divendres, 29 de gener de 2010

Hannibal a P3

Ves quines coses recorda de vegades la nostra ment! Avui m'ha vingut una maldat al cap i he recordat que no era la primera vegada que la feia. Quan parlava del VIH, a principis del desembre passat, ja vaig comentar que havia treballat en un laboratori d'alta seguretat que anomenen P3 (sí, com els pàrvuls, però és un altre rotllo). Allà tothom segueix les mesures de seguretat pertinents, t'has de protegir molt bé. Però com en tot, quan t'hi acostumes li perds una mica la por, cosa que no vol dir que descuidis els protocols. Però dintre es treballa amb música, hi ha bon ambient, aprens a no moure't amb pànic i t'ho acabes passant bé.

Un dia el meu amic GG estava treballant molt concentrat en una de les campanes d'extracció on es treballa en esterilitat, en un experiment que requeria la seva atenció. No se'm va acudir altra cosa que acostar-me silenciosament per darrere i deixar-li anar a cau d'orella: "estoy pensando seriamente en comerme a su esposa", frase de la pel·lícula Hannibal que de ben segur coneixereu. Per poc no fem una desgràcia, ja que es va endur un bon ensurt. Però per sort no va passar res, va quedar en anècdota. Si és que tinc una espurna...

40 comentaris:

  1. XeXu!! Denuncia als que han fet la campana d'extracció aquesta perquè t'han copiat el tatuatge!! :-PP

    En quant al que vas fer, ho trobo una bestiesa com una casa... però mira, si ho podeu explicar, doncs tot bé... però no ho facis mai més, eh? :-)

    ResponElimina
  2. N'hi havia per escnayar-te! Com se t'acudeix!! però tots ho fem de tant en tant de fer coses sense pensar en les conseqüències, però si etaves a P3 és comprensible oi? ;)

    ResponElimina
  3. I com va reaccionar ell? es va trencar una amistat? i l'esposa que?amb patates, verduretes o a pel?
    No juguem amb foc!!!!!!

    ResponElimina
  4. Clarice...

    També acostumo a fer brometes d'aquestes. Una de les que faig últimament es basa en, quan Utnoa està pràcticament adormida, fer un soroll que pugui semblar bastant inhumà. Un altra de les que faig habitualment es tracta de, quan estic al poble, posar la cançó dels pregons municipals a tota pastilla, fet que provoca que ma mare surti al balcó a veure que diuen (coses normalment tan interessants com "a la peixateria Nati ha arribat sardina fresca i seitó", quan no s'ha mort ningú, clar).

    Un dia em pelaran...

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. He de matisar el darrer comentari. Poso la cançó a la minicadena, fet que fa que ma mare es confongui i cregui que pregonen. Sempre cola.

    Per no parlar de les trucades telefòniques divertides, que n'hi hauria per fer un llibre, de diversos volums!

    *Sànset*

    ResponElimina
  6. No saps com me n'alegro que no treballeu controlant una central nuclear com en Homer....

    ;)

    ResponElimina
  7. jajaja ostres què bo! És una de les frases mítiques del món cinematogràfic, com la de "¿Has bailado alguna vez con el diablo a la luz de la luna?" (Joker a Batman)

    Mira que ets dolent, eh?

    ResponElimina
  8. A mi em fas axiò i em senten a cridar desde Bastiments i tot seguit m'enterren, és clar.
    Que cabrón.

    ResponElimina
  9. com diuen per aquí dalt, sort que no treballeu a Ascó. Sinó tota la comarca ja seria un cementiri nuclear.

    ResponElimina
  10. Suposo que en treballs de tanta precisió va bé deixar-se anar de tant en tant...
    Sense accidents eh?

    ResponElimina
  11. Nano, quin perill! No t'acostis mai a un laboratori P4 o la humanitat se'n va a fer punyetes!

    ResponElimina
  12. Si és que ets un caníbal !!! La veritat és que em vas fotre un ensurt de collons, però no va passar res no.
    Com bé dius, a P3 s'ha d'anar molt en compte amb tot, però quan hi passes allà la major part dels dies perds la por del principi i arribes a sentir allò com una "segona casa". Sniff, quins temps aquells, quins records!!

    ResponElimina
  13. Jajajaja.. que bo! A nosaltres a vegades ens passa al laboratori d'ampliat i revelat de fotos, sobretot perque s'ha de treballar a les fosques (quan reveles) i amb una llum vermella quan amplies... Per sort nosaltres no manegem res perillós!

    ResponElimina
  14. La propera vegada pots provar de llepar-li l'orella i dir-li que és salada...

    ResponElimina
  15. espurna? més aviat unes idees de bomber! :P

    ResponElimina
  16. Xexu, guapo...
    quin perill que tens!!!!

    XDDDD

    ResponElimina
  17. l'estrany és que no et trenqués les cames!

    com us ho passàveu de bé, eh!

    ResponElimina
  18. l'ensurt també hauria funcionat amb qualsevol altra frase no?

    ResponElimina
  19. Nen, que m'has fet posar els pèls de punta! Aix... quines coses tens!

    ResponElimina
  20. Guau Xexu, així que havies treballat en un d'aquells laboratoris d'alta seguretat??!!! Això és tipus Resident Evil que també passa en un laboratori d'aquest,..., ja et veig sent el principal causant d'escampar virus toxics pel món i tu fugint del laboratori en plan Milla Jovovich, jeje. Aiiii quin perill!!!!

    Doncs sembla molt interessant aquesta feina. He llegit uns quants llibres que passen el laboratoris d'aquests i peripècies que els passen, tipus els de Robin Cook. Ja veus quines aficions lectores :P
    Però seny Xexu que no prengueu mal :)

    ResponElimina
  21. Hahahaha que dolent!!!!

    A mi ahir em va espantar el senyor que recull el paper i sense dir res inquietant pobre, només bona tarda... :P

    ResponElimina
  22. Bona anècdota i bona peli per cert.... inquietant,com la teva frase.... jo, quan a vegades amb alguna mare parlem de "nanos" deixo anar aquella tan "sui generis" de:

    "Mira lo que ha hecho la guarra de tu hija"

    jajajajaa, al menys riem :)

    ResponElimina
  23. Oh! Això és tenir mala llet!! Pobre! Però són aquestes coses les que alegren els dies a la feina!

    ResponElimina
  24. jajajaja! jo també t'he imaginat en plan Homer, com diu el Carquinyol! jo hauria llançat l'experiment pels aires, segur! ara seríem tots mutants! :PP

    ResponElimina
  25. Però en GG està casat? per què si s'espanta i no ho està, és per a refelxionar-hi... no?

    ResponElimina
  26. Animal! :)

    Jo aquesta pel·li no la vaig veure (odiiiio les pel·lis de sustu; amb les notícies sobre Zapatero, el PP i companyia ja vaig prou servit). Però recordo les imatges del prota-pirat i... quin mal rollo, per favor!

    ResponElimina
  27. Has d'anar en compte... t'ho diu una que sovint fa brometes d'aquestes i s'ha endut més d'un ensurt... és que tothom s'ha tornat massa serio!

    ResponElimina
  28. La veritat és que vaig ser un animal de fer aquesta broma en aquest moment. Però mira, m’agrada compartir aquestes coses aquí, petits fragments de la meva història, i alguns altres de no tan petits. No va passar res, ni hi va haver cap accident. Tots sans i estalvis i preparats per la següent broma. Si m’ho haguessin fet a mi les cèl•lules haguessin passat a millor vida del bot que hauria fet. Què hi farem. Gràcies a tots pels comentaris

    Assumpta, m’ha fet gràcia això de que s’havien apropiat del meu tatoo, hahaha. Que bo. No, no va passar res. Però això de que no ho torni a fer…

    Mireia, sóc així d’animal. En aquest P3 es fan moltes ximpleries, però no tantes com a la guarderia. A més, el temps allà es deforma, i el que per tu a dins és mitja horeta, a fora n’han passat un parell…

    Garbi24, l’amistat perdura, i més forta que mai. L’esposa, que no ho és formalment, és una bona amiga, i no li va fer gràcia el comentari quan li vam explicar, però m’ho perdona tot.

    Sànset, sort que sempre hi ha algú que és més animal que un mateix, i ja no ens sentim tan malament. No et pensis que jo són un bromista habitual, més aviat faig el pallasso perquè els altres riguin, però alguna en surt de tant en tant. La que et pelarà serà la Utnoa. Si a mi em fessis el que li fas a ella no seríem amics, ja t’ho dic ara. I com et passes amb ta mare! A veure si et desheretarà… deu ser de bona fe la mama-sànset.

    Carquinyoli, seria un festival de l’humor! Però ja vaig traballar amb radioactivitat i no n’hi ha per tant, hehehe.

    Otis, de ‘bomberu’, que deia la meva àvia.

    Jordi, mira que no m’agraden gens aquestes pel•lícules, però les frases sí que m’agraden, i no saps mai quan et poden fer servei.

    Elur, però si sóc una bellíssima persona, jo! A mi m’enterrarien al teu costat, però hi ha una diferència entre fer-ho i que t’ho facin, hehehe. Mmm… que malament quedava això… sí, encara parlo de bromes.

    Estrip, i la feinada que hauríem estalviat als pobrets dels ajuntaments?

    Joana, hi ha moments per tot, allà s’ha de treballar amb bon ambient també, com a tot arreu. Però una cosa és tenir musiqueta posada i l’altra provocar infarts de cor als companys.

    Hahaha SM, no has vist que no m’hi deixen entrar als P4? Tots els responsables de seguretat tenen una foto meva per prohibir-me l’entrada. I mira que jo ja porto el símbol de biohazard al cos a mode d’advertència…

    GG, sí, quins records, i això que hi passava relativament poc per allà. Però no s’oblida, des de la primera vegada que et vaig veure dins, fent el número, hehehe. Sort que ho podem explicar a dia d’avui, oi? Tampoc no hagués passat res, potser ho hauries hagut de repetir i prou. Ja em veig allà sembrant plaques per compensar-te la pèrdua. Ara t’ho faria amb els ulls tancats. Ai, snif. Records a la Raquel, eh? Hehehe.

    Neo, però això d’estar allà tancats a la sala fosca… no sé jo. A saber què feu tanta estona allà…

    Gerard, benvingut! Això que dius ja serien paraules majors. A més, portava mascareta i no me la podia treure allà.

    Clídice, pobres bombers, no els comparis amb mi, hehehe.

    Luthien, jo no, el perill era el que tenia el col•lega entre mans.

    Judith, O:-)

    ResponElimina
  29. rits, ens ho passàvem bé, que parlant de la feina, ja és molt. Aquí el que trenca cames sóc jo, no ell.

    Casanovas, segur que sí. El perquè em va venir aquesta al cap és una cosa que em resulta inexplicable. Si no m’agraden les pel•lis de por!

    Carme, ja veus, fent amics.

    Nits, no pas, tot controlat. No he vist Resident Evil, però segur que nosaltres ho fem amb més estil. A més, si jo fos la Mila Jovovich, no sortiria de casa… és broma.
    Jo sóc força fan de Robin Cook (deformació professional, deu ser), n’he llegit molts. I també altres llibres de l’estil. Has llegit ‘En el blanc’ de Ken Follett? El símbol de la portada del llibre et sonarà, hehehe. Comença molt bé, però després perd gràcia, quan ja no importen tant les coses biològiques que passen al principi. No en dic res més.

    Kweilan, no dona no, si era per riure una estona!

    Rita, a mi m’espanta qualsevol que no m’esperi i em parli de sobte. Sóc més poruc que totes les coses. Però al fer brometes, ja veus.

    Cris, a mi no m’agraden gens les pel•lis de por, que sóc molt poruc. De veritat, m’espanto amb qualsevol cosa. Però això sí, tot el que sigui apuntar frases i repetir-les, això ho porto bé. Aquesta que dius també em surt de vegades, és clar.

    Tarambana, d’això es tracta. Estar a gust a la feina està molt bé, l’ambient ajuda molt. A més, ell, lluny d’odiar-me, és un dels meus millors amics. Tot sota control.

    Nimue, sort que el meu amic no és com jo, perquè jo hagués reaccionat com tu. Ell i jo podríem passar per Lenny i Karl, encara no som tan incompetents com en Homer!

    Met, no està casat, però com si ho estigués (tenen una hipoteca!). La seva dona és gran amiga meva, així que cap problema. A més, ell ja sap que jo mai no ho faria…

    Ferran, què et creus, jo aquesta frase la vaig treure del trailer! Jo m’espanto amb la meva pròpia ombra. Tampoc no miro mai pel•lis de por. Com bé dius, de motius per espantar-nos no ens en falten.

    LLuNa, anava protegit per si en un rampell em tirava les cèl•lules amb virus per sobre. Però de poder triar, millor que no ho faci…

    ResponElimina
  30. Jejejeje, ja t'imagino amb veu de rom i cervesa... pobre noi/a? Cuida't, a mi també m'agrada fer trapasseries...

    ResponElimina
  31. Jajajajajaja "jo aquesta frase la vaig treure del trailer!" :-PP

    Em morooooooo de riure!! :-DD

    ResponElimina
  32. si es que...son como niños!!!

    jajaj...seny...seny!!

    ResponElimina
  33. Ai mare! Quins ensurts que provoques!!!

    ResponElimina
  34. Zel, noi, noi. En GG és un gran amic.

    Assumpta, és cert! Ja saps que sóc molt poruc!

    Guspira, doncs això que t'emportes.

    Sargantana, totalment com la canalla. Però què faríem si no sortís el nano que portem dins de tant en tant.

    Ma-Poc, i això que no em va veure la cara!

    Elur, ;)

    ResponElimina
  35. És veritat que "En el Blanc" també hi passa un troç de l'acció i a més passava a Escòcia, oi?! Ui aquest no el recordava pas. A mi no em va acabar d'agradar tampoc el llibre...
    Salutacions :)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.