diumenge, 7 de febrer de 2010

Ocupació de capricorn


Buscar solucions a problemes que encara no existeixen.

38 comentaris:

  1. Molt enigmàtica aquesta teva nova ocupació^-^.
    No les busquis...quan sorgeixin els problemes ja sortiran les solucions.

    ResponElimina
  2. perquè així ja estàs preparat? el que hagi de ser serà, i per molt que et preocupis i li intentis buscar solució el que pugui passar serà diferent.

    això si, com la Mireia crec que no és exclusiu de capricorns, encara que acabo de parlar amb una que tb ho estava fent!!

    ResponElimina
  3. Tindràs la solució, però et sortirà un problema diferent, millor deixar-ho per quant surti. Mentrestant pren una cervesa i celebra el que ja has solucionat.

    ResponElimina
  4. Jo no sóc capricorn perquè només vull parlar dels problemes quan existeixen. Lo contrari, m'agobia molt.

    ResponElimina
  5. He esborrat el comentari anterior perquè hi havia moltes errades per tant poc espai.
    Et deia, que aquest "mal hàbit" no és exclusiu dels capricorns.

    ResponElimina
  6. Aquí una capricorn... que he practicat amb escreix aquest esport i que amb els anys ja m'he cansat de practicar-lo.

    Uf! quin descans!

    ResponElimina
  7. No sé d'on t'ha vingut la inspiració, XeXu, però en termes neocon, se'n diu previsió de negoci...

    o inici de campanya de guanys...

    jo, segueixo a pagès.

    ResponElimina
  8. Si un problema te solució, perquè preocupar-se?
    Si no en té, perquè preocupar-te?

    No recordo d'on ho vaig treure...

    Esperarem.

    ResponElimina
  9. Aquesta vegada seré molt breu... :-)

    Jo sóc Sagitari i tinc la mateixa ocupació... bé... no... llavors em creo els problemes!!

    ResponElimina
  10. s'ha d'estar preparat per tot, sobretot a la feina, però buscar solucions a problemes que encara no existeixen, no és perdre el temps?

    ResponElimina
  11. Mireia, Rits... del tot d'acord amb vosaltres! Aquí un verge amb tendència a buscar solucions... en aquestes situacions. Francament ridícul, miro d'exterminar aquest costum tan inútil!

    ResponElimina
  12. jajajajajajjajaja... ara m'has fet riure Xexu! suposo que deu ser bo que me'n rigui, perquè recoi, mira que m'hi sento identificada, è!?
    després, a vegades hem de crear el problema per poder aplicar la solució, és clar.

    Una abraçada, maco!

    ResponElimina
  13. no sabia pas que tots els polítics eren capricorns !! :O

    ResponElimina
  14. És ben bé que cada animaló té els seus vicis...
    Jo sóc cranc. Ara pensaré què m'ocupa...

    ResponElimina
  15. jeje! i amb els problemes que ja existeixen què feu? :PPPP
    B7s!

    ResponElimina
  16. És una manera com una altra de estar ocupat o, millor dit, preocupat.
    No sé si val la pena. ;-)

    ResponElimina
  17. Definició clara de "preocupar-se". Sempre m'han dit que això no s'ha de fer perquè no podem cercar solució a una cosa que encara no ha succeït. Per tant, és una pèrdua de temps, encara que, en massa casos, inevitable.
    No crec que sigui només cosa de capricorns. Ho patim molts, quasi bé tots. Ens hem de reeducar, en aquest sentit.

    *Sànset*

    ResponElimina
  18. L'has clavat, XeXu!
    Jo també sóc Capricorn i tinc les neurones en un circuit tancat de preocupacions inútils la majoria de vegades.

    Com era d'esperar la teva frase m'ha fet pensar i pensar... fins que m'ha sortit aquest post: http://www.met.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=332:capricon-al-quadrat&catid=36:actualitat&Itemid=68

    ResponElimina
  19. potser seria millor buscar problemes amb la solució ja donada. Com aquells llibres que tenen la solució al darrera!

    ResponElimina
  20. Home, a això jo li dic, complicar-se un xic la vida,no?
    Prou feina tinc en buscar les solucions als problemes reals... Aixxx. només em caldria això!
    :-D

    ResponElimina
  21. Em sembla dons que t'adoptaré.........;-))

    ResponElimina
  22. Pensava que no ho podria dir mai amb tanta alegria: Sort que sóc verge! hihihi!

    Sort, a veure si les troben. Tot sovint les solcuions tendeixen a amargar-se, però hi són. I si no hi són, no cal preocupar-se.
    Petons.
    ;)

    ResponElimina
  23. M'estas dient que els nois capricorni endevineu els problemes abans de què vinguin? I a més hi trobeu solucions??? Siusplau avisa a les noies Aries que sempre es troben els problemes de cara i xofff hi xoquen. :)

    ResponElimina
  24. Anticipar els possibles problemes perquè no sorgeixin és millor que buscar-los d'on no n'hi ha. Tot i que la frase que descrius tb podria anar en aquest altre sentit.

    ResponElimina
  25. Sigues una miqueta més Escorpí, homeee!!!! :D
    mmmuuaaaaaa!!!

    ResponElimina
  26. Moltes gràcies a tots i a totes per comentar les meves paranoies. Els capricorns tenim fama de caparruts, no hi podem fer més. No ens podem deslliurar de les nostres neures. És normal que molts no ens entenguin.

    Judith, en alguns casos es pot fer, i com que de vegades trobem problemes sobtats, és inevitable. Però altres cops, si no ho has pensat abans, quan arriba el problema ja és massa tard.

    rits, de vegades és possible que una solució prematura ens eviti un problema. Però de vegades no és tant això com intentar pensar què passarà més endavant, encara que no hi hagi res a solucionar, o que no hi puguem fer res si es produeix.

    Garbi24, no està de més estar previngut. I estar sempre a l’aguait també t’ajuda a trobar solucions més ràpides quan apareixen els problemes.

    Mireia, segur que hi ha altres signes caparruts, però tingues per segur que alguns altres no pensen en els problemes ni abans, ni durant, ni després.

    Carme, ets una persona que sap de què parla. A més, pel que t’he anat llegint en comentaris en aquest blog, hi ha moltes de les tendències de la teva vida que has pogut anar revertint, i per mi és un mirall on mirar-me. Ara per ara, però, em sembla que ja em va bé ser així de racional i sempre pensar una mica més enllà. Però tens raó, és molt cansat.

    Gatot, serà que tinc fusta de capo i no de ‘currante’. Però em sembla que ho porto clar.

    Agnès, aquestes frases no tenen sentit per un capricorn, o almenys per mi. Si un problema té solució, m’asseguraré de que és la solució correcta. I si no en té, no és possible, s’ha de trobar per força.

    Assumpta, aquest és un altre perfil. Jo no em creo problemes, però no en deixo escapar ni un. Tendeixo a ser tremendista i donar massa importància a totes les coses, de manera que sembli que són més urgents i calgui trobar una solució. Però si penso coses que encara no existeixen no deixo que m’afectin fins que no es donen.

    Deric, particularment a la feina, el meu equip sempre mirem de posar remeis a problemes que no existeixen, i això es tradueix en assegurar-nos tenir un pla B si l’A falla. Molts cops és perdre el temps, perquè l’A no falla. Però si falla… hem salvat el cul a força gent gràcies a això. Ara, tampoc no t’ho agraeixen igualment. Però almenys sents que ets capaç de donar resposta.

    Ferran, et contesto jo o deixo que ho facin elles? Hehehe. A mi no em sembla un costum tan inútil. De vegades ho és, però d’altres arribes a bones solucions que et serviran en un futur. I estar preparat no té preu.

    Elur, jo miro de no crear cap problema que no sigui necessari. Però algunes coses no són problemes, només situacions que es poden donar, coses que poden passar, encara que probablement no passaran. Potser aquesta mena de ‘problemes’ si que ens agradaria generar-los per aplicar la solució que hem pensat.
    Els capris dominarem el món, ja ho saps.

    Carqui, des de quan els polítics es dediquen a buscar solucions?

    Violette, això podria ser una bona pregunta pel personal, com definiries en una frase el teu signe. Com et descriuries com a cranc?

    Nimue, també tens raó, prou feina tenim!

    McAbeu, aquí has estat agut. Ja ho pots ben dir, sempre és una ‘preocupació’, perquè sempre hi ha coses futures a la vista.

    ResponElimina
  27. Sànset, s’ha de reconèixer que en alguns casos s’ha de ser previsor i que si ho som podrem evitar alguns danys. Potser fer-ho sempre és exagerat, però no em puc estar de braços creuats i deixar que les coses simplement passin. Discrepo amb això dels problemes que no existeixen. Hi ha coses que saps que et vindran, i si no hi poses remei abans és perquè no vols. Altres no es poden predir, és clar. Hi ha de tot. Però més que reeducar-nos, penso que alguns hauríem de mirar de controlar-nos una mica, i altres haurien d’aprendre a fer-ho, ni que fos una mica.

    Clídice, la Violette també ho és, decidiu com definiu el vostre signe amb una sola frase.

    Met, això de les neurones en un circuit tancat em sona. Ja he passat per casa teva a comentar-te, i no cal dir que m’he sentit molt identificat amb el que dius. Ves, els capricorn som així.

    Gerard, no et pensis, de vegades sí.

    Estrip, què fàcil que seria tot si la vida vingués amb manual d’instruccions, o amb les solucions a la pàgina del final…

    Eulàlia, jo els dono temps, però mentrestant, vaig rumiant.

    Eli, és el que teniu els que creieu en la rucada aquesta del carpe diem… mmm, segurament tu deus ser escorpí, o alguna cosa similar.

    Menta, surto molt car, jo, que menjo molt!

    - assumpta -, m’has fet gràcia, punyetera! És que sóc de cor senzill. Les solucions poden seguir amagades mentre els problemes estiguin igualment amagats. Si no, malament.

    Nits, no em preguntis per què, però el teu comentari m’ha generat una mena de tendresa que no sé explicar. Encara no endevinem el futur (tot arribarà), però com que anem aprenent, pensem en què pot passar, i com actuarem si passa. Després la vida ens acaba donant patacades igual, i per sorpresa, però de tant en tant ja sabem què hem de fer perquè alguna cosa l’hem previst amb temps. Un petonet protector, àries.

    Albert, com ja he comentat per aquí, almenys en el meu cas no em dedico a buscar problemes. El que miro és de pensar alguna cosa que faci que, quan la situació es doni, no esdevingui un problema, ja que està controlat. Millor així, oi?

    Gina, prou bé que saps que abans de ser escorpí, me la tallo i em faig monja, com deia aquell…

    ResponElimina
  28. Mmmmm, jo no hi crec en els horòscops, però si que penso que les condicions ambientals dels primers mesos poden definir una part del caràcter. Els bebès cranc són bebès d'estiu, de dur-los destapats i que tothom els digui coses. Jo, a més vaig néixer a la revetlla de Sant Pere. O sigui que, si em demanis que ens definim amb una frase (bé amb dues) només et diré:

    "Val més que no ens coneguis, som addictives" ;)

    Ah! i no ens calen padrins (huas huas huas)

    ResponElimina
  29. No sisplau que prou feina tinc amb els problemes reals!!!!

    ResponElimina
  30. Estic d'acord amb tu, has fet un bon apunt. Evidentment que quan hi ha coses que ja sabem que ens vindran, en el moment que en tenim la notícia, no ens n'hem de preocupar ens n'hem d'ocupar. Per evitar preocupacions futures, potser...

    *Sànset*

    ResponElimina
  31. Ara em preocupo perquè no m'has contestat :)

    ResponElimina
  32. Ostres Kweilan, em sap molt greu! Vaig saltar-me el teu comentari sense voler, de cap manera no va ser intencionat, eh? T'hagués dit que et busquis un capricorn de companyia que pensi pels problemes que encara no hi són per tu. Que faci la feina ell i tu relaxa't.

    Clídice, em deixes amb el dubte de si serà més certa la frase de que sou addictives, o la de que no teniu àvia...

    Va Fada, que els problemes reals s'acaben molt aviat!

    Sànset, demostres tenir una mica de previsió, em sembla que, tot i saber-ho, alguns preferirien no fer res i dedicar-se a altres coses, i quan vingués el problema real ja buscarien una solució. Tard, em sembla a mi.

    ResponElimina
  33. Tu sei veramente grande, amic XeXu!!!!

    (I ves a saber per què coi ho he hagut de pensar en italià...)

    ResponElimina
  34. Als Capricornis com nosaltres, ves per on, a vegades se'ns complica la vida pel fet de ser massa testaruts i quadriculats, o potser per ser massa fiables...??, responsables, organitzats,...???

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.