Llengua materna: català. Primària en una escola de tendències catalanistes i laica. A l'institut parlava en català fins i tot a les classes de castellà. Des de sempre seguidor del rock en català. Casteller. Intent de voluntari per la llengua. Votant de partits de tendència independentista. Blog en català i seguidor només de blogs en català.
I avui he de confessar que darrerament estic escoltant una música que no és gens pròpia de mi. Ni de mi ni dels meus amics. He dit que ells també són catalans federats? Doncs resulta que a arrel dels antres que visitem el cap de setmana, m'he aficionat a sentir grans artistes com Melendi, Huecco, o fins i tot Estopa, encara que menys. I altres coses per l'estil. Em sembla preocupant, però si deixes de banda els ritmes, que poden no agradar, i la llengua, que pot agradar encara menys, les lletres estan força bé i se'n poden treure fragments ben macos. Alguna cosa dolenta havia de tenir, no? Alguna cosa més dolenta, volia dir...
Us deixo unes mostres de les que més cantem, perquè pugueu jutjar.
Aprofito per acomiadar-me de tots els que ja no tornareu a passar per aquí després d'aquesta confessió.