diumenge, 14 de febrer de 2010

Relats conjunts, La nit estelada



Vine amb mi perquè jo et portaré per camins que no has trepitjat mai, per viaranys del sentiment per on només els més afortunats han pogut passar. Passejarem plegats a la vora del mar i explicarem històries secretes, ens remullarem els peus en càlides aigües i jugarem amb l'escuma de les ones mentre els nostres somriures seran més brillants que el propi sol.

Mira'm amb aquests ulls teus i il·lumina'm la vida, fes-me feliç amb la tendresa dels teus gestos, amb la suavitat dels teus cabells, amb moviments compassats de tot el teu ésser, i deixa que esguardi el teu son cada dia, fins que Morfeu m'impedeixi seguir vetllant-te i m'abraci a tu per no tenir-te lluny ni les escasses hores que passaran fins que em desperti per poder veure l'albada en l'obertura dels teus ulls.

Deixa que et cuidi, que et protegeixi sota la meva abraçada i que impedeixi que et passi res dolent, perquè per tu cremaria regnes i mataria dracs si fos necessari per preservar la teva seguretat. I si mai veig una llàgrima caure  per la teva rosada galta, l'assecaré amb un somriure i t'aixecaré ben amunt, enlaire, per recuperar la teva alegria. Estaré sempre flotant a un pam de terra per sostenir-te, que l'amor ho pot tot, i si cal estaré bé per tots dos i mai no podrem caure.

Agafa la meva mà aquesta nit perquè anem a fer un viatge, volarem plegats en aquest cel tan fosc i tan ple d'estels refulgents, sota la claror de la lluna, i com dues aures allargassades ballarem el vals de la felicitat perquè tothom ens pugui veure, i deixondirem els cors de la gent, que voldrà imitar-nos perquè això que sentim és el més fort que hauran vist mai, i aquests sentiments s'han de compartir.


Aquesta és la darrera proposta que ens fan a Relats Conjunts.

38 comentaris:

  1. Uaaaaaaaaaaau!!!! Preciós!! Genial!! Ostres, ostres!!

    XeXu!! Quin text!! M'encanta!!

    Et felicito ben sincerament... és... no sé, és maquíssim! :-))

    ResponElimina
  2. L'he tornat a llegir i emociona, eh?

    És un dels textos més macos que he llegit mai en totes les edicions de tots els Relats Conjunts...

    Has posat una sèrie de frases, d'idees, que són paraules d'amor de les més belles que he llegit pel món dels blogs...

    "...m'abraci a tu per no tenir-te lluny ni les escasses hores que passaran fins que em desperti per poder veure l'albada en l'obertura dels teus ulls.

    Deixa que et cuidi, que et protegeixi... Estaré sempre flotant a un pam de terra per sostenir-te, que l'amor ho pot tot, i si cal estaré bé per tots dos i mai no podrem caure...

    Aquest "si cal estaré bé per tots dos" és... tan maco, però tant!!

    ResponElimina
  3. És molt i molt tendre. Preciós! Molt bonic. Jo també et felicito!

    ResponElimina
  4. Buuuuf m'ha sorprés...i m'ha encantat el relat, intim, dolç, ple de sentiment ...amable, tendre i un munt d'adjectius més...Molt bona prosa! molt bon relat!

    ResponElimina
  5. No sé per què, m'esperava una mena de gir "inesperat" cap al final del text. Però és que, ben mirat, la gràcia és que no hi sigui. Bon relat!

    ResponElimina
  6. El Xexu més intimista! Com deixes trenar els sentiments noi!

    ResponElimina
  7. Un text ple de sensibilitat. Un text preciós, tendre, íntim...Què bonic, XeXu! Felicitats!

    ResponElimina
  8. Molt intens i acurat en els detalls. Felicitats pel relat!

    ResponElimina
  9. Bon relat, m'ha agradat molt però li trobo un nosequè que fa una mica de por... o sóc jo que malpenso?

    ResponElimina
  10. Excel·lent relat, Xexu. Felicitats! ;)

    ResponElimina
  11. Ostres noi.... sniff... això no es fa, que per als que som uns tous i de seguida ens emocionem, això és un cop baix!

    t'ha afectat això que diuen que avui és el dia dels enamorats??? Si avui estàs així, per Sant Jordi què ens faràs???? ;-)

    ResponElimina
  12. Ui ui uiiiiii, que aquest relat és molt "pastelero"...Ai ai aiiiii nostresinyordelcel que el Xexu ens deu celebrar el San Valentín... :D

    La veritat és que m'ha sorprès molt llegir un text així al teu bloc, però això no vol dir que no m'hagi agradat, eh? que sí que m'ha agradat i molt, però estic en una fase de la vida poc receptiva i el que em passa és que llegeixo això i penso "mare meva... quantes mentides!" Ei, però que això són coses meves...
    Que el relat m'ha agradat molt i que si per una d'aquelles, aquestes paraules són "sentiments despullats" doncs... ole, ole i ole!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  13. Un relat digne del dia d'avui...els enamorats. M'ha gradat

    ResponElimina
  14. És un relat preciós.
    No crec que ningú es resistís a seguir-te...

    ResponElimina
  15. I tant que emociona.
    Un text preciós, ple de sentiment!!

    ResponElimina
  16. Dolç i tendre, Xexu.
    El sentiments també es poden descriure si són sentits!
    Jo també et felicito!

    ResponElimina
  17. Sentiments compartits. La millor forma de sentir.

    Molt bon relat!

    *Sànset*

    ResponElimina
  18. Osti XeXu, m'has fet emocionar-me de veritat!! Tu estàs enamorat, no?? ;-)

    ResponElimina
  19. Blocaires solteres: aquí hi viu un bon partit!

    :P

    Utnoa

    ResponElimina
  20. molt maco! és tendre i la lectura pausada del text encara el fa més agradable. felicitats!!

    ResponElimina
  21. Ohlala!!! què bonic!!!!

    Caram Xexu, amb aquest relat has tret una faceta molt tendra de tu.

    Sempre he trobat curiós i bo que un home mostri obertament la seva tendresa, potser perquè no he conegut gaires persones així, la majoria ho amaguen... però penso que el món seria un lloc millor si les persones ens tractessim més així,amb afecte. Però es veu que el món no va així i és una llàstima.

    Cuida aquesta faceta i no la deixis morir mai, Xexu.

    Un relat moooooolt bonic :=)

    ResponElimina
  22. t'ha quedat un text molt bonic! estic impressionada...

    ResponElimina
  23. Eiii Xexu, soc jo de nou. Et volia preguntar com es fa per participar en lo de Relats Conjunt, m'agradaria poder fer un escrit. Si pots m'ho diras? Soc novata :P

    ResponElimina
  24. un dia em decidiré a participar jo també en els relats conjunts

    ResponElimina
  25. Molt macu, i molt ben escrit...però massa ensucrat per mi...ais el que fa dir l'enveja. Felicitats!

    ResponElimina
  26. Un text emotiu i tendre. Déu n'hi do, què bé que escriviu molts per la catosfera!

    ResponElimina
  27. Ostres, que bonic Xexu, quin munt de sentiments vessats per compartir....preciós, senzillament.

    ResponElimina
  28. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris, m'alegro que us hagi agradat a alguns i sento si d'altres l'heu trobat massa nyonyo. En veure el quadre vaig pensar això de seguida. És un relat, ni estic enamorat ni penso que sigui cap bon partit. M'ha estat difícil escriure-ho perquè no eren paraules sinceres, no anava dirigit a ningú. Si fos així, tot hagués estat més fàcil, i m'hagués agradat més el resultat.

    Ah, i pels que esperàveu un gir inesperat, ja ho entenc, els meus relats ja solen tenir això, i no acaben bé. Però algun havia de ser maco i tenir final feliç, no?

    ResponElimina
  29. No m'esperava un text així de tu, mira. Sovint ets molt tendre perrò mai tant ensucrat. Mira, m'has sorprés!

    ResponElimina
  30. No puc sinó, afegir-me als comentaris de felicitació. M'ha agradat molt el teu relat. Tendra, emotiu, sensible i molt romàntic.
    Preciós

    ResponElimina
  31. vaja... és un text desvallastador... ara no sé si aquesta paraula és correcta. Desballestador. Que fa trontollar, vaja.
    Saps que em costa reconèixer-t'hi? i en canvi t'hi veig, no sé si m'explico.
    És maco.

    ResponElimina
  32. Caram XeXu, em trec el barret. Aquest quadre ha tret el millor de tu, et felicito!!

    ResponElimina
  33. oh XeXu, però quina manera d'expressar sentiments, oi? Magnífic. El quadre tant sols hi posa el decorat de fons i les teves paraules fan la resta.
    Un petó

    ResponElimina
  34. Qué romàntic! M'agrada molt, sobre tot el principi. al final semblava que anaven a fer alguna tonteria tots plegats, com suicidar-se o algo així, però no, menys mal! ;-)

    ResponElimina
  35. Saps què això és poesia, oi company?

    genial!!!

    ResponElimina
  36. D'acord amb el darrer comentari, i amb la resta! Això és poesia i és preciosa aquesta prosa.


    d.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.