dimarts, 8 de desembre de 2009

Natalitat

Caminant pel poble aquests dies, m'adono de la gran quantitat de parelles joves (ehem, de la meva edat) amb fills que es veuen darrerament. Feia temps que no pensava una cosa així, i no és només una impressió meva, ja que també ho comentàvem amb un amic. Sembla com si tothom s'hagués posat d'acord per tenir descendència. Em sembla curiós quan fa ja tant temps que ens estan insistint amb que hi ha una crisi mundial molt gran i que la cosa està molt malament. Però no crec pas que sigui una irresponsabilitat portar nens a aquest món en crisi, potser és justament això el que està fent pujar la natalitat, la gent no pot sortir tant, no poden anar de vacances lluny, estalvien més els pocs diners que tenen... i què es pot fer per no avorrir-se quan ens falten els diners?

Evidentment, poca idea tinc de dinàmica de poblacions o sociologia, però això medito mentre esquivo cotxets a tort i a dret. Sigui com sigui, comencem a donar un cop de mà als immigrants, que fins ara eren els únics que mantenien la natalitat del país. I ho confesso, tinc debilitat per aquests papes i mames que es dirigeixen a la seva canalleta en català, encara que potser no és la llengua que estan acostumats a fer servir. I si la criatura ja sap dir alguna cosa i fa servir la nostra llengua, ja no us explico.

36 comentaris:

  1. ehmmm... tinc una amiga que té la teoria que diu que no és que ara la gent tinga més criatures sinó que nosaltres ens adonem perquè és la gent de la nostra edat i ens crida l'atenció. Al teu poble no ho sé però a Vilanova hi ha moooolts cotxets! B7s!

    ResponElimina
  2. Sí, crec que és una època d'augment de natalitat. Jo tampoc sé molt bé perquè ni si això té alguna raó o l'ha de tenir. Però conec un munts de criatures petites sense sortir de l'entorn més immediat i un altre munt d'embarasades.

    I al meu poble els cotxets són com una mena d'invasió... però això sembla que alegri la vida i porti optimisme, no? encara que ja som molts en aquest món!

    ResponElimina
  3. fa poc van sortir estadístiques i això és cert. La natalitat entre els catalans (no immigrants) ha pujat.

    ResponElimina
  4. Ai noi... que em vas a explicar a mi d'aquesta onada de natalitat!! No saps com vaig a la feina per culpa d'això !!!

    ResponElimina
  5. Ostres, quina sort que teniu! I a sobre n’hi ha que parlen català!! Els únics cotxets que jo vaig esquivant són de dones magrebines, amb vel i túnica fins els peus i que van acompanyades de dos o tres criatures més i, evidentment, no parlen català.

    I si algú pensa que aquest comentari sona a xenòfob o alguna cosa semblant ja ho pot anar deixant de pensar, perquè només he fet que descriure el que veig.

    No... bé, menteixo. Hi ha un lloc on sí veig cotxets amb pares i mares joves (o sigui, de la teva edat, XeXu jeje) i que parlen català... i és al Viena (i no ho dic per fer una gracieta, que és veritat) El Viena de la Plaça Prim té dos pisos i, per pujar al pis de dalt hi ha un ascensor. Les famílies amb cotxets van amb l’ascensor, és clar... i se’n veuen entrar i sortir bastants. Però al carrer estan en una minoria tan, tan, però tan gran, que guanyen les magrebines però per mega-ultra-golejada... Si al menys aprenguessin català!! ;-)

    ResponElimina
  6. joves, joveníssims!!!
    ;)
    jo no m'hi fixo gaire en aquestes coses, però ara que ho dius m'hi fixaré més.

    ResponElimina
  7. No hi ha alguna història d'un baby boom pel mig? No es tracta de la generació del baby boom de fa uns quants anys que ara ha arribat a l'edat de procrear?

    Però la veritat és que sí... Sembla que s'ha posat de moda, això d'infantar criatures a tort i a dret...

    ResponElimina
  8. Totes les raons són bones i vàlides: el baby boom, que t'hi fixes més,... o que a més, les parelles amb fills petits surten més a passejar. Els que no en tenen marxen o fan altres activitats.

    Sigui com sigui, benvinguts siguin! fan riure molt els nens petits.

    ResponElimina
  9. Jo ja tinc el cupo fet, però si que es veritat que se'n veuen més ara actualment, deu ser per els 3500 euros.....o per la mala qualitat de la televisió. El cas es que convé que arribi gent que ens pagui la nostre jubilació.

    ResponElimina
  10. penso el mateix Xexu. Últimament sembla que els catalans ens hem posat mans a la obra. La gent de la meva edat ja comença a tenir fills, cosa que no em pressiona però sí que em fa sentir un xic diferent.

    Una de les solucions perquè aquest país tiri endavant és precisament aquesta: criar com conills :)

    ResponElimina
  11. Per aquí es comença, si volem que el català duri temps i temps!

    ResponElimina
  12. Exacte.

    A mi també em fa molt goig veure a aquells nens que, per fesomia, està clar que les seves arrels no són d'aquí però que hi han arrelat i parlen en la nostra llengua. Són, per tant, tant catalans com nosaltres.

    I com més en vinguin, i com més siguin així, millor!

    Salut!

    *Sànset*

    ResponElimina
  13. Ai, ai. Comences per fixar-t'hi i inevitablement t'hi compares, i valores possibilitats que no havies valorat. Els amics comencen a esborrar-se de les gresques, i sortir ja no et ve gaire de gust, et surt la primera cana, i tot de símptomes semblants ...

    Joves, sí, però amb experiència acumilada!

    ResponElimina
  14. La meva tieta, parlant de crisi, sempre m'ha dit:
    "fins que no vegis 4 cotxes a la carretera, no hi ha crisi".

    Personalment, aquest tema està a l'actualitat. Cada cop conec a més embarassades i de la meva quinta. I és cert, a l'escola es veu clar: les aules estan a tope, parlo de 25 alumnes o més, en pobles que tenien una mitjana de 16, 17, 18. En temps de crisi, a casa, què es pot fer que sigui gratis? Ja ho veus!!! Petonets

    ResponElimina
  15. Jo com que només tinc ulls per l'Arnau no m'adono de ben res! ;)

    ResponElimina
  16. n'hi ha molts, molts i molts, i només de la meva (potser semblant a la teva) edat, sino molt més joves i tot...
    El truc consisteix en sortir fora de l'horari infantil, però resulta difícil d'establir ;)

    ResponElimina
  17. A mi també em passa, això que dius (tant veure últimament moltes parelles amb cotxets com alegrar-me si els parlen en català).

    ResponElimina
  18. Les paraules del President Pujol comencen a fer el seu efecte!

    ResponElimina
  19. D'acord, jo també m'hi he fixat, sobretot amb els que posen noms com : Gerar, que els seus avis anomenen "ierar"., Judit - "iudit", Guillem "guiyem".

    Estic molt contenta i aquests pares guanyen punts! I sort d'ells, però com diu l'Assumpta, guanyen per majoria altres col.lectius, que aquests no crec que arrivin a guanyar punts, però els quartos de les ajudes, això si!

    ResponElimina
  20. Suprimeix el comentari de: Bona nit i tapa't


    Nits ha dit...
    Sí,cada vegada veig més cotxets, bebés,embarassades,..., jo penso que hi ha una invasió o una conspiració estranya i que s'han posat tots d'acord i no me'n han dit res.
    Però tonteries a part, penso que sobretot per part de les noies d'aquesta edat que comentes és que és l'edat bona de tenir fills (si un vol)

    Seré molt franca: jo intento evitar passejar per depén on a depén quines hores, perqué per mi sí que és frustrant perqué sovint sento que hauria de ser jo la que porti un cotxet o ja haver tingut tota la colla de nens que volia, una família com les d'abans. Mira que era tradicional i classicuxa jo, però es veu que el destí tenia previst un altra plan.
    Ai res, Xexu, no m'allargo que aquest tema em costa una mica i encara et deprimiria amb històries de vora el foc, que fins i tot he repetit el comentari per trisoi.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  21. Potser sí que n'hi ha més; però a mi em sembla que és més que res una qúestió d'edat i que ara en hi fixem perquè són gent d ela nostra edat ( o més joves)

    ResponElimina
  22. Jo ja he fet bon paper. Tres catalanets molt catalanistes! I consti que si no fos per raons econòmiques i d'espai hi hauria hagut el quart. Durant una època, però, anava pel carrer amb un sol cotxet: la petita a dins i els altres dos en la plataforma-patinet afegit. O sigui que l'impacte circulatori no era tan gran ;) Petons

    ResponElimina
  23. Si, tothom esta en plan reproductor, suposo que els que varem neixer en el boom dels anys 70 ara ens toca fer el mateix.

    ResponElimina
  24. XeXu, no t'ha passat mai d'anar enguixat d'un braç o una cama, i només veure gent "lisiada".... El rellotge biològic no funciona només per les dones, ejem.... no em malinterpretis, però potser son desitjos del subconscient :) Un petó gran!!

    ResponElimina
  25. Ostres, avui he sortit al carrer decidida a trobar cotxets (i els seus conductors) que parlessin català.

    Anava pujant pel carrer Llovera, de la Plaça Prim cap direcció Plaça de la Llibertat i dic "ostres, doncs si que n'hi ha" i he arribat a la conclusió que depèn també de l'hora. O sigui que de 17.30 a 17.45 hi ha més catalans (tot i que a molts no els sentia parlar i, clar, molt segura no puc estar...

    De cop, i ja més amunt, pujant pel carrer Ample, veig una mare amb un cotxet de bessons... i dic: ostres, dos catalans més!!... la mare s'apropa als petitons i els hi diu una coseta carinyosa... aisss... jo crec que l'idioma utilitzat era rus.

    ResponElimina
  26. Gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris. Veig que hi ha visions per tot, alguns teniu la mateixa impressió que jo, d’altres penseu que ara ens hi fixem més, que els papes surten més… sigui com sigui, hi ha canalla, i això no només és motiu d’alegria, sinó que és bo i recomanable. Que hem de mantenir l’espècie!

    Nimue, és una possibilitat, però ja fa temps que estem en edat de merèixer, i em sembla que feia molt temps que no veia aquesta acumulació de canalla. Potser és una mica de tot.

    Carme, en cap moment no ho he dit com a cosa negativa, la canalla sempre porta alegria, i si parla català molt millor, hehehe. Si tu tens també aquesta impressió em dónes una mica la raó a mi per davant dels que diuen que és perquè en aquesta edat m’hi fixo més, que tu ja tens la feina feta!

    Estrip, està bé que algú posi seny amb estadístiques. No coneixia aquesta dada, però es confirmen les sospites.

    Carquinyoli, ara no et posis a jugar al Carmaggedon per arribar abans, eh?

    Assumpta, cotxets d’immigranets sempre n’hi ha, però justament el que m’ha cridat l’atenció és que he vist un augment flagrant de gent autòctona amb fills. Això no és ni millor ni pitjor, només que les tornes canvien. Potser encara la majoria seran immigrants, però ara la gent d’aquí s’hi ha posat també. I això no ho vaig posar al post perquè no trobava la manera, però no és que el meu poble sigui el paradigma de la catalanitat. De vegades penso que només parlem català la meva família, els meus amics i jo.
    Comentari 2: Tu si que ets una lectora aplicada, que llegeixes un post i te’n vas a fer un treball de camp! Fes-me una estadística d’uns quants dies i mirarem els resultats.

    Deric, a veure si de tant mirar-t’ho te’n vindran ganes…

    Núr, potser sí, ara no recordo quan va ser el baby boom, però jo segur que ja em passava. La gent que veig és de la meva edat, més o menys, i de la meva època no en som tants. No sé, en tot cas, per si no té res a veure amb el passat i és més de la situació actual, jo de tu posaria la barba en remull… que no et queda gaire, hehehe.

    Rits, ets la primera que diu que potser surten més a passejar la canalla. Podria ser. El cotxet és car i s’ha de lluir, i el nen també fa bo d’ensenyar. Tothom dirà que és molt mono encara que sigui mentida. Els nens sempre són una alegria, això està clar.

    Garbi24, ja veig que ara deus respirar més tranquil, que ja paties per la baixa natalitat i la nostra jubilació! Sembla que tenim el futur assegurat. Els motius que apuntes no estan mancats de raó, encara que pugui semblar una mica frívol, però coses més rares s’han vist!

    Home LluNa, si hi ha voluntàries, jo m’apunto a fer que el país tiri endavant! Mira, em sembla que sóc més gran que tu, i també em fa cosa quan veig que alguns amics i gent de la meva edat van criant, però què hi farem. Se n’han de tenir ganes, oportunitat, voluntat… moltes coses juntes. Per no dir algú amb qui tenir-lo, és clar.

    Jordi, m’agrada veure com els papis parlen català als nens. Al meu poble no hi ha massa catalanoparlants, almenys fora de casa, però sembla que després trien la nostra llengua per ensinistrar els cadells. Cosa que m’encanta.

    Sànset, a mi també m’encanta el que dius. Ostres, és encara millor. El que jo deia era sobre gent d’aquí, parlin català o no. Però quan veus un nen negret, o xinès, o d’on sigui, parlant un català perfecte… diria que trempo, però quedaria molt lleig parlant de nens, oi? No, seriosament, és com si el cor em creixés una mica més. I trobar-me’ls de grans també, eh? Per defecte intento el català amb tothom, i quan algun immigrant em contesta és fantàstic. Molts l’entenen, però cal que els parlem i que no anem directament al castellà.

    ResponElimina
  27. Joan, tranquil! La primera cana ja fa temps que em va sortir. Alguns amics s’han reproduït ja. Però si estàs solter i amb amics solters, la vida encara no s’ha acabat. Ara, si no ho estigués, ja et dic que no m’importaria ser un d’aquests que passegen la canalla.

    Instints, i tu a què esperes? Amb tant moviment al teu voltant, i amb símptomes tan clars, no t’hi animes? No et crida?

    Elur, tu és que ho veus des de l’altre cantó! Que l’Arnau té una tieta que només té ulls per ell! No sé a quin dels dos d’us cau més la bava…

    Els d’Otis, és cert, els dissabtes a la nit pocs cotxets es veuen, hehehe. La gent s’ha posat les piles, què hi vols fer!

    P-CFA…, tu també vas amb la llagrimeta penjant, oi?

    Albert B. R., a què et refereixes, a allò de ‘voleu fer el favor de callar!’?

    Agnès, els avis ja poden dir missa, esperem que els pares ho sàpiguen pronunciar millor. Potser encara guanyen altres col•lectius, però diria que abans no veia tants cotxets autòctons com ara. No perdem la paciència, aquests també acabaran parlant català.

    Nits, no crec que em deprimeixis… Em sembla que molts ens estem quedant amb les ganes del que volíem o pensàvem que tindríem a aquesta edat. Em sembla que jo en parlo massa sovint d’això. A mi ara m’agradaria estar pensant en el segon, o tenir-lo ja, qui sap. Però es veu que no, que no em toca. Tinc dos gats, què hi farem. No perdis l’esperança, jo no la perdo.

    Mireia, jo no estic segur que sigui això. Penso que ara es tenen fills més tard, és a dir, és normal que els pares tinguin la meva edat, tot i que alguns es decideixen abans. Però fa poc no recordo veure cotxets d’aquesta manera, amb gent de la meva edat o no.

    Fada, ja ens deia la Nimue que sempre es pot comptar amb tu! Ja tens la feina feta, i ben feta. Tots a prendre exemple de tu.

    Goculta, benvinguda al Bona nit! Jo també sóc dels ’70, de finals, i encara res. Però si en tingués l’oportunitat, potser si que m’hi posaria també.

    Cris, si mires altres comentaris veuràs que no estic boig, no sóc l’únic que s’hi ha fixat, i dels altres no tots tenen la meva edat. Cert que de ganes no me’n falten, o no me’n faltarien, però intento ser una mica objectiu.

    ResponElimina
  28. Jejeje vosaltres us sentirieu feliços si coneguessiu els alumnes d'en Josep Lluís :-D
    Avui l'ha trucat un per saber si hi havia classe (es veu que entre la Consti i la Puríssima ja no sabia si la setmana seria normal en quant a això) i els he sentit parlant en català i fa molta, molta, molta il·lusió.

    Ah, XeXu, el meu pare es va casar als 40 i jo, que vaig ser la primera, em vaig fer esperar una micona i vaig néixer que en tenia 44... després el nen i finalment una altre nena... Mira si n'arribes a ser de jove!! :-))

    D'acord, faré l'estadística jejeje

    ResponElimina
  29. He explicat alguna vegada que els meus pares es duien 16 anys i mig? :-))

    Ai!! és una història tan romàntica!! :-))

    Ho dic perquè si algun lector del Bona Nit veu que jo vaig néixer quan el meu pare en tenia 44 que en tenia 49 quan va néixer la meva germana, doncs res... que la meva mare en tenia 28 quan vaig néixer jo :-)

    ResponElimina
  30. Em va encantar ser mare, una mare jove, encara que potser no tant... I em segueix encantant ser mare. Anem les dues de viatge, ballem juntes danses orientals, practiquem el mateix yoga... Hi ha qui diu que ens assemblem, hi ha qui diu que no... He viscut la maternitat amb tanta intensitat que, tot i que encara és molt jove, sap que vol ser mare. No es vol perdre el que jo tinc amb ella.

    ResponElimina
  31. Bé Xexu, és que tenint en compte que al pas que vaig de fills no en tindré, doncs mira... els nebodets s'enduen tota l'atenció i si a sobre em somriuen com ho fa l'Arnau, què t'he de dir?
    (només espero que quan tingui ús de raó em continuï somrient)
    Un petó, maco!

    ResponElimina
  32. Ì és que, el nostre privilegi, és que ser català és un acte de llibertat. Jo sóc català si ho vull. En canvi, ser espanyol, en el meu cas, és una qüestió d'imposició.

    *Sànset*

    ResponElimina
  33. Bé crec que tots els què vam néixer en època del boom tot i la crisi que hi havia, tenim edat de tenir fills, fa un parell d'anys, la majoria de les persones de la nostra època dels 70 anaven bé, tenien feina estable i ja tenien hipoteca i un anell, ara els ha tocat ser pares, la crisi ha vingut i s'haurà de portar com llavors es portava, i els immigrants pensen d'una altra manera, portar fills al món és una cosa que senten i els ve i fan molt bé, ara hi ha més nens que mai quan anys enrere es deia que la natalitat havia baixat, tot es torna a repetir si t'hi fixes.

    ResponElimina
  34. Jo en tinc unes ganes!!!! I, per sort, ell també és de criatures, així que tan aviat la situació econòmica ens acompanyi... :D

    ResponElimina
  35. No sé si ja t'ho han dit adalt, però crisi = pujada de natalitat podria ser degut a un isntint de suprvivència intrínsec en els humans, en molts de nosaltres (sense incloure'm de fet...).

    ResponElimina
  36. Assumpta, no dubto que els alumnes d'en Josep Lluís deuen ser envejables. I sí, a mi se'm cauria la bava de veure'ls i sentir-los, segur.
    Amb els temes de les edats de la teva família ja quadren més les coses. Si és una història tan romàntica ja ens l'explicaràs algun dia, no? Però jo preferiria que fos una mica abans. Encara que al pas que vaig...

    Violette, és maco això que expliques, però no és el tipus de relació que jo tinc ganes de tenir amb un fill. Potser canviaré d'idea, però en un fill no buscaré un amic, i sobretot, no voldré que ell em vulgui d'amic, voldré que em vulgui de pare, i que per amics tingui uns altres.

    Elur, si el nen et somriu de més gran demostrarà justament que fa us de la seva raó. Si no ho fa malament, vol dir que li falten un parell de clatellots.

    Sànset, tampoc cal exagerar. Si no ho volguessis deixaries de ser català? És una qüestió de sentiment, del que se sent cadascú. A mi ja em poden imposar el que vulguin, i escriure-ho en el meu document d'identitat, però no em sento espanyol, no hi puc fer més.

    Cesc, molt benvingut al Bona nit. Et saludo encara que no sé si ja havies passat per aquí i t'he confós, ja que tenim un altre Cesc a la casa. Crec que tens força raó, em sembla que la natalitat va força lligada a cicles econòmics. Potser, si és així, no ens hem de preocupar tant si hi ha èpoques en que és molt baixa.

    Núr, són bones notícies! Així que aviat tindrem un altre embaràs a la catosfera, iupi!

    Ana, segurament li podrem trobar moltes explicacions, però si que sembla que en períodes de crisi la natalitat tendeix a pujar. Em resulta curiós.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.