dimarts, 15 de desembre de 2009

Balanç 2009

El 15 de desembre és el dia que sempre trio per fer balanç de l'any des que vaig obrir el blog. Aquest any tampoc no faltaré a aquesta cita amb mi mateix. Ja és una tradició.
 
En acabar el resum de l'any passat comentava que el 9 és el meu número preferit. Doncs bé, això no ha contribuït precisament a que hagi estat un bon any, tot i els bons desitjos i auguris que em fèieu. Si hagués de fer una gràfica de l'any, aquesta començaria al 50% i aniria baixant lentament amb el pas dels mesos. Això faria referència al meu estat mental o anímic, que en definitiva, és el que importa. Altres aspectes no em van malament, queixar-se seria injust.

A principi d'any vivia sol (amb els gats) a Barcelona, però aviat em vaig plantejar canviar de pis, en un principi, sense voler marxar de la ciutat. Cap a l'estiu acceptaria l'oferta per tornar a viure al poble on vaig créixer, no gaire lluny de la capital, en un pis millor, però que em va generar molts dubtes i no poques enrabiades amb mi mateix. Ara hi estic perfectament acostumat, tant al pis com a la vida aquí. Però tot i pagar menys, segueixo sense estalviar massa.

Pel que fa a la feina no em puc queixar. Un any a l'empresa m'ha aportat molta experiència i coneixements importants. Estic molt a gust amb els meus companys i mica en mica m'he anat guanyant el respecte i la consideració dels de dalt. Cobro poc i de vegades em putejen molt, però la resta de coses ho compensen.

Dues de les persones que més estimo en aquesta vida han anat a viure a Edinburgh per dos o tres anys. Tot i tenir-los lluny i trobar-los a faltar, ells segueixen presents, i jo ja he visitat dos cops la capital escocesa. L'estiu em va portar també a Irlanda. Però un mes abans en Bamboo va estar a punt de morir, declarat durant dos dies amb un 95% de probabilitat de no sortir-se'n. Però se'n va sortir perquè és malparit per això i per més. Un gat increïble.

Un any en el que progressivament he tingut cada cop menys ganes de fer coses, que m'ha fet apartar també dels castells, per ara, sense pensaments de tornar-hi. Un any en el que m'he acabat declarant en pausa cansat de buscar un camí que no sé quin és, d'intentar anar endavant quan no sé on és aquest endavant. De davallada fins a dir prou, a veure si frenem la tendència de fer un pas endavant i dos enrere.

I virtualment, tinc la immensa sort de comptar amb vosaltres, amb totes les vostres mostres de suport i estimació. Sempre hi sou, gràcies. Lamento que molts posts han semblat tristos i autocompasius. Però vosaltres em seguiu mimant. De vegades em marejo de tants comentaris, és un orgull, un plaer. A més em vau concedir dos c@ts, cosa que em va fer molt feliç, encara que no cregués merèixer-los. El blog em segueix aportant molt, no me'n canso, més aviat el necessito, i aquí continuo.

I ja tenim un any més al sac. Ara en 15 dies, ja serem al 2010. És increïble, eh? A veure què ens porta encetar les desenes d'aquest mil·leni. Espero que molta felicitat. Per demanar que no quedi.

41 comentaris:

  1. Curiosa data per fer balanç! Però bé, una mica de tot, no? Moments bons i moments regulars. Personalment m'alegre d'haver trobat aquest blog teu (va ser una recomanació de la Fada!) perquè m'agrada com escrius i les coses que vas explicant i m'hi trobe còmoda. Jo m'havia fet dos propòsits pel 2009: Aprovar les opos i trobar nòvio. I ni una cosa ni l'altra! Em sembla que pel 2010 canviaré els propòsits a veure si se'm dóna millor! Crec un d'ells serà esperar el dia 15 de desembre per veure quin balanç en faràs. I espere que serà molt requetebo! :)

    ResponElimina
  2. Admiro absolutament que siguis capaç de fer això. I no em refereixo tan sols a la forma sincera amb la que saps parlar de tu mateix, sinó també en el fet mateix de “saber fer” un balanç de l’any.

    El meu cap és un desorganitzat i no sap fer balanços ni resums de res (o quasi de res! que desprès explicaré que sí que en faré un...) i això potser explica perquè tu tens un blog reflexiu i jo un miscel•lània jeje (hi acabo de pensar ara mateix i, com, tot i ser una ximpleria, m’ha fet gràcia a mi mateixa, doncs ho he posat)

    Saber fer un balanç de l’any suposo que ajuda a saber qui som, què fem, què volem ser, on volem anar... Però hi ha un balanç i un resum que vaig aprendre a fer al teu blog l’any passat i que porto tot l’any preparant-lo per fer-lo jo també. Veus? A part de perdre la por a menjar formatge blau i d’aviciar-me a les Galetes Núries, també aprenc coses molt útils al teu blog ;-)

    Em fa gràcia que tens “un dia”... i si vas decidir que ho feies el dia 15, doncs ho fas el dia 15.

    En una cosa coincideixo... des de la meva desorganització, a mi també m’agrada el món dels blogs... hauria de saber posar uns horaris i controlar una mica, però potser algun dia n’aprendré.

    Espero que l’any que bé, el teu resum de l’any estigui molt ple de coses bones!!! ;-)

    ResponElimina
  3. Bé, doncs, ara, ni que sigui només per una qüestió de simetria, et toca anar amunt ;P tot i que, no hi pateixis, que se't continuarà mimant :D

    ResponElimina
  4. Està bé això de fer balanç, ja me'n recordo que sempre el fas. Jo no, no n'acostumo a fer... o potser hauria de dir que faig petits balanços força sovint més que un balanç important a l'any.

    Si el fes crec que la balança quedaria ben equilibrada. Hi ha hagut moltes coses bones i també han passat coses a l'entorn que m'han preocupat. Pe`ro la mitjana és bona.

    ResponElimina
  5. El balanç jo el faré de diverses formes, com llegir l'agenda i anar recordant, o esborrar un per un els sms que tinc al mobil. És una bona manera de veure que malgrat la sensacio és que ha passat volant (d'una forma increible) s'han fet coses.

    M'ha agradat això de valorar-te en tants per cent. Una vegada vaig escriure una cançó i la vaig titular "15%" era el nivell de forces que tenia en aquell moment.

    Avui en dia crec que estic en un 35% però amb un potencial de 75%. El 2010 pot ser un bon any per arribar-hi? Diem això de cada any, també és cert. La revolució es forja cada dia.

    Una abraçada virtual, XeXu.

    ResponElimina
  6. Jo també faig balanç, però dins del cerbell.
    Crec que molts blogs els fem per a traure la tristor que ens ofega. Però és millor deixar-la ací.
    Salut.

    P.S.: També t'agrada el Sabina? Tenia un amic que em va iniciar... Ara està mort, i escolte al Sabina com si fora un Requiem.
    Estic una mica trist.

    ResponElimina
  7. XeXu, dius ...cansat de buscar un camí que no sé quin és, d'intentar anar endavant quan no sé on és aquest endavant. I creus que no ho fem la majoria això? I a totes les edats?

    Si ets viu i vius, estàs en una constant evolució i quan tens una cosa en vols una altra i canvies de camí i d'objectiu i a vegades et demanes si havies d'haver anat per allà, però això i així és la vida.

    Jo potser sóc més com la Carme, faig balanços més petits, de menys temps, i a vegades no m'agraden coses, d'altres sí, mai res és perfecte, però recorda, gaudeix del que tinguis i en tot cas desitja el que no tens, però no enyoris. No sé si m'explico...

    A mi no em sembla gens dolent el teu balanç, la veritat. :-)
    Petons, maco!

    ResponElimina
  8. Molta gent diu sovint allò de "virgencita virgencita que me quede como estoy"... i això és més o menys el que m'ha vingut al cap després de llegir el teu balanç, que aquest 2009 ha estat una mica com un any de consolidació acompanyat d'algunes decisions importants.

    Pel proper 2010 espero que la cosa vagi a més... i sinó, que l'any vinent almenys estiguem igual.

    ResponElimina
  9. Dius que has fet algun post trist i/o autocompassiu, no t'ho se dir, però venint d'una persona que te el do i la virtud de saber valorar lo bo, i en la manera com ho fas, no ho sembla pas de trist, com a molt realitats en les qual molts ens sentim identificats. En recordo més d'un molt bo, el qual m'he sentit molt identificada, i fins hi tot n'he tret profit del que aquí s'ha dit.

    Jo el trobo més interessant i divertit que altre cosa aquest blog. Felicitats!
    I aqui ens tens!

    ResponElimina
  10. Com que l'any passat encara no ens coneixíem, és el primer dels teus Balanços que llegeixo.
    Trobo que és una bona manera de començar de zero (en la mesura del possible, és clar) l'any nou que comença d'aquí no res.
    Jo no ho faré al meu blog que també és personal però volgudament no íntim però no m'importa dir aquí que en un 2009 molt dur en l'aspecte personal i familiar puc destacar com una cosa molt bona el haver entrat de ple en aquesta Catosfera que m'agrada tant. Així que un dels meus desitjos pel 2010 és que a tots ens vagi molt bé i que ens continuem trobat per aquí.

    ResponElimina
  11. Com el McAbeu, és el primer balanç que llegeixo... mareta meva, si jo hagués de fer balanç no sabria per on començar! Però segur que el faria abans de vacances, per descansar tranquila després de tanta feina feta.
    Que el 2010 porti més posts i més alegries! Una abraçada!

    ResponElimina
  12. Potser no hem de buscar el camí. Hem d’esperar que ell ens trobi a nosaltres. Per començar, el que és important, és creure’s capaç i valorar positivament els coses. I el camí apareixerà.
    Això que has dit de la blogosfera és ben cert. Jo, francament, ho desconeixia totalment ara fa un any. I crec que ha estat una de les coses maques que m’han passat enguany (i gràcies a Utnoa, que no va parar fins tenir-me convençut). És una forma diferent de relacionar-se, a distància, però més directa.
    Ànims, que l’any que ve segur que és millor!

    *Sànset*

    ResponElimina
  13. Crec que amb el balanç que has fet, pots adonar-te'n que malgrat els entrebancs, has tirat endavant, i l'any ha passat ràpid. Potser és això, no demanar grans coses, seguir fent passet a passet i tenir actitud positiva. A mesura que t'anava llegint, anava recordant el què deies, i tinc la sort d'haver-te conegut i haver-te seguit, compartir les teves alegries i també els teus "maldecaps". I aquí estem, i seguiré llegin-te, perquè no saps com aprenc.

    Respecte a l'últim post que et vaig comentar, el de la natalitat (sento no haver pogut fer-ho amb els altres dos, ara hi vaig), dir-te que animada ja n'estic, només em falten dues coses fonamentals: o feina o peles, i el semen!! (ja en faré un post jaja)Petonets!!

    ResponElimina
  14. El nou semblava que seria una altra cosa, sí... però els números mai lliguen en quasi res que no sigui matemàtic i ja sabem tots que dos i dos no sempre fan quatre o sigui que fia-te'n de les mates.
    No faré balanç del meu any. Del teu tampoc. Més o menys ja sé com t'ha anat pel que ens has explicat i pel que no. Només et diré (sí, sí, ja sé que fa estona que xerro i no dic res) que espero que el deu sigui millor que el nou i que m'agradaria poder-lo compartir com hem fet últimament. M'agrada la teva companyia, encara que siguis tan capri, je.
    Un petó i una abraçada.

    ResponElimina
  15. Passa el temps que ni te n'adones... sempre esperem que quan comence l'any porte coses molt i molt bones :)

    ResponElimina
  16. Fer balanç ajuda a posar les coses a lloc, a fer un repàs del què ha anat bé i del que no. Sempre hi ha coses bones i coses no gaire bones, encara que sovint ens deixem portar per aquestes últimes. I sobretot, sobretot, que t'ajudi a mirar endavant, a somriure al 2010 i pujar aquest percentatge anímic.

    ResponElimina
  17. Ja comencem amb els balanços de final d'any???? buff... No sé per què tinc ben clara la sensació de veure tots aquells balanços d'aquesta mateixa època de l'any passat i em crea molta inquietud veure que el temps passa tan ràpid i que tot sembla que es torni a repetir un cop i un altre... No ho sé...

    Potser tenies massa expectatives posades en el teu '9', XeXu. O potser massa expectatives en tu mateix. Capricorn havies de ser... ;)

    ResponElimina
  18. No se sap mai, potser en aquests 15 dies que resten passa alguna cosa inesperada, i en positiu; encara veurem escrit un altre balanç!

    ResponElimina
  19. Pensa que sempre podria ser pitjor, estracta de anar batallant sempre i esperar que algun dia passin coses extraordinàries, l'esperança es l'ultim que es perd.
    Bony any

    ResponElimina
  20. Sempre va bé fer-se una petita autocrítica de quines coses has aconseguit i quines no durant l'any...així sembla que comencis l'any amb més bon peu.

    ResponElimina
  21. sí, per demanar que no quedi.
    jo, permete'm que no faci un balanç d'aquest any perquè sortiria força, molt, negatiu, sort que sembla que cap al final s'està arreglant i encara l'acabaré bé

    ResponElimina
  22. En un any hi ha d'haver de tot, coses bones i coses dolentes...i de fet hi són, però la il.lsió de què vinguin coses que ens facin sentir contents i satisfets és el que s'ha de mantenir...després la realitat mana i és el que hi ha però, la il.lusió, XeXu, que no falti.

    ResponElimina
  23. Un bon balanç XeXu, jo faré el meu, una micona més endavant a veure si el somriure em torna a sortir, però dir-te que haver-vos trobat, conegut, llegit i curiosejat pels vostres blocs ha estat i és una de les més bones experiències del 2009.... De l'abril fins ara, no sabeu quantes gràcies hauria de donar, i a tu Xexu, que he "viscut" amb tu moltes de les anècdotes que ens expliques, dir-te que ets una gran persona, un bon amic i que m'encanta con expliques coses i ens "atrapes" a casa teva... Així que GRÀCIES per ser-hi :) Un gran petó

    ResponElimina
  24. Moltes gràcies a tots els que heu comentat aquest resum de l’any, i encara més gràcies a aquells que no us ha vingut de nou, ja que m’heu anat seguint durant aquest temps, això sí que té mèrit! Ens hagi anat bé o malament aquest any, el mínim que podem fer és demanar que el 2010 vagi millor. Que així sigui.

    Nimue, no deies que la Fada era bona persona? Mira que portar-te fins aquí, quina mala jugada! Bromes a part, a mi també m’agrada tenir-te per aquí, i m’alegro que tu t’hi trobis bé. Saps el que has de fer? Si aquest any no se t’han complert els propòsits, per l’any que ve proposa’t una altra cosa, i potser podràs aconseguir el que volies per aquest Al final del 2010, amb opos i amb nòvio! Això sí, del que vulguis per aquest any res de res. Així que no triïs res que et faci massa il•lu.

    Assumpta, més que un balanç, en realitat és com un resum. Sabia coses que volia dir, però també m’he servit dels posts que he anat fent per recordar alguns detalls importants. Veus que va bé tenir blog! M’he fixat que en aquests balanços que faig, que ja en porto tres, de vegades explico les coses més clares del que les vaig explicar el seu dia. Suposo que és com tancar l’any, hi ha coses que ja no cal maquillar.
    M’alegro que aprenguis coses aquí, però jo no m’atreviria a dir tant. Deixem-ho en que algunes coses t’agraden i en pots fer la teva versió. Jo sóc molt de fer llistes, com saps, així que una solució al desordre mental és deixar les coses apuntades. I després recordar on ho has apuntat, és clar!
    Referent a la data, ve del 2007. El vaig fer aquell dia perquè no volia deixar-lo per darrera hora. Era ‘novato’ i no sabia si la gent ho feia o no, jo tenia clar que ho volia fer, i no volia que semblés que copiava a ningú. Després vaig veure que tampoc era copiar, sinó recollir el testimoni, i molts cops ho fem, com amb els posts escrits a mà de la Mireia. Vaig triar el 15 perquè m’agraden els números rodons, meitat de mes. I així ho vaig mantenir, m’agraden les meves tradicions absurdes.

    Clídice, jo continuaré necessitant aquests ‘mimos’. A veure si tens raó i ara anem cap amunt. Però si és així, tots a seguir-me en la pujada, eh!

    Carme, més que un balanç, podríem dir que faig un resum de l’any, dels fets més importants, i d’alguna manera si que decideixo si ha estat un any bo o dolent. Normalment, tots els anys tenim coses bones i dolentes. Suposo que cadascú posa els accents on vol, i per això alguns anys són millors que d’altres. Com que fa temps que corres per aquí, ja saps on poso jo els accents, i per què penso que el 09 més val oblidar-lo, tot i que hi ha moltes coses de les que no em puc queixar.

    Xitus, tots tenim els nostres rituals, ara aquest s’ha tornat el meu. Mai he volgut fer examen de consciència a final d’any, les coses no canvien tant només canviant el dígit. Però d’alguna manera, els canvis d’any ens fan pensar i recuperar el que ens ha passat (volant). Potser és perquè, tot i que l’any no sigui bo, és un any sencer, amb els seus 365 (o 366) dies, i deixar-lo enrere sense més costa. Algunes coses volem retenir a la memòria.
    Els percentatges ja m’agraden, m’encanten les estadístiques. A un 35% creus que estàs? Ostres, pensava que estaves a més actualment. Em desanimes, veig que a mi encara em falta, i que la recuperació és lenta.

    Dissortat, benvingut al Bona nit. El blog és una mena de teràpia, quan cal el fem servir per abocar les nostres tristeses, però a mi també m’agrada poder-hi escriure coses alegres i agradables. Però no depèn de mi, és clar, sinó del meu estat.
    Sabina és un poeta. No en sóc gran fan, no en conec la discografia a fons, però el que he sentit m’agrada, i té cançons molt bones.

    ResponElimina
  25. Rita, ara mateix el meu estat no es deu a que enyori res o a que no valori el que tinc. És com em sento, lluny del que sóc o puc ser. És clar que hi ha coses que em falten, i d’altres que podrien millorar. Però sóc un privilegiat amb moltes coses, però són coses que no m’omplen massa, o no m’ajuden a estar animat en el dia a dia. Les persones som capritxoses i complicades. Volem el que no tenim, tenim el que no volem… tot al revés. La vida és una lluita constant, però ara el meu desig és trobar-me, arribar a saber què vull, a tornar a decidir amb criteri. Això és un treball lent. Si ho consolido, el 2010 serà millor, encara que em manquin les mateixes coses que ara.

    Carqui, la veritat, no vull passar un altre any igual. No vull quedar-me així. D’acord, tinc feina. D’acord, tinc amics. D’acord, tinc un habitatge que em puc permetre. D’acord, puc viatjar una mica. Però de què em serveix tot això si miro al meu interior i veig un buit molt gran, i no em sento amb ànims, ni sé què fer amb la meva vida. No, no, això ha de canviar. L’estat mental és més important que les coses que citava al principi.

    Agnès, t’agraeixo les teves paraules. Aquest blog és com la segona casa del meu cervell. De vegades em sembla que és massa personal i tot, perquè m’hi despullo. He aconseguit no pensar en qui em pot estar llegint i explicar les coses com les sento, com les penso, com les veig. Intento deixar-hi una part de mi cada cop, i repassant els posts n’he vist molts de semblants, tristos, enyorats, parlant del mateix. Però és el moment, és el que necessito. És la meva teràpia, molt més barat que un psicòleg, on vas a parar!

    McAbeu, tens raó amb que és una manera de consolidar el que ha passat, esborrar la pissarra per tornar-la omplir amb l’any que comença. El món dels blogs a mi també m’ha aportat molt, cada any ho destaco. Jo veig que t’hi trobes com peix a l’aigua, ens fas jugar, t’encanta participar de les iniciatives… ets un públic agraït, hehehe. Sempre predisposat. Això és el millor.

    Els de l’Otis, a mi m’agrada més treballar amb anys naturals. I mira, ara faré també vacances la setmana de Reis. Mini-vacances, però m’anirà bé per començar l’any amb bon peu. Però tampoc m’ha costat tant fer el resum, eh?

    Sànset, ningú diria que portes tan poc temps per aquí als blogs, em sembla que t’ha agafat fort! Ara és la Utnoa que no té temps de publicar perquè tu tens moltes coses a dir, hehehe. Celebro que t’hi hagis enganxat, m’agrada tenir-te per aquí, i poder-te llegir. Camins i no camins, ja apareixerà o ja el trobaré. El que passi primer valdrà, no? Estar bé i predisposat ajuda a que les coses ens vinguin de cara, però anar-les a buscar de vegades també funciona.

    Instints, és una cosa molt especial fer un resum a finals d’any i que hi hagi gent que tot el que expliques els resulta familiar, perquè ho han anat seguint i tot i que no hi ha cap obligació de recordar res, ho tenen al cap i entenen bé les coses que expliques. És clar, tu ja fa un temps que corres per aquí i m’has llegit moltes coses, com jo a tu, i vulguis que no, vas coneixent una mica l’altra persona. Tots aprenem, i aquesta relació que et dic, de no haver-se vist mai, però saber unes quantes coses de l’altre, coses que relaciones amb aquesta persona o per les que et pots interessar, és molt especial.
    Pel que fa al tema de la canalla, m’agrada saber que estàs animada, es maco tenir ganes de ser pare, o mare. Jo de diners no te’n podria donar, i de feina no tinc encara poder per donar-ne, encara que podria parlar bé de tu als meus caps si fossis biòloga. Però amb el semen encara podríem fer alguna cosa. El que passa és que a mi m’agrada fer les coses de la manera tradicional, hahaha. No cola, oi?

    ResponElimina
  26. Elur, les mates són molt maques perquè sobre el paper tot lliga. Però per la vida, de poca cosa serveixen. Dius que t’agradaria poder compartir el 2010 com fins ara, en condicional? Però de veritat penses que et lliuraràs de mi tan fàcilment? Vas llesta! Aquí estarem al 2010, i per casa teva també fins que em declaris persona non grata. Ei, però jo ja grato, eh? Aquest acudit és meu.
    No s’enganyi senyoreta, la meva companyia no li agradaria tant si no fos capri. Només faltaria.

    Bajo, sempre ho esperem, però no sempre s’acompleix. O potser és que no s’acompleix el que volem i no sabem veure moltes altres coses bones que ens passen. Hauríem de saber obrir més els ulls. O millor.

    Rits, deu anar a persones que ens fixem més en les coses bones o en les dolentes. En el meu cas, és clar, sempre em quedo més amb les dolentes. Les bones, sobretot si són èxits personals, no son mai tan bones o tan importants. Et sona això? De totes maneres, fer el repàs és com dir que ja està arxivat, que ja ho tenim. Ara a fer tabula rasa, i a començar de nou un any, naturalment, amb l’herència que ens ve del que deixem, però ja assumida i consolidada.

    Núr, per què el fet de fer balanç et neguiteja, però en canvi el fet de que cada final d’any es celebrin les festes de Nadal no? Perquè les estàs vivint amb moltes ganes (per motius evidents dels teus canvis recents), però segur que cada any en gaudeixes, com ja has declarat. Cada any és cíclic, té els mateixos punts de control, que en podríem dir. I abans no te n’adonis serà Sant Valentí, i potser aquest any ho celebraràs. I després Sant Jordi, i les Vacances, i la castanyada… i totes les que em deixo pel mig. Tot es va repetint, i aquí a la catosfera els posts també ho fan quan es donen esdeveniments d’aquests. Per això a mi no m’agrada fer el típic post de commemoració de l’esdeveniment, o el faig a la meva manera. Això sí, aquest balanç l’he fet els tres anys que porto per aquí, i si res no canvia, el seguiré fent, com una marca de la casa. I espero que em sigui d’utilitat, amb un cop d’ull puc saber les coses importants que han passat aquell any.
    Expectatives no en tenia per aquest any. Tenia il•lusions, esperances. Però no esperava aconseguir res, sinó recuperar algunes coses, però no només depenia de mi.

    Albert B. i R., la probabilitat que això passi és tan petita, que dubto que haguem de tocar res. Però si passa, et prometo que com a mínim faré un annex!

    Garbi24, podria ser molt pitjor, ja et dic que no em puc queixar de massa coses. Del que sí que em queixo és de com em sento, de la meva situació personal, de l’enemistat amb mi mateix… ja saps, les coses que ens afecten.

    Judith, d’això es tracta, resumir una mica l’any per arxivar-lo, i començar-ne un de nou, però amb les idees més clares, que ja tindran temps d’embolicar-se.

    Deric, la manera com acaben les coses ens condiciona molt la visió global, així que si l’any està acabant bé potser d’aquí un temps pensaràs que el 2009 va ser un bon any. Potser et convindria guardar ben ordenades les coses dolentes per no deixar que tornin a passar. O potser millor oblidar-les, i que no tornin mai a la ment.

    Kweilan, les coses sempre s’han de fer amb ganes, amb il•lusió. Però si s’està molt malament és difícil tenir l’energia suficient per fer-ho, i ens deixem portar pel desànim.

    Cris, em faràs posar vermell. És un plaer tenir-te per aquí (i si em dius coses tan maques encara més, hehehe), i m’alegro que et trobis bé en aquest món virtual. Penso que no et va gens malament i que has conegut a molta gent. Això omple molt, i encara que el que ens afecta es troba a fora, aquí trobem refugi, escrits de qualitat, i fins i tot consell. Entre tots anem aprenent. És una altra cosa maca dels blogs. Esperaré el teu balanç.

    ResponElimina
  27. bah... a mi m'agrades tal qual, ja ho saps.
    Un petó!

    ResponElimina
  28. jajajajaja. Mira, el germà de la meva xicota està de molt bon veure, i quan el vaig conèixer, sempre li deia a la xicota que tindria fills de manera natural amb ell, jajaja.
    Però al cap del temps cada cop em fa més mandra de manera natural, perquè ja saps, amb això jo sóc molt cristiana jajaja. No ho sé, quan arribi el moment ja es veurà. Però el tema és complicat i si te l'exposo ara aquí potser serà llarg. Jo no tinc cap problema en explicar-t'ho, si vols.

    ResponElimina
  29. Fa 2 anys vaig anar a viure un temps a Santiago de Compostela. Quan vaig arribar vaig escriure una reflexió en la meva careta informàtica REF que deia que encara no estava preparada per fer balanç de la meva estança allí.

    Encara no l'he fet...

    Penso que a vegades no fa falta repassar el que t'ha passat en un moment determinat depenent del moment en que ho facis el balanç serà un o altre.

    Vaig llegir una vegada una entrevista molt interessant que deia que el balanç és millor fer-lo dia a dia i no només un cop a l'any pq toqui, o no et dutxes cada dia? (jeje, a l'entrevista feien aquesta comparació també).

    De totes maneres, l'estat d'ànim per força va lligat a com et vagin alguns aspectes crucials de la vida, i pel que dius, jo crec que mereixes fer un balanç positiu.

    La tristesa s'enganxa molt ràpidament i costa fer-la marxar, però els aspectes positius tenen prou força com per fer-la esfumar.

    Disfruta al màxim aquests 15 dies!

    Utnoa

    ResponElimina
  30. Un bon balanç Xexu!
    Jo sóc de petits balanços a curt plaç perquè durant l'any hi ha de tot. Cada dia ni que sigui uns minuts per somriure i sentir-te bé ja val la pena. ja se sap quan toca una peça s'ha de ballar al ritme que toca!
    Bon Nadal wapo! :)
    ja he anat a C@ts....Se m'havia passat :(

    ResponElimina
  31. Veig que vaig una mica tard a comentar-te aquest post, però volia dir-t'hi algunes coses.
    Primera aquesta que comentes que escrius coses autocompasives i tristes, jo no ho penso. Per "lo menys" des de que et llegeixo no m'ho ha semblat. Penso que si és la teva realitat no es autocompasió sinó realisme. Jo et trobo sincer.
    Me sap greu que en alguns aspectes de la teva vida, com a nivell mental i anímic, doncs no estiguis 100%. Suposo que tot és questió de temps, això diuen, però és cert, i mica a mica les coses es van posant al seu lloc. I com que sembla ser que els anys passen volant, doncs un bon dia et despertaras i ja tindras un gran somriure dibuixat :) I hope so!

    Només desitjar-te que tinguins Feliç 2010!!!

    ResponElimina
  32. Et diré una cosa que semblarà freda, estúpida i pensaràs: "Aquesta tia de que va, això no és el que em passa a mi!" Però passa. I jo diria que a tothom.

    Crisi dels 30.

    Sembla una tonteria però jo ho vaig patir a les meves pròpies carns quan un home de més o menys aquesta edat em va refusar (emotivament parlant). Te'n sortiràs, igual que en Bamboo... sou forts, ETS fort...

    És una llàstima que siguis reaci a conèixer els blocaires en persona, ja saps, et convidaria a un cafè. Però bé... endavant amb el 2010, que tan de bo sigui un any millor per a tots :)

    ResponElimina
  33. Si més no, malgrat haver tingut alts i baixos, encara tens empenta per enfrontar un nou any amb un petit somriure i una mica d'esperança... i això ja és un què.

    Una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  34. Del teu balanç em sembla deduir que, malgrat tot, no ha estat un mal any. Això sí, espero que el 2010 sigui millor i ho puguis explicar aquí.

    ResponElimina
  35. ...com n'ets, de burxaire! No estàvem parlant de tu?

    ResponElimina
  36. ultimament sempre comento tard i malament, ho sento!
    Doncs res, que ja tocava el resum. Em sorpren aquesta capaciatat que tens de veure les coses tant clares. No ho sé vist així: jo t'hi posaria un notable d'any. no?
    L'any vinent hauries d'anar cap al 9

    ResponElimina
  37. Jo sempre espero que l'any que ve sigui millor que el que marxa, així que et desitjo que el 2010 (malgrat no dur el numero que t'agrada) sigui molt millor!

    ResponElimina
  38. Elur, perquè em mires amb bons ulls!

    Instints, pots explicar-me el que vulguis que gustós ho llegiré, però vas dir que en faries un post de tot plegat, oi? Doncs potser que ho expliquis al teu blog que ho llegirà més gent que no pas aquí, s'aprofitarà millor.
    Ja veig que no puc competir amb el germà de la teva parella, així que no insistiré, hehehe. Quan en tinguis ganes ja vindrà, ja trobaràs la manera que et vagi bé. Però en el vostre cas és la canya, perquè podeu tenir la parelleta passant per l'experiència les dues, brutal!

    Utnoa, a mi un sol dia em sembla un període molt curt per fer-ne balanç. Potser setmanalment encara es podria fer, però tampoc no caldria escriure'l aquí. Un cop l'any em va bé per remarcar les coses importants, i si algun dia els vull recuperar, aniré veient què passava cada any. Ara podria fer un balanç positiu, però ja no és la tristesa, és l'estat d'ànim. He vist la meva persona molt minoritzada, molt petita. I això no em permet considerar-ho un bon any.

    Joana, si mirem a final d'any sempre podem trobar coses positives i negatives. Que tot sigui bo, o tot dolent, seria cosa de bruixes. Potser això em serveix per veure que no ha anat tan malament tot i que la manera com em sentia em feia veure-ho tot negre.

    Nits, se'm pot considerar moltes coses, però sincer t'asseguro que ho sóc. Ja veurem que passa. El futur està per escriure. Una de les màximes d'aquest blog, del qual en vaig fer un post que en el seu moment va ser el record de comentaris, és que tot pot canviar en un segon. Però bé, no hem d'esperar a que tot canvii sol, si li donem una empenteta millor.

    Neo, que espavilada que ets. Però no, t'equivoques. Potser en té trets, però el moment en que m'havia de venir la crisi dels 30 era absolutament feliç. Ara compliré 32, ja estic més que acostumat a tenir un 3 davant. No pots generalitzar, hi ha gent immadura, que és igual l'edat que tingui, que no sap fer mai les coses bé. Si et van refusar pot ser per diversos motius, pot ser pel que dius, però també per sentir-se molt lluny de tu en interessos, o simplement, per tu, perquè no eres del seu gust, o el que buscava. Per exemple, a mi m'agraden de la meva edat, potser una mica més i tot. Els interessos i la mentalitat és molt més semblant. I això és el que busco.

    Laia, intentarem començar bé, ja es veurà com continua la cosa. Serà un any que tornarà a tenir de tot, és clar, però veurem quin balanç se'n podrà fer.

    Núr, no em busquis, perquè em trobes.

    Mireia, mai és tard, i encara menys està malament. El blog m'ajuda a fer memòria de les coses, i m'agrada exposar-les de manera clara, tant com puc. Jo aquest any el suspendria. Mentalment no he estat gens bé, i això és el que més m'importa.

    Manuscrits, sempre ho volem, oi, que el nou sigui millor que el que se'n va. Però em sembla que no es pot triar massa això. A veure com ens ve.

    ResponElimina
  39. i què més! és perquè ets maco i ja està. I no m'ho discuteixis.

    Bona nit :* i tapa't que fot fred!

    ResponElimina
  40. Com ja fa més d'un any que ens "coneixem", he anat visquent amb força regularitat les teves anades i vingudes, i no parlo només del "viatge" de Barcelona al poble...

    Hi ha èpoques bones i èpoques que no ho són tant. De ben segur que l'1 de gener no comença necessàriament una nova etapa, però espero que aquesta t'arribi ben aviat, aquesta setmana, o l'altra o quan sigui, però aviat. I que puguis sentir-te de nou al 100%... o gairebé.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  41. Que et vagi molt bé el 2010, XeXu. Per a mi també serà un any especial, suposo, almenys perquè ja es preveu que comenci ple de novetats, i no totes bones ni molt menys. Vull obligar-me a anar actualitzant el blog, perquè com tu dius, és una cosa que em fa feliç. Ara estic il·lusionada amb el blocaire invisible i la història itinerant de la Carme... coses que ajuden a viure. Molts petons!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.