diumenge, 21 de març de 2010

3 és un número màgic

Havia quedat per primer cop amb tots els integrants passats i presents de c@ts per celebrar que el projecte tira endavant. Per fi ens reuniríem, fora de la pantalla, en Jordi Casanovas, la Boira, la Carme Rosanas, l'Escalivada, la iruNa, en Vier, la Núr, l'Estrip i jo. Vaig sortir amb temps per donar un volt pel centre i comprar algun llibre abans, i va i en sortir de casa despistat i gairebé ensopego amb la Goculta, que em va dir que anava a veure l'E-lecta. Recuperat de l'ensurt, vaig fer camí cap a l'estació. Vaig creuar-me amb el Veí, la Joana i la Violette que feien un passeig, però em vaig estalviar preguntar-los d'on venien, o cap on anaven... Amb qui sí que em vaig aturar va ser amb la Karme, per donar-li una gran abraçada.

A l'andana vaig veure la Mireia llegint, però semblava concentrada i no li vaig dir res. Però en entrar al vagó, caram quina casualitat, em van saludar la Caterina i en Xitus que anaven de visita el centre. Tafaners com som, ens vam posar una mica al dia. Ella em comentava que havia conegut l'Angle i la El tacte de les paraules a ses Illes feia poc, i ell va dir algunes cosetes de la Maria, la Nits i la Marta. Que espavilat que és el noi!

Ens vam acomiadar amb promesa de quedar un altre dia. Però se m'acumulava la feina! Per seguir amb la ratxa, a la mateixa estació on baixava va i em trobo en Sànset i la Utnoa que em van dir que em passés algun dia a fer un cafè amb ells. També em van dir que minuts abans havien vist la Luthien, els semblava molta casualitat. Però si sabessin les que portava jo...  I encara, a les escales, em creuo la NeoPoeta i la Xènia xerrant tan animadament que crec que no em van ni veure. Però el que ja va ser massa va ser posar un peu al carrer i veure una imatge impactant: el Mossèn darrere l'Adbega mirant-la amb cara lasciva, però se'ls va creuar la Menxu i ell es va girar per perseguir-la a ella. Quin home!

Vaig anar cap el tramvia, i vaig arribar just. A la cabina em va saludar en Met aixecant la mà. Més casualitats. Però no podia ser d'altra manera, busco seient i em trobo en Dan, en Carquinyol, l'Alepsi i la Laia que van al museu de la ciència a una nova exposició que fan. Com que els vaig veure molt emocionats parlant del tema, vaig buscar un altre seient i vaig acabar al costat del Pd40. Li vaig preguntar per Ònix, però sembla que no en sabia res. També vam parlar de Relats Conjunts i alguns participants que fa temps que no se'ls veu, com la Nymnia, el Cesc o la Plugim constant. Ell va baixar un parell d'estacions abans que jo, però encara vaig ser a temps de veure pujar a la següent en Sergi P. Rovira amb l'Avi Gres discutint acaloradament. Quan per fi vaig baixar em vaig fixar que al final de tot, i d'esquenes a on jo era, hi havia en Victor Pàmies apuntant coses en una llibreta com un boig. Normal que no ens haguéssim vist.

Ara només em quedava agafar un bus i ja hauria arribat. Em va passar en Joan corrent pel costat i em va saludar amb la mà, però no volia tallar-li el ritme. Ja m'estava preguntant qui em trobaria al bus, i la intuïció no em va fallar. L'AnnaTarambana, en Zinc, la Reusenca i la Pluja em van rebre amb un 'hombreeeee!'. Em vaig sorprendre de veure'ls plegats. Em van comentar que aquell dia hi havia concert del Puji, però que anaven a prendre una cervesa abans. Com que teníem una estona, la Tarambana em va explicar què sabia de la Tirai i la Musa, i amb en Zinc també vam comentar com n'estan de volats l'Ararat i en Yeral.

Un cop vaig deixar enrere el bus, vaig anar cap a l'FNAC, encara tenia temps. De camí em trobo en McAbeu. El tio anava desesperat perquè se li acaba el llibre d'enigmes i n'ha de trobar un altre corrent. Vam parlar de la necessitat de trencar les cames al Captaire, ja que encerta massa endevinalles, però no és l'únic; massa feina. De seguida em vaig adonar de que hi devia haver alguna mena de concurs de fotografia per allà al centre, a no massa distància els uns dels altres vaig veure en Barbollaire, la Déjà, la Cris, l'Atzucac i la Petita Criatura amb les seves màquines a les mans, buscant la millor imatge. Qualsevol els distreu! Ah, però no eren els únics, n'hi havia una amb la càmera a la mà, però que amb tota la calma la feia petar tranquil·lament amb una parella, no semblava que tingui pressa per guanyar cap premi. Era l'Elur que parlava amb els d'Otis. Segur que estaven parlant de gats, però no tenia temps d'afegir-me a la conversa. I mira quines ironies, ells parlant de gats i en un banc de més enllà el Gatot que seia al costat de la Iruna, ves per on.

Ja a dintre la llibreria, en Mac va fer la seva i jo em vaig témer el pitjor, allò és com un santuari per blogaires! I no m'equivocava. La primera que vaig veure era la Kweilan, que portava una estona allà i ja havia llegit tres llibres. Però també hi vaig veure la Manuscrits que prenia notes en una llibreteta, la Cèlia a la secció de poesia i la Susanna a auto-ajuda. Venia a tornar 'El món groc' que no li havia agradat. La Montse estava una mica més enllà, a la secció de manualitats. L'Eli i en Garbi24 es miraven guies de viatges, no sé si es coneixen entre ells, però no tenia ganes de fer presentacions. I a la secció de filosofia hi havia muntat un festival, pel que semblava. L'Elvira, en Joanfer i la Tals discutien sobre Schopenhauer. Era temptador, però per mi no eren hores per aquests temes. La Bruixoleta també era per allà, però em sembla que també passava. Ara que, per festivals, el que hi tenien al fòrum. Alerta: la Mercè Climent estava presentant un llibre, ni més ni menys que el 365 contes de la Bajoqueta, i al costat d'ella seien en Tibau i en Deric que apadrinaven la criatura. Una cosa mai vista!

Massa emocions, tu. Me'n vaig anar sense llibre i gairebé marejat. Alguns dels companys ja m'esperaven al Zurich, i d'altres havien d'arribar. Allà mateix en Ferran esperava la rits que havien quedat per fer un cafè. Li vaig preguntar per la Clídice, però ell em va girar la truita parlant-me de no sé quines consultes. Sembla que l'Albert B. i R. i en Babunski en volen muntar una a la catosfera. Com que no tenia ganes de discutir, el vaig deixar allà i vaig tornar amb els altres. Vaig veure a l'Eulàlia fent una foto a un cartell curiós, i la Myself i la LLuNa entrant al Zara de l'altre cantó del carrer. Mentre esperàvem, comentàvem amb en Casanovas que fa temps que no se sap res de la Ballerina de Plom, de l'Ànima Alada, de la _NuNs_ o d'en Clint. La Núr va ficar cullerada dient que ella lamenta més l'absència de la Instints.

Quan ja hi érem tots, vam buscar un lloc per prendre alguna cosa. Amb el dia que portava ja sabia que em trobaria algú arreu on anés. Però allò ja era massa. En passar per una terrasseta ens trobem en Jordi 'banyera' Casanovas (amb l'Alba), l'Àlex, l'Òscar (i senyora) i l'Assumpta (acompanyada d'en Josep Lluís i la Mercè) fent-la petar i rient a cor què vols. Però era normal. El Barça s'ha classificat per quarts de la Champions, cal començar a parlar de la promesa que compliran si tornem a guanyar el títol. Proposaven un munt d'animalades, però és que l'ocasió s'ho val. Els vam deixar allà, perquè si no ens hi hauríem quedat. Vam provar sort en una xocolateria, però no hi havia lloc. Dins, la Fada, la Nimue i la Rita degustaven unes xocolates desfetes i unes magdalenes que tenien molt bona pinta. Vaig endevinar que se les havien portat de casa, això sí.

Finalment, vam trobar taula en un lloc apartat. Al fons vaig veure l'-assumpta-, l'Agnès Setrill i la Zel fent un cafè. És que no hi ha cap lloc lliure de blogaires? En seure vaig mirar un diari que hi havia sobre la taula; contenia una vinyeta de l'Avi, com no. Sobre el que vam parlar al voltant de c@ts no es pot explicar res, que després tot se sap. Però sí que diré que amb la Carme vam comentar que no se sabia massa res de l'Anna ni de la Guspira, i també que el nivell de Personatges Itinerants és molt alt aquest any. I mentre érem allà, un parell de casos curiosos. A la tele del local hi vaig veure uns dibuixos que em resultaven familiars, i entre tots vam adonar-nos que eren de l'Àlex del Tentacle. I a més, quan ja portàvem una estona allà, van entrar en Ma-Poc i en P-CFACSBC2V i es van posar a la taula del costat a fer unes partides de boggle.

Va ser un dia molt intens, no m'ho hagués pensat mai. Encara després d'acomiadar-nos amb els  c@ts em vaig trobar la Menta passejant una gosseta blanca, la Nana, i uns minuts més tard  la Núria Aupí jugant amb una llibreta digital acabada de comprar.  De camí a casa vaig trobar-me l'aina i vam tenir una agradable conversa sobre la vellesa i la bellesa dels blogs.


Avui és el tercer aniversari del Bona nit i tapa't, i estic molt content de poder-lo celebrar amb tots vosaltres. Com cada any, us vull agrair la vostra dedicació a aquest espai, el vostre suport, les vostres reflexions i tot el que hi vesseu, que no és poc. Com que vosaltres sou, en definitiva, l'alegria d'aquest lloc, la celebració us pertany també, i us he volgut escriure un text per recordar a cadascun de vosaltres. Si m'he deixat algú, em sap molt greu, té dret a reclamar i a queixar-se. Moltes gràcies a tots per ser-hi i acompanyar-me en aquest camí. La meva vida ja no s'explica sense vosaltres.

Ah, i com ja vaig fer l'any passat, perquè veieu com n'estic de malalt us adjunto unes quantes fotografies recollides durant aquest temps. És que esteu per tot arreu!


















Fotografia cedida per l'Assumpta

65 comentaris:

  1. Moltes felicitats per el tercer any i moltes també per l'escrit amb tots els enllaços doncs això porta una feinada de boig, quedant demostrat que gaudeixes d'aquest espai i gual que nosaltres de llegir-te. Xin xin

    ResponElimina
  2. :) MOLTES FELICITATS PELS TRES ANYS!! A la uni sempres ens diuen (com tu cites al títol) que el tres es el número màgic (els tres actes d'una pel•lícula, les tres complicacions del protagonista, tres i acció!) Espero poder-te seguir llegint, i descobrir la màgia del quatre, el cinc, el sis...

    I quina il•lusió m'ha fet trobar-me aquí!! I acompanyada de la Xènia! Ets un crack :) Un petonàs,

    Tati

    ResponElimina
  3. Moltes felicitats per l'aniversari!
    Noi, quina currada d'escrit, molt bo!

    ... i amb les cames trencades i tot puc seguir resolent enigmes :DDDD

    ResponElimina
  4. ^^ moltes felicitats! fa molta il·lusió trobar-se en aquest text, de debò :D espero que en puguis seguir fent un per celebrar l'aniversari del blog durant mooolts més anys ;)
    una abraçada!
    Tals

    ResponElimina
  5. Moltes felicitats, XeXu.

    És un honor haver-te trobat i poder formar part d'aquest escrit.

    Utnoa

    ResponElimina
  6. Moltíssimes felicitats. I moltes gràcies per fer-nos part d'aquests tres anys amb un apunt fantàstic. Les fotos, m'han encantat. Per molts anys!!!

    ResponElimina
  7. Per molts anys de bloooog!!! He rigut molt amb el text, però penso que si fos real hauria estat molt angoixant! :-D

    ResponElimina
  8. Moltíssimes felicitats, XeXu!!!

    El 3 és la màgia i tu un mag, el mag de la blogosfera que avui ens has agermanat a tots.

    Confesso que tot i tenir més de 100 blogs a la meva llista, aquí en veig que no conec i que hauré de fer-los una ullada perquè si són amics teus vol dir que valen la pena.

    Ets un encant, XeXu! Un apunt així és una feinada, que només es fa per simpatia i afecte com tu demostres que ens tens.

    Ja saps que tu també tens tota la meva simpatia i el meu afecte...
    Una pila de petons, guapu!

    ResponElimina
  9. Xexu! Quina currada d'escrit! Si vols que et digui la meva opinió... aun apregunta que et fas en el text, et diré que no... que no hi ha lloc lliure de blociares... i és que... clar... som nosaltres mateixos que ens portem a tot arreu. Una bona metàfora d'aquest a malaltia de blogs!

    M'ho he passat divertit amb el text i amb les fotos i m'he sorprés de la quantitat de gent que ha s arribat a inquibir-hi... en un sol text.

    Molte felicitats, xexu i que en facis molts més!

    ResponElimina
  10. Primer de tot, Xexu, MOLTES FELICITATS I QUE MANTENGUIS VIU AQUEST BLOG PER MOLTS ANYS MÉS!!! És un plaer poder llegir les teves reflexions que sempre fan pensar. I segon, quina currada de post! Realment preciós :) De debò, puc dir que ha estat un escrit molt emotiu per tots els que te llegim, almenys per mi sí. Mira que jo pensava, si el meu nom tenia imatge, que posaries el del mercat de Sta Caterina i m'ha agafat! Quin local és el del meu nom? En tenc curiositat :)

    M'ha encantat aquest post, t'ho repetesc. BONIC! (En majúscules) :D

    Abraçades!

    ResponElimina
  11. Moooooooooooltes Felicitats pels 3 anys!!!! com passen els anys, oi? jo faré 3 anys de blocaire a l'agost i em sembla que no pugui ser.
    I també agrair-te que hagis pensat en tots nosaltres en aquest post que segur que t'ha portat una feinada de Déu, al igual com la col.lecció de les fotos, un manera ben xula de recordar-te de molts de nosaltres.
    Una abraçada ben gran i a complir-ne molt i molts més amb un gran somriure als llavis, això sempre :)

    ResponElimina
  12. Per molts anys Xexu! I que ens hi anem trobant per molts més.

    ResponElimina
  13. per molts anys! Que tres anys ja es una xifra important. Ei! Aquesta foto del centpeus m'encanta!!!

    ResponElimina
  14. Súper 3... fiiiiiiiiiiiu!
    sí ja sé que és una cutrada, però hi he pensat, mira i això que fot anys que no el veig el clubspertres.
    No deixa de ser curios que comencessis un blog just quan començava la primavera.

    El 3 potser és màgic, però mai ho serà tant com el Bonanit.
    Gràcies per ser-hi, Xexu i per voler-m'hi, és clar.

    Espero que mai et passi això de trobar-nos a tots en un mateix dia... ha de ser per apretara córrer jeje.

    Petons!

    ResponElimina
  15. ai, calla, calla, que em deixo el més important, tot i que ja se sobreentén... PER MOLTS ANYS i que jo ho pugui veure, és clar ;*)

    ResponElimina
  16. Herzlichen Glückwunsch, XeXu; per molts anys!!

    Nen, vaja peazo currada t'has fotut amb aquest post! M'ha fet molta gràcia descobrir que he quedat amb la Rits per fer un cafè (hola, Rits!), que em preguntes per la Clídice (casualment arribo ara de "casa" seva) i que... bé, esclar, de què parlaria jo sinó! ;)

    Per molts anys, maco.

    ResponElimina
  17. Caram! quina currada de post! moltes felicitats! i contenta de formar part de la colla pessigolla :) un petó :)

    ResponElimina
  18. Ferraaaaan que has sortit disparat i no m'has esperat, m'ho podies haver dit que venies cap aquí! :D

    ResponElimina
  19. FELIÇ, FELIÇ BLOGANIVERSARI!! :-)

    M'ha agradat molt el post d'avui perquè és la pura realitat, estem repartits per tot Catalunya i més enllà però ens trobem cada dia al barri de la Catosfera que ens apropa a tots.

    Per cert, t'informo que a la llibreria vaig trobar un llibre d'enigmes que em permetrà almenys arribar al post 1000, o això espero vaja!. :-D

    ResponElimina
  20. Et felicito pels tres anys i per la currada de post. És molt bonic i és certíssim que som com som també gràcies a tot aquest món. L'has clavada amb les magdalenes i m'has fet riure. I m'he emocionat amb l'abraçada llarga perquè em feia falta. Gràcies per ser-hi. Un petó.

    ResponElimina
  21. Els blogaires comencem a tenir un imaginari propi. Hi ha noms que només podem associar a blogs. El nostre món. I tu ja fa tres anys que en formes part i que ajudes a matenir-lo i engrandir-lo.

    Felicitats i t@pat!

    ResponElimina
  22. Xexuuuuuuuu!!!! MOLTES FELICITATS!!

    Ostres, ho he vist abans però havia de marxar pitant i ho volia llegir bé abans, perquè aquí hi ha molta feina!! :-))

    M'ha agradat molt!!!

    PER MOLTS ANYS MÉS!! Ja saps que el teu blog és un dels meus "imprescindibles" ;-))

    Així, en primícia, et diré que la meva germana i l'Òscar es van trobar pel Facebook i diuen que si tornem a guanyar títols ballaran "singing in the rain", però enlloc d'agafant-se a una farola, ho faran agafant-se a la Font de les Canelleres. En Jordi i l'Àlex els hi tiraran aigua amb unes regadores i jo cantaré la cançó :-))

    ResponElimina
  23. Ah!! Per cert... que quan he començat a llegir el post em pensava que ERA CERT!! ;-))

    O sigui, creia que havíeu fet una trobada de veritat amb la gent de C@ts!! ;-))

    ResponElimina
  24. Un escrit fantàstic! Molts felicitats pels tres anys i que en vinguin moltíssims més!

    ResponElimina
  25. Feliç aniversari! Caram quina feinada per fer entrar tots aquests noms al post!! T'ha quedat molt bé.

    ResponElimina
  26. Moltes felicitaaaats!! Ets tota una institució blogaire ja ho saps! Quina currada, encara flipo ara amb aquest post ;)

    ResponElimina
  27. Moltíssimes Felicitats XeXu, a tu i al Bona Nit!

    Per aquests 3 anys de bloc, per aquests tres anys de màgia, per ser com ets, per fer un bloc tan ben parit i perquè de ben segur en vindràn molts més d'aniversaris!!!

    Quina currada de post!.
    I quin luxe haver-te trobat, mentre feia un cafè (com no podia ser d'altra manera en mi, hihihi) amb l'Agnés i la Zel.

    Tres petons i una abraçadaaa!!!
    ;)))

    ResponElimina
  28. jajaja jo també dec tenir la rialla fàcil perquè anava llegint i primer tenia un somriure d'orella a orella i poc apoc m'anava agafant la rialla....renoi XeXu quina manera de celebrar el trigèsim aniversari del bloc!!!! Genial ho he trobat! barreja de tremps narratiu , humor i afecte ....MOLTES FELICITATS PEL BLOC i que sigui per molts anys més mentre les ganes d'escriure aguantin!!! Se't nota el passat casteller la pinya l'ha de formar molta gent sinó el castell no puja ferm ...Acabes de fer un castell 3 de 10 amb folre i manilles ( i descarregat)

    ResponElimina
  29. Moltíssimes felicitats, Xexu!!!!!!! Moltes felicitats també pel teu text. Històries com aquestes ens fan sentir còmplices a tots plegats de les nostres vides.
    ;)

    ResponElimina
  30. Quina currada!!! Quin crack estàs fet, noi!!!!!!! MOLTÍSSIMES FELICITATS!!! Ho tenia apuntat, això de que avui feies anys, i ha estat treure el cap per aquí i quedar bocabadada... Seria molt surrealista tenir un dia així!!

    Esperem tenir-te per aquí molts i molts anys més, Xexu. Un petonàs ben gros!!!

    ResponElimina
  31. Ep!

    Moltes felicitats per l’aniversari i per aquest relat! Quin embús de blocaires!

    Jo que quan he vist el títol pensava que et referies a la Santíssima Trinitat i m’he dit: “quin post més llarg per parlar d’una o de tres persones”. Després ja me n’he adonat de què et quedaries curt!


    *Sànset*

    ResponElimina
  32. Si no existissis se t'hauria d'inventar XeXu!
    Gràcies per ser-hi, per deixar-nos ser.
    Per tot el que ens dones...

    Mira, et diré que he trobat una pista d'Onix... Si es confirma, farem festa grossa!

    Una abraçada immensa, company.
    Moltes Felicitats!

    ResponElimina
  33. Moltíssimes felicitats!i per molts posts més.

    ResponElimina
  34. És curiós, quan som nosaltres els que t'hauríem de fer un regal, vas tu i ens ho fas a nosaltres...
    Moltes, moltíssimes felicitats, Xexu. Espero que podem celebrar molts més anys amb tu! ;)

    P.D.: Per cert, que quedi clar, que les que discutien eren l'Elvira i la Tals; jo només intentava posar pau! ;P. Una forta abraçada!!

    ResponElimina
  35. Faig molt tard, ho sé però MOLTES FELICITATS!!!.
    El post genial! però la propera vegada que em trobis a l'estació;saluda home!

    ResponElimina
  36. ^^ Moltes felicitats, sí. I quina feinada que t'has fotut!
    M'ha fet molta gràcia el missatge. Molt ben trobat.

    ResponElimina
  37. Xaval, t'estimoooooooooooooo
    Fa uns dies vaig anar a veure l'opera Carmen i vaig veure un xicot amb un tatoo al coll com l'anagrama que tens al teu blog... encara no se com em vaig reprimir de no dir:" No et diras pas Xexu?"
    Gràcies pel teu record.

    ResponElimina
  38. Moltíssimes felicitats i endavant!!!!

    Ves a saber quants blogaires ens creuem i sense saber-ho. I en canvi, és com si ens coneguéssim de fa tant!

    El 3 és un número preciós. Segur que aquest tercer any et portarà grans posts.

    ResponElimina
  39. El 3 és el meu número, de tota la vida! Et desitjo moltes felicitats i que sàpigues que he flipat amb aquest post!! Per cert, saps que jo tot sovint dic "hombreee!", l'has clavat!!!
    Que tinguis molta sort!

    ResponElimina
  40. Ahhhh Xexu, que m'he rellegit el post, l'he trobat molt simpàtic i m'he dit, ostres tu, però si hi ha una foto de Tuti Fruti i em dic, però si era jo la Tuti Fruti, jeje, oi que bo això. M'ha fet molt riure, de veritat. Com se'm ha pogut passar abans :P Gràcies, ai que bo :)

    ResponElimina
  41. Moltes felicitats pels 3 anys del bona nit!! ja ets tota una institució en el món dels blogs, i jo que me´n alegro. Una currada de post, com tots els que fas però és un gest molt bonic fer un escrit com aquest per cel.lebrar l'aniversari del blog, pensant en tots els blocaires que et comenten i que tu comentes. Per què un blog es nodreix de comentaris, oi? que me´n alegro molt, que t´ho curres més i que tinc moltes ganes de veure´t!!!! R_ _ _ !!
    Raquel

    ResponElimina
  42. Uala!!!!!!!!!!!!!!
    Moltes felicitats i jo que al començament m'he cregut que anaves a una trobada "real"jajajaj
    Et seguim llegint cada nit :)

    ResponElimina
  43. Ei, que bonic...
    Fa estona que escric i esborro i no em surten les paraules. Això ja em passa, quan alguna cosa m'agrada em quedo muda de cop!
    Ara en serio, que penso que has tingut una manera molt bonica de celebrar l'aniversari, que has pensat en tothom i ho trobo preciós. De veritat, que m'ha agradat molt.
    Per molts anys, Xexu!

    ResponElimina
  44. Moltíssimes felicitats per aquest tercer aniversari, Xexu!!!

    Darrerement faig tard a tot arreu ja que la feina, posada a monopolitzar, em monopolitza també els caps de setmana.

    Una mica com tu, que ens tens el cor monopolitzat a còpia d'apunts com aquests que fan que un estigui orgullós de ser un més d'aquesta Blogosfera, Catosfera o, en definitiva, colla d'amics.

    Una abraçada, amic!!!

    ResponElimina
  45. Genial, al principi pensava que era de debò però després ja al cap de poc he vist que era impossible jeje Així que ens hem trobat amb la Caterina i tu? Que bo...De la Maria i la Nits te'n podria dir coses, de la Marta no tantes jeje. Ara, que em deixes d'espavilat i potser no ho sóc tant...O sí? jejeje :p
    Doncs res, t'he enviat un e-mail relacionat amb les fotos, perquè em sembla que hi ha una casualitat en una d'elles...
    Mira-t'ho.
    Una abraçada XeXu, i feliços 3 anys, i per molts més. Això no té aturador...!

    ResponElimina
  46. Caram!!!!!
    Tot un honor per a mi sortit en el relat commemoratiu del tercer aniversari del teu blog.
    Veig que ja t'han explicat que en tenim una de mig pensada per si el Barça guanya la champions al Bernabeu.
    Felicitats del teu blog!!!!

    ResponElimina
  47. Felicitaaaaaaaaaaaaaats!!! 3 anyets!!! Quina il·lusió sortir!!!

    ResponElimina
  48. Felicitats.. i continua... vaja repassada de tots plegats...! M'ha fet molta gràcia apareixer en el teu escrit.

    ResponElimina
  49. Moltes felicitats!!
    Feia molt que no t'escrivia res però una ocasió com aquesta no la puc deixar passar. Sóc una seguidora fidel i silenciosa (potser massa) del teu bloc. El cert és que desde el primer dia em sorprèn la facilitats de "tecleig" que tens per escriure moltes anècdotes i sentiments, així que espero que el bloc en compleixi molts més i tots en seguim gaudint!!!

    ResponElimina
  50. Recony, jo sóc el de ZEL, llamps i trons!!!, ets un veí????

    Una abraçada i moltes felicitats pels teus tres anys, ets encara un baby.

    ResponElimina
  51. Moltes felicitats pels 3 anys del bona nit! que ja formen part implicita de tu i també una mica de mi! vinga, ens veiem ben aviat (R....) i t'estiraré de les orelles!!
    una abraçada
    raquel

    ResponElimina
  52. xexuuu!!!! estic alucinant del post tan xulo que has escrit!!! moltes felicitats!!!! i ja veig que em coneixes, eh! a menjar xocolata i magdalenes! nyam!!!

    ResponElimina
  53. Acabo de llegir el teu relat i m'he vist en aquest post. Moltes gràcies :)

    MOLTES FELICITATS per l'aniversari. Buf, com passa el temps!

    I no, no sé res de nou de l'Ônix :-|

    ResponElimina
  54. plas plas plas plas plas plas plas

    com t'ho has currat!

    No conec a la Mercè Climent, però si ella vol fer la presentació del 365 contes jo encantada.

    Moltes felicitats per aquest 3 anys!

    pd: vaig a tornar-m'ho a llegir que m'ha agradat molt! Al principi m'havia cregut que si que havies quedat amb la gent jajaja

    ResponElimina
  55. A les primeres línies estava al·lucinant!!! Què diu?? Que hem quedat??? I no m'han avisat??? hahahaha Però de seguida m'he adonat que es tractava d'una celebració, així que PER MOLTS ANYS, BONA NIT I TAPA'T i a tu també, XeXu!!! Jo tampoc no concebo la catosfera sense tu, a hores d'ara! :D

    ...deu ser l'article més llarg que t'he llegit mai... hehehe

    Pitonets, bunik!

    ResponElimina
  56. XeXu, és GENIAL!
    Moltíssimes felicitats per l'aniversari i moltes gràcies per donar-nos-hi presència. A Ca l'Otis estem molt i molt contents :)

    ResponElimina
  57. ostres tu quina trobada!
    tres anys! moltes felicitats, campió!

    ResponElimina
  58. Quin relat més bonic!! M'ha encantat trobar-me amb tu i tots els blocaires en aquest atrafegat dia a barcelona!

    ResponElimina
  59. Moltes, moltíssimes gràcies per passar per aquí a felicitar l'aniversari del blog. M'agrada molt poder-lo celebrar amb tots vosaltres, i fent-vos participar d'alguna manera. Encara que sembli mentida, vaig mirar que tot el que deia al text tingués certa credibilitat, posant juntes persones que sé que tenen relació blogaire, o com a molt agrupant-les per temes, encara que no es coneguin. Suposo que a gairebé ningú li deu haver estranyat trobar-se al costat dels seus companys de viatge. Això sí, segur que m'he deixat algú que hauria de ser-hi, em sap greu.

    El blog ja té tres anyets, i és, en gran part, gràcies a vosaltres. Estic molt content de tenir-vos per aquí, moltes gràcies a tothom.

    Com que no contestaré els comentaris de manera individual, ja miraré de respondre algunes preguntes que m'heu fet d'alguna altra manera.

    ResponElimina
  60. Moltes felicitats, XeXu!

    Arribo tard, però faig ús de la vuitada per celebarar el teu tercer aniversari, encara que jo hagi pujat al carro en el darrer any.

    El millor d'un blog, no és tan la satisfacció de veure escrit d'una manera més o menys clara allò que et ronda pel cap constantment, sinó veure que hi ha gent que no sabies que existia que s'interessa i et deixa algun comentari. No deixar indiferent els lectors és la cosa més increïble del món.

    Emhorabona!

    ResponElimina
  61. Moltes felicitats! L'article divertidíssim! I una curiositat, el diumenge 21 de març el meu fill Guillem va fer 3 anys...
    MOlta sort!

    ResponElimina
  62. Xexu, rei, arribo tard, que he estat de viatge, i m'estic posant al dia.... M'has emocionat, "canalla".... Felicitats és poc, ets un noi admirable, per com escrius i com t'ens mostres.... Que per molts anys més, que jo, com la resta, segur que estarem per aquí, i el teu escrit, és magnífic, de 10, un aplaudiment per a tu i pel Bona Nit i Tapat.... Sou fantàstics :) Un munt de petons i un bon somriure!!! (jo estic a punt de treure'm els bolquers, a primers d'abril el primer any!!!) aissssssss.... com passa el temps, eh?

    ResponElimina
  63. Moltíssimes felicitats, XeXu, per aquests tres anys!
    Ens dones les gràcies per acompanyar-te en el teu camí. Un camí on comparteixes els teus sentiments, sensacions, emocions, vivències i opinions amb una sinceritat que traspassa la pantalla, ens toca i ens desvetlla, potser més del que pots pensar, creant una proximitat immensa cada cop que un per un respons als nostres comentaris, amb un esforç titànic que dóna fermesa al lligam que es va creant en aquest recorregut i, a més, sempre atent, surts del teu caminal per resseguir els nostres blogs, nodrint aquest lligam sorgit de la paraula amb una constància i una voluntat increïble... per tot això i més, et dono les gràcies pel Bona nit i tapa't, però, sobretot, per ser com ets!

    ResponElimina
  64. Ostres, XeXu! Em fas canviar el llibre de l'Albert Espinosa per un d'auto-ajuda???? Jjajajaja!

    Moltes felicitats per aquests tres anys!

    ResponElimina
  65. Per molts anys XeXu!

    Quina feinada d historia. Confesso que mha agradat molt trobar-mhi

    (Pensava no haver de dir a ningu que estic llegint el reader de fa mooooooolts dies pero no em podia quedar amb les ganes de felicitar te pels tres anys de blog)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.