dissabte, 23 de gener de 2010

Rituals lectors

En Ma-Poc ens ha ofert aquests dies, després de provar-lo, la seva opinió sobre el seu llibre electrònic. Era un post anunciat que jo esperava, perquè m'interessa saber com serà l'evolució dels llibres. Dit per un lector com ell em tranquil·litza que aquests aparells siguin una bona alternativa, sobretot d'espai, als llibres habituals, i que no es noti diferència a l'hora de llegir. De totes maneres, he de dir que sóc un ferm defensor del format tradicional , tot i que no em tanco a les noves tecnologies.

Per començar, m'agrada estar envoltat de llibres. Des d'on escric tinc llibres a dreta i al darrere. M'agrada veure'ls, m'agrada sentir la seva abraçada al meu voltant. Una de les lleixes és la que conté els llibres pendents. Actualment està plena a vessar. Quan acabo un llibre m'agrada buscar-li localització entre tots els altres, per relació de temàtica o semblances, i agafar el següent fent el traspàs del punt de manera solemne.

Ja he dit més d'un cop que sempre porto un llibre amb mi i que m'encanta llegir al transport públic. També he desenvolupat la capacitat de llegir caminant, però només ho faig per zones segures i que conec molt bé, els camins de rutina. Poc després de començar una nova obra, vaig a mirar quantes pàgines té exactament, i em faig una idea de quan trigaré a acabar-lo. Si és molt llarg potser em munto un programa de lectura (tantes pàgines al dia) perquè no se'm faci etern i poder començar aviat el següent. La manera com deixo el punt em diu per on vaig, si mira a una pàgina o l'altra, o si està del dret o cap per avall, dividint així el llibre obert en quatre parts. I també tinc una mena de tic que em surt quan vaig avançant. Passo el polze de la mà esquerra per sobre de les pàgines ja llegides, de manera que cada cop n'hi ha més i el dit passa per sobre de més pàgines. És una manera de veure que vaig endavant, i de palpar tot el que queda enrere.

Molts 'rituals', i segur que me'n deixo. Amb un llibre electrònic totes aquestes coses no les podria fer. Sóc estrany o també teniu peculiaritats quan llegiu un llibre?

48 comentaris:

  1. Són curiosos els rituals de lectura en general, i el de llegir caminant és molt bo!
    Pel que fa al llibre electrònic jo no n'estic del tot segura ja que m'encanta passar les pàgines, acariciar el llibre, sentir-lo, i també m'encanta estar envoltada de llibres. No sé pas què faré un futur, però de moment em quedo amb els llibres de tota la vida.

    ResponElimina
  2. Mare meva! Com em reconec en molts d'aquests rituals! :-))

    A mi m'agrada posar el punt del llibre que surti una mica per dalt, llavors mirar-ho i anar veient, a mida que avanço, com les pàgines que hi ha a un costat van augmentant i les que s'apropen al final, van disminuint :-)

    Quan començo un llibre i llegeixo un parell de dies, miro quantes pàgines he fet i quantes em falten... llavors faig càlculs (si vaig a aquest mateix ritme, tardaré tant... si puc augmentar una mica, doncs tardaré quant)

    Com la meva vista no és molt bona, fa temps, en un llibre que tenia la lletra molt petita i les línies bastant juntes, vaig agafar el costum de posar el punt horitzontal sota la línia que llegeixo i anar baixant... això, que pot semblar un "tic" infantil, a mi em va genial :-)

    Si la lletra és d'una mida més grandeta, o més separada, ja no em caldria, però ara he agafat el costum i ja ho faig sempre i m'ajuda moltíssim a concentrar-me en la lectura.

    Jo també tinc un munt de llibres pendents, però no els tinc tan ben posadets com tu... això sí, quan els acabo, els hi busco lloc entre els altres i, si és un llibre que m'ha agradat molt, doncs sento com si em sabés una mica de greu "acomiadar-me" d'ell :-)

    A casa tinc molts llibres, molts, moltíssims... si ho veiessis segur que t'agradaria, fa goig de veure :-)
    En Josep Lluís ja en tenia molts i jo també quan ens varem casar, més tots els que hem anat comprant en aquests anys...

    Entrar a l'habitació on són, amb totes les prestatgeries també m'agrada moltíssim (ho vaig dissenyar jo!! jeje encara recordo quan van venir... bé, es igual que ara ho faria massa llarg) i no ho canviaria per una maquineta d'aquestes... no vull dir que no sigui pràctic. Però jo no sóc pràctica, jo sóc molt romàntica, antiquada i tradicional ;-)

    El Barça va guanyant 0-2 :-)

    ResponElimina
  3. Això de fer el traspàs del punt també ho faig :D

    Intento acabar sempre el capítol, i si no m'és possible, ho deixo sempre a meitat de la pàgina esquerra (les parells). Quan reprenc el llibre començo la pàgina des de dalt, de manera que rellegeixo mitja pàgina i em permet tornar-me a situar dins el llibre.

    Tinc també el vici d'anar calculant quin % de llibre duc llegit: "ara porto 1/1o de llibre"... "ara 2/5 parts", etc.

    ResponElimina
  4. Ei...

    M'encanten els llibres, i si mai m'he perdut, de ben segur que em trobareu en alguna llibreria potinejant per allí...

    Respecte als rituals, no sé si anomenar-ho així, però no sé que em passa és que sempre acabo perdent el punt del llibre!!!, i acabo doblegant una punta (poc això sí) de la pàgina.

    Si dono un cop d'ull per la meva habitació, i el passadis que es veu des d'aquí miri on miri hi ha llibres (ma mare ens diu a mon pare i a mi que hi estem viciats!!!), i comença a haver-hi problemes d'espai.

    Una amiga l'altre dia em va ensenyar el seu llibre electrònic, i de moment, ja es veurà, no m'acaba de convencer, i mira que les noves tecnologies m'agraden... no ho sé, serà que encara m'encanta i molt passar pàgines, rellegir un paragraf, recuperar el llibre de l'estanteria i tornar-me'l a llegir al cap d'un temps, quedar-me adormida amb el llibre al costat...

    No em puc programar avui llegiré això, o avui he de fer tantes pàgines, si la història m'enganxa, m'oblidaré fàcilment del rellotge i aniré passant pàgines i pàgines...

    Petons.

    ResponElimina
  5. M’he deixat coses! ;-)

    A vegades faig servir dos punts de llibre que vaig movent. Un queda a la pàgina per la qual començo la lectura aquell dia i l’altre fins on he arribat, així puc veure el gruix que fa el que he llegit :-DDD

    Per exemple, avui començo per la pàgina 126, doncs un punt (que sol ser qualsevol paperet) es queda allí i arribo fins la 168 i allí hi poso el altre punt. Llavors miro el llibre tancat per veure l’efecte que fa. Al dia següent trec el paperet de la pàgina 126 i el poso a la 168 i vaig llegint i, si arribo fins la 220, doncs allí quedarà el segon punt ;-))

    Si es tracta d’una novel•la llarga, que veig que ha de tenir molts personatges, els vaig apuntant en un paper a part.
    I mai llegeixo pel carrer perquè Reus és ple de merdes de gos i en tinc fòbia a xafar-ne.

    M’encanta llegir al Viena, encara que hi hagi soroll, i també em sento molt a gust llegint al tren... però no suporto que a la Biblioteca no hi hagi silenci absolut (ja sé que és contradictori, però és així com ho sento)

    Com diu Captaire, jo també calculo percentatges jejeje i, igual que ell, si per la causa que sigui, em quedo a mitja pàgina, també reprenc la lectura des de dalt

    Ja guanyem 0-3 jejeje

    ResponElimina
  6. comparteixo les teves "peculiaritats" al cent per cent, excepte que a mi m'abracen per les quatre bandes :P tot i així, tinc també molts llibres electrònics que sé que no em compraré mai i que vull llegir i la pantalla de l'ordinador no és la més adequada. A més, com què em conec i no m'agrada quedar-me amb una sola edició ... bé, la casa té unes mides que no puc modificar :( o sigui que voto pel llibre electrònic ... també :)

    ResponElimina
  7. d'això... esteu tots molt malament, è?!

    jo llegeixo i ja està, sí que m'agrada acabar el capítol per aparcar el llibre fins la propera i hi poso un punt per saber a quina pàgina estic, però tots aquests rituals que dieu que feu... uf, quina mandra!

    'Passo el polze de la mà esquerra per sobre de les pàgines ja llegides, de manera que cada cop n'hi ha més i el dit passa per sobre de més pàgines.'
    això també ho faig, però perquè m'agrada la sensació, no pas per estar al cas de si avanço o no.

    I ara una pregunta: fent tot això que feu... ja sou capaços de llegir sense estar pendents dels 'tics'?

    Espera que Zlatan farà un gol de falta....

    ....

    .....

    vaia, contra la barrera. Pobret.

    Apalins, petons!

    ResponElimina
  8. Tot i que el paper sempre serà el paper, jo crec que amb poc temps ens haurem d'acostumar als formats electronics, que tot i que estan ja molt bé...els queda molt per millorar, però al pas que va la tecnologia.....pobre paper!!!
    No tinc tants de rituals, només un si no m'agrada no l'acabo

    ResponElimina
  9. Jajajaja Elur, però si aquests rituals "ajuden" a viure la lectura!! :-) No són coses “pesades”, com manies obsessives que sents com una obligació, sinó que són uns costums agradables que es fan a gust, que "surten sols" i que augmenten l’emoció i la intensitat del fet de llegir ;-)

    ResponElimina
  10. La lectura és el nostre vici^-^. És increïble la coincidència de rituals que tenim molts lectors.A mi tampoc m'acaba de convèncer el llibre electrònic.
    La meva habitació està plena de muntanyes de llibres, llegits i per llegir.Els que m'han agradat molt, m'agrada tornar-los a rellegir de nou...és un vici!
    El temps passa volant amb un bon llibre.

    ResponElimina
  11. Ostres! No sé què dir... jo no crec tenir cap ritual de lectura. Sóc anàrquica llegint. A vegades llegeixo un llibre sol, a vegades dos, segons els moments, a vegades tres a la vegada, a vegades poso punt, a vegades no poso ni punt... a vegades llegeixo hores seguides i no deixo el llibre ni per sortir de casa ni per anar d'una habitació a l'altra, ni per fer pipí. Altres vegades el llibre no es mou de la tauleta de nit.

    No sé rituals... en tot cas cada cop és un ritual diferent.

    Ara crec que el llibre electrònic és una opció que mai no acabarà amb el llibre de paper. I espero no equivocar-me, que el trobaria a faltar molt.

    ResponElimina
  12. M'encanten els llibres, quasi tot, com amb la música, sóc poc selectiva, només m'ha d'enganxar.... Aquests nadals he regalat un llibre electrònic a una persona que llegeix i llegeix continuament, i està encantada de la vida, per que a més del "pes" que es treu de damunt, anant amunt i avall.... segons quins "totxos" ja saps el que pesen, oi?.... No sé si m'en compraré cap per a mi, però m'encanta la tecnologia i tot allò que fa la vida més fàcil per a tot plegat.... ara, no m'imagino llegint un còmic en format electrònic, i m'encanten :) Un petó XeXu.... m'en vaig a dormir (i em taparé, que fa fred)

    ResponElimina
  13. uf! també tinc coses i manies a l'hora de llegir!
    Jo no vull que desapareixin els llibres de paper encara que pesin i abultin molt més.

    ResponElimina
  14. Quan faig servir un punt el situo dues pàgines abans d'on vaig acabar de llegir.

    No faig traspàs de punts perquè el més normal és que llegixi uns 10 llibres a la vegada (línia de lectura principal) a banda d'una vintena de reseva (línia de lectura esporàdica), i malgrat que molts cops no empro punts, en tinc uns quants de servei alhora (que solen ser adhesius que m'agraden).

    De la mateixa manera que cada guitarra et pot evocar una cançó diferent, amb els llibres em passa el mateix que el que comenta la carme, acabo establint tota mena de relacions molt diferents amb els llibres que llegeixo...

    Si sou amants de les estadístiques, l'aplicació stanza per a ipod et va dient el percentatge que dus del llibre. A mi tanta precisió m'és indiferent, el recompte de la part que he llegit respecte la que em falta el faig visualment, amb el llibre tancat (fins on he llegit ho marca el punt o bé la diferència de color i aspecte de les pàgines llegides respecte les "verges")

    També tinc un prestatge dedicat exclusivament als llibres per llegir, que no fa sinó augmentar, i de fet està col.lapsat de fa temps. Ara tinc llibres per llegir arreu.

    I, finalment, sempre, sempre, oloro les pàgines d'un llibre abans de començar-lo, inclús abans de comprar-lo... cada aroma de paper sol recordar el d'algun llibre que vaig llegir de petit, que em va decepcionar o que em va agradar especialment, i aquest moment és magnífic. Això si que no és possible amb els llibres electrònics! (quin recull que sortirà aqui de rituals lectors, molt interessant!)

    ResponElimina
  15. M'apunto aquesta teva de girar el punt en funció de la pàgina que tocarà. M'ha agradat!

    El meu ritual és que em folro cada llibre que llegeixo mentre el tinc en dansa. Com que el duc a la bossa, i m'agrada que no es faci malbé, el protegeixo. Amb el que llegeixo a casa no que no ho faig.

    ResponElimina
  16. Coincideixo amb tu, necessito sentir el pes del que llegeixo.
    Són segles amb el paper imprès i de cop ens apareix un nou format... poden ser compatibles, només el temps ho dirà.

    Per la meva part, els meus rituals lectors ja els vaig intentar explicar: http://www.met.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=248:perdre-els-papers&catid=36:actualitat&Itemid=68

    ResponElimina
  17. Ui jo sobre la marxa, si tinc temps llegeixo més o menys.

    Segur que d'aquí un temps si te regalen un agafaràs nous rituals :)

    Jo recordo quan vam començar a portar mòbils, que a mi almenys em va costar, això d'estar tot el dia controlada o tan ben comunicada no m'agradaba. Després t'acostumes i li dones l'ús que li cal.

    Amb els e-books crec que passarà el mateix, això sí no podrem substituir l'oloreta de les pàgines :)

    ResponElimina
  18. Amb el llibre electrònic, el "què" i el "com" seran uns altres, però el fet (la lectura en sí, les ganes de saber com continua la història, la passió per una història que ens atrapa...), sí, el fet, els fets seran els mateixos, i això és l'important.

    Rituals? Canviaran alguns, però n'agafarem d'altres, sense dubte.

    ResponElimina
  19. Personalment preferiria el llibre electrònic. Primer de tot, per un tema d'espai, com ja comentes. I, segon, perquè sóc incapaç de llegir res al transport públic. No hi ha manera, no puc!

    ResponElimina
  20. la setmana passada veia un noi amb un d'aquests trastos a l'autobús. Estava completament ficat dins del seu llibre i vaig pensar que potser no està tan malament això del llibre electrònic, que pesa poc i té moltes prestacions,.... xò no sé jo.... no m'acaba de fer el pes.

    Suposo que tots anem avançant i els canvis ens els anem adaptant i fent nostres, com el mòbil, ara qui gosaria dir que no té mòbil,...xò hi ha avenços que toquen certes fibres, i els llibres, per molts, són petits tresors i un esperit romàntic que crec que farà que no desapareguin mai.

    Això, o que a alguns, com em passa a mi, ens costen els canvis (vaig ser la última en tenir mòbil,... de fet, els pares me'n van regalar un i els vaig matxacar que no el volia....fins que vaig claudicar, i ara no puc viure sense....... ves a saber, potser passa el mateix.

    ResponElimina
  21. A mi els llibres electrònics em fan una mica de mandra... ja em passo tot el dia de cara a la pantalla per la feina, i per llegir-vos, i pel correu... vols dir que abans d'anar a dormir agafaré una altra pantalleta i em posaré a llegir?
    De tics... només un: deixo de llegir a la pàgina de l'esquerra i poso el punt de llibre. Si és final de capítol, bé, si no, també. Quan torno a agafar el llibre, sempre començo per l'esquerra...

    M.

    ResponElimina
  22. A poc a poc va minvant la meua ressistència al llibre electrònic que reconec té un origen romàntic i vaig pensant cada dia més en aquest nou artilugi. Suposo que acabarem aceptant-lo i tindrem també les nostres manies o rituals.

    ResponElimina
  23. XeXu, al teu propi post dius "Molts 'rituals', i segur que me'n deixo"...
    Jo crec que si n'has recordat algun ho hauries de dir com si fos un comentari més jeje

    Aprofito per dir que li he preguntat a en Josep Lluís i m'ha dit que (a part de molts dels que s'han dit aquí) ell sempre que acaba de llegir, ha de deixar el llibre damunt la tauleta amb la portada amunt, no pot deixar el llibre amb la contraportada a dalt, impossible!!

    Llavors, li he explicat això del llibre electrònic (no m'agrada GENS dir e-book) i, en principi, no deia res dolent però, de cop, m'ha mirat i ha dit... "però... i les biblioteques?" (crec que pel seu cap ha passat alguna imatge del món sense "volums") i la seva expressió s'ha tornat de rebuig...

    I jo també volia preguntar... amb el llibre electrònic, quan et regalen un llibre què et regalen, un xip? un micro-film com a les pelis de James Bond? Una targeta? Una mena de llapis de memòria? un què?

    Sigui el que sigui... res comparable amb tenir a les mans un llibre i, en un moment, sense prémer cap tecla, obrir per qualsevol pàgina, fullejar, abraçar, sentir el tacte i el soroll del paper en passar una pàgina...

    ResponElimina
  24. Una altre pregunta...

    Si, desgraciadament, s'imposessin els llibres electrònics... com aniriem a "mirar llibres"? Eh?...

    Què seria d'aquell passejar entre prestatgeries plenes, llegint els lloms, buscant un títol o un autor? I agafar un volum a l'atzar, llegir la contraportada i tractar d'endevinar si ens agradaria?

    Perderíem aquella sensació de sentir-nos atrets pel disseny d'una portada que ens crida?

    I la típica pregunta als dependents "que el teniu en català?"... Ara bé, què dic jo! dependents?... si ja no hi haurà dependents... seran tots ROBOTS!!

    ResponElimina
  25. L'únic ritual que tinc és el de llegir al llit fins que m'agafa son... ah! i dir-ne somnífers.

    ResponElimina
  26. A mi també m'agrada estar envoltada de llibres. També tinc alguns tics, abans de començar un llibre miro on ha estat imprès, qui ha dissenyat la portada, passo totes les pàgines ràpid mentre les oloro, finalment miro amb quina paraula acaba el llibre i ja puc començar a llegir.

    Tot i això, ara fa uns dies que estic pensant amb el llibre electrònic, sé que no el podré olorar, si més no per sentir l'olor a paper i tinta...però em faria molta il·lusió saber que a al bolso porto sempre amb mi aquells llibres que m'han fascinat.

    Salut a tothom!

    ResponElimina
  27. M'ha agradat veure que teniu aquestes "manies" a l'hora de llegir :-D
    Em meravella aquesta capacitat que has desenvolupat de llegir i caminar a l'hora, jo seria incapaç de fer-ho sense provocar (o provocar-me) algun accident. A mi m'agrada llegir una estona abans d'anar a dormir, més o menys llarga depenent de la son i com que no m'agrada doblegar les fulles sempre arribo al final d'una pàgina i marco la següent amb un punt de llibre per l'endemà.
    I també sóc dels que m'agrada "tocar" els llibres, dubto que faci el pas a l'e-book.

    ResponElimina
  28. No em puc creure que ningú llegeixi la última frase del llibre! Jo ho faig sempre!!

    Ja saps, Xexu, que jo no sóc una gran lectora. Ni petita. No sóc lectora i punt. Això no vol dir que no m’agradin els llibres ni llegir, això vol dir que jo llegia al tren i des que no hi vaig que no sé on fer-ho. Intento començar un llibre quan vaig de viatge, perquè hi ha moltes estones mortes i així puc entrar ben bé a la història. Quan ja porto algunes pàgines, em llegeixo la última frase, sí, i això em manté intrigada. Faig servir un punt qualsevol, de qualsevol manera i si no en tinc, doncs doblego la pàgina. M’és igual, la qüestió és no perdre el punt. M’agrada guardar el llibre amb el punt, que habitualment és un tríptic o alguna targeta de propaganda i, com que començo a llegir als viatges, em recorda quan em vaig llegir quin llibre. Quan m’acabo un llibre que m’agrada, el reviso tot de dalt a baix: qui ha fet el disseny de la portada, on i quan es va editar, quina olor fa... és com un intent de percebre més sobre la història que he llegit. Ah! i en segons quins llibres, marco frases, conceptes, paraules que m’agraden, escric reflexions a la contraportada... no sé.

    ResponElimina
  29. Ah!! M'he deixat coses molt importants!!

    - Fa molts anys (tants, tants que jo encara anava a la Facultat...) moltes vegades feia servir com a punt de llibre un "passe d'autobus" i, al cap del temps els anava trobant, súper antics, i em feia gràcia!! :-))

    - Quan el llibre porta una etiqueteta amb el preu, o el porta escrit en llapis, o de la forma que sigui, mai el trec... així, al cap del temps (frase repetida amb el punt anterior) veig el que em va costar... no deixa de ser una mica masoquista, ja que un s'adona de com puja el preu de tot. Tinc llibres en pessetes que el seu preu traduït a Euros faria riure (o plorar)

    - M'agrada posar el nom i la data a la primera pàgina (aquelles pàgines que hi ha al principi i que no serveixen per res) i si és un regal, doncs també ho poso. Exemple:
    "Assumpta C. 15-8-94, regal de sant, Mercè".

    Això últim també ho fa en Josep Lluís :-)

    Afegir que a en Josep Lluís li empipa molt que els llibres portin aquelles faixetes tipus:
    "TERCERA EDICIÓ, MIL MILIONS D'EXEMPLARS VENUTS... "Un llibre imprescindible a la seva biblioteca" (Pere Pérez Pi, Diari de Notícies)"
    Les treu immediatament. Però jo no les trec, jo les deixo.
    Això fa que, en aquest moment, damunt la taula tinc una faixeta d'aquestes "salvada" al darrer minut perquè la volia tirar i jo li vaig dir que no, que la tragués si li molestava, però després jo li tornaria a posar :-)) (el llibre és meu!!)

    ResponElimina
  30. Jo no tinc tics o rituals lectors, però si que aposto pels llibres de veritat, de paper. :)

    ResponElimina
  31. La veritat és que em deixeu molt més tranquil perquè ja veig que tothom té alguna mania que altra. I és que els lectors som com d’una secta, oi? No tots, no tots, no us ofengueu. Però amb nosaltres n’hi ha un bon tip. Gràcies per comentar i per oferir, un cop més, les vostres intimitats.

    _NuNs_, a mi em passa com a tu, sentir el llibre m’encanta, anar passant pàgines… tot el conjunt fa que la lectura sigui un plaer, no només el que llegim.

    Assumpta, quin munt de tics! A això és al que em referia, tots tenim les nostres cosetes en llegir, peculiaritats. Suposo que ens hi fixem els que estimem els llibres i la lectura. T’acabes adonant que hi ha una sèrie d’accions que vas fent llibre rere llibre, i això és el que podem anomenar la nostra manera de llegir. Jo de moment no em plantejo canviar tots els meus llibres per una maquineta per llegir. Veurem en un futur, però de moment, aniré acumulant llibres al meu voltant. Que bé que estàs tu amb la teva pròpia biblioteca muntada, no?
    Comentari 2: Molt curiós això dels dos punts que vas movent, això sí que és veure com avança la lectura! Ho has explicat de manera molt entenedora. També em fa gràcia això d’apuntar els personatges, jo no ho feia ni amb el Silmaríl•lion, suposo que ja no ho faré amb cap llibre.
    Comentaris 4 i 5: Et diré que a mi també m’agrada deixar el llibre mirant cap amunt. Potser no sóc tan curós, però generalment ja poso les coses de la manera que toca, i miro de deixar el llibre sempre així, per respecte. De moment no tinc massa idea de com funcionen els llibres electrònics, tinc entès que te’ls has de baixar directament a l’aparell, però no n’estic segur. De totes maneres, això de la mort de les biblioteques seria molt trist. Es transformarien en ‘cementiris de llibres oblidats’ com a ‘L’ombra del vent’. Per no dir que això del plaer d’anar a ‘mirar llibres’ s’haurà acabat. Potser faran com una mena de videoclub on podràs llogar el format que sigui durant un temps. Això ho haurem de descobrir, però es torna tot molt més fred, oi? Fins i tot el fet de regalar-los, tant com m’agrada a mi regalar llibres…
    Comentari 6: Les etiquetes amb el preu jo les solc treure, però les faixetes aquestes que dius sí que m’agrada que hi siguin. El problema és que en algun moment les trec i no sé on van a parar. Ara mirava al meu voltant i veig que cap la té, així que encara que m’agraden, acaben desapareixent. Però això d’escriure als llibres sí que no. Em sembla que això ja ho havíem parlat. Ni noms, ni dates ni res. I mira que m’agrada la manera com ho fas, i jo poso la data a tot arreu, però prefereixo posar-la a l’arxiu on apunto els llibres llegits (que fins ara ni això). Diguem que escriure sobre els llibres va contra la meva religió.

    Captaire, això de llegir una miqueta enrere no ho faig, de manera que quan començo a la pàgina que toca tinc sempre uns moments de desconcert fins que reprenc el fil de la història. Són les ànsies de tirar endavant! Mira, jo també penso en percentatges, no vaig pensar de dir-ho, em surt de manera inconscient.

    Luthien, la meva fal•lera lectora em ve de casa, especialment de la meva mare, que té i estima els llibres com si fossin tresors. Però no vegis les bronques que li he clavat per doblegar la pàgina del llibre per fer de punt. Des de ben petit que no m’agrada malmetre el llibre de cap manera, i ara quan li deixo algun llibre meu li dic que ni se li acudeixi doblegar-me res. Em sembla que s’han acostumat a fer servir punts per això.
    Les nostres sensacions en agafar un llibre en paper encara estan molt arrelades com per què s’imposi el llibre electrònic, però a la velocitat que va la tecnologia, no descartis res. Com a poc, és més ecològic, això sí.

    Clídice, si has de venir a presumir, anem malament, eh? Hehehe. Mira que sóc poc envejós i avariciós, però quan es parla de llibres, no en tindria mai prou. I això que sóc lent llegint i tinc poc temps, de manera que no els podria llegir mai tots, però en tindria la casa plena.

    ResponElimina
  32. Home Elur, jo que em pensava que ens sorprendries amb un munt de tics lectors… que avorrida, hehehe. Potser no m’he expressat prou bé amb això del polze. En realitat no sé per què ho faig, ni quan o com va començar, però la sensació també m’agrada, i m’agrada veure com creix aquella part, de manera que el polze té un recorregut més llarg. Per això dic que és com una mostra de que la lectura avança, però en relatat és que m’agrada la sensació. Com t’ha dit l’Assumpta, tot això surt sol i no entorpeix la lectura, al contrari, per mi és un tot, forma part de la meva manera de llegir, igual que esforçar-me en entendre el que estic llegint.

    Garbi24, penso que tens raó, però espero que al llibre encara li quedi una llarga vida. Però pensa que hi ha gent que encara compra vinils, tot i que els formats més nous són molt més còmodes. Potser amb els llibres encara hi haurà molta gent que els preferirà al nou estàndard que seran els llibres electrònics. Jo em sembla que seré d’aquests. Ah, i això de deixar un llibre a mitges… ha de ser moooooolt dolent perquè jo el deixi.

    Judith, els lectors som com una mena de secta, és cert. Com que tinc poc temps, jo rarament rellegeixo un llibre, m’ha hagut d’agradar molt. Aquests dos últims anys he rellegit dos perles per mi, un cada any, que són El joc d’Ender i el Silmaríl•lion. Per mi són puntals, encara que de vegades et ve de gust repetir-ne algun, i mira, l’inclous a la roda. Ara que, hi ha el perill de que la segona vegada no t’agradi tant com la primera. Això em va passar amb El ocho fa uns anys.

    Carme, tu ets del club de l’Elur, com es nota que vau néixer el mateix dia! Per mi és estrany no tenir ‘rituals’ lectors, però serà que sóc una mica friki. També espero que no t’equivoquis, mentre ens quedi vista i salut, que no morin mai els llibres en paper.

    Cris, això del pes del llibre no ho havia dit ningú encara, i la veritat és que és important. Aquí sí que guanyaria l’electrònic, ja que hi ha llibres que no es poden treure de casa. Jo que porto un llibre a tot arreu, tinc Un món sense fi a la tauleta de nit i vaig llegint una mica de tant en tant. T’imagines haver de carregar-lo amunt i avall? Si hi ha llibres escrits no veig per què no hi hauria d’haver-hi còmics electrònics. Així podries guardar els originals a casa, que es fan encara més malbé que els llibres quan els passeges.

    Deric, doncs esperem que no desapareguin. Tu, com a escriptor que ets, i lector entregat, la teva paraula hauria de tenir pes en aquest tema!

    Ferran Cerdans, m’has deixat del tot astorat amb la quantitat de llibres que vas llegint a l’hora. Però com t’aclareixes? Se’t deu barrejar tot, no? Jo com a màxim n’he arribat a tenir tres, però el més comú és que només en tingui un. Ara en tinc dos des de fa molt temps perquè el que tinc a la tauleta, Un món sense fi, no hi ha manera d’acabar-lo, perquè pesa molt per portar-lo amunt i avall, i perquè quan em fico al llit estic cansat i no llegeixo.
    No tinc iPod, així que m’hauré de seguir calculant els percentatges jo mateix.
    Algú hauria d’investigar el misteri del ‘prestatge del llibres pendents’. Com és possible que, si no parem de llegir, en aquell prestatge només facin que augmentar els llibres en comptes de disminuir.
    Ostres, a mi també m’agrada molt l’olor d’un llibre nou, però com que no tinc un sentit de l’olfacte massa fi no seria un factor determinant per mi.

    Rita, m’agrada veure que ets tan curosa amb els llibres. Jo no els folro per mandra, però intento portar-los a la bossa de manera que no es facin malbé. En especial protegeixo els llibres que em deixen, que m’agrada tornar-los com me’ls han donat, i darrerament tinc una nova ‘camell’ que me’ls passa immaculats, de manera que cal esforçar-s’hi. Quina malalta aquesta també, és una màquina de llegir.

    Met, espero que puguin coexistir. A mi també se’m posaria malament perdre els papers. Així que fas un petó al llibre i l’acarones abans de guardar-lo? Estàs pitjor que jo, hehehe!

    ResponElimina
  33. Bajo, jo vaig tenir mòbil fa molt poquet. Ara ja fa dos anys, però quan el vaig tenir quedava ben poqueta gent que no en tingués. No volia sentir-me controlat i disponible sempre, com tu dius, i em vaig resistir molt. Suposo que també em resistiré molt amb això també. Si me’l regalen ja veurem, però dubto que passi. En canvi, saben que si em regalen un llibre triomfen segur.

    Ferran, això que dius no s’hauria de veure afectat, però em queda aquella sensació de ‘no serà el mateix’. Ja ho veurem. Però així, a priori, no se m’acudeixen els rituals nous que poden sorgir amb un llibre electrònic. Potser el fet d’esborrar-lo o transferir-lo a un ordinador quan l’acabes? Rotllo solemne, vull dir.

    Albert, jo sóc incapaç de no llegir en un transport públic, hehehe. Però amb què t’ajudaria un llibre electrònic, creus que si en tinguessis sí que podries llegir al metro i al bus?

    rits, sens dubte és un estri pràctic i que elimina moltes de les coses pesades dels llibres, però com tu, no ho acabo de veure clar perquè també elimina part del seu encant. Jo també vaig trigar molt a tenir mòbil, em resistia perquè realment no em feia cap falta. Ara segueix sense fer-me’n, però ja m’hi he acostumat, i durant una temporada vaig pensar que llavors sí que em calia. Ara en tinc com qualsevol altra persona, però vaig ser de la resistència molt temps. Penso que podria deixar de fer-lo servir i no passaria res. Però això del mòbil era tenir-ne o no tenir-ne. Amb els llibres és un canvi de format que li treu gràcia, però el fa més pràctic en molts aspectes. Però a força d’anar fent les coses més pràctiques es perden les essències.

    M, diuen que la pantalla aquesta no sembla una pantalla, que és talment com una pàgina de llibre. No té llum pròpia rere les lletres, i per tant, no cansa la vista. Potser està força aconseguit, i a més té un efecte tinta, que en diuen. Probablement no tingui res a veure amb les pantalles a les que estem acostumats, tret de la mecànica.
    El teu truc està bé, sempre saps on començar.

    Kweilan, espero, però, que no acabi mai de substituir els nostres llibres de sempre. Si podem fer que convisquin, millor. I si el fet que hi hagin llibres electrònics fomenta la lectura entre la gent que els agraden aquestes coses, benvingut serà qualsevol giny d’aquests.

    Jordi Casanovas, m’agrada prou la teva manera d’anomenar els llibres!

    Anònima, són bons els teus tics. Però també m’ha agradat la idea de portar sempre els millors llibres amb nosaltres. Certament, si els haguéssim de carregar sempre sobre no arribaríem massa lluny, i en canvi, amb un llibre electrònic és possible. Podries dir-nos el teu nom, que això de signar com a anònim és lleig, no?

    McAbeu, has de provar això de llegir caminant, que és la bomba, hehehe. Jo tampoc no puc doblegar la pàgina, em sembla que és fer-li mal. El punt que faig servir el conservo de fa temps, no vegis el disgust que vaig tenir quan vaig perdre l’anterior. Els llibres sempre tindran alguna cosa especial.

    Txari, jo solc mirar la darrera paraula o poques paraules quan miro quantes pàgines té el llibre. Per declarar-te ‘no-lectora’, déu n’hi do els tics que tens! Això vol dir que cada llibre que llegeixes té un punt diferent? No és mala cosa, està ben pensat, sobretot si el punt et recorda el moment que vas llegir el llibre. Ara que, això d’escriure al llibre… grrrr. Això ja no m’agrada tant, ja ho saps. Jo intento deixar-los tan immaculats com puc, només amb els senyals que provoca la pròpia lectura. A veure quin llibre t’emportaràs a Roma!!

    Neo, ja en som dos!

    ResponElimina
  34. XeXuuuuu!!! M'he oblidat de ma germanaaaa!!
    Ella "els fitxa"... però amb fitxes de cartolina, els hi posa un número, tenen la seva signatura i tot. Les fitxes ben ordenades!! però és que ma germana és una mena de bibliotecària (quan estudiava la primera carrera va treure una beca de biblioteca i es va enamorar de tot això)

    Ara, a més, ho té informatitzat :-)))

    És absolutament increïble! Llàstima que ella no entri als blogs perquè aquest post teu li hagués agradat tant!! :-)

    ResponElimina
  35. Hola,
    Sóc l'anònima, em dic Montse. He posat anònim perquè ja fa temps que us segueixo i trobo que sou com una gran família i a l'escriure em sentia una mica intrusa.
    Però al parlar de tics i de llibres no m'he pogut estar.
    A vegades he comentat amb amics, que puc perdonar o passar per alt moltes coses, però que deixis un llibre i no te'l tornin no. Imagineu-vos quin apreci tinc als meus llibres.

    Salut a tots.

    ResponElimina
  36. Home Elur?! Dona Elur si de cas, home Xexu! je.

    Potser sí tinc tics de lectura, però no me'ls coneixo. Quan torni a agafar un llibre miraré de fixar-m'hi.

    ResponElimina
  37. Jo també prefereixo el format habitual. Estic cansat d’anar mirant una pantalla tot el sant dia. A més a més, un llibre que t’has llegit és un trofeu a la prestatgeria. M’agradaria ordenar-los per temàtica i fer-hi la topogràfica. Tinc la mania, però, de posar-los de gran a petit. Així van fent baixada per la prestatgeria, i si n’hi ha uns quants d’una alçada similar els poso junts, cosa que em permet posar-hi nous llibres a sobre (no visc en un palau precisament. La optimització de l’espai és bàsica.)
    El meu únic costum és d’allò més insà. No acostumo a posar punts als llibres. Quan em canso de llegir, doblego la punta superior de la pàgina cap a dins. I sempre acabo al primer punt i apart de la pàgina, així sé on ho he deixat.

    *Sànset*

    ResponElimina
  38. Quina frase, Sànset, m'encanta!! "un llibre que t’has llegit és un trofeu a la prestatgeria" :-))

    Un trofeu en el sentit d'un triomf personal, de quelcom que has viscut i has sentit... és genial la frase!! :-)

    Apa, va, els defensors del llibre electrònic... què direu a això? :-)

    ResponElimina
  39. També sóc fermament defensor dels llibres tradicionals, però, com tu no em tanco a les noves tecnologies.

    Ostres, coincidim gairebé en tots els rituals: llegir pel carrer, mirar quantes pàgines té el llibre abans de començar, la manera com deixo el punt. jajaja curiós, no? El que no comparteixo és el tema del polze ni del programa de lectura. Jo vaig fent i ja l'acabaré.

    Molt bona idea!! Això ho podríem considerar proposta d'en XeXu? jajaja

    ResponElimina
  40. Assumpta, això de la teva germana és espectacular! M'encanta, jo també podria fer un arxiu informatitzat dels meus llibres, m'encantaria tenir-lo. Ara em fa una mica de mandra posar-m'hi, però a veure si m'hi animo algun dia, a mi que m'agrada tant fer llistes i tenir les coses classificades. Ja sé que no és gaire de blogs, però va passar per aquí un dia, a instància teva, a llegir no sé quin post. Mercè, oi? Ja li pots dir que passi, dona, si li ha d'agradar.
    Ah, i a mi també m'ha agradat molt la frase del Sànset, l'he trobat encertadíssima.

    Montse, encantat de que t'hagis manifestat. Tinc la sort de tenir per aquí una gent fantàstica que fa temps que passen, amb la que compartim molts moments agradables. No ets la primera que em fa un comentari per l'estil, però aquí no hi ha intrusos, tothom hi és ben rebut mentre parli amb respecte. Estic content de que tothom es senti prou còmode per expressar-se com li sembli, i tot i que els d'aquí no ens coneixem més enllà dels nostres blogs, al final acabes agafant afecte a la gent. Espero que no et sentis malament i que participis sempre que el tema t'interessi prou, estaré encantat de que ho facis, i els altres també, que en definitiva són la gràcia d'aquest lloc.
    Això que dius és una ofensa imperdonable, deixar un llibre i que no te'l tornin és denigrant. Per això cal saber a qui li deixes. Veus, si tu ets tan curosa amb els teus llibres series candidata a que jo te'n deixés, perquè sé que voldries que jo tractés els teus llibres tan bé com tu els tractes, i faràs el mateix amb els meus.

    Elur, ja tens feina. Quan hagis après els teus tics, tornes i m'ho expliques. O en fas un post, i així jo (i l'Assumpta segur que també) vindrem a dir-te: 'veus!'

    Sànset, m'ha encantat la teva frase sobre els trofeus! És molt bona. També ho veig així, encara que no se m'hagués acudit mai fer aquest símil. Per ordenar-los jo tinc una mena de 'categories' i quan acabo un llibre el poso amb els de la seva classe. De moment vaig sobrat d'espai, però si no tinc més llibres és perquè no tinc més diners, per no parlar de temps per llegir-los. Et poso un negatiu per doblegar la pàgina, però el recuperes amb això d'acabar al primer punt i a part, ben pensat.

    Jordi, m'has fet riure altre cop amb això de 'proposta d'en XeXu', hehehe. No ho era pas, però de vegades, quan explico alguna coseta meva d'aquestes de les que no parlem normalment, penso que si jo m'he 'mullat' està bé que vosaltres ho feu també, i deixo anar la pregunta a veure qui la recull. Vosaltres, que sou molt obedients, sempre responeu, i m'encanta. De fet, no caldria ni preguntar perquè us tinc molt ben ensenyats, hehehe. La veritat és que la de coses que la gent explica en aquest blog és un goig, que us sentiu prou còmodes per fer-ho és el que més m'agrada de tenir un blog. Collons, que em caurà la llagrimeta al final!
    Que sí, que és curiós que compartim tics lectors. Però això de llegir caminant és només pels escollits, oi que sí? Hehehe.

    ResponElimina
  41. I tant, i tant! Només pels escollits. Poques persones sobre la capa de la terra ho poden fer! jajaja

    ResponElimina
  42. Jo enganxada a les granjetes i a les cafeteries i m'he perdut el posts dels tics dels llibres. AHHHHH!!! I ara ja n'has fet un altre i tot,ohhhh.
    O deixo escrit encara que només sigui perquè sí. Jo també tinc molts tics, el més curiós és signar a la pàgina 17 quan acabo un llibre.

    ResponElimina
  43. guita, ara m'ha vingut una cosa al cap, en segons quins llibre hi he de posar un punt especial, o sigui, que segons quin tipus de llibre o sensacions em dóna abans de llegir-lo no puc fer servir qualsevol punt... i n'hi ha en els que no en puc fer servir cap i hi poso qualsevol cosa.
    ara no sé si alegrar-me de ser així de rara, mira.

    ResponElimina
  44. allà on diu 'guita' ha de dir 'güita', que és la variant garrotxina de guaita.

    ResponElimina
  45. Ostreeees Elur!! això sí que és un tic lector ben raru!! jajaja ja sabia jo que no podia ser això de no tenir-ne cap!! :-DD

    ResponElimina
  46. Hola XeXu!!
    Coincideixo absolutament amb tots els teus "tics": jo també estic envoltada de llibres, també llegeixo als transports públics. I,encara que a algú li sembli extrany, també m'agrada llegir caminant. Dic jo, que perquè un ha de parar de llegir perque hagi de caminar? S'ha d'aprofitar el temps, jajaja.

    Igualment calculo quant fulls em queden i també passo el dit pels fulls que he llegit i els que queden.

    És curiós, però també poso el punt de llibre de cara o del revés, segons m'hagi quedat en el full de l'esquerra o de la dreta.

    Ah! I com diu l'Assumpta els tinc tots (prop de 2000 volums) fitxats en paper i informàticament. I evidentment, enumerats amb un numerador de tinta tant la fitxa com el propi volum (En un raconet del primer full després de la tapa, vaja allí on no posa mai res) ;-)

    És que això de llegir és tot un ritual...

    ResponElimina
  47. Hola, fa dies que no em connectava i no havia vist que m'havies enllaçat... gràcies! :) això de llegir mentre camines és una cosa que també faig últimament. Això és perquè acostumo a llegir al metro i quan arribo a la parada on he de baixar, estic enmig d'algun capítol o frase interessant i no puc deixar de llegir, però tampoc puc no baixar... algun dia patiré un accident... :)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.