meva filòloga de guàrdia, però encara no me n'ha dit res. Però això no quedarà així.

    ResponElimina
  56. no m'amenacis è? ja t'ho vaig dir l'altre dia que en conec un que trenca cames, no? pst! al loro! (l'al loro va acompanyat amb una aixecamenta de celles intimidatòria, que lo sepas)
    espero resposta de la filòloga (hola maca!) i després actuaré amb conseqüència.

    sobre el Beatles, puc entendre que no t'agradin (a tu i tota la gent estranya que corre pel món jajajajjajajajaa) i com que no t'agraden ho aprofito per fer-los servir per punxar-te una micona i per riure una altra mica i així qui dia passa mes empeny!

    ResponElimina
  57. Mestre! Melindri, i no tu!

    Jo, per no perdre el costum d'aquests comentaris faré:
    a) no et parlaré (fins que ens tornem a veure)
    b) et passaré un link de youtube http://www.youtube.com/watch?v=OCwvw0RUGw8

    Salut

    ResponElimina
  58. Jo també tinc carnet de "100% català"... i m'encanta la varietat del món mundial. No, no pateixis, no tens un problema perque disfrutis amb lletres en castellà, hehe...

    ResponElimina
  59. pst! la filòloga encara no ha dit res??

    ResponElimina
  60. :D Perfecte! Totalment d'acord amb tu!

    ResponElimina
  61. No sé si ningú ho haurà dit ja (hi han masses comentaris com per mirar-ho...) però una mica de sons rumberos mai venen malament. Bé tenim la rumba catalana i fins i tot l'Albert Pla fa coses ben interessants en castellà ;)

    http://www.youtube.com/watch?v=EGif-iU21is

    http://www.youtube.com/watch?v=w5WRGDwJscU&feature=related

    Tenen ritmillu oi?

    ResponElimina
  62. mmm, una filòloga que no és "La filòloga" diu que els pronoms d'en Xexu NO grinyolen. xD

    Pel que fa al post... ja s'ha dit tot... però per a mi 100% català no vol dir no escoltar música en altres llengües... ara, les lletres d'Estopa... què vols que et digui... no m'acaben de fer el pes ;)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.