dijous, 4 de febrer de 2010

Nova alumna

A partir de la setmana que ve tindré una nova alumna. Per la posició que ocupo a l'empresa se suposa que he de formar gent i tenir-los al meu càrrec. Aquests dies he pensat en una cosa que em deien de petit. Sembla ser que les mames i les iaies sempre et diuen com n'ets de maco i que bé que ho fas. En el meu cas, recordo, amb prou claredat pel temps que fa i com n'era de petit, que la meva mare em deia que més valia que no em dediqués a ensenyar, que no en sabia, que no tenia paciència. Probablement tenia raó en aquell moment. Però ara en gaudeixo. M'agrada transmetre el poc que sé. La meva primera 'alumna', la noia que tinc al meu càrrec en teoria (perquè no em fa gens de cas!), en un any ha après tant que per la majoria de coses ja no necessita cap mena de direcció. Ara és ella la que sovint m'explica què és millor fer i per què. Pren les seves pròpies decisions. Estic orgullós d'ella, la veritat, ha après pràcticament des de zero.

La noia nova ja havia d'estar amb nosaltres aquesta setmana, però l'han retingut a un altre lloc. Sembla que dilluns ja podrem comptar amb ella perquè comenci el seu aprenentatge. En tinc ganes, em sento bé en aquest paper i també aprenc mentre explico. Se la veu aplicada i espavilada. Segur que ens entendrem.

34 comentaris:

  1. Segur que sí, que us entendreu. He llegit aquest post i m'ha deixat una sensació de placidesa, bona per decidir plegar i anar-me'n a dormir. Que tingueu sort i tot us vagi bé!

    ResponElimina
  2. el millor professor és aquell que sap aprendre de l'alumne.

    ResponElimina
  3. Estioc amb el jordi Casanovas: No hi ha res com saber ensenyar per adonar-te del molt que et falta per aprendre.... el mateix que ha dit en

    Sort i endavant!

    ResponElimina
  4. Sensei Xexu !! Segur que n'aprén molt de tu, ja ens explicaràs els seus progressos !

    ResponElimina
  5. 'Ensenyar és aprendre dues vegades' va dir Joseph Joubert.

    Per sort allò de que les mares sempre tenen raó no és una veritat absoluta.
    Enhorabona!

    ResponElimina
  6. Si d'inici l'alumna té un professor tan motivat ja té mig camí après!

    ResponElimina
  7. Poder explicar i que t'escoltin és una cosa que ens satisfà. I després que aquell a qui has explicat et pugui explicar, encarà ens satisfà més.

    Felicitats.

    *Sànset*

    ResponElimina
  8. Bona sort per tu i ella "professore"

    ResponElimina
  9. Molta sort, no és senzill ser mestre, ni ser aprenent.... si hi ha bona sintonia és el millor :)

    Jo dono formació a estudiants administratius que fan els pràcticums.... Dona-li molta confiança en que el que fas tu va missa.... Petons!!

    ResponElimina
  10. Molta sort, senyu(ret)!

    Segur que n'aprendrà moltíssim amb un profe tan xulu... :-)
    Bon capde!

    ResponElimina
  11. Ahir nit estava responent uns mails i just abans de tancar vaig veure aquest post, però era tan tard ja que vaig pensar que el deixaria per quan tingués una mica més de temps, perquè, una altre vegada, toques un tema que m’encanta! ;-)

    Al llarg de la meva vida he treballat a molts llocs, tants i tan diferents que algun dia en podria fer un post jeje... però la que jo considero de veritat “la meva feina” ha estat tot el temps que vaig estar donant classes, que van ser molts anys. Jo també en gaudia molt, em sentia tan bé quan veia que alguna cosa que jo havia explicat després ells en sabien parlar perquè ho havien entès!

    I una de les coses més maques és això que també dius que, mentre expliques, també vas aprenent tu, et vas reciclant, vas actualitzant els teus coneixements, t’has de mantenir al dia en allò que expliques... i els propis alumnes, amb les seves preguntes, els seus dubtes o, fins i tot, els coneixements que ja tinguin, et van ensenyant ;-)

    Jo també penso que la teva alumna és molt afortunada en tenir un professor tant il•lusionat amb la seva tasca! ;-)

    ResponElimina
  12. Vist el que expliques, segur que anirà bé. Quan gaudeixes fent alguna cosa, sempre va bé, sense dubte.

    ResponElimina
  13. Tenir un professor amb tan bona disposició és un luxe per qualsevol alumne.

    ResponElimina
  14. Ès maco veure que tu vas ensenyar i que pots aprendre i escoltar d'algú que en teoria està al teu "càrreg". No tothom ho sap fer, molta gent es posa a la defensiva.
    I les iaies i les mames saben molt, però no saben que els fills tenim facetes que elles no coneixen i que podem fer la mar de bé. Tu endavant!!!!

    ResponElimina
  15. Ai ai ai a veure fins a quin punt ens entendrem...! :p

    ResponElimina
  16. Quan dius espavilada vols dir "maca"? (he, he, que ho dic de conya seguint el fil de l'apunt/post anterior, que acabo d'entretenir-me a llegir el que has contestat i et felicito perquè deu ser un dels que he vist més comentat en aquests més o menys tres anys que em moc per aquí. Com has fet escriure! Ara bé, a tu també t'ha tocat contestar i ho has fet molt bé!).
    De debó, per a ensenyar cal que t'agradi molt el que estas fent per poder transmetre no només el coneixement sinó la passió i em sembla que d'això, en tens, com a mínim això ens sembla quan parles de la feina...
    També és interessant trencar rutines i poder compartir. Que vagi molt bé! I segur que no és poc tot el que saps!

    ResponElimina
  17. Ser professor és dels oficis més bonics que hi ha, i ho dic per experiència. Al mateix temps és el menys egoista... que res millor que donar a conéixer la sabiduria enlloc de quedar-te-la per tu?

    ResponElimina
  18. quan veus interés per l'altre part, és genial, però quan veus que tant els hi fot, els engegaries a pastar

    ResponElimina
  19. Tracta-la bé eh?!

    Que és horrible que el teu mentor no et faci ni cas!!

    Utnoa

    ResponElimina
  20. Segur que us entendreu i seràs un bon professor per a ella. Si t'expliques igual de bé en persona que per escrit segur que ets un professor magnífic.

    ResponElimina
  21. Cal que els professors siguin gent amb ganes de compartir el que conèixer i aprendre el que no. Fer-ho amb il·lusió es mitja batalla guanyada.
    Disfruta d'aquesta part dela feina!

    ResponElimina
  22. jajajaja m'agrada aksta visió d professor. Sempre soc a l'altra banda.

    ResponElimina
  23. un nou repte per endavant! que t'il·lusiona i agrada. Amb aquests dos elements segur que serà un aprenentatge molt bo.

    No és gens fàcil ser mestre i ensenyar tasques. Trobo que és d'una gran responsabilitat.

    I si, el millor, que sempre estem aprenent, no ho sabem tot i de tothom podem aprendre (i això és una virtud, doncs no tothom ho sap apreciar)

    ResponElimina
  24. Es una de les coses més agraides de la feina, i per la persona que comença, tenir algú com tú amb ganes d'ensenyar, és el millor que li pot tocar,

    ResponElimina
  25. Molta sort, doncs. Estic d'acord amb tu: ensenyant els altres aprens moltes coses. És una experiència d'enriquiment mutu. I val la pena aprofitar-ho!

    ResponElimina
  26. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. L’aprenentatge començarà demà, si no és que ens roben la noia una setmana més. No descarto res, però ja tinc ganes de tenir-la per allà.

    Carme, que bé que l’escrit et generés placidesa, és un bon elogi, gràcies. Espero que sí que ens entendrem.

    Jordi Casanovas, abans que alumnes i professors som persones, i les persones tenen molt per oferir.

    Met, ensenyant te n’adones que et falten coses per aprendre, però tot i així els alumnes et veuen a anys llum. A part d’anar reforçant coneixements, també reforces la confiança de saber que has après coses prou bé com per transmetre-les a altres.

    Carqui, sensei, que bo! Si n’aprèn tant com l’altra aviat em prendrà pel pito del sereno, hahaha.

    Elur, aquest paio sabia el que es deia. I ma mare… no sé, no m’he vist mai davant d’una classe sencera. Les distàncies curtes i la dedicació a la persona també hi fan molt.

    Adbega, jo no li diria motivació, però si que en tinc ganes, sempre està bé tenir algú a qui poder transmetre els coneixements.

    Sànset, en la meva experiència, quan la meva primera alumna m’ha demostrat estar al cas i solucionar problemes ella sola, sempre li faig el senyal com si em caigués la llagrimeta, i ella sap que és perquè estic orgullós d’ella.

    Garbi24, millor desitja-li a ella només, que m’haurà d’aguantar a mi, hehehe.

    Cris, mirarem de crear un bon ambient per ella, com fem sempre. Estic molt segur de la meva feina i del que sé, igual que sóc conscient de les coses que no sé. Però mai faré que l’altre m’hagi de mirar des de sota. Jo també m’equivoco, i estic obert a suggeriments i comentaris. Això sempre i quan em vinguin de bona fe i amb humilitat per aprendre. Si em venen de saberuts, no durarà massa al meu costat.

    Rita, mirarem d’espantar-la una mica al principi, que sempre fa gràcia, hehehe. No, tinc ganes de fer-ne una bona treballadora, i penso que ve prou predisposada perquè ens entenguem. Tampoc no necessito massa, només humilitat i ganes d’aprendre. Si no és així, de profe ‘xulu’ no en veurà ni un pèl.

    Assumpta, quan ensenyes a algú, li costa veure que s’està posant al teu nivell. El nostre coneixement és finit, i arriba un moment que ja no podem ensenyar massa més. L’alumne segueix pensant que està lluny de nosaltres, i no és cert. No és fins que comença a explicar la seva feina, a prendre decisions pel seu compte, que s’adona de tot el que ha après. Bé, això no té massa a veure amb la canalla, però de cara al professor sí que és el mateix. Ells s’adonen que en saben, i tu t’adones que has fet bona feina perquè han assimilat molt bé el que els volies transmetre.
    Més que aprendre, que també, amb la interacció amb els alumnes et veus obligat a respondre dubtes i preguntes, i t’adones de moltes coses que saps de les que no n’eres conscient. Això l’alumne no ho veu, però puja la moral força al que està ensenyant.

    Albert, espero que sigui així. En tinc ganes, la veritat, em ve de gust formar a algú nou.

    Kweilan, la disposició no ho és tot, espero que la interacció sigui bona i poder fer-ne una bona treballadora.

    Nits, només demano una cosa, que la gent a qui hagi d’ensenyar sigui humil i tingui ganes d’aprendre. Si em venen amb els fums pujats no sé què faré, però no els hi posaré fàcil. Et pots trobar de tot, però no crec que aquesta noia que em ve sigui d’aquesta mena. Sembla aplicada i sé que té ganes de venir amb nosaltres. Amb això per mi ja entra amb bon peu. El que li transmetré és que allà som iguals, i per molt que jo hagi de dir-li el que ha de fer, això no la fa ser menys important que jo.
    Les mames s’equivoquen poc, la veritat. Espero que aquest cop sí que s’equivoqués.

    Xitus, en que formem un bon equip en tinc més que prou, però ben guapa que és la noia.

    ResponElimina
  27. Cèlia, la noia és ben maca, no cal negar-ho. Però això no té cap interès per mi, si no ho fos, o fos un noi, miraria de posar-hi les mateixes ganes. No obstant, prefereixo que sigui una noia perquè els nois solen ser més arrogants, i potser no es deixarien ensenyar de la manera que m’agrada a mi. Hi ha de tot, és clar.
    Pel que fa al post anterior, el mínim que puc fer és respondre tan bé com sé a tots els comentaris que feu, perquè no escriviu ximpleries, invertiu el vostre temps a comentar, i no seria just deixar-vos sense resposta o contestar de qualsevol manera.
    M’agrada el que faig, tot i saber que no és el més emocionant. Em conformo en transmetre la importància que té per l’empresa, en ensenyar els nostres valors i les nostres prioritats com a grup, facin el que facin els altres. I la meva prioritat és ensenyar tot el que pugui a qui sigui que hagi de formar. No vull autòmates al meu voltant, vull gent que pensi i que aprengui, formar bons professionals. Aquesta feina no ens durarà sempre.

    Babunski, tant de bo tots els professors i la gent que ha de formar pensessin així. Sobretot en el camp empresarial hi ha molta gent que es vol quedar els coneixements per ser imprescindibles i que no els facin fora. Jo, després de formar una persona, sé que podria ser prescindible i que se’n sortirien, només haurien de fer més hores. De vegades sentir-se prescindible fa mal, però ho supera el fet que has creat el que pot ser el teu substitut.

    Deric, si no mostra interès, no és que l’engegaria a pastar, és que l’engegaré a pastar. No vull al meu costat ningú que no vulgui aprendre.

    Utnoa, jo tracto molt bé, sobretot si són dones, hehehe. És broma, però t’asseguro que en la meva feina s’ha d’estar a sobre, t’has d’assegurar que la persona ho fa bé, perquè si no no pot fer res sola, que la pot ‘liar parda’. Entenc el que dius del mentor que passa de tu, però sent becari és el pa de cada dia, no ets cap cosa estranya, a tots ens ha passat.

    Myself, sempre m’he expressat millor per escrit, parlant de vegades me’n vaig per les branques. Li hauré de passar les lliçons per escrit, hehehe.

    Mireia, realment és una alenada d’aire fresc, després de molts mesos pencant sense novetat, ara tenim un alicient, una personeta a qui formar. Això està bé. Jo en tinc ganes, però les meves companyes segur que participaran activament de la seva formació també (dient-li que no em faci massa cas, com a mínim…).

    Déjà, arriba un moment en que les tornes giren. Jo n’he tingut molts de professors, i ara em toca a mi. I per si tens dubtes, els professors també són persones. Un del meus millors amics és profe a la universitat. Els alumnes el deuen veure allà i pensen que és com una màquina. Però amb nosaltres és un paio molt normal, amb les seves inseguretats, amb els seus dubtes, i amb la seva cervesa a la mà. Això, que no falti.

    rits, jo també penso que és una gran responsabilitat, però he agafat seguretat amb l’altra noia que he ensenyat. De fet, vaig veure que m’agradava tant ensenyar-li i donar-li confiança en el que fa, que no em va costar, em sortia força natural. Però també és cert que hi ha persones amb les que t’hi entens més que amb altres. Jo no sóc cap mentor prepotent i que pensi que no té res per aprendre, al contrari. De fet, considerar-me mentor és dir molt, ja. Sempre s’aprèn, i una persona que no en té ni idea, si hi posa ganes i voluntat potser et farà veure coses que ni havies pensat, justament perquè no té vicis adquirits, i totes les bones idees sempre són benvingudes. I sobretot, reconegudes.

    Martí, no parlis tan aviat, ja ho dirà ella si jo era el millor que li podia tocar. Igual es cansa de mi al segon dia.

    Fada, ensenyant a algú els dos hi guanyen. L’alumne rep coneixements. El mestre reforça el que sap i veu que pot explicar-ho, i pensant maneres de transmetre-ho també aprèn. I quan l’alumne en sap una mica, segur que pot aportar coses molt bones. Tothom hi surt guanyant, especialment el conjunt.

    ResponElimina
  28. Ensenyar és una feina molt bonica!!!! Espere que us entendreu molt bé i que aprendreu molt treballant junst! una abraçada! muaks!

    ResponElimina
  29. Qui sap, potser de tant ensenyar a l'empresa, li acabaràs agafant el gustet al tema i allò que de petit semblava impossible -el professor XeXu- s'acaba convertint en realitat. T'hi veuries, o definitivament no és el teu àmbit, el de l'ensenyament?

    ResponElimina
  30. Què tal la nova alumna profe ? Ha començat avui ?

    ResponElimina
  31. He de dir, després del primer dia amb la meva nova alumna, que la noia ha sortit espavilada, i penso que treballarà molt bé. Ara és falta de pràctica, i també d'interès. Avui s'ha avorrit força, pobreta, perquè era dia de feina i ha hagut de mirar més que treballar, i escoltar molt. Però, aplicada, ho ha apuntat tot i sembla que aprèn de pressa. Només és el primer dia, però apunta maneres..

    Nimue, veurem si evoluciona tan bé com pinta. Si aconseguim fer que treballi en equip com nosaltres, tot serà molt productiu.

    Ferran, no és el meu àmbit, i no sé si m'hi veig. Prefereixo formar gent de tu a tu, o amb un grup reduït, així pots prestar atenció al que fa qui aprèn. Tampoc tinc gaire interès ni n'he tingut mai en ser professor, però ensenyar, a aquesta escala, sí que m'agrada.

    atzu, doncs ja ho comentava al principi, la veritat és que de moment tinc bones sensacions, ha assimilat els conceptes força ràpid, més del que diria que els vaig assimilar jo quan vaig aprendre.

    ResponElimina
  32. Avui ja es dilluns...
    Com ha anat amb l'alunme?

    ResponElimina
  33. Què maca... ha pres apunts i tot del que veia fer :-)))

    ResponElimina
  34. Veus com n'és de bonic fer de mestre?

    Ai, si ja t'ho dic sempre, no cal amoïnar-se, vas bé, noi...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.