dijous, 10 de desembre de 2009

Cançó de nadal

Arriba el nadal i per fi podrem respirar. De fet, queden encara quinze dies, però com que tothom ja ha assumit que és aquí, doncs això. Ara és època de pau, època de trobar-se amb la família, de passar estones junts. Decorarem les cases i felicitarem les festes a tothom, perquè són èpoques d'alegria, i sobretot, de posar bona cara. Per uns dies allunyarem de nosaltres tots els mals pensaments, voldrem compartir i regalar, res no ens farà mal, estarem d'enhorabona.

Però hi ha gent que ho passa malament, gent amb dimonis interns que els persegueixen, gent que tenen problemes amb la família, discussions, gent que no té un duro a la butxaca. Hi ha gent malalta, gent que ha patit el que altres no podem ni imaginar. Gent que ha perdut a qui estimava, persones que se les mengen els remordiments o la inseguretat. Hi ha qui viu en la misèria, gent discriminada i perseguida. Però en aquestes dates tot això no importa, ho hem d'oblidar, perquè és nadal i tothom ha de ser feliç.

No em trobo en cap de les situacions que he mencionat a dalt. A mi, simplement, el nadal no em diu res. Tots tenim els nostres fantasmes, tots. M'agrada anar a veure teatre, però sóc molt mal actor. No em sé posar en el paper, representar un personatge. Això sí, desitjo que l'obra sigui un èxit per tothom.

34 comentaris:

  1. Tens tota la raó, és absolutament cert que hi ha gent que ho passa fatal, gent que està molt malalta, gent que s'ha quedat sense feina, gent que ha perdut a persones estimades, gent discriminada... però, desgraciadament, molta d'aquesta gent seguirà igual el dia 7 de gener i el 9 de febrer i el 15 de març perquè, de tot això, el Nadal no en té cap culpa.

    De fet, jo conec una família que el pare es va quedar sense feina fa prop d'un any i fa un parell de mesos en va trobar una de temporal. Tenen dos fills i el gran està malalt... i segueixen tenint il•lusió per celebrar el Nadal.

    No crec que tothom hagi de ser feliç, per la senzilla raó de que no es pot obligar a la gent a que ho sigui. Serà feliç i pugui i qui vulgui. Jo, per la meva part, malgrat no tenir moltes de les persones, de les circumstàncies i de les coses que m'agradaria tenir, faré els possibles per ser-ho...

    Espero que a tu se't faci curt i que trobis que el 7 de gener ha arribat aviat. O potser no, perquè, encara que no t’agradi, pensa que seran uns dies de vacances...

    ResponElimina
  2. Jo tampoc no sóc gaire "nadaler", amb els anys he anat perdent aquella il·lusió que es té de petit quan arriba aquest temps. M'encanta, però, veure gent que viu amb il·lusió aquest temps (sobretot perquè també acostumen a viure il·lusionats la resta de l'any).

    ResponElimina
  3. Tens raó, però pensa que la gent que s'ho passa malament s'ho passa malament tot l'any. No està de més trobar un moment pels que tu vulguis, o per reflexionar, o per passejar, o per esquiar, o per anar a donar menjar els pobres. El Nadal obeeix a la disminució de llum, al fred i a la necessitat de mantenir-se tancat a casa, no cal associar-ho amb religions ni ritus si no es vol. En tot cas: bon de tot, per a tu i per a qui tu vulguis :)

    ResponElimina
  4. I perquè no? perquè no pot ser que per uns dies es deixin de pensar en els maldecaps i problemes, amb les engoixes i les pèrdues per intentar fer caliu i retrobar-se?

    Perquè no pot ser una petita treva?

    A mi el Nadal em crea moltes contradiccions. No m'agrada el que s'ha convertit, però m'agrada pensar en tot el que descrius el primer paràgraf. No m'agraden les presses ni les aglomeracions ni les compres compulsives que tb acabo fent. No m'agraden les trobades familiars falses. Però si pensar que hi ha un demà, que es pot tirar endavant, que després d'un any tan dolent com aquest, poder estar a casa tranquils, recordar els nadals dels que falten i sentir-se acollit.

    I per als que no tenen res, treballar, en el poc que es pugui, perquè tinguin encara que sols sigui un instant, un instant de pau de la seva batalla diària.

    Normalment detesto desembre, era el pitjor mes de l'any. Anava "de cul" per als nanos, festes, regals... i m'agobiaven les festes. Aquest, en canvi, l'estic gaudint, per raons obvies, no puc fer ni la meitat de coses que feia, i tinc necessitat de retrobar el Nadal que descriu la zel al seu blog. Em vull retrobar amb aquest Nadal.

    ResponElimina
  5. Deixant de banda la significació que té per a uns i que no té per a altres, Nadal coincideix amb Pasqua, l'última setmana de juliol o la primera quinzena d'octubre... en que és una successió de dies. Qui té motius per estar trist, o preocupat, o emprenyat... ho estarà igual; qui no els té, tampoc no els tindrà perquè sigui Nadal.

    En línia amb el que diu l'Assumpta, Nadal és important (o no, depèn de per qui) però no és "culpable" de res. Jo el celebraré, però sense oblidar que sóc afortunat i que cal ajudar qui no ho és, en la mesura del possible. Com sempre, vaja.

    ResponElimina
  6. De fet a mi darrerament el Nadal no em diu res tampoc. I em fa molta mandra posar bona cara...
    I si també tinc gent propera en moments delicats...
    aix de tota manera que a qui li agradi que ho disfruti.

    ResponElimina
  7. ni fu ni fa eh!
    Com a mínim hi han uns dies de repòs de la feina. Ara bé el que està embolicat en milers de regals i milers de compromisos de descans res. Tu amb això, veus, estàs de sort!

    ResponElimina
  8. Vols dir que no és una roda? Ara toca a uns i el nadal pròxim uns altres. Les estones bones no duren sempre i per sort les dolentes tampoc.
    Salut i pau per tothom!

    ResponElimina
  9. Nadal se celebra com un motiu més per estar amb la família. I si passem per un bon moment, aprofitar-lo. El meu pare es va morir un 24 de desembre, no en tenim un bon record...però els que estem a la taula el tenim present i ens agrada celebrar el Nadal tots junts recordant-lo.

    ResponElimina
  10. Espero que passi molt molt ràpid...desitjaria ser com els óssos.Hivernar durant aquest període i sortir quan s'haguéssin acabat.No suporto el nadal.
    Que et sigui lleuger^-^.

    ResponElimina
  11. Doncs a mi el Nadal sempre m'ha agradat, però només uns dies concrets, el dinar del 25 a casa del pares (canelons dels bons, un cop a l'any).... Sortides a cases de gent que t'estimes, rebudes també a casa teva.... Des de que tinc a la meva filla (que ja en té 13) són encara més especials, tot i que ja sap de fa un temps el tema Reis i demés.... A ella i per ella és pel que em fan més ilusió aquestes dates.... M'emprenya que quasi bé sempre i passat tots sants ja enlluernin tot i et "convidin" a anar obrint la butxaca per a tot.... M'encanten els detalls, però no cal deixar-se la paga en uns dies i prou.... Suposo que si tinc aprop a la família, i tots amb salut ho visc més bé i feliç.... Bona reflexió, com sempre XeXu, un petó per a tu :)

    ResponElimina
  12. El Nadal, com totes les coses del món, té tantes lectures com persones hi ha. Hi ha gent que ho passa malament i malgrat tot el Nadal els fa il·lusió i n'hi ha que no.

    Espero que tots i totes el passeu com més us plagui i que tingueu molta sort i molt d'amor.

    ResponElimina
  13. Em sembla que ja he passat totes les fases jo: m'encantava de nena, el vaig témer de més gran, per les absències, i viatjava per fugir-ne i ara ja fa temps que em torna a agradar i el passo aquí, però sense eufòries tampoc. Són dies de vacances i d'apats amb gent que t'importa.

    Puc semblar freda, tot i que ja saps que no en sóc gens, però les coses van com van i t'has adaptar a les circumstàncies i mirar de ser el més feliç possible.
    Petons, XeXu!

    ResponElimina
  14. No és ser feliç per decret, és "només" voler ser feliç, hi ha moltes coses que valorar i molts tipus de felicitat, la felicitat no és només allò que ens anuncis de televisió ens venen. Un pot estar sol en Nadal i sentir-se feliç, fins i tot recordant a aquells que, per un o per un altre tema, no estan amb tu en aquell moment, només valorant les coses bones que s'han viscut.

    Potser una mica d'aquest esperit de forma diària milloraria el món.

    ResponElimina
  15. El Nadal és màgic perquè la gent intenta ser més bona persona i fer les coses millor. Si fos president propugnaria una llei perquè fos Nadal tot l'any. Així, almenys, molts intentarien fer les coses com les haurien de fer.

    A mi, com a tu, el nadal no és que m'acabi de dir res...

    *Sànset*

    ResponElimina
  16. Els problemes no desapareixen per Nadal però si algú aconsegueix oblidar-ne uns quants durant uns quants dies doncs benvingut sigui.

    ResponElimina
  17. no m'agrada el nadal i internament per a mi encara no s'hi apropa, potser me'n adono quan ja ha passat, qui sap.

    ResponElimina
  18. Doncs "molta merda" (és diu així no, en el món dels actors?)

    ResponElimina
  19. no m'agrada el nadal i no em faig la idea que aquest any arribi, no té sentit, però vindrà i marxarà, ja tinc ganes de què marxi però encara no l'he notat, que sigui lleu XeXu :)

    ResponElimina
  20. Assumpta, ets fantàstica. Em sembla un comentari molt sensible i t'ho dic de tot cor.

    En vaig parlar l'any passat al meu bloc: per a mi el Nadal és estar en família, encara que hi hagi problemes. A casa meva hi ha de tot, especialment entre les més grans, però agraeixo que per Festes la gent se n'oblidi i pugui gaudir, encara que només sigui uns dies, de les rialles dels més petits de casa. Per a mi, el Nadal és veure com creixen els fills dels meus cosins. Tot i això, des de fa un anys que cada any surto escaldada de les Festes perquè sempre em trobo (o em fiquen...) al mig del merder familiar que tenim. I ho acabo passant veritablement malament; ploro i arrossego molta pena durant uns quants dies, setmanes o, en un cas, mesos. Però, ho sento molt, l'alegria pel Nadal no me la treurà ningú, perquè la porto dins.

    No, no sóc una persona il·lusa; només vull viure bons moments encara que aquests vinguin acompanyats de mals moments: els primers m'acompanyaran fins al Nadal següents, els dolents, com he dit només uns quants dies, setmanes i, només en un cas, dos o tres mesos.

    ResponElimina
  21. A mi el Nadal ni m'entusiasma, però és una bona excusa per a trobar-te amb els teus (siguin família o amics) i mantenir aquest lligam amb persones que estimes perquè sí. I no cal ser feliç (què és ser feliç?), no "ser" res, només es tracta d'"estar".

    Xexu, ja sabem que amb aquests temes no ens entenem...

    ResponElimina
  22. Jo alguna... alguna de les que hi ha per allà escrites. Però bé, per Nadal tampoc faig res especial... menjar torrons! De dinars en faig tot l'any. I ni nadales, ni més felicitat del compte, ni res... precisament recordo les de l'any passat, que van ser de les quals n'he sortit amb un regust més amarg.

    De tota manera, si ens hi fixem, al llarg de l'any segur que hi ha més situacions en les quals som on no voldríem ser, o ens empassem coses, o posem bona cara quan ens aixecaríem i fotríem el camp... El que realment fa ràbia del Nadal és que en facin publicitat per tot arreu.

    A mi saps què m'agrada? El vespre de la nit de reis... m'agrada mirar els nens. Sempre vaig a la cavalcada a collir caramels i els vaig donant als nens que tinc al costat...

    ResponElimina
  23. M'agrada la festa en familia pau i tranquilitat, tan li fa si es nadal o no ho es.
    Potser em faig gran, però cada any el trobo més hipocrita, sort que ho passo en familia i no tinc aquest problema

    ResponElimina
  24. a mi m'entristeixen els Nadals perduts de quan era petit i tenia molta màgia

    ResponElimina
  25. Vaja, quan he llegit lo de canço de nadal em pensava que cantaries una nadala OHHHHHH!!! sniff snifff:(
    Veig que això del Nadal va a gustos, ara bé, en termes psicològics està comprovat que augmenten les consultes. També hi ha més suïcidis.

    Penso que el Nadal té molt el significat d'il.lusió, d'estar amb els nostres,de celebrar,... i quan a la vida les coses un sent que no són com espera i llavors hi ha persones que senten que el món celebra, que a tothom li va bé i que per ells la vida no és com voldrien.
    I si tu només ho vius com uns dies de festa, tot això que t'estalvies. Aprofita'ls i disfruta'ls a tope que ho mereixes :)

    ResponElimina
  26. a mi el nadal m'entristeix, cada any més, no m'agrada que em facin ser ifer coses per força i que et diguin constantment que has de ser feliç perquè toca em rebenta.

    un petó gens nadalenc.

    ResponElimina
  27. Nadal és una època plena d'hipocresia en molts àmbits. Tothom ha de ser forçosament feliç, tothom ha de tenir el bo i millor a taula, tothom ha de gastar-se el que no té en regals...

    M'agrada trobar-me el 25 i 26 amb la gent que fa temps que no veig, però sense caure en cap parany de grandesa.

    Gaudeixo com una enana amb el Tió de la nostra princesa xinesa i també amb les sobretaules llargues d'anar xerrant i rien.

    No em calen ni llamantols ni purpurines, ni jabugo's ni regals embolicats amb grans llaços per a passar-m'ho bé amb la gent que estimo.
    Potser és que em faig gran i recordo amb aquells nadals de l'infancia on hi érem tots i no ens calia tant de res per a ser feliços, si més no, durant les festes de nadal.

    Us desitjo que cadascú les pugui gaudir com realment li agradin!!!

    ResponElimina
  28. He trigat a tornar a comentar perquè no sabia si m'agrada el Nadal o no. He decidit que sí ,però el meu Nadal, on estic amb qui vull i segueixo les tradicions que em dona la gana.

    Tampoc cal que pensem que és tot super la-la-la pe`ro podem aprofitar els deis de festa per estar amb la gent que estimem ( també la resta de l'any, eh?) i l'excusa del Nadal per fer-nos regalets. No ho trobo tant terrible!

    Les coses dolentes i segueixen essent, però no pas més que la resta de l'any, oi?

    ResponElimina
  29. A mi tampoc m'agrada gens el Nadal per molts motius que ara no venen al cas explicar. Però dins el que hi cap no em puc queixar. De totes maneres trob que de cada vegada el Nadal dura més. Tothom comença a adornar i a posar nadales (especialment als comerços) un mes abans! Un malson...

    ResponElimina
  30. doncs jo sóc molt partidària del nadal. He passat temporades no que no, d'estar molt en contra però ara he decidit que m'agrada. Al meu blog he donat unes quantes raons. Vaja... em sembla que hi haurà gent que odie el nadal de veritat, o que ho passe malament... Però també hi ha gent qe diu que no li agrada el nadal i només és una pose...
    No és obligatori fer regals ni anar a dinar amb gent qe no ens agrada. Si ho fem per obligació és que estem tontets! Jo ja fa temps que vaig decidir que preferia quedar malament que passar-ho malament així que només celebre el nadal amb la gent que realment m'importa. Així és impossible que no t'agrade! ;) B7s!

    ResponElimina
  31. Ui el nadal...et fa viure un present real, amb records del passat, d'infantesa i o de fa poc, però també et fa pensar en el futur...
    tot això ja sigui bo o no tant bo.
    A mi em trasbalsa una mica.

    ResponElimina
  32. No vull barallar-me amb ningú, ja sé que a molts de vosaltres us agrada el Nadal, com a tants altres que no els agrada. Aquest post es mereixeria respostes individuals, però aquest cop no ho faré per dos motius. El primer és que he estat fora i no he tingut temps d'anar-ho fent, prefereixo passar per casa vostra i llegir el que heu escrit en la meva absència. I l'altre motiu és que no tinc cap intenció de discutir sobre això, ni defensar la meva postura. Cadascú creu el que creu, i no he de convèncer a ningú, ni ningú em convencerà.

    Faré un comentari general. Veient els comentaris m'he adonat que, com altres vegades, no m'havia expressat prou bé. No pretenc criticar el Nadal pel que significa, ni tant sols criticar que s'hagi tornat una festa eminentment comercial, per sobre d'altres temes. Simplement dir que el Nadal no em diu res a mi, i que no comparteixo les virtuts que se li atribueixen. No veig la gràcia a la obligatorietat de veure gent que no t'ha vingut en gana veure la resta de l'any, per exemple. Jo crec que a les persones que estimes les veus més, o ho intentes. Si en veure-les només un cop l'any ja n'hi ha prou i gràcies i fins l'any que ve... malament. Poca estimació hi veig.

    Per altra banda, no suporto aquells moments en que t'obliguen a ser feliç. No m'agrada, per exemple, quan tothom creu que s'ha de divertir per cap d'any o Sant Joan. Per això fujo. Qui ho passa malament pot il·lusionar-se una mica per aquestes dates, i jo ho celebro, espero que els serveixi, perquè el consol és molt important. Però negar les misèries fins el 7 de gener, i després tornar a enfonsar-se... bé, a mi no em sembla massa consol.

    Vaig dient el mateix, i repeteixo el que deia al principi del comentari, no vull ofendre ni barallar-me amb ningú. Estic puntualitzant coses perquè el que vaig escriure s'entengui millor.

    A tots aquells que espereu les festes amb candeletes, perfecte. No hi tinc res en contra, de veritat, gaudiu-ne, feu tot el que calgui per fer d'aquestes dates les més especials. Jo, quan toqui, us desitjaré unes bones festes i tindreu els meus millors desitjos. Com els tindran els que esperen que tot passi ràpid, perquè s'acaba un any, i en començarà un altre que espero que sigui millor.

    I no massa cosa més, moltíssimes gràcies per comentar i deixar les vostres opinions sinceres, tant els partidaris com els detractors, tant els defensors com els que us deixa indiferents. Tinc sort de que aquí us atreviu a dir la vostra, ja que totes les opinions (respectuoses) són acceptades. Que per cert, quan dic això no vol dir que no es pugui fer servir llenguatge groller, que aquí el més mal parlat sóc jo, però no acceptaré cap atac contra ningú.

    I bé, que si algú vol que li contesti alguna cosa que va dir i no he comentat, o vol discutir-me alguna cosa més, que m'ho digui i recuperaré els comentaris per contestar-los. Ja dic que hauria de contestar un per un, espero que m'ho sabreu perdonar.

    ResponElimina
  33. Ah, doncs a mi m'ha agradat aquesta "resposta conjunta" Perquè em vaig quedar amb una sensació tan "estranya" quan vaig acabar de llegir aquest post que no ho acabava d'entendre i no sabia exactament quin missatge volies transmetre.

    A mi, si em dius que no t'agrada el Nadal, jo ho respecto al cent per cent, o sigui, totalment, absolutament.

    Ara bé, el que jo vaig percebre (i ara veig que potser et vaig interpretar malament) era que, com a tu no t'agradava, doncs, en una mena d'acte "destructiu", miraves de fer el possible per desil•lusionar a aquells que ens agrada. I això, ostres!, això em va "tocar".

    Ara bé, la sensació que expliques ara l'entenc millor. A mi no m'agraden les revetlles de l'estiu. Em fan molta por els petards i aquí a Reus són molt exagerats... tot el mes de juny que vas pel carrer i tiren bombetes per qualsevol lloc. No ho suporto. M'espanta i m'altera de veritat... a més, que em fa sentir molt ridícula si vaig pel carrer i pego un bot o, fins i tot, un crit ofegat.

    Ara bé, jo mai miraré de desanimar a la gent que està contenta preparant una revetlla... és una tradició molt nostra i que la gent s'ho passa bé.

    Jo em quedaré a casa (o aniré a alguna altre casa) i, ben protegida, menjarem coca, beurem cava i prou. Ni somiar-hi que em facin sortir al carrer aquella nit. I, de fet, estaré desitjant que s'acabi (però no s'acaba, que després de Sant Joan ve Sant Pere i, casualment, Sant Pere és el patró de Reus... i aquí els hi encanta la pirotècnia)

    Tampoc m'agrada la nit de cap d'any!! jajaja No m'agrada tota la superficialitat que l'envolta... Però si algú ve i em diu "m'he comprat un vestit molt maco per cap d'any perquè anirem a sopar i després a ballar i..." doncs molt bé, no intentaré pas convèncer a ningú...

    No m'agrada que em facin celebrar allò que no m'agrada, però em sap greu si em volen xafar allò que m'agrada perquè, desgraciadament, de gent que pateix n'hi ha sempre, XeXu... i, precisament, si en alguna època de l'any la gent "recorda" una mica (potser els hi fa consciència pensar tot el que gastaran en altres coses) a qui no ho passa bé, és per Nadal!

    Les campanyes de Càritas que més èxit tenen són les que es fan per Nadal (mantes, oli, llet...) la resta de l'any molta gent ni hi pensa... per Nadal la consciència els hi truca "toc, toc... tu ja saps el que gastaràs en torrons? i en regals?... va, afluixa una mica i ves a fer algun donatiu"

    I qui diu Càritas diu qualsevol ONG que faci campanya per aquestes dades.

    M'agrada el Nadal perquè necessito submergir-me en uns moments que em portin calma i pau. M'agrada preparar la felicitació amb els nens de Catequesi, fer el pessebre de casa amb en Josep Lluís, preparar petites sorpreses amb la meva germana... Tot això són coses positives i jo vull envoltar-me de coses positives... I faltarà el meu pare (ja fa anys) i el recordo ja vellet dient "què és maco, això" (i volia dir, estar tots junts a taula)... i faltaran altres coses... però necessito trobar aquest esperit nadalenc encara dins meu.

    En fi, que avui estic pegant uns rotllos a la gent que no ho entenc jaja

    Una abraçada molt gran XeXu... el dia que tinguis nens i vegis els seus ullets contents per dir-te el vers que han après a l'escola, segur que vindràs al meu blog i em diràs "Ostres, Assumpta, ara em comença a agradar el Nadal" :-))

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.