dimarts, 17 de novembre de 2009

Relats conjunts, Festa d'aniversari


La feina que m'han aconseguit no sembla difícil de fer, però trobar-me en un escenari digne de CSI Miami no em tranquil·litza massa. Tinc la impressió que en qualsevol moment una furgoneta negra pararà a l'altre costat de la piscina i en sortiran uns encaputxats que començaran a pelar tota aquesta colla d'estirats. El mafiós del vestit marró és el primer que llepa, segur. Massa tele, ja m'ho deia ma mare. Però el noi de les tovalloles? El noi de les tovalloles sempre és el dolent. A veure si passa alguna cosa i em carregaran el mort a mi! Però què ha de passar, si aquí tothom s'ho està passant teta! Com se'ls gasten! Després diuen que hi ha crisi! Aquests no saben què és la crisi. Això jo, que necessito la pasta per pagar-me la carrera! Em sembla que li vaig a portar una tovallola a la tia aquella que està en boles. Recrear-se la vista deu anar inclòs en el sou. Però al tio aquell ni acostar-me, eh? I per què voldran el micro aquest allà al mig? Tocarà la guitarra aquella noia? És la que va més vestida... Va, segur que és per jugar al Sing Star! El que em dóna mala espina és el tio vestit de mariner. O de què va? Quines pintes... això està ple de frikis, deu ser la pasta que els surt per les orelles que els fa tornar bojos. I quina calor... el que donaria per treure'm aquest uniforme i fotre'm a la piscina! Però per temperatura els de la caseta, collons! Que no veuen que es veu tot a través de les vidrieres?? O és que aquesta és la gràcia? Si aquells van en plan sadomaso! No puc més tu, aquí hi ha gent molt rara. Ja els estaria bé que vinguessin els encaputxats de la furgoneta! Foto el camp, aquí es queden. Ja buscaré feina en un Pans & Company!



La millor manera d'homenatjar els Relats Conjunts pels seus tres anys de vida, és, com no, amb un relat. Animeu-vos a participar. Moltes felicitats a aquest projecte tan fantàstic, i que no pari la festa!

33 comentaris:

  1. Penso igual que tu! Això està ple de gent molt, molt estranya... Hi veig com una barreja que no m’acaba de convèncer.

    Agafo la guitarra i marxo amb tu. Espera'm, si us plau!!

    A un Pans & Company vols anar? Demana feina a un Viena, home, que paguen millor i si "piques" alguna cosa de la cuina segur que és molt més bo!!

    ResponElimina
  2. Molt bo! Coincidim amb el punt de vista i amb alguna frase però són diferents el teu relat i el meu.

    ResponElimina
  3. Hi ha gent de tota mena, tens raó. Ara alguna noieta wapa també hi trobaràs...:)

    ResponElimina
  4. Hahaha, com diria Astèrix... estan bojos, aquest blocaires! (és que vinc de llegir el d'en pd40!!) ^^

    I que hi hagi relats per estona!

    ResponElimina
  5. quina fauna!!!! un bon zoològic aquesta festassa!!!

    i segur que a sobre no et paguen gaire millor que al pans (per no dir pitjor!)

    ResponElimina
  6. No, home, no, que has de fer contactes i relacionar-te amb la crème de la crème! I d'aquí a dos dies milionari! :-P Bon relat!

    ResponElimina
  7. Jo tampoc no m'hi acabava de trobar bé en aquesta festa...

    ResponElimina
  8. Que no pari!!!

    Això és diu un anàlisi exhastiu de tots els personatges... Com sempre, bon relat... És podria fer un llibre recopilatori dels 3 anys i treure'l per Sant Jordi!

    ResponElimina
  9. Jajajajaja! Realment sí que fa pinta de ser un antro de perversió al més pur estil "sin tetas no ha paraíso"... xDDDDD

    ResponElimina
  10. Hehehe bon relat!

    Rarets en debem ser, però hi ha gent que es fa estimar i tot. Què més podem demanar!
    Petons!

    ResponElimina
  11. La veritat és que m'agradaria investigar què volia expressar en Labanda quan va pintar aquest quadre! Hi ha gent molt i molt rara! :)

    ResponElimina
  12. Potser serà la meva primera intervenció als RC.... en tinc ganes, ja fa temps, però llegeixo el que feu, i jo em sento que no estaré a l'alçada, però vamos, que ho intentaré :)

    ResponElimina
  13. La rossa! La rossa sempre és la primera que llepa! No sé perquè, però això que has descrit em sona molt a secta!

    *Sànset*

    ResponElimina
  14. alguna vegada m'hi he trobat, que he anat a una festa, i només coneixia qui feia anys i algú més, la resta era d'una fauna i diversitat de tota mena. I era divertit, perquè feies això, imaginaves les historietes de cadascú i et feies preguntes com la del singstar jajaja.
    La millor manera de fer gala de Relats Conjunts, tens tota la raó. Jo encara no m'he animat, em sembla que ho deixo pels bons jeje. Un petonas!!!

    ResponElimina
  15. Es el que passa quant veus que tot es tant fàcil i tothom està fora de lloc, alguna cosa falla....mafiosos segur, però s'ho monten be

    ResponElimina
  16. El que s'ha de fer per guanyar-se les garrofes!

    ResponElimina
  17. Tu sempre col·labores en aquests temes, ets gat vell i en saps de narrar xiquet, ens hi hauríem d'apuntar sí.

    ResponElimina
  18. Doncs a mi el d'uniforme em fa pensar en el Corto Maltese.

    ResponElimina
  19. Un relat molt descriptiu i psicològic. Només et puc dir que chapeau!

    ResponElimina
  20. Què pots esperar d'una festa de blocaires? Si tots són gent rara ;)
    Apa, deixa la feina i apunta-t'hi, segur que seràs benvingut!

    ResponElimina
  21. i...quan cobres? :P a mes m'ha pikat la curiositat jo tb hi era a la fsta si em trobes potser em pots esplicar q estudies. ;)

    ResponElimina
  22. Molt bo, molt bo! M'ha encantat! Hi havia una mica de cada cosa!

    ResponElimina
  23. Quina colla que hi ha!

    Molt bon relat, XeXu!

    ;)

    ResponElimina
  24. haha... bona descripció del quadre! estic amb tu que el mariner fa por... ;)

    ResponElimina
  25. Ei, moltes gràcies a tots per comentar! La veritat és que en la meva festa no havia pensat que hi havia blogaires, simplement descrivia el que pensava un nano que treballava allà. Com que molts heu aprofitat el relat mateix per homenatjar els RC suposo que heu pensat que jo també descrivia blogaires, però no hi vaig pensar, sincerament.

    Llarga vida a Relats Conjunts!!!

    ResponElimina
  26. Què fa un noi com tu en una festa com aquesta? Ha, ha! Com un peix fora de l'aigua, quantes vegades ens sentim així!

    ResponElimina
  27. Gent de tota mena! espero que no vinguin els de la furgoneta i noi espero que estiguis millor al pans and company però no serà tan divertit com observar els friquis d'aquesta festa! Molt original!

    ResponElimina
  28. nen!!!!!!! deixa de queixar-te i porta'm una tovallola, que m'estic gelant!

    ResponElimina
  29. Vols dir que estaràs millor al pans, que aquest personal et donariem tema per un munt de posts

    ResponElimina
  30. És ben curiós com cadascun de nosaltres "ha vist una pel·licula diferent"..., tu hi has vist una colla de mafiosos i jo hi he volgut trobar als blocaires acabats de conèixer. Sí, és divertit jugar a aquests interpretacions plàstiques. A reveure...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.