diumenge, 29 de novembre de 2009

Premonicions

Més de sis hores de viatge donen per molt. En el trajecte cap a Edinburgh vam tenir temps de parlar de moltes coses, i prou interessants. Una d'elles eren els somnis premonitoris. La conversa va tenir moltes vessants, però hi ha un aspecte que voldria compartir aquí. Tots hem sentit parlar de gent que ha tingut somnis premonitoris, o ha sabut què havia de passar. És clar que hi ha històries difícils de creure, però algunes tenen molts visos de ser reals. Com explicar que es pugui somniar el que ha d'esdevenir si no creiem en que hi ha un destí marcat, un futur preestablert? Sembla una cosa del tot paranormal.

Jo, sense ser cap entès en temes referents a la ment, li dono una explicació perceptiva. El nostre cervell té una capacitat que no ens podem ni imaginar. D'aquesta capacitat fem servir un percentatge molt petit, i per ser que tots compartim els mateixos gens, hi ha persones amb habilitats mentals molt diferents. No processem tota la informació que rebem amb els sentits. Si així fos, pararíem bojos. Però això no vol dir que no ho percebem. Tot ens arriba i el cervell destria què és important en aquell moment. Penso que almenys algunes premonicions es poden basar en percepcions que hem emmagatzemat sense adonar-nos-en. Entenem i guardem que una cosa pot passar perquè hem rebut una informació, però no serà fins més tard, quan se'ns manifesta aquesta informació, que no sabrem del cert que allò passarà, i per tant, predir el futur, però sempre proper.

No sé si m'explico, però intento buscar una explicació a coses que no en tenen, coses que es consideren sobrenaturals. Potser peco de creure que la ciència pot explicar-ho tot, però és que això és el que penso. Hi haurà persones que tindran més desenvolupades aquestes capacitats perceptives i de processament d'informació, com hi ha gent que endevina les cançons amb dues notes o que pot recordar grans quantitats d'informació. Ja ho diuen que no arribarem mai a entendre el cervell humà, que s'escapa a les nostres capacitats. Però a mi tots aquests temes m'apassionen. Es nota, oi? 

33 comentaris:

  1. parles de somnis un dia en què volia fer un post sobre els somnis. Al final no l'he fet.
    No n'he tingut mai de premonitoris. Vaja, que jo sàpiga, perquè recordo molt poques vegades el que he somiat.
    I el d'avui, del que en recordo un fragment ttalment vívid és impossible que sigui d'aquests.

    Tot té una explicació, tot potser que no la sapiguem mai, però de ser-hi hi és, diga'm racional ;)

    bona nit ;*)

    ResponElimina
  2. La meva explicació... Una persona somia cent coses, noranta-nou no li passen i una sí... Pura casualitat.
    El que passa és que els altres noranta-nou dies no pensa “ostres, he tingut un somni no premonitori”, però quan resulta que el que ha somiat li passa, doncs ho recorda “caram, això jo ho vaig somiar!” i pensa que va ser una premonició. Però en realitat només és atzar.

    Bé, admeto que era per portar la contrària ;-)

    Sincerament, l’opinió que dones és molt probablement certa. Petites percepcions que el cervell rep de forma inconscient i queden allí. Quan aquestes percepcions són suficients per formar una història podria ser que la somiéssim (Que ens apujaran el sou, que ens barallarem amb uns veïns, que començarem una nova relació amorosa, que perdrem la feina... el que sigui) i que després, veritablement, és fes realitat.

    Jo també trobo el tema molt interessant. Perquè jo (i ara és de veritat, eh?) sóc molt intuïtiva i crec que el mecanisme pot ser semblant.

    Aniré llegint totes les opinions perquè el tema promet! :-))

    ResponElimina
  3. a mi tb m'apasionen pro no sempre (molt sovint xo no sempre) els hi busco un sentit. Basicament pq potser no coneixer la respos, el mes probables i son conjetures a vegades sns gaire fundament. Jo, però, tambe penso q el cervell dona per molt, x aixo m'hi ddiko, i no es nomes en aksts casos q penso en com seria si fessim servir nomes un 1% mes dl q es habitual.

    ResponElimina
  4. i no podria ser que fos casualitat i adaptéssim el fet ocorregut a la cosa somiada. Tenint en compte tot el que passa i tot el que somiem tard o d'hora algun dia o altre pot ser que alguna cosa coincideixi.

    ResponElimina
  5. Ai, jo no en tinc d'aquests somnis (i en part me n'alegro :-D), però sí que estic d'acord amb el que dius; no hi veig cap fenomen sobrenatural, en això.

    ResponElimina
  6. És un tema interessant, sí, tens raó.

    De totes maneres, com el que s'acosta més a un somni premonitori que he tingut va ser quan vai somniar que treballava (i al cap d'unes hores es va complir!!!), no m'hi capfico massa.

    Ara, voldria creure que els somnis premonitoris no existeixen, perquè, en el cas que fossin "reals" voldria dir que existeix alguna cosa similar al "destí" i que, en conseqüència, ja podem fer el que vulguem que no disposarem mai de "libre albedrío".

    Així, com ha dit l'Assumpta i en Jordi, jo atribuiria més el somni premonitori a l'atzar, a la casualitat i a la voluntat de cadascú de trobar paral·lelismes.

    *Sànset*

    ResponElimina
  7. Sempre m'ha agradat pensar que el motiu pel qual la ciència no ha pogut descobrir segons quines coses és senzillament que la humanitat encara no està preparada per a saber-les.

    ResponElimina
  8. jo no crec que hi hagi cap destí marcat, som fruit de l'atzar evolutiu i l'atzar controla les nostres vides. Però en això de les diferents sensibilitats et dono la raó, hi ha persones que "llegeixen" a les altres entre línies, sense ni adonar-se'n, si allò que han percebut és prou angoixant, sobretot la malaltia o la mort, és probable que ho somniïn. Normalment solen espantar-se molt i t'asseguro que no voldrien tenir aquesta "capacitat" tan desenvolupada :)

    ResponElimina
  9. Doncs la veritat, no sé ben bé què dir-te. Aquestes coses de les premonicions sempre m'han fet una mica de cosa, més que res perquè la gent que diu que en té mai són per coses positives, sinó per fets negatius. Mai ningú ha tingut la premonició que li tocaria la loteria de nadal, llavors diuen que són somnis, que potser es compleixen o no.

    Potser si que tens raó, que hi ha parts del nostre cervell que la gent pot tenir més o menys desenvolupat, és un raonament coherent.

    Però també hi ha un raonament que diu que tots somiem, i no tots recordem la mateixa quantitat de somnis. Jo gairebé mai els recordo i m'agradaria recordar-los; bé, m'agradaria només recordar els bons i no pas els dolents i que es complissín en forma de premonicions. Potser aquestes persones que tenen premonicions només és que recorden molt el que somien, i esclar amb la gran tendència de ser negatius, doncs es queden amb aquells no gaire agradables.

    ps, ni se t'acudeixi tenir premonicions amb la meva cama esquerra, pobreta ella.

    ResponElimina
  10. Crec que les fenomens ens els montem nosaltres mateixos, amb les casualitats i una mica de percepció que sempre tenim del que passarà.
    Ara m'hi posaré per veure si tinc una premonició de la grossa de nadal....a veure

    ResponElimina
  11. No hi crec però hi ha una cosa que sí vaig tenir la sensació de què passaria i va passar al cap d'un any però no vaig reconèixer la sensació fins que no va passar. I sempre penso que són imaginacions meues.

    ResponElimina
  12. aquí no hi entren els déjà-vies? (dejabús o com s'escrigui). Jo no sé si hem de creure amb la casualitat, però hi ha qui diu que si passen les coses és perquè han de passar. Però no deixa de ser curiós, és ben cert, i també és un tema prou apassionant, amb això estic amb tu. Petonets!!

    ResponElimina
  13. Jo trobo que ho expliques molt bé i que tot el que dius és cert. Que això passa segur: que el cervell a nivell inconscient percep i detecta coses i que les relaciona molt millor que la nostra part conscient. Aleshores treu unes determinades conclusions, a vegades encertades i a vegades no. I aquí hi afegiria la interpretació de l'Assumpta. Si l'encertem ens crida l'atenció i si no l'encertem, no! Suposo que depen de molts factors el fet que l'encertem o no: de la quantitat de dades recollides, de l'importància d'aquestes, i també de l'atzar, evidentment

    I la intuïció també té un mecanisme semblant, com diu l'Assumpta. Sí senyora, tens raó!

    ResponElimina
  14. Més que premonicions crec que es tracta de percepcions com molt bé dius, sensacions que la cosa anirà bé i no.
    Ara... crec que val més no capficar-s'hi massa i anar fent...

    ResponElimina
  15. Amb els fenòmens paranormals no hi crec, per tant m'apunto a la teva teoria. El cervell és sabi!

    ResponElimina
  16. Sí sí, es nota... jaja. Encara que crec que això de que només utilitzem una xicoteta part del nostre cervell és una llegenda urbana. Se li atribuïa a un científic famós del qual no recorde el nom, però crec recordar que en una entrevistat, Eduard Punset ho desmentia.

    ResponElimina
  17. Caram quines converses més interessants que teniu. No vàreu agafar por, brrrrr, és que tots aquests temes fan com una mica de iuiu :P
    Però el teu raonament té molta lògica, si realment passa a algunes persones, segur que ha de tenir alguna explicació així. Que complicada que és la ment, oi?

    ResponElimina
  18. Crec que ho has explicat força bé. Podria dir que somnis premonitoris, com a tals, no n'he tingut mai.

    El cervell, com no, és savi i les dades les diposita en diferents contenidors. Nosaltres desprès, en funció d'uns fets anem a l'arxivador i localitzem la informació. El fet de com la volguen interpretar, evidentment és cosa nostra.

    Altres tipus de percepcions i intuicions, són per mi el pa de cada dia.

    Un tema força interessant, sí!
    =)

    ResponElimina
  19. D'això també se'n pot dir Déja Vù, Xexu? O ho tinc mal entès?

    Salut!

    ResponElimina
  20. I com t'expliques les premonicions de l'Allison Dubois?^-^jejeje

    Allison Dubois: http://www.youtube.com/watch?v=-MUXXimJjdY&feature=fvw
    (veure'l fins el final)

    ResponElimina
  21. sí es nota!
    jo no intento buscar explicacions científiques, m'agrada més la imaginació

    ResponElimina
  22. Moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris i les vostres aportacions. El tema és molt apassionant, però el cervell és un gran desconegut encara. Ens falta molt per aprendre, i qui sap si aquestes coses tindran una explicació creïble en un futur. No ho sé, no ho he somniat!!

    Elur, per què no has fet finalment el post, què ens amagues? Dius que no era premonitori el teu somni, i crec que ho dius perquè el que has vist era del tot improbable. Però qui sap, no? Jo també penso que tot ha de tenir una explicació, però no té per què ser la que jo he donat avui.

    Assumpta, sigui per portar la contrària o no, la teva explicació no està tampoc mancada de sentit. Això passa també en altres coses també, com els horòscops. Sempre ens fixem en els encerts i no en quan no encerten ni una.
    No sé si el que dic jo té una base, però penso que pot anar per aquí. El cervell és molt complicat, i si tu has desenvolupat una bona intuïció, potser et mancaran altres capacitats, com la del càlcul, hehehe. Sembla com si cadascú tingués capacitats especials que li predominen. Potser hi ha gent que té molt desenvolupada la capacitat d’integrar observacions amb possibles esdeveniments, i així predir una mica què pot passar.

    Déjà, he de reconèixer que m’ha costat una mica entendre el teu comentari. Et dediques a estudiar el cervell? Psicòloga? Neurocirurgiana? Mentalista? No crec que mai arribem a conèixer totes les capacitats que té el nostre cervell.

    Jordi Casanovas, és una altra explicació vista des de l’altre cantó. És possible perquè els somnis són confusos i no volen dir el que sembla que volen dir. Són coses del subconscient. Però no estic parlant de que somniïs molts cops una cosa i que algun dia acaba passant. Parlo de somnis que mostren amb claredat el que ha de passar.

    P-CFA…, no et creguis, jo estic prou content de no tenir-ne, i de no veure esperits ni coses d’aquestes. Que s’ho mengi un altre, tu!

    Sànset, justament el que intentava era desvincular els somnis premonitoris del destí, perquè per mi parlar de destí és parlar d’una altra sèrie de coses més enllà, si vols en podem parlar algun dia. Busco una explicació plausible a alguns fets que es consideren paranormals, potser per perdre’ls una mica la por. També és cert que sovint busquem paral•lelismes a tot arreu, però això ho reservo més pels horòscops, al post em mreferia a somnis premonitoris de veritat, de veure amb claredat el que ha de passar, i que després passi. Hi ha gent que en té, no només a la tele. I m’agradaria saber per què, trobar una explicació més enllà d’explicacions esotèriques.

    Núr, no estarem mai preparats per saber-ho si no ens ho plantegem i ho estudiem. La ciència arriba molt més enllà del que pensem. I espera’t.

    Clídice, jo tampoc crec en un destí marcat, per això intento desvincular el fet de somniar una cosa que acaba passant, d’endevinar el futur. M’agrada l’explicació que fas, seria una cosa purament perceptiva, hi ha gent que és capaç de percebre coses que els altres no podem. Però aquest do també el regalo, en aquest cas prefereixo ser cec, sord i mut.

    Rits, molt ben vist això de que els somnis premonitoris solen ser per coses dolentes. Encara que en pensar això podem estar una mica influenciats per la tele. Però és cert, ningú es creu que li passarà una cosa bona, però si és dolenta, passa segur. M’agrada com ho ha definit la Clídice, és possible que hi hagi gent que té la capacitat de percebre coses que els altres no, per exemple, una malaltia o un malestar que vulgui dir alguna cosa. No se n’adonaran al moment, però potser després se’ls apareixerà en forma de somni. És una explicació, com també ho és la teva. Jo gairebé mai recordo els somnis, però mira, si han de ser premonitoris, millor així, encara dormiré menys! Ah, de la teva cama predic que estarà aviat sana i estàlvia com la seva companya.

    ResponElimina
  23. Garbi24, si aconsegueixes saber la grossa de nadal, sigui pel mètode que sigui, espero que ho compartiràs amb nosaltres!

    Kweilan, en principi no es tractaria del mateix cas del que jo parlava, que em referia a prediccions a curt termini, coses que es somnia que van a passar, i passen. Una cosa a tan llarg termini potser sí que és fruit de la casualitat, o per haver-la estat buscant.

    Instints, de fet, tot aquest tema i altres el vam desenvolupar a partir d’un programa de ràdio que parlava dels déjà vu. Podria ser un cas, una petita predicció del que va a passar immediatament, i que de vegades són molt intensos. Però jo em crec la teoria de que responen a errades en l’emmagatzemament de records, guardem una cosa com si fos memòria de llarg termini, i per tant, per nosaltres és com si ens vingués el record, no com si ho estiguéssim vivint en aquell moment.

    Carme, hi ha gent que sembla tenir molta intuïció, crec que és una bona capacitat, però que relacionaria totalment amb la percepció i amb l’experiència viscuda, és a dir, capacitat de relacionar el que percebem amb coses similars que ja hem viscut. En canvi, tenir un somni premonitori, o que de sobte una idea se’ns faci del tot clara a la ment quan ni ho pensàvem, em resulta una cosa més complicada d’explicar. Probablement hi ha molt del que deia al post, però de vegades se senten uns casos que realment s’escapen fins i tot a aquesta explicació tan científica que m’he tret de la màniga.

    Myself, però no trobes interessant buscar explicació a coses que aparentment s’escapen de la comprensió?

    Jordi, el cervell amaga encara molts secrets que a mi m’agradaria conèixer.

    Nimue, i per què no m’ho expliques?

    Toni, jo no tinc massa estima a Eduard Punset des que en vaig llegir un llibre, em va semblar un xarlatà. Seguiré pensant que no fem servir tot el potencial del nostre cervell, encara que potser sigui més del que es pesava en un principi.

    Nits, no et creguis, a mi em donen molt mal rotllo totes aquestes coses, potser per això intento trobar-los una explicació. Aquesta que és donat n’és una, però potser només val per casos concrets, i per altres no ho pot explicar.

    - assumpta -, el processament de la informació que fa el cervell és molt complicada. Si ja em resulta difícil d’entendre com som capaços de generar records permanents, les errades o les peculiaritats que pugui tenir el sistema ja ni t’explico. La ment és molt complicada.

    Jordi, ara no sé si és el primer cop que passes per aquí o ja fa temps que deixes petja, com que hi ha un altre Jordi que comenta, el de la Banyera, sempre he interpretat que era ell qui deixava els comentaris, i potser tu ja n’havies deixat. En qualsevol cas, sigues benvingut al Bona nit. Com ja he dit per aquí, tota la conversa que vam tenir amb els amics derivava d’un programa de ràdio que parlava dels Déjà vu, que sembla ser que són més complicats del que sembla. Alguna cosa hi tenen a veure, però per ells també hi ha altres explicacions i jo em crec la que diu que és una errada en la manera d’emmagatzemar la informació rebuda, ho fem directament com a record en comptes de com una cosa que estem vivint en aquell moment.

    Judith, no em cal mirar el vídeo per saber de què parles, perquè aquesta també va sortir a la conversa, i la sèrie Medium me la recomanen els meus amics de fa temps, però encara no m’hi he posat. D’això es tractava, de premonicions d’aquest tipus. Però allò és una sèrie, i a la realitat no sé si són ben bé així.

    Deric, jo sóc més perepunyetes amb aquestes coses.

    ResponElimina
  24. Xexu, sí que vaig fer el post, és el d'ahir '[in]somnis' :)

    totalment impossible que passi.

    ResponElimina
  25. Jajajaja la capacitat matemàtica no és que no s'hagi desenvolupat, és que crec que no l'he tingut mai (a vegades noto com un buit cerebral... crec que havia d'anar allí. Miro d'omplir-lo intuïtivament jeje)

    ResponElimina
  26. T'entenc perfectament, i coincideixo amb tu amb això de què el cervell destria a cada moment el més important... la resta l'emmagatzema al rebost de l'insconscient on va fent madurar el coneixement i acaba per lligar fets que en un principi no tenen res a veure.

    Potser els somnis premonitoris són la maniffestació que el nostre cervell ha trobat la solució a un problema, que ha pres una determinació davant d'alguna dificultat... i simplement ens ho està fent saber.. per tal d'actuar quan ens despertem.

    Sigui com sigui, jo quedo flipat quan m'adono que coses que ja nonomés somnisades, sinó pensades, acaben esdevenint-se. :0

    ResponElimina
  27. Rei, jo n'he tingut uns quants i s'han acomplert fil per randa...el més horrible, el dia que vaig somiar que l'endemà venia l'inspector i...va venir, t'jo juro!

    ResponElimina
  28. Sempre ens passa això i sí, utilitzem només una part del nostre cervell que de vegades no sabem com més utilitzar-lo.

    ResponElimina
  29. Elur, prou que ho sé que el vas fer, i per impossible que sigui, no deixa de ser un escrit increïble.

    Assumpta, a veure si t'haurem de regalar el 'brain training perquè practiquis...

    Met, si fóssim conscients de tot el que percebem en cada moment, em sembla que viuríem en un constant atac d'epilèpsia.
    La teva explicació està força bé. Després d'un treball d'integració el cervell ens mostra les conclusions a les que ha arribat, els descobriments que ha fet. Pot ser, serà que tenim al nostre abast moltes dades interessants per saber el que ha de passar.

    Zel, no dubto que és veritat, i no és el primer cop que parles d'això. Però això no invalida el que dic al post, els teus somnis poden ser perquè tens una gran capacitat de percepció, per sobre dels altres, i petits detalls de l'ambient et fan adonar de coses que els altres no veuen, i ni tu mateixa te n'adones, fins que amb un somni se't revel·la tota la informació que has obtingut, ben integradeta, i et mostra què passarà. Això de l'inspector en podria ser un cas claríssim.

    Cesc, potser el nostre cervell no està preparat per treballar a massa potència.

    ResponElimina
  30. psicologa, i efectivament mai coneixerem tots els misteris dl cervell. (i es la gracia)

    ResponElimina
  31. Jo no puc dir que hagi tingut somnis premonitoris, però tinc tendència a somiar coses ben reals, que poden passar, i d'aquelles que en un moment donat t'has de parar a pensar detingudament si ho has somiat o ha passat, i no t'enganyo si et dic que de vegades hi ha petites coses que no puc acabar de saber si han passat o no. Recordo gairebé cada dia els meus somnis i intento explicar-los per seguir-los recordant. El món dels somnis m'encanta, tot i que no en sé res, però s'han escrit tantes bojeries que segons com més val treure'n la teva propia teoria o explicació.

    De vegades he somiat amb una persona que no venia al cas, que no la veia de feia mesos, i al cap d'un dia d'haver-hi somiat me l'he trobat pel carrer (això em va passar ahir). Una nit vaig somiar que em passava una cosa, i al dia següent aquella cosa li va passar a sànset, en un context diferent, però no era una cosa comú com rentar-se les dents.

    Així que de vegades em fan molta por els meus malsons!

    Utnoa

    ResponElimina
  32. Deus ser un fan d'en Punset oi? m'encanta aquest home, a vegades se li'n va una mica, però diu coses molt interessants.

    M'ha costat entendre't, m'he hagut de llegir el comentari 5 vegades, aix!! Sí, també podria ser. Merci i petonets!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.