diumenge, 31 de gener de 2010

Comença amb nosaltres

Els catalanets som una espècie estranya. Demà hi ha vaga en molts cinemes perquè no volen projectar el 50% de les pel·lícules en català. Molts ens posem les mans al cap, jo inclòs. Quan ens toquen la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra identitat, ens posem frenètics. Però aparentment, fins que no intenten clavar-nos garrotades, a la majoria ens fa molta mandra aixecar el cul del sofà i protestar.

He quedat profundament decebut pel que fa a l'actitud d'aquests cinemes, i aplaudeixo totes les iniciatives i boicots que s'han ideat per demostrar que volem cinema en català. Però fins ara, no crec que a molts de nosaltres se'ns hagués acudit plantar-nos davant la taquilla del cinema i, en comprar les entrades, preguntar: 'feu sessió en català? No? Llàstima'. Si mai hem mostrat cap interès davant el gran greuge que pateixen les sales de cinema del país, és difícil que ara les protestes tinguin credibilitat. Quants ens hem desplaçat a un cinema llunyà, que no és el de sota casa, per veure la sessió en català d'una pel·lícula? Jo ho he fet, però ara per ara sóc tan poc habitual als cinemes que no té cap mèrit.

El meu camp de batalla són les llibreries. Totes i cadascuna de les vegades que compro un llibre pregunto si el tenen en català, si no és que l'he trobat ja en aquesta llengua. Quan em diuen que no, la meva expressió és de decepció, i és ben sincera. La darrera vegada fins i tot vaig comentar, ofès, que després de 13 edicions en castellà ja el podrien haver traduït! La dependenta no en tenia cap culpa, és clar.

Serveix d'alguna cosa això? Ho dubto. Però no podem esperar a que decideixin no traduir cap més llibre al català. Demanem la versió en català de totes les coses que comprem. Si no fem el primer pas, si no hi ha demanda, com podem esperar que els que posen la pasta decideixin fer la despesa? Si no hi ha mercat, a tothom tant se li en fot! Això, com tantes altres coses, comença amb nosaltres. Esperem que no sigui tard pels cinemes. Però ens hauríem d'haver despertat abans. 

43 comentaris:

  1. tens tota la raó. ens despertem quan ens la claven, però poques vegades abans. Tot i això, sí que des de fa temps hi ha certa voluntat de demanar el doblatge o la subtitulació de pel·lícules en català, i que hi ha entitats que lluiten en aquest sentit des de fa temps. La vaga de demà, lamentable i sense fonaments...

    ResponElimina
  2. Tens raó però fins a cert punt. Jo crec que són molts els que fem militàcia en els petits detalls. Jo sí que sóc de les pesades que compra els llibres en català i pregunta quan no hi són. Quan compro un DVD i sé que hi ha alguna pista en català, busco que la tingui. Tampoc no canvio de idioma quan algu no em parla en català i si és el cas quen o m'enten li dic sempre amb doble versió:

    -un tallat amb llet natural / un cortado com leche natural( no em surt dir del tiempo)

    També he més quilometres amb el cotxe per poder veure una peli en català.

    També sóc de les que tind totes les aplicacions i programes que puc de l'ordinador en català i llavors em iren raro quan dic " anomena i desa"

    Sé que no és suficient, però aquestes s´n les petites coses que puc fer cada dia i provo de fer-les. Per mi són més efectives sovint que els grans gests

    ResponElimina
  3. Quan ens n'adonem ja ens l'han clavat...som de mena conformista? gandula? tenim d'altres interessos? No sé ben bé quina mena de gent som, Xexu....

    ResponElimina
  4. Som un país estrany de veres i de mires. Només veiem el que tenim al davant.
    Però estic amb la Mireia,amb el dia a dia podem fer canviar les coses. Tant de bo fóssim un país amb tots els ets i uts.
    Però no ho som ,les canços de la Trinca són ben vigent i no han passat anys...

    ResponElimina
  5. Doncs sí que tens raó, jo també miro de fer totes aquestes coses que dius tu i que diu la Mireia... però quantes vegades me n'adono que no m'hi he fixat? Unes quantes. Ens hi hem de posar tots i sempre!

    ResponElimina
  6. Tens tota la raó. Després de tants segles de garrotades, sembla com si no haguem après res...

    ResponElimina
  7. Teniu raó, però almenys hi ha un grapat de persones com vosaltres reflexionant i parlant, en canvi, ací, a Valencià no hi ha pràcticament ni debat.

    ResponElimina
  8. Aquí doblades en català són molt poques. Costa trobar-les. Val a dir que jo cada vegada les mir més amb V.O.S. però d'aquestes també n'hi ha poques. Estaria bé que tot estigués més repartit, que poguessim optar per com volem veure les pel·lícules. Per què no podem veure-ho en català? Ara, també entenc, que des del punt de vista de qui fa feina aun cinema, els preocupi el tema per si perden diners, clientela. Peruqè siguem sincers, això del doblatge és com el tabac. Quan vas a sopar o dinar i sou una taula de deu, basta que un fumi i tots van a la zona de fumadors. Amb el cinema, m'ensum que passarà el mateix. Tots els canvis costen i fan por. Potser surti bé. Per què no?

    ResponElimina
  9. Jo també sempre llegeixo la traducció catalana i he vist a la meua llibreria demanar-la molt sovint. Al cinema, no ho hem fet i de vegades a la meua ciutat ni desplaçant-me a un altre cinema, puc veure-la en català perquè no la fan. Però hem de lluitar per la militància en els petits detalls i no cansar-nos de fer-ho.

    ResponElimina
  10. Jo només hi vaig a veure pel.licules en català! Per això no em cal preguntar, ja ho se.
    Per tant, hi vaig molt poc, però quan n'han fet alguna de dibuixos o infantils, aprofito per prendre els nebots, i ja et dic jo que hi foto gasto!

    ResponElimina
  11. Ostres estic completament d'acord amb tot el que escrius. Et diré més,jo també m'he desplaçat per veure cinema en català.I et diré una altra cosa, jo també pregunto si tenen la versió en català a les llibreries.No sé si te'n recordes,però em sembla que anem avançant de mica en mica,perquè recordo abans quan feien les dues edicions d'un llibre, la versió catalana sempre era més cara i ara si fa no fa,els llibres que m'he acabat comprant en català tenen el mateix preu.
    No ens rendim, els petits canvis són poderosos.^-^

    ResponElimina
  12. Som així de mena o en hi han fet tornar a base de garrotades?

    ResponElimina
  13. Jo, en quant a lectures, realment no em plantejo gaire sovint si són traduccions al català o al castellà. La meva família és bilingüe i, tot i que jo em considero catalana i, en un grau no massa radical, independentista, m'agrada el castellà, i l'acullo molt amorosament com a segona llengua.

    Però el tema cinemes ja em toca una mica més el crostó. Català? Castellà? No way, man! Les pel·lícules, per a mi, en VOS (versió original subtitulada). Igual que algun cop em compro algun llibre (sobretot poesia) en l'idioma original, des de fa dos anys que soc molt reticent a entrar en un cinema on es doblin pel·lícules. Des del meu punt de vista, el 50% de les películes es troba en el so original, i al extreure'l completament per posar-hi el doblatge, buf... La tele la poso sempre en VOS, i les sèries me les descarrego quan surten a USA i me les miro subtitulades (o sense subtítols, depenent de la sèrie) A mi aquest tema em toca molt la fibra, en part per ser actriu i considerar que un actor es 50% veu, i l'altre per ser cineasta i creure que el cinema es 50% so original... En serio, ni català ni castellà: el cinema, en el seu idioma original!

    ResponElimina
  14. Preguntes si serveix d'alguna cosa, la queixa, i la resposta és sí, un SÍ majúscul i clar! Serveix perque, cada cop que preguntem, un rere l'altre, aquella persona rep el missatge: no em compren el llibre (o el mòbil, o la revista, o el que sigui) perque no li he pogut oferir en català. I tant que serveix! Mira sinó com, a poc a poc, tot d'empreses en principi reticents, van incorporant el català als seus productes.

    Penso, a més, que molts sí fem gestos en el dia a dia, que no deixen de ser petits "boicots", maneres de recordar, com una gota malaia, que som, que existim i que volem seguir sent. Dobles versions, com explica la Mireia i tantes altres maneres de fer-nos visibles i constants.

    És cansat ser català, però cal ser-ho cada dia, en cada ocasió!

    ResponElimina
  15. Quin poc respecte ens tenen, oi? I després no es creuen que Catalonia is an oppressed nation!
    I a més, quan es fa en català, les sales s'omplenen! És que ni l'economia els estova?

    ResponElimina
  16. crec que el que passa és que sóm una societat adormida, vessada als plaers immediats, fàcils i sense conviccions pròpies. I no només els catalanets.
    És un mal de fa temps i que no ens deixa avançar en res.
    I és molt trist, però sols quan estem molt emprenyats o ens toquen la fibra sensible, sortim a fer soroll,...però tot i això. No fem res o molt poc.
    I m'hi incloc, sóc de les que mai ha mirat a quin cine fan la peli que vull veure en català i m'he desplaçat. En consumeixo molt, de cinema (no tot el que m'agradaria) i sé que si el tingués més a l'abast el consumiria més en català, però en canvi no he fet res per reindivicar-ho.
    En quant als llibres, tampoc he fet massa, només comprar-lo en català i preguntar si està en català, però mai deixar de llegir un llibre perquè no estigués en català.
    Però m'agrada pensar que cada cop, encara que sigui amb rabietes, anem agafant consciència i petits gestos poden arribar a canviar les coses.

    ResponElimina
  17. Sí que serveix això que fas. Si ho féssim més més persones, és fàcil que aquesta 'demanda' es convertís en la cosa natural que és i no en una anècdota. I suposo que tindria repercussions també naturals. Salut

    ResponElimina
  18. A mi no m’agrada anar al cinema... hi vaig poquíssim. Ara bé, a Reus, a vegades és impossible triar perquè la majoria de les pel•lícules arriben només en castellà i ja està.
    Recordo la segona de Harry Potter (o la tercera?) que varem esperar a un cap de setmana per poder anar a Barcelona i veure-la en català.

    El tema llibres... aquest és un tema del que fa cosa d’un mes en volia fer un post, però mira, ara t’ho diré a tu i així m’estalviaré de fer un post reflexiu i els comentaris els respondràs tu que ho fas genial :-DD

    El tema és que jo sóc d’aquestes desgraciades romàntiques que demanen sempre si el tenen en català... i dic desgraciada perquè la majoria de les vegades és més car i això em toca molt els nassos.

    Jo he pagat més per un llibre per aquest fet romàntic i militant de voler-lo en català.... Sí. Per exemple, jo he vist un llibre en castellà 19 Euros i en català 21 (no sé si eren exactament aquestes quantitats, però més o menys) i, com una heroïna de la meva terra, he agafat el català.

    Ara bé, hi ha un moment en que la meva butxaca no pot assumir determinades bestieses: Si els llibres de John Grisham els tenen en edició de butxaca tapes toves i els puc comprar per menys de 10 Eurus en castellà i la traducció catalana em costarà molt més del doble, evidentment, el compro en castellà.
    Llibres de la Fred Vargas... edició en castellà de butxaca per uns 8 Euros de mitjana... Amb la seguretat de que serien més cars, i disposada a pagar una mica més per poder llegir en la meva llengua, vaig preguntar si en tenien en català: Valien més de 20 Euros... doncs vaig agafar el castellà.

    Recordo un llibre que valia exactament igual... un que em va agradar molt: La nena dels tres noms, de Tami Shem-Tov. El vaig veure en castellà i, sense saber de què anava, em va atraure la tapa i el vaig fullejar... el volia. Vaig mirar i a la taula del costat estava en català... el mateix preu!!! Li hagués fet un petó a la dependenta!!... Evidentment, em vaig endur el català.

    Algú em pot explicar per quina estranya raó la majoria de les vegades els llibres en català són infinitament més cars que els castellans? No hi ha cap control? És més car traduir al català? La Generalitat no podria subvencionar els llibres en català? (en cas de que algú em digui que ja ho fan, doncs canvio la pregunta: “La Generalitat no podria subvencionar MÉS els llibres en català?)

    ResponElimina
  19. Ja fa temps que ens hauriem d'haver posat més estrictes en aquest tema. El tema de la llengua va així: el que mana és la gent que l'utilitza i que crea demanda. I això s'ha de potenciar i protegir sigui com sigui, que a vegades és més un llast que una altra cosa saber dos idiomes, i no hauria pas de ser així.

    ResponElimina
  20. De vegades et preguntes si aixecant el cul del sofà aconseguirem alguna cosa. No ho sé. I si tú l'aixeques, ho farà l'altre. Com que segurament la resposta és negativa, penses que per un o dos (parlant metafòricament) que ho facin no paga la pena. Que quedaràs com el penjat de torn i tothom se'n riurà.

    No sóc un habitual del cinema, per tant no busco mai cinema en català. Però saps el que fastigueja? Que sent una llengua oficial no puguis triar i remenar pel·lícules en català. Dol, i tant! Fa mal! I que a més quatre arreplegats que viuen de nosaltres, els catalans, es plantin perquè no volen doblar-les al nostre idioma (i al seu, també, no ho oblidem perquè viuen aquí), n'hi ha per llogar-hi cadires.

    Sempre que compro un llibre ho faig en català. Sempre. I quan l'agafo de la biblioteca procuro que sigui en aquest idioma.

    ResponElimina
  21. hauria d'escriure el que anava pensant mentre et llegia, però seria un comentari tan repetitiu!
    'Exacte. Exacte. Exacte!. Tens tota la raó. I tant. Exacte. Exacte.'
    (ui ara sabràs com penso :P)

    Fot anys que no vaig al cinema. Anys!
    Recordo una vegada que vam anar-hi amb les amigues i fins a mitja pel·lícula no ens vam adonar de que era doblada al català. Sí, és patètic, ja ho sé, però és el que hi ha.

    I els del cinema, fixa't quin dia fan vaga. Dilluns. Qui va al cinema un dilluns? perquè no la van fer dissabte? perquè no la fan el dia de l'espectador? perquè no la fan diumenge vinent?

    Bah! tot plegat no és gens seriós. Gens.

    Jo també 'lluito' a les llibreries.

    ResponElimina
  22. Ara mateix m'agradaria que parlés aquell pare de família que va demanar la guia en català al castell d'Stirling (Escòcia).

    Estic d'acord amb tu, si no hi ha demanda, perquè fer una oferta? Cal que ho demanem, doncs.

    En quant al cinema, defenso la opció "en versió original, si us plau". De vegades, però, ve de gust veure una peli en la teva llengua, i ho hauríem de poder fer. Ara bé, mirar d'aconseguir això per la via obligatòria no em sembla el que més ens convé. No sé què és el que més ens convé, però això de totes totes genera una fissura.

    Aprofitaré, Xexu, per dir una cosa a tots aquells que creuen que el cinema en català els sona malament: Hi ha moltes coses que ens sonaven malament. Ja no parlo del futbol en català, parlo també del dret a vot de la dona, dels divorcis, de l'adopció, dels matrimonis homosexuals, ... Si volem avançar, hem de trencar amb el que no ens sembla bé malgrat "sigui costum".

    ResponElimina
  23. Bufff!!! M'ha passat com a l'Elur, que anava dient "exacte, exacte, exacte…", però amb els comentaris i tot!

    ResponElimina
  24. fa tants anys que em sento idiota demanant la traducció al català d'alguns llibres i no comprant-los perquè no la tenen o no existeix! i al cinema ja me n'he avorrit també. Però jo continuo, tossuda de mena, encara que sigui l'última :)

    ResponElimina
  25. Allò del "volem viure plenament en català" ho resumia ben bé. Però està clar que sense la força d'un estat no hi ha res a fer. Això no treu que els petits gestos els hem de continuar fent perquè són l'única via que tenim d'expressar el que volem. Jo he agafat el cotxe i les tres criatures més d'una vegada per anar a Vilafranca a veure una pel·lícula de Pixar en català. Continuarem lluitant. Una abraçada.

    ResponElimina
  26. Home i tant que serveix, el que passa és que és una actuació tipus gota malaia, no ? Si et serveix de consol jo també practico aquest esport :-) (sempre i quan parlem de traduccions, perquè si l'autor s'expressa en castellà, per a mi és evident que no seria coherent demanar una traducció catalana,,,)

    ResponElimina
  27. Aquí sent una població tan petita, només disposem d’un cinema i les pel•lícules que s’hi passen no sempre són en català (de vegades sí i algunes depèn de la sessió). Com darrerament no sovintejo massa el cinema, la veritat és que si la pel•lícula m’interessa la vaig a veure en l’idioma que la passen. El que no faré, ho dic ben clar, és agafar el cotxe i fer 100 km. (entre anada i tornada) per anar a Lleida on segurament en trobaré amb el mateix “problema”. Tot plegat una llàstima. No obstant, com de vegades també hi vaig a bcn amb els meus nebots, tinc clar que cinemes marca balañà, per exemple, quedaran exclosos totalment de la meva cartellera.
    Amb els llibres sempre pregunto si hi ha la versió en català, encara que de vegades costa més i això emprenya. He de dir que si el llibre és del meu interès o en la versió catalana te un sobrecost afegit molt elevat, lamentablement, l’adquireixo en castellà. Sí, que com la Mireia intento fer petits gestos en el dia a dia, en les coses habituals i no tant. En la cistella de la compra, que és bàsic, m’hi miro moltíssim els productes. També els anuncis (em sembla que un dia ja vaig dir-ho en algun bloc) tipus “blanqueador rosa” o “aquell que treu tota la porqueria i te nom de tret” que mai, mai el passen en català, doncs tampoc mai, mai, mai anirà al meu cistell.
    No obstant, cal que realment ens posem les piles en tot i anem a per totes, per què ens la “foten per tot arreu i ja n’estic massa tipa. Si tots anem fent gestos cada dia en tots els àmbits, cada vegada s’hauran de plantejar millor les coses si ens volen “vendre un producte/servei”, al cap i a la fi, són només nosaltres qui decidim comprar-lo o no.

    ResponElimina
  28. Jo sóc de les que van a veure el cinema en versió original, sense snobismes, només perquè crec que el ritme, el to i l'entonació de les paraules també formen part de la feina d'actor. Encara que no l'entengui. Si no entenc l'idioma, llegeixo la traducció. I ara podríem preguntar perquè no invertim en traduir els subtítols en català i deixem les pel•lícules en VO?
    La pitjor idea va ser la de traduir al català "Me llamo Sara" i passar-la en TOTS els cinemes en català quan era pel•lícula espanyola, idioma que -si més no- tots entenem aquí. Això sí que no ho vaig entendre...
    En quant als llibres, si no entenc la llengua original en que estan escrits, els compro traduïts en la que sí que entenc i que, per cultura, s'apropa més a la de l'autor.

    ResponElimina
  29. Aquest post l'hagués pogut escriure jo... La nostra llengua és la nostra identitat, les nostres arrels són la nostra cultura i la nostra cultura és el nostre futur i... sempre he sentit dir que s'ha de lluitar pel futur...

    ResponElimina
  30. M’alegra molt veure que molts de vosaltres reclameu productes i serveis en català. Penso sincerament que els petits gestos són importants, generen la sensació de que hi ha una demanda, acaba arribant a qui ha d’arribar. Però s’ha de fer entre tots, perquè si no no fa cap efecte. Mostres aïllades d’aquest tipus no són significatives, no espanten a ningú. M’agradaria veure la cara dels amos dels cinemes que feien vaga si a partir d’ara es troben amb les sales buides per haver estat tan intransigents. No passarà, però s’ho mereixerien. Haurien de rectificar corrent amb la cua entre cames. Gràcies a tots per opinar, dir la vostra i explicar els vostres casos. Sou una passada.

    Ma-Poc, està bé que hi hagi associacions que s’encarreguin de fer aquestes reclamacions, però com que es mouen només en el seu àmbit és com cridar al desert. Caldria que milions de petits gestos fessin veure que hi ha una demanda, i potser llavors ens faríem sentir. Fins que no sigui unànime, semblarà que són quatre arreplegats els que ho demanes. I la vaga, sí, una vergonya, i un atac a la nostra identitat en tota regla.

    Mireia, doncs això de que em dónes la raó fins a cert punt, no ho acabo de veure. Em sembla que me la dones del tot. Tu fas alguna cosa similar al que faig jo, cosa que ens posa en el sac dels que almenys ho intentem. La cosa és no defallir. Si ens cansem de fer aquestes petites reivindicacions diàries, estem perdent. Jo també miro de no canviar mai l’idioma, i inconscientment també faig això de dir-ho en les dues llengües si és que no hi ha altra manera. Trobo que és bo per la gent que atén, tot i que la majoria de nosaltres no veu que a la segona vegada que li dius a un cambrer ‘un tallat’, ja sap que li estàs demanant ‘un cortado’. No perquè sigui sud-americà o africà no podrà aprendre aquesta cosa tan senzilla, és més, ho fan de seguida. Si després no tenen xerrades en català ja no és problema meu. Però almenys no hauria de canviar la meva llengua per dirigir-m’hi, és el mínim. A més, t’emportes sorpreses, perquè de vegades et contesten en un bon català, i a mi personalment se’m cau la llagrimeta.

    Zel, som gent acomodada. Estem molt acostumats a que les coses siguin així, i no fem cap pas per canviar-les fins que a algú se li encén la llumeta, o algú ens ataca directament. Llavors, correm-hi tots. Però bé, entenc que és difícil. Quan el teu dia a dia és tan plaent, no penses en altres coses.

    Joana, sí volem que els petits gestos canviïn les coses, els hem de fer, però els hem de fer tots. És el que podem fer al nostre nivell, convèncer la gent que ens envolta que demanin el que sigui en català, que no canviem la nostra llengua mai, independentment de qui tinguem davant, i que vulguem consumir productes en la nostra llengua. Si no comencem per aquí, què és el que estem demanant? No comencem la casa per la teulada.

    Carme, per no allargar el post no he afegit alguna anècdota que demostraria que jo de vegades tampoc m’hi fixo. Però no és que l’amagui, només és un exemple de que, malauradament o no, tenim el castellà tan ficat dins el cap que de vegades ni ens adonem que l’estem consumint. Estem massa acostumats a que el castellà domina en molts aspectes, i no ens despertem fins que algú ens ho fa veure. Al nostre nivell, mica en mica, podem anar canviant les coses.

    Joanfer, em sembla que això nostre és més aviat cíclic. Ho aprenem cada cop, però després hi ha alguna que altra commoció, i se’ns torna a oblidar, fins la propera.

    Estonetes, sigues benvinguda al meu blog! Amb això tens raó, però és que allà encara hi ha menys gent que aquí que estigui interessada en la nostra llengua.

    ResponElimina
  31. Caterina, una de les coses que es demana és que subtitulin també pel•lícules al català, de tal manera que es pugui veure pel•lícules en versió original, però llegir els subtítols en català. Entenc que a ses illes encara ha de ser més improbable trobar sessions en català, però no creguis que aquí és senzill. I això de la comparació amb el tabac… no sé. Potser tens raó, però crec que a Catalunya és més comú trobar algú que fumi en un grup d’amics, que algú que no entengui el català. A més, els fumadors cada cop són menys intransigents i segueixen al grup, si volen fumar, ja sortiran a fora. Almenys aquesta és la impressió que em queda. Espero no equivocar-me.

    Kweilan, de vegades és impossible trobar alguna cosa en català. La veritat és que és millor consumir-la en l’idioma que es pugui abans que perdre-se-la, però sempre que puguem hauríem de fer pressió per aconseguir consumir la nostra llengua.

    Agnès, això sí que és una sorpresa. Doncs et felicito, la veritat. Però com deia més amunt, el cinema és cultura i si ens agrada el consumirem de la manera que sigui. Si només hi ha castellà, doncs quin remei. Creus que seria viable fer un boicot a gran escala i només veure pel•lis en català, a veure si la cosa canvia?

    Judith, sí que recordo haver pensat algun cop que la versió catalana era més cara. Em tocava els pebrots, però la comprava igual. És una cosa denigrant, oi? És cert que darrerament no hi ha diferència de preu, però no hi havia caigut fins que tu ho has dit. Suposo que ni hi pensava perquè és el més normal, no? Està bé que ens esforcem per consumir productes en català. El capità enciam estaria orgullós de nosaltres, hehehe.

    Garbi24, potser les garrotades estaborneixen i ens hem tornat conformistes. Això, fins que ens toquen la pera, és clar. Alguns en dirien seny i rauxa. Potser sigui això.

    Neo, t’he de donar la raó, tots hauríem de mirar versions originals, però els que no som actors o cinèfils (en excés), en realitat ens és una mica igual com parlen els actors. Jo miro les pel•lícules per entretenir-me, per passar una estona, i algunes m’agraden i d’altres no. Encara que això et toqui la fibra, has d’entendre que els que no ens movem en aquests móns ens és indiferent la tècnica, el so o el que sigui. Només volem veure un espectacle. Vaja, almenys parlo per mi.
    Amb aquesta introducció que espero que no t’hagi fet venir ganes de trencar-me les cames, dir que si volem veure un espectacle, està bé no pensar massa i que ens ho donin mastegat, i què millor que sigui en la nostra llengua. I tot i així, si t’agrada veure versió original subtitulada, per què no llegir els subtítols en català? Què menys que això, no?
    A banda d’això, res a dir perquè a tu et sembli indiferent una llengua que una altra. No hi ha cap problema, perquè cadascú tria el que li va bé. És una cosa que no es pot criticar.

    Ferran, llavors faig una cosa malament. Jo sempre pregunto. També vaig preguntar en adquirir el darrer mòbil, i no l’hagués agafat si no hagués tingut l’opció de posar-lo en català. Però quan es tracta de llibres, pregunto, però si no hi és, no el deixo, el compro igual. Algun cop ho dec haver fet segur, però habitualment, si un llibre em crida l’atenció, no puc esperar. Hauré de començar a deixar de consumir si no està en la meva llengua. Però llavors em foto jo mateix, és trist.
    Això que diu la Mireia també ho faig. Intento no canviar mai la llengua quan em dirigeixo a qui sigui, i observo que la majoria de gent que m’envolten ho fan instintivament. No sé per què no s’adonen que la immensa majoria de les vegades és inútil, perquè l’altra persona t’entén perfectament.
    Sí que és cansat ser català, sí!

    Cèlia, el castellà està molt més arrelat del que creiem. Van sortint coses, però ves-te fixant en alguns àmbits i veuràs que el català no existeix pràcticament. Però ni ens hi fixem. Només ens hi fixem quan alguna cosa esclata.

    ResponElimina
  32. rits, em sembla que no puc fer més que donar-te la raó en el que expliques al principi. No movem un dit fins que no ens toquen la moral, i llavors potser és massa tard. Podríem dir que estem perdent els ideals?
    El que declares haver fet tu amb el cinema ho ha fet la immensa majoria, i segur que jo també alguna vegada. És tan fàcil mirar l’hora que ens va bé i no pensar en quin idioma fan la pel•lícula… quan he tingut oportunitat, he mirat de consumir el producte en català, però si digués que si no hi era no l’he consumit, mentiria. Al cine hi he anat igual. Però llavors entrem ja en si val la pena perdre’s tota la cultura només perquè no ens la donen en la nostra llengua. Amb els llibres faig talment això. Com tu dius, no he deixat de comprar un llibre si no estava en català. Si hi és, no hi ha dubte, encara que sigui més car (que ja fot). Però si no, no he passat de preguntar i posar mala cara als dependents. Potser, com ens suggereixen, hauríem de deixar de comprar si no està en català. Però els llibres em criden, i no sé fer-me el sord.

    Marta, molt benvinguda al Bona nit, i més que encantat de tenir-te per aquí. És un gest que no és difícil de fer, com el de dirigir-se sempre en català a tothom, independentment del color de pell o la procedència, però cal fer-lo. No m’erigeixo com a exemple, es pot fer molt millor de com jo ho faig, però ens hi hem de posar tots.

    Assumpta, que mala persona, a sobre em poses més feina! La companya Judith ens indica que ja no hi ha tanta diferència de preus entre versions catalana i castellana. Reconec que m’ha tocat els pebrots més d’un cop que en català fos més car, però no havia pensat que això era una norma fins que ho ha dit ella, i he vist que molts ho heu confirmat. Ara, si surten en paral•lel, valen el mateix, o almenys això he vist en els darrers llibres que he comprat. Gràcies a déu, perquè era un greuge comparatiu important. Jo també dec ser un heroi, perquè també he pagat més per un llibre en català, però m’ha compensat.
    Entenc això que dius de les edicions de butxaca, és ben cert. Jo generalment les vaig a buscar perquè, com bé saps, m’agrada llegir quan vaig pel món, i portar una edició amb tapes dures no és gaire còmode. Per tant, no em plantejo ni mirar la secció de no-butxaca. En els de butxaca rarament hi ha alternativa, però de vegades hi ha sort i també el tenen en català. I ara hi ha aquesta editorial que es diu Labutxaca que és molt interessant, en treuen molts. Jo en tinc uns quants, m’encanta el que fan, publiquen en català i en versió menuda, i això per mi és glòria.
    Si realment la traducció al català és més cara, fins i tot a igualtat d’edicions, penso que la Ganeralitat hi hauria de fer alguna cosa, que la gent no va sobrada, i ens obliguen a ser ‘infidels’. Encara que mentre em quedi un ral a la butxaca, me’l gastaré per tenir la versió en català.

    Carquinyoli, jo també he pensat així algun cop, de vegades sembla que el que hauria de ser una sort, que és portar dos idiomes de sèrie, acaba sent un problema perquè un es menja l’altre. Això ja passaria de normal, però si a sobre un té la clara voluntat de menjar-se l’altre, doncs ja no t’explico. En aquest tema passa igual que amb allò de les consultes per la independència. Realment generem una demanda, o som quatre matats que ho volem? Perquè em sembla que a la majoria de gent li és igual, i això no és generar demanda.

    ResponElimina
  33. Jordi, suposo que els grans revolucionaris van començar ells sols a fer la seva guerra, fins que algú els va seguir. Aquest no serà el cas, però molt de nosaltres mirem de consumir productes en català, només cal que ens hi seguim esforçant i mirem de convèncer els altres. A mi no m’ha dit ningú que busqui llibres en català, ha sortit de mi. Però he convençut els meus pares, grans lectors, que mirin sempre de buscar la versió en català. Per mi ja és una victòria.
    Sento la mateixa indignació que tu respecte els empresaris del cinema. Com ja he dit, tampoc no sóc massa consumidor de cinema (a dia d’avui), però si tingués l’opció, o si l’arribo a tenir, de poder veure totes les pel•lícules en català, t’asseguro que no trepitjaria mai cap sala amb la versió castellana.

    Elur, en un altre comentari no ho he acabat d’explicar, però a mi també em va passar això que dius. Vaig anar expressament a un cinema que em quedava lluny a veure la pel•lícula en català (a més, era una pel•lícula que no valia res, ni em recordo de quina era, però era en català!). Doncs bé, no va ser fins 20 minuts després de començar que ens vam adonar que era en castellà. A mi també em va semblar lamentable en aquell moment, però ara em preocupa. Fins on arriben les arrels del castellà en nosaltres? Em fa por.
    I bé, res a dir del dia triat per la vaga. Ah, sí, que estic a casa meva i puc dir el que vulgui! Que bé! Doncs són uns dats pel cul i uns cagats de merda, que tan pesseteros que són no tenen collons de fer una vaga com déu mana, home! Són tan feixistes que no saben, en realitat, què és una vaga, perquè va contra els seus principis. Vull dir, contra el seu únic principi: el diner. Ai, que plorem perquè el català ens treu clients, anem a protestar… però en dilluns, eh, no fos cas. D e s g r a c i a t s !

    Txari!!! Fes un post del tio aquell del castell d’Stirling! Ostres, és veritat, és brutal! De vegades el cel s'il•lumina i passen coses genials. No em passava res semblant des que fa quinze anys, en un tren que em portava de Brusel•les a la costa belga, un noi autòcton ens va demanar un boli, i en veure que jo no era d’allà, em va preguntar si era italià o espanyol. Jo, amb les dents apretades, i amb poques esperances, vaig respondre que espanyol. Es veu que el xaval havia vingut per aquí, i em va dir que d’on era exactament. Al dir-li Barcelona em va interrompre i va dir “llavors no ets espanyol, ets català”. En anglès ho deia, és clar. Encara ploro des d’aquell dia. I des d’aquell dia també, estigui on estigui, si em pregunten dic que sóc català. Ains, no he pogut evitar explicar-ho.
    A tots els defensors del cinema en versió original, us dono la raó i el meu suport. Però si és així, que ens convindria a tots, subtítols en català, si us plau.
    A qui és que li sona malament el cinema en català? A mi no m’ho ha dit ningú, i em sembla que se’n guardaran prou de fer-ho, si no volen un trencament de cames express.

    P-CFA…, és que aquí la gent sap bé el que es diu, què et pensaves?

    Clídice, doncs ja pots continuar ben tossuda, perquè s’ha de seguir fent força. A mi és que els llibres em poden. Sempre els demano en català, però si no hi són, i no pinta que hi hagin de ser, si el llibre m’interessa l’acabo comprant. Sóc un fluix.

    Fada, els petits gestos són els més importants. Jo t’ho exposo al revés que tu. Amb un estat propi les coses es normalitzen, ben cert. Però si no es té una clara voluntat d’estat, aquest no es podrà aconseguir mai, i aquesta voluntat es demostra amb aquests gestos, demanant viure en català, demanant mantenir una identitat, unes competències. Hem de reclamar i reclamar, de manera unànime, no n’hi ha prou amb que quatre arreplegats vulguem una cosa, i quan dic quatre arreplegats vull dir un 20 % de la població. Si no hi anem tots, o la gran majoria, no arribarem enlloc.

    ResponElimina
  34. Atzu, no, és clar. Aquí és on saber castellà és una sort. Si tots sabéssim anglès, estaria perfecte veure les pel•lícules en anglès i sense subtitular. En gaudiríem més segur. Però mentre no tinguem l’opció de veure l’obra en la nostra pròpia llengua, saber castellà és més un problema que una sort.

    - assumpta -, la gràcia és que ningú no s’hagi de desplaçar ni 100 ni 10 ni 1 quilòmetre per veure una pel•lícula en català. Per què dimonis hem de fer aquests desplaçaments per gaudir de la nostra llengua? És absurd.
    El tema del preu dels llibres en català ja l’hem parlat més amunt, i tots creiem que és una vergonya, és clar. Sembla que darrerament la situació es normalitza, almenys jo he trobat que quan surten en paral•lel les dues versions, per la mateixa casa, el preu és el mateix. I és que és una ximpleria que no sigui així. Jo aquí sí que no fallo, si està en català pago més per emportar-me’l. El que no faig és deixar de comprar el llibre si no el tenen en la meva llengua.
    En el que no m’havia fixat fins ara és en l’etiquetatge dels productes. Bé, sí que m’havia fixat que el català és pràcticament inexistent, però això no m’ha aturat mai de comprar res. Intento que em surti bé de preu (així em puc comprar després llibres en català, hehehe), i per això solc comprar força marca blanca, i aquesta, mira tu, està també en català. Però no és per això que l’agafo, com deia, sinó perquè és molt més barat. Aquesta és una altra batalla que haurem de lluitar per normalitzar la situació lingüística del nostre país.

    Violette, sé que a molts us agrada veure les pel·lícules en VOS, i no hi tinc res a dir. Us aplaudeixo, però no em considero prou expert com per valorar certs aspectes, així que prefereixo entendre el cinema com una cosa que m’entreté. No obstant, per tots aquells que us agrada la versió original, podria haver-hi els subtítols en català, oi? És una altra manera de potenciar el cinema en la nostra llengua, no només amb el doblatge.
    El doblatge de pel•lícules espanyoles el trobo una pèrdua de temps increïble. No entenc com poden gastar esforços en això i deixar per doblar altres pel•lícules que la gent no pot entendre tan fàcilment. És absurd. El castellà pot perjudicar el català en molts aspectes, però saber-lo és una sort quan es tracta de casos així. Pots entendre una pel•lícula sense tocar-li res.
    La teva opció pels llibres la trobo interessant, però no crec que estigui a l’abast de tanta gent.

    Guspi, jo diria que tot això que cites és el nostre bagatge, és el que portem amb nosaltres, i és el que ens ha d’ajudar a construir aquest futur que dius. Mica en mica, i amb l’esforç de tots, potser aquest futur serà possible.

    ResponElimina
  35. El que crec que ens passa, generalment, és que som uns animals de costums. Com no hem anat pràcticament mai al cine en català, ja no ens plantegem que hauria de ser així. I això al cinema i a molts altres llocs. A la universitat, el meu màster el feien habitualment en castellà, perquè hi havia molts estrangers i, clar, els profes van de “multiculturals” i d’enrotllats. Tu, com a la carrera hi havia algun doctor i més d’un catedràtic incapaç de dir un sol mot en català, ja estàs acostumat. Quan vas a comprar, igual. Quan els caixers o les caixeres del super em parlen en català m’omplo de joia. Per què collons me n’alegro? No hauria de ser normal això? (per cert, he descobert que al CONSUM sempre parlen en català .Hi vaig, fins i tot, a passar l’estona, a fer acte de presència). No som una societat normal, i no disposem d’un idioma normalitzat. I això ens passa perquè no tenim un Estat que ens defensi. La política de les empreses es basa en no fer massa “gasto” invertint en un idioma que consideren innecessari, doncs tots els catalans entenem perfectament el castellà.

    Això dels llibres n’és una altra de bona. Jo, acostumo a llegir en català, però de tant en tant em compro algun llibre en castellà, i ho faig de forma intencionada. Tinc aquest costum per no perdre pràctica amb el castellà, perquè no el faig anar en la vida diària. El meu pare, però, com en va acabar fins als collons de llegir en castellà, no es compra un llibre, per molt que tingui ganes de llegir-lo, fins que no ha sortit en català. I si no surt, doncs en llegeix un altre.

    *Sànset*

    ResponElimina
  36. Això de tenir arrelat el castellà no em preocupa gaire Xexu. De fet no em preocupa gens. M'agrada poder-lo parlar i entendre amb naturalitat, com m'agradaria poder-ho fer amb el francès, l'italià i l'anglès. Amb aquest ordre per ser més exactes.
    M'agrada poder llegir tots els autors espanyols i sud-americans en versió original. La Mafalda traduïda ha de ser horrorosa i segur que no fa gens de gràcia. Neruda no deu tenir cap encant.

    La peli de la que parlo jo era horrorosa, tot plegat hi vam anar perquè volien bavejar amb en Richard Gere (ecs). Anar al cine amb les amigues sempre era un perill.
    Oh! però em vaig venjar el dia que les vaig convèncer/obligar a anar a veure el Guerrero número trece (sí, en castellà, sempre l'he vista en castellà, vès), n'hi havia que es tapaven els ulls i tot amb tanta sang. Figaflors!

    Me'n vaig de l'olla.

    El que et deia.
    No em molesta tenir el castellà com a segona llengua, m'agradaria més si no me l'haguéssin imposada és clar.
    El que em rebenta és que menyspreïn la meva primera llengua, que la menyspreïn, maltractin, insultin, trepitgin... i que no me la deixin fer servir amb tota la normalitat del món.
    I em rebenta molt més veure que som els mateixos catalanets els que ens boicotegem una i altra vegada.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  37. Estic amb tu, jo tampoc en trepitjaria cap en castellà si existís la versió catalana!

    ResponElimina
  38. Lamentablement, tant en el cas del cinema com en el de la literatura (i en tants d'altres) el que mana són els diners: per què s'ha de traduir una peli al català si la gent no anirà més al cinema pel fet que sigui en català? El català no és rendible (paraules textuals d'una persona vinculada amb una gran distribuïdora de cinema).
    I amb les editorials... doncs el mateix.
    I aquí una traductora a català que porta un parell de dies sense feina :(

    M.

    ResponElimina
  39. Penso que sí val la pena fer aquestes petites queixes, a nivell de lectures o del què sigui. No fer res si que mai portarà cap canvi.
    Ara bé, també, com dius, penso que és un país que no es mou gaire. La gent ens hem tornat més individualites (que també té coses molt bones) però ja no sabem agrupar-nos i fer força. Molta gent pensa igual, però són individus sols i sols potser fem aquests petites queixes que si fessim pinya guanyarien molta força.
    Perquè fer canviar aquestes empreses no crec que sigui que es sensibilitzin davant la nostra cultura i la nostra llengua, sinó que no els gastem els diners que els haguem de gastar en el producte que ells vénen. Si se'ls toca la butxaca o reben massa pressió llavors canvien. Però ens falta fer aquest pas.

    ResponElimina
  40. Sànset, com ja he comentat en una altra resposta, no es comença per tenir un estat i arreglar aquestes coses. Es comença per tenir la voluntat d'arreglar totes aquestes coses, posar-hi remei, i d'aquí surt la voluntat de tot un poble de tenir un estat propi. Si no hi anem tots, només ho volem uns quants, no val la pena, i a més no aconseguirem res.
    Les caixeres del Consum on anava abans no parlaven en català ni per recomanació del metge. Ara vaig al Caprabo i tampoc, tot i que una ahir, després que jo m'hi dirigís en català, em va contestar en aquesta llengua. Però era encarregada, eh!? Ah, per cert, que la caixera sud-americana no el parla, però t'entén perfectament quan t'hi dirigeixes. No és tan difícil no canviar l'idioma i no tenir problemes. No va per tu, eh, va per tothom que el canvia automàticament a la que veuen un moreno de pell una mica pujat.
    M'ha semblat curiós que de tant en tant llegeixis en castellà per no perdre el costum. Jo no ho faria, però no et critico pas.

    Elur, sé que portes fatal que t'obliguin a fer una cosa que no vols. Però em sembla que molts pensem igual en això. A mi parlar idiomes ja m'agrada. Vaig triar estudiar alemany una temporada perquè m'agradava, però me'n vaig cansar. Del castellà no ens podem cansar, ens l'han ficat a dintre, volen que ens vingui de sèrie. Doncs bé, ja el tenim de sèrie, ara que ens deixin tranquils i no molestin al català. Però no. No s'han contentat en posar-nos-el dins. També han fet que nosaltres mateixos tinguem complex d'inferioritat i canviem l'idioma a les primeres de canvi. Això és atemptar contra una llengua. El català està ferit. Depèn de nosaltres que el deixem morir o no.

    Jordi, potser aviat tindrem possibilitat de complir les nostres amenaces.

    M., just avui ho comentava amb una companya estrangera (perquè en vagi agafant consciència), jo no aniré més al cinema perquè ara sigui en català, cert. Darrerament hi vaig poc, primer perquè és car, però també perquè no tinc amb qui anar-hi regularment, abans hi anava cada setmana. No hi aniré més. Però quan hi vagi, t'asseguro que serà a una sala on la pel·li sigui en català. Això no és motiu suficient? Pels empresaris es veu que no. I és irònic que s'estiguin queixant d'això i que hi hagi traductors a l'atur. A la presó haurien d'anar tots aquests.

    Nits, potser és cert que ens hem acostumat a anar una mica més per lliure. Només ens uneixen les injustícies, i quan aquestes es produeixen ja sol ser massa tard. No sé què li ha passat a la nostra societat. Però de fet, no sé si mai ha estat d'una altra manera.
    Els empresaris xerren ara, però quan vegin que no noten la diferència posant pel·lis en català, callaran com a putes. A ells els preocupa no perdre ni un parell d'euros. I mira que són catalans, com tu i com jo. Però la llengua i el país els és igual. Tu posa'ls calers a la butxaca.

    ResponElimina
  41. Totalment d'acord, Xexu. El català té el seu mercat distorsionat pel castellà i el francès... David contra Goliat?

    Hi ha qui veu en la meva actitud, semblant a la teva, una mena de militància folclòrica... Jo ho faig per aconseguir viure en la normalitat més absoluta.

    ResponElimina
  42. Sí, tens raó. I com nosaltres tenim la voluntat de posar-hi remei, per això volem un Estat, perquè sabem que, sense ell, mai serem considerats com el que realment som; un país.

    M’ha sorprès que em diguessis que al Consum que tu coneixes ningú et parla en català. Pràcticament em trenques el cor, jo que pensava que havia trobat l’oasi. L’hauré de seguir buscant...

    Sobre això de canviar d’idioma: no m’agrada, al meu país, canviar-lo, i mai l’acostumo a canviar (només ho faig si em diuen que no m’entenen, i depenent de quin sigui el cas). I no és perquè sigui un malparit o un “fonamentalista lingüístic”, simplement és perquè entenc que al meu país parlo la meva llengua. Ara, ben cert és que hi ha molta gent que canvia d’idioma a la primera de canvi (Chomski escriu sobre això, i conclou que quan aquest fet es generalitza... tururut!).
    T’explicaré una anècdota. Jo tenia una professora a la Universitat que ideològicament se situava a la dreta del PP. Era regidora per aquest partit a Reus (no sé si encara ho és, però m'agradaria veure com l'Ariel, que va ser també alumne seu, li diu "grolleries"). Corria la llegenda que assegurava que mai ningú havia aprovat un examen amb ella si l’escrivia en català. Alguns companys “indepes” el van fer en castellà, i van suspendre. Jo el vaig fer en català. Vaig aprovar però, això sí, va ser una de les notes més baixes que vaig treure durant tota la carrera. Per si fos poc, aquella bruixa em va enviar un correu i em va citar al seu despatx. Allí, el primer que em va preguntar va ser per què havia fet l’examen en català. Al que jo li vaig respondre “perquè és la meva llengua”. Dit això, em va dir que “hauria d’escriure millor en la meva llengua, doncs”, perquè havia fet una falta d’ortografia (me’n recordaré tota la vida, no vaig accentuar un “que” interrogatiu). Un examen de 6 o 7 pàgines, per cert. Jo em vaig aixecar i li vaig preguntar si m’havia de dir alguna cosa més. Em va respondre que no, i me’n vaig anar.

    I després diuen que nosaltres som els fonamentalistes...

    *Sànset*

    ResponElimina
  43. Amén.

    Tenim la fortuna de parlar més d'una llengua. I això, que hauria de ser un benefici, es converteix en un maldecap.

    Però he de reconèixer que jo també faig poc més que mala cara quan no trobo la versió catalana. Molt rarament he renunciat per aquest motiu. Potser hauríem de ser més radicals, sí. Al cap i a la fi, si no fotem merder no ens fan ni cas!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.