diumenge, 6 de desembre de 2009

Pregunta

Si odio tant equivocar-me, per què sóc tan bo fent-ho?

35 comentaris:

  1. XeXu, si et dic que m'has fet pensar en Sant Pau, t'ho prendràs malament? :-)
    És que ell venia a dir quelcom semblant... Tenim ganes de fer les coses bé, però les fem malament!

    De totes formes, igual com un dia t'equivoques, al següent ho pots arreglar, no? :-)

    ResponElimina
  2. I si resulta que t'equivoques pensant que ets molt bo equivocant-te?
    ja hi has pensat en aquesta possibilitat? no? doncs au, deures per demà! ;*)

    ResponElimina
  3. És per defecte, però un altre dia no et passarà.

    ResponElimina
  4. Malauradament, no totes les preguntes tenen resposta.

    Però només se m'acut dir que equivocant-nos avancem. L'únic que no conec ningú a qui li agradi equivocar-se, l'important és veure que un s'equivoca i veure si es pot arreglar.

    ResponElimina
  5. Dona, Elur, si a sobre de que diu que s'equivoca, li dius que s'equivoca malament, ja l'enfonses!!

    Al menys deixa que pensi que és bo equivocant-se! ;-)
    Ai, ai, que et perillen les cames!! :-))

    ResponElimina
  6. Benvolgut Xexu, ara et diré una cosa que em diuen a mi i que em fa molt ràbia (per cert) i t'ho faré també amb una pregunta, allà va:
    -Si no ens equivoquèssim com aprendríem????

    Segur que l'error d'avui és un aprenentatge per demà.

    Ah, per cert, merci per l'explicació genètica del què són els vectors :) crec que ho he entés :P

    ResponElimina
  7. Tenim boca i tenim nas. I jo també odio mocar-me.

    ResponElimina
  8. Perquè ens agrada fer les coses ben fetes? Fins i tot equivocar-nos? ;-)

    ResponElimina
  9. ummm... per experiència ? ;) En tot cas, tal i com diu la Rita, almenys hi fas ben fet !!

    ResponElimina
  10. La meva contrapregunta no aniria per la banda de perquè t'equivoques, sinó perquè odies equivocar-te. Hauràs de començar a assumir que qui té boca s'equivoca (com bé diu l'Òscar), que equivocar-se és inherent a tots nosaltres, i que el problema no és equivocar-se sino no intentar no fer-ho!

    I ser una mica indulgent amb un mateix, of course.

    ResponElimina
  11. Si admets l'equivocació...tampoc es tant greu i de cada errada diuen que ens fem més savis.....

    ResponElimina
  12. Bon dia! Ahir vespre estava contenta i animada i ho veia tot des d'un punt de vista positiu (per dir-ho d'alguna manera) i vaig deixar uns comentaris (sobre tot el segon) en un to absolutament desenfadat, sense entrar en el fons de la qüestió.

    Ara m'ho miro i penso que quan algú com tu fa un post com el que vas fer és perquè està preocupat de veritat. Perquè té al cap l'idea d'haver fet alguna pifiada grossa.

    Com t'han dit a molts comentaris -i és ben cert- dels errors un n'aprèn i així evita repetir-los.

    Ara bé, el que jo volia dir-te ara és que espero que, després d'haver-hi donat moltes voltes i d'haver dormit, no ho vegis tan greu com ahir i t'adonis de que probablement té solució.

    I, en tot cas, pensa que tots en fem d'errades; a vegades són petites, però a vegades són molt grans... No has de ser tan dur amb tu mateix. Això he llegit que t'ho han dit moltes vegades, però avui t'ho dic jo perquè em sembla que ets un jutge duríssim quan es tracta de les teves pròpies coses.

    Una gran abraçada!!

    ResponElimina
  13. Vaja, Xexu, he llegit amb autèntic delit els apunts sobre el VIH, i la veritat desconeixia tot això, noi, és que tot i que són temes que m'interessen, vaig un xic de cul, darrerament... I tinc una temporada...ja saps de què parlo, oi? Tu n'ets un expert, en epòques fosques...

    I bé,doncs, si ens equivoquem, fet està, només s'prèn a partir de l'error, aprendre que queda per sempre, si més no, en molts aspectes vitals...

    Una forta abraçada, estimat, perdona'm les absències, de fet, ara comento entre informe i informe...jejeje, pobrets, els meus cadellets...

    ResponElimina
  14. errare humanum est, sed perseverare diabolicum

    ResponElimina
  15. Reflexions en veu alta...
    Per què l'home és l'únic que ensopega dues o més vegades en la mateixa pedra?
    Per què és la millor manera d'aprendre?
    T'has parat a pensar que passaria si no ens equivoquéssim mai?
    I per què no penses que estàs aprenent,enlloc d'equivocant-se?^-^Sempre s'aprenen dels errors...i sino d'agafar-nos-ho millor quan queiem una altra vegada.

    ResponElimina
  16. perquè hem de ser bons en alguna cosa, no?
    ;)
    és bo equivocar-se per aprendre.

    ResponElimina
  17. per anar millorant, errare humanum est.... i qui té boca s'equivoca.... ets tan bo fent altres coses, estimat XeXu, que només equivocant-te et faràs encara millor.... petons :)

    ResponElimina
  18. Doncs perquè no es pot evitar; és més, quant més es vol evitar l'error més s'acostuma a caure en ell!

    ResponElimina
  19. Jo se que he de callar, però sempre acabo parlant i "cagant-la".

    M'he sentit identificada amb el que dius i els comentaris que t'han deixat em poden ajudar a mi tb. :-)

    ResponElimina
  20. Dels errors s'aprenen coses i et poden ajudar a tirar endavant.

    ResponElimina
  21. Venim aixi de sèrie?... Records des de Roma!

    ResponElimina
  22. Ho tinc comprovat, és impossible no euvicoqarse!! ;)

    ResponElimina
  23. És millor equivocar-se que no pas no fer res per por a caure en l'equivocació... si l'erres vol dir que actues i que intentes fer alguna cosa, o si més no, prens una decisió, però mai pots predir què passarà... Com a mínim aprofites les oportunitats que tens a l'abast, encertadament o no, però tens el valor de llençar-t'hi de cap.

    Abraçades!!

    [PD: No m'agrada que el blogger no publiqui el meu comentari del VIH!! Bé... era previsible... que em va encantar]

    ResponElimina
  24. Perquè en aquell moment no penses que t'estàs equivocant o si no no ho faries. O perquè a vegades tenim una manera de funcionar que en el fons del fons ens va en contra... De tota manera, l'important és aprendre!

    Ara entens millor el meu post sobre els ritmes? ;-) Crec que va una mica per aquí.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  25. Perquè són dues coses que deuen correlacionar zero!

    Independentment que no t'agradi pot passar...

    Però ens passa a tots!!

    C'est la vie!

    utnoa

    ResponElimina
  26. per que ets una persona que pren decisions i això no ho sap fer tothom, d'acord?
    I per favor, no et cnverteixis en una víctima de les decepcions... pillas?

    ResponElimina
  27. Perquè fem les coses sense pensar ni reflexionar i perquè... som humans!

    ResponElimina
  28. Us vull agrair a tots els vostres comentaris. Potser sí que equivocant-nos creixem, però una cosa és cometre errors i aprendre, i una altra caure repetidament en els mateixos paranys. Em perdonareu que no contesti els comentaris de manera individual, m'heu dit coses molt semblants i no em vull repetir massa.

    I ja sé que a ningú li agrada equivocar-se, però a mi m'agrada tenir-ho tot sota control, que sóc capricorn. Els errors se'm claven. Un consol és el que alguns em dieu, que l'error va lligat a haver fet alguna cosa, haver pres alguna decisió, i això és contrari a no fer res, cosa que no està bé. Però vaja, que això, depenent de com, tampoc no ajuda massa.

    Moltes gràcies altre cop per ser-hi.

    ResponElimina
  29. Perquè si no t'equivoquessis no series humà, si no fossis bo equivocant-te no series tu, que tot ho fas a consciència, i si no fossis humà i no fossis tu... no podríem estimar-te, així i seria una llàstima.

    Xexu, no canviïs , encara que t'equivoquis. Equivocar-se és bo, també en alguns aspectes. Fa ràbia ja ho sé... però va molt bé!

    ResponElimina
  30. He entrat tres vegades i cap m'he decidit a comentar. No tinc resposta, ho sento :(

    ResponElimina
  31. Estic d'acord amb el pensament de l'Assumpta: tan aviat t'adones que t'has equivocat, si ho arregles l'error deixa de ser-ho!

    ResponElimina
  32. Perquè et toca equivocar-te fins que aprenguis a fer-ho bé. Petonets

    ResponElimina
  33. Perquè ets humà.

    Estem condemnats a equivocar-nos, encara que fem l'impossible per a no fer-ho... però una cosa és equivocar-se, i l'altre és fallar o no estar a l'alçada de les circumstàncies. Si fas el que creu que has de fer en cada moment, ja tens molt de guanyat.

    Potser m'he equivocat de resposta?

    ResponElimina
  34. Equivocar-se és d'humans, sí... i se suposa que se n'aprèn, però hi ha moltes maneres d'equivocar-se i hi ha moments i situacions.
    Jo intento aprendre de les equivocacions, però quan m'equivoco actuant amb sentiment em dol, i això fa molt mal...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.