dijous, 7 de gener de 2010

Triomfador

Fa temps em van dir que em mirava les dones que no toca, que per com era jo era millor que em mirés les de més de trenta i deixés estar les de vint-i-llargs. Inicialment em va semblar curiós, jo encara no havia posat un tres a davant, però el temps em va demostrar que aquell consell no anava gens desencaminat. Ara en tinc una altra prova.

La meva amiga Rach m'ha fet notar que hi ha algú que n'està molt de mi, una dona més gran que jo. Ja quan la vaig conèixer em semblava que se m'apropava molt, però pensava que només era perquè li havien parlat bé de mi (no hi ha com tenir amics). Però amb el temps, i sense que ens haguem vist més, ella ha seguit pensant en mi i preguntant a la Rach sempre que n'ha tingut oportunitat. Però com que la meva amiga viu a Edinburgh, no ha pogut actuar de pont. Sembla que que li ha agafat força fort.

La veritat és que em sento afalagat, ja se sap que quan algú mostra interès per nosaltres sempre ens puja una mica l'autoestima. Només hi ha un petit problema. Aquesta dona... és la iaia de la Rach!! Una mica gran per mi, però tampoc no és qüestió de tancar-se portes, oi? ;)

57 comentaris:

  1. Ha, ha, ha! Aquest petit problema...en fi, caure bé és un luxe, oi? ni que sigui a les iaies...

    ResponElimina
  2. xDDDD
    Sempre podeu establir un altre tipus de relació :) És molt gratificant que la gent gran n'estigui de tu, senyals que ets bona persona.
    Sempre li pots anar a portar un gran ram de flors, segur que no et diu que no ;)

    ResponElimina
  3. per l'autoestima segur que és bó, és aliment per l'ego... i això dóna molta esperança :-)

    ResponElimina
  4. Ostres! Un final impactant. Estaria bé anar a veure-la per a saber què et diu. Tothom sempre té alguna cosa interessant a explicar. Per cert, els àvies diuen que tenen bon ull per al gent.

    ResponElimina
  5. Molt bona Xexu, he rigut molt!!!
    La veritat que quan ens fan cas, ens agrada, i ens fa sentir millor.

    Home, no sé si m'agrada gaire això de que deixis passar les de vint-i-llargs que dius tu jejejejeje

    Un petó guapo.

    ResponElimina
  6. Jajaja... per fi un post més animadet :)

    ResponElimina
  7. Oooooh!! quin post tan simpàtic!! :-))

    Al final m'he quedat amb un somriure i una gran sensació de tendresa :-))

    Sigui com sigui, cuida-la... encara que només sigueu amics :-))

    ResponElimina
  8. hahahahaha :) bé, això està molt bé, veure't amb més "marxeta" :)

    ResponElimina
  9. l'amor no entèn d'edats! Qui sap, potser intimes amb ella i te n'enamores bojament!

    ResponElimina
  10. Hahaha! Un apunt excelent i un final d'impacte!
    Em sembla veure la iaia de la Rach somriem aquí a la vora.
    Sigui com sigui, que et facin sentir afalagat de tant en tant va d'allò més bé!
    =)))

    ResponElimina
  11. jjeejje, Xexu, molt simpàtic el post!

    És veritat que només t'ha vist una vegada, però li vas caure molt bé.

    Si estàs encara interessat podem concretar alguna cita però no et facis moltes il.lusions perquè avui m´ha confessat que ets com un nét per ella.

    Raquel

    ResponElimina
  12. Feia temps que no passava per aquí i quan torno em trobo que em fas riure molt. Això em diu que hi haig de tornar més sovint!

    ResponElimina
  13. jajajajajaja m'has fet molta gràcia!!!

    o vaja... ara he llegit el comentari de la Raquel... ;P

    una dona llesa la seva àvia i no pas perquè et vegi com un nét, no.

    una abraçada, maco!

    ResponElimina
  14. Tinc un amic que es porta 30 anys amb la seva parella (un home 30 anys més gran que ell); des que el vaig conèixer, i amb ell la seva història, que allò de "l'amor no té edat" és més que una frase maca.

    De totes formes, amb l'àvia de la teva amiga... com dien en aquella pel·lícula, aquest pot ser l'inici d'una gran amistat (i res més, afegeixo jo ;)

    Salut.

    ResponElimina
  15. Que bo que ets!
    Ets boníssim...tens un cor tan,tan,tan...noble^-^.No deixis mai de ser com ets!

    ResponElimina
  16. Xexu, no comencem a posar fronteres ni a l'amor, ni al sexe.

    ResponElimina
  17. Ai XeXu... ara sí que veig que tinc possibilitats amb tu doncs... No sóc tan gran!!!! ;-)

    Ets una monada i un encant, de debò!
    Petonets!

    ResponElimina
  18. Ostres, per cert, m'acabo d'adonar que tens posat aquí a l'Ismael Serrano... m'encanta! Has sentit "Recuerdo"? Fantàstica... la pell de gallina!

    ResponElimina
  19. Com diu el Jordi, l'amor no té edat...

    ResponElimina
  20. Segur que pensa que series el gendre ideal... ;-)

    Jo de tu, si te diners, agafaria el brau per les banyes... jajaja

    ResponElimina
  21. :D
    Mira, de sobte tens una iaia nova. I no és bonic, això?

    Maria

    ResponElimina
  22. Es la avantatge de fer-nos grans...cada cop tenim el ventall de possibilitats més gran.
    Tu decideixes.....

    ResponElimina
  23. jejejeje diuen que l'amor no té edat...Segur que és una dona adorable!

    ResponElimina
  24. Ostres, m'agradaria veure't si les dones s'enamoren de tu només en veure't una vegada! :P

    Utnoa

    ResponElimina
  25. Jajajajaja Xexu: benvingut al club. La meva dona em diu amb cert catxondeito que tinc enamorat a tot el veinat de iaies. I, si t'he de dir la veritat, amb molt d'orgull que les enamoro.

    Anar al súper del bracet d'alguna d'elles és un plaer que em regala bon humor per un parell de dies.

    ResponElimina
  26. Jejeje.

    Si t'hagués d'aconsellar no sabria que dir-te.

    NS/NC, potser.

    *Sànset*

    ResponElimina
  27. Hahaha, m'has fet riure molt! XD

    Fóra bromes, em va passar una cosa semblant amb algú més gran que jo... que ja té el 3 davant. Ell tenia parella, i tan sols hem estat amics, però em va sobtar la complicitat i com ens podem sentir afalagats a aquest nivell amb algú que te'n treu 11 o 12...

    ResponElimina
  28. Tinc una amiga que surt amb un noi 17 anys més gran que ella i fa tres anys que van! Ara han anat a viure junts. Són una parella genial, estan fets l'un per l'altra. No sabem com acabarà la història, perquè la diferència d'edat comporta algunes coses que poden fer la relació difícil, però en cap cas no és un inconvenient per al més important: que s'estimin. Ara bé... si és una padrineta... Ves a saber! Segurament t'ensenyaria coses que no t'ensenyaria una noia de vint-i-llargs! ;)

    ResponElimina
  29. La mare de Déu!!! Torno de vacances i en Xexu ja l'ha liao parda, jeje. Però m'alegra molt llegir-te ben animat.

    Si no et funciona amb la iaia de la Rach, jo tinc la meva que de ben segur que també li faras el pes, segur, segur,... :)

    Ahhhh i que no se't oblidi dir-nos el teu dia de Happy Birthday que et volem felicitar, ok????


    A veure si aquest vespre puc posar-me al dia dels teus post anteriors.

    Una abraçada!!!!

    ResponElimina
  30. :) Ei que hi ha iaies molt guais, eh! je, je, je... :)

    M'has fet riure!

    ResponElimina
  31. jejejejeje! doncs sí que has començat bé l'any!! love is in the air! :PP

    ResponElimina
  32. Jajaja... mai se sap, l'edat no ho és tot :P

    ResponElimina
  33. Tinc un amic fisioterapeuta (40 anys), va haver d'anar a un domicili a fer uns massatges a una senyora gran, quan li va dir -Sra, estiris que mirarem aquesta cama...- La Sra li va dir, pel que es veu posant-se una mica coqueta: -De Senyora res! Senyoreta, i per estrenar!-
    El meu amic es va limitar a fer el que havia de fer...jo encara ric ara!

    ResponElimina
  34. L'amor no entén d'edats... és clar que en aquest cas dependrà del teu grau de desesperació, en cas que estiguessis desesperat, és clar.
    Vés que la iaia no et vulgui aparellar amb la Rach... M'estic fotent on no em toca i segurament estic fitent la pota fins al fons... però posats a dir...

    ResponElimina
  35. ei! què són aquests convencionalismes socials???? mira la Demi Moore i l'Ashton no sé què... l'amor no entén d'edats!!!!

    Tu ves triomfant així, mai saps qui et podràs creuar!

    ResponElimina
  36. Genial! El final sorprenent! O jo almenys no l'esperava, vaja. Quasi podria passar per un relat. Qui era especialista a escriure coses d'aquest estil, però amb suspens, amb sorpresa final, era Hitchcock ;)

    ResponElimina
  37. La Demi Moore i l'Ashton-no-sé-què (jejeje m'ha fet riure molt com ho ha dit la Rits!!)

    http://www.bestblogsite.org/images/blogs/3-2008/demi-moore-defends-age.jpg

    ResponElimina
  38. segur que et podria ensenyar moltes coses i tu a ella, i escolta, la senyora no té pas mal gust, eh? ;) petonets XeXu

    ResponElimina
  39. Xexu! Que marxo el cap de setmana i demà no podré pas comentar ni res!!!
    així que... moltes felicitats!!!! :) Aquest any no tinc regalet... he tingut problemes d'infraestructura digital! N'he de fer un post...

    ResponElimina
  40. Que els 32 siguin molt, molt millors que els 31!!

    MOLTES FELICITATS!!!

    ResponElimina
  41. Això.. les portes millor no tancar-les mai! Qui sap si en neix una bona amistat..!!


    passava per aquí!

    ResponElimina
  42. Hola, amic cibernauta. Passem a convidar-amb molt d'afecte al nostre Museu de la Lluna, per si poden ser del vostre gust. Es tracta d'un museu virtual dedicat a defensar valors humans ia promocionar l'art de les dones. Esperem que gaudeixi de la visita. Moltes gràcies.

    http://moon-museum.blogspot.com


    P.S.

    Permítanos también hacerle una sugerencia. Para comodidad de los lectores del blog, le recomendamos que modifique un detalle.

    Dentro de su blog, en "Configuración", vaya a la sección de "Comentarios" y en ella, donde pone "Ubicación del formulario de comentarios", elija la opción número dos: "Ventana emergente".

    De esa forma los amigos que le escriben comentarios no salen de su página, sino que les aparece una sub-ventanita flotante muy mona. Así no hay que andar yendo hacia atrás para volver a la página principal.

    ¡Saludos!

    ResponElimina
  43. Les iaies són sàbies. Això t'hauria d'afalar. Són astutes i distingeixen allò que és bo!

    ResponElimina
  44. Tu no ets un triomfador... ets un "campeón"!

    Ieeeep, noi! A veure què, eh?
    Quin jovent...

    ResponElimina
  45. M’alegro que hagueu rigut amb el post, a mi em va fer gràcia i vaig demanar permís per escriure’l. La Rach ha comentat el post i m’ha tret les il•lusions, però això no és el que deia just el dia abans, hehehe. M’agradaria aclarir que, si bé aquest era un post en conya, els darrers tampoc no han estat especialment tristos. Alguns em dieu que us alegreu de veure’m millor, i no és que em passés res. De vegades em surten escrits seriosos, però no passa res, és la meva manera d’escriure. Gràcies per la preocupació, però i gràcies a tots i totes que heu comentat aquest post.

    Cèlia, és el meu encant natural, hehehe.

    LluNa, si li porto flors igual no em deixa marxar, tanca el pestell i a saber tu…

    Kika. l’any comença bé, ara només queda anar afinant una mica més amb l’edat de la pretendenta.

    Albert, estic segur que estaria contentíssima si la visités, però em fa una mica de cosa…

    Luthien, deixa’t estar, on estigui tota una dona de 85 anys que es treguin les de vint-i-molts!

    P-CFA…, anava a titular el post ‘El braguetazo’, però em va semblar fora de lloc. I no, em sembla que no ho és massa de rica, però té un pis propi!

    Neo, ja ho deia a dalt, és animadet, però no és que abans estigués malament, només que em surten posts seriosos.
    Comentari 2: La cançó que tinc penjada defineix a la perfecció el meu estat actual. D’en Serrano només en conec algunes però m’agraden molt. La que tu dius me l’he posat avui perquè no la coneixia. És molt melancòlica, i em sembla que aquest home imita cada cop més a en Serrat.

    Assumpta, segur que si l’anés a veure em tractaria com un nét, i això que només m’ha vist un cop. Però li parlen bé de mi, i ja se sap. Però no sé jo, perquè quan ens vam veure se m’arrambava molt la senyora…
    Ah, i gràcies per la felicitació!

    Clídice, marxeta la que em donaria la iaia, segur!

    Deric, és cert que l’amor no es fixa en aquestes coses, però quan gairebé et tripliquen l’edat…

    - assumpta -, la dona parla bé de mi, déu n’hi do. No sé que li han explicat, perquè no ens coneixem massa.

    Raquel, això no és el que em deies l’altre dia, eh? No creem falses il•lusions! Gràcies per deixar-m’ho escriure.

    Sussana, aquest no és un lloc que faci riure massa. Si em surt un altre post gamberro d’aquests ja t’avisaré.

    Elur, per molt que digui la Raquel, això no és el que em deia l’altre dia, jo crec que la tinc al pot. Una dona amb poc criteri és el que és. I m’estranya, perquè hi toca més que la majoria.

    Ferran, 30 anys ja és un món. Però aquí estaríem parlant de més de 50, em sembla. Penso que és millor que m’adopti com a nét i deixem altres coses de banda. Així podria tornar a tenir una iaia, que la meva va traspassar fa anys. I l’altra… bé, l’altra millor deixar-la estar.

    Judith, aquí la del cor gran és ella, que jo poca cosa he fet, només estimar-me molt la seva néta i el seu home, grans amics meus.

    Jordi Casanovas, ja ho sé, ja, que després sempre em vaig queixant, però vaig perdent oportunitats.

    Rita, comparada amb la meva altra pretendent, estàs feta tota una joveneta. Encara en podríem parlar, hehehe.

    SM, en aquest cas, uns 85 anys…

    Jordi, el gendre ideal no puc ser perquè la seva néta ja té l’home ideal, que és el meu millor amic. De diners pocs, em sembla, però molt encant, eh?

    ResponElimina
  46. Maria, bola extra, ja que vaig perdre la meva, ho hauria d’aprofitar!

    Garbi24, home, em faig gran, però no tant, que ens portem 50 anys!

    Xitus, adorable del tot, i amb molta empenta!

    Utnoa, només les dones d’aquesta edat, que es conformen amb qualsevol cosa. Les joves fugen esperitades!

    Òscar, a veure si la teva dona s’haurà de posar gelosa, que ja veig que totes et ponen. Segur que vas al súper cada dia de bracet d’una iaia diferent. Que presumit el tio!

    Cony Sànset, encara dubtes? Tan malament em veus?

    Laieta, 11 o 12 anys encara, dona. No és que em plantegi buscar dones de quaranta, tot i que el cas que dius és a l’inrevés, i encara seria més normal, dones de 20 en el meu cas. Tampoc m’ho plantejo. Però això no té res a veure, t’estic parlant de mig segle de diferència, eh? Poca broma.
    Comentari 2: Gràcies per la felicitació, i no cal regalar res, dona, amb que hi hagis pensat en tinc més que prou.

    Núr, 17 anys és una bona xifra. Però en tots els casos és l’home que és més gran. En el meu cas hauria de ser una de 15, aquesta si que m’ensenyaria coses! Però no, jo no la voldria una de 17 anys menys, ni tampoc de 17 anys més. Així que 50 anys més no entra en el meu rang.

    Nits, no em diguis que ja tinc dues pretendentes de la tercera edat! Ara sí que veig que aquest any comença molt bé! No solc dir res perquè no m’agrada celebrar massa el meu aniversari, però és que resulta que és avui!

    Carme, hi ha iaies i iaies. Perquè tu no tens un nét de 30 anys, oi? La meva pretendent em sembla que te’n treu 20!

    Nimue, així dóna gust, només comença l’any i ja estic triomfant.

    Elvira, però jo sí!

    Tarambana, podria ser una bonica història d’amor.

    Mireia, que bonic, oi?

    Ma-Poc, no ho és tot, però ja se sap, hi ha algunes postures sexuals que no aguantaria. Vull dir jo, eh?

    Agnès, com anava la senyora aquesta! Les iaies ens sorprenen, a més, hi ha com una mena de tendència a anar perdent la vergonya. Suposo que arriba un moment que ja poc importa.

    Met, em penso que no estic tan desesperat ni crec que ho arribi a estar. I no pas, no crec que em vulgui emparellar amb la néta, que ja té la millor parella que pugui tenir.

    rits, l’any no ha començat malament, ara falta afinar una mica més amb l’edat. Segur que aquests no es porten tant com la iaia de la Rach i jo.

    Caterina, a mi ja m’agrada que les històries tinguin un bon gir final, però en aquest cas no és cap relat, és real com la vida mateixa.

    Que pilota Cris! Segur que ella em podria ensenyar més coses a mi que jo a ella.

    Clara, benvinguda al Bona nit! La porta no la tanco, però només a l’amistat, eh?

    El Museo de la Luna, us agraeixo molt el comentari, he visitat el vostre blog i he de reconèixer que és espectacular, visualment molt impactant. Tanmateix, he de dir que no tinc per costum llegir blogs en castellà, em sap greu. I pel que fa al consell, si no he canviat els comentaris a finestra emergent és perquè no m’ha vingut de gust, prou que sé on és l’opció. En la mateixa pantalla dels comentaris es pot triar veure el text escrit per si cal recordar algun detall. Tot i que jo recomano la finestra incrustada, que serà el sistema que faré servir així que canviï el disseny de la plantilla.

    Virgínia, ja m’afalaga, ja, però també hi ha iaies que repapiegen, no?

    Avi Gres, ja em dirigeixo directament a vostè, potser estaria interessat a conèixer la meva pretendenta, em sembla que fa més per vostè que per mi…

    ResponElimina
  47. Atenció Cançó: Moltes felicitats, moltes felicitats, que siguis molt feliiiiiiiç (petit gall al entonar) mooooooltes felicitats!

    Espero que tinguis un bon dia 32é aniversari. Va, que serà un any collonut, perquè l'has començat ple de possibilitats de "ligues" i això promet, jiji.

    Ara si que vaig a posar-me al dia i a llegir els teus posts anteriors. Salutacions!!!!

    ResponElimina
  48. aleee! era el teu aniversari? felicitats, Xexuuuuu!!!! muaks, muaks, muaks!

    ResponElimina
  49. Si això de l'aniversari és cert perquè la font sigui fiable, et desitgem un feliç aniversari, iaio!
    :-D
    Això, això! Hi hi...
    :D

    ResponElimina
  50. Que maco que ets, per déu, que maco, Xexu... si no ho entenc, això de les dones, et fas estimar tant...

    ResponElimina
  51. L'amor no té edat, pensa-t'ho bé :)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.