dimecres, 25 de novembre de 2009

Marea



Als afores d'Edinburgh hi ha un poblet  que s'anomena Cramond. Aquesta escapada és una de les que ens vam deixar pendents quan vam visitar aquesta ciutat a l'agost. Aquest cop no ens ho vam perdre. Des de la vora del mar es veu allà al mig un illot pelat amb escàs interès aparent. Però amb la marea baixa, una passarel·la cimentada et permet arribar-hi caminant al llarg d'un quilòmetre i mig. Ja allà tens unes molt bones vistes de la costa, però és impossible no pensar què passarà si torna a pujar la marea i no et dóna temps de desfer el camí. No vam voler comprovar-ho. Hores després i ja en foscor, vam poder veure com dels pilars piramidals de la passarel·la ja només se'n veia la punta de dalt i que l'Illa de Cramond no era més que una taca al mig d'aquell entrant de mar.

32 comentaris:

  1. Què xulo!!!! Jo sempre he volgut anar a Escòcia...

    ResponElimina
  2. millor no provar-ho, no... no fos cas que l'illa sigui parenta de la de LOST.

    Si que puja la marea, no? els pilars semblen molt alts!

    ResponElimina
  3. M'agrada molt aquesta foto!
    Quin neguit visitar aquesta illa... em sembla que em passaria l'estona dient 'anem?... anem?... què encara no marxem??' jejeje
    Una abraçada, turista!

    ResponElimina
  4. brrrrr quina angoixa em faria a mi, amb tota aquella pila d'aigua esperant "a fora" :P

    ResponElimina
  5. Des de les teues fotos de l'estiu passat, és un viatge que tinc pendent. La d'avui és xulíssima.

    ResponElimina
  6. Bona foto! Abans de llegir el text, i sense saber on era, ja m'he imaginat que tindria a veure amb Escòcia.

    ResponElimina
  7. Jo també tinc ganes d'anar-hi!

    A Escòcia... i a l'illa també!

    ResponElimina
  8. Ostres!

    Doncs, jo em posaria nerviós només de pensar que se’m poden acabar menjant els “bonitos del norte”!

    Ara bé, sembla que va valer la pena!

    *Sànset*

    ResponElimina
  9. Millor portaar-se un entrepà. alguna cosa calenta, una manta i una ampolla de wiskhy per si decàs...

    ResponElimina
  10. Quina gràcia aquestes coses que apareixen i desapareixen... En aquest cas per la marea! :D Com alguns que ja han comentat, jo també em passaria el temps a l'illa molt nerviosa, patint per marxar abans no pugi l'aigua! :S

    ResponElimina
  11. Oh! Quina passada! Bestial, l'efecte de les marees.
    Jo vaig estar a Escòcia fa... 10 anys!! Va nevar en plena Setmana Santa. Uns paisatges fantàstics... però blancs. Ho he de repetir! (sense neu, a ser possible)

    ResponElimina
  12. Prenc nota per quan torni a Edinburgh per tercer cop :)

    ResponElimina
  13. Uix, quina por! Millor no provar-ho! Vau fer bé!

    ResponElimina
  14. La marea és una cosa que sempre m'ha cridat l'atenció. Al Mont Saint Michel a Bretanya el terreny és tant pla que diuen que la marea puja a la velocitat del trot i al pàrquing quan et donen el ticket hi ha l'hora en que s'ha de retirar el cotxe.

    ResponElimina
  15. uau, ha de ser preciós no? Has tirat fotos? Tinc ganes d'anar-hi!! Passa-t'ho bé!!

    ResponElimina
  16. Sembla realment interessant, però no he pogut evitar que un calfred em recorregués l'espinada... Ben tornat. Un petó.

    ResponElimina
  17. Doncs jo quant ho vaig anar m'ho vaig perdre , m'ho apunto per si hi torno, es interessant

    ResponElimina
  18. Un quilòmetre i mig! Buf! Més val no entretenir-se molt, per si de cas, jejeje!

    ResponElimina
  19. quina enveja, per escòcia... no hi estat mai però en tinc unes ganes!!! :P

    ResponElimina
  20. Semblen guerrers formant una muralla.I per què serveixen?
    Una foto molt bonica.

    ResponElimina
  21. Sembla ser (pel què veig a la foto) que us feia sol i això ja és un gran què per aquelles contrades. M'alegra que disfrutessis i t'ho passessis bé i sembla que el teu amic li va fer molta gràcia.
    Una sorpresa que va valer molt la pena! :)

    ResponElimina
  22. Guau! Què xulada això, no? Molt curiós, gràcies a la marea... :D

    ResponElimina
  23. Que bonic... però quina por! Fas venir ganes de visitar Escòcia...

    ResponElimina
  24. Coi que txulo! A la meva "trotamundos" quan vaig visitar Edimburg això o no apareixia o no ho vaig saber veure. Tocarà, llavors, :) repetir viatjet que ja en tinc ganes.

    ResponElimina
  25. Ei, moltíssimes gràcies pels vostres comentaris. No ho vaig dir, però el dia que vaig fer aquesta foto va ser genial. De fet, tots ho van ser, però aquest el recordo amb força estimació, i a l’Illa de Cramond, un illot que no té res de res, vam estar molt bé i molt units. Segur que no serà el darrer cop que visitaré Escòcia.

    Mireia, a què esperes? T’ho recomano.

    Rits, algun comentari sobre Lost es va deixar anar, però l’illa aquesta no estava tan farcida de coses i gent com la de la sèrie. La marea em fascina, fins i tot el nom m’agrada, i déu n’hi do com varia amb poc temps.

    Cesc, digne de veure.

    Gràcies Elur. Però no n’hi havia per tant. Per estar segurs vam consultar quan era el punt mínim de la marea, i hi vam anar llavors. Com que l’illa no té massa cosa no hi havia perill de que ens entretinguéssim massa i ens enxampés l’aigua.

    Clídice, l’aigua era allà fora, però si saps quan ha de pujar i baixar hi vas més segur, i nosaltres ho vam consultar.

    Kweilan, no descartis que n’hi hagi més, tant de fotos com de visites a aquell país. Per tant, a veure si aconsegueixes anar-hi abans que jo hi torni. Vinga, anima’t.

    Estrip, si muntes una escapada em sembla que per aquí se t’apuntaran algunes persones, encara podeu anar-hi en grup.

    P-CFA…, que espavilat… que no sigui perquè vaig dir que era allà i quan tornava, hehehe.

    Carme, organitza-ho amb la Mireia, la Kweilan i l’Estrip.

    Sànset, els bonitos del norte no sé, però només de pensar en passar la nit allà m’agafen tots els mals. Moriries de fred abans no se’t mengés alguna bestiola.

    Carquinyoli, però de què serveix tot això si allà no hi havia wi-fi…?

    Núr, tampoc cal patir, només mirar quan és que la marea està més baixa, i no passar-se hores allà. Hi ha temps de sobres.

    Els de l’Otis, Escòcia està molt bé, els paisatges més al nord d’Edinburgh (molt més al nord) són espectaculars. Però pensa que si no neva, plou igualment, així que…

    Assumpta, cada vegada ho penso més.

    Rita, gràcies, a mi em va agradar la imatge.

    Xitus, si no t’espaviles t’acabaré guanyant. És el segon cop que hi vaig en tres mesos, i la cosa no té pinta d’acabar-se aquí.

    Jordi, i tant si ho vam provar! I valia la pena, va estar molt bé.

    Jordi Casanovas, a mi també em fascinen aquests fenòmens. Sempre que n’he tingut l’oportunitat l’he observat amb gran delit.

    Instints, n’he fet unes quantes, però menys que la darrera vegada que hi vaig anar. Alguna se’n salva, com la que he penjat, que m’agrada força.

    Fada, un calfred dolent? No dona, si era ben maco i si vas i vens quan toca no s’ha de patir per res.

    Garbi24, tampoc no et cal, que segur que en molts dels viatges que has fet has vist coses molt més interessants i espectaculars que aquesta.

    Ego Vigil, amb la marea pujant, és millor fer via.

    Ma-Poc, ja en sou uns quants per aquí, munteu un viatge preparat d’aquells!

    Judith, la veritat és que no ho sé. Impressiona molt veure tota la filera, però la seva utilitat real no te la sabria dir. Acabo de pensar que pot ser per posar una mena de senyal perquè no hi passin barques, ja que amb la marea alta la passarel•la no es veu i podrien embarrancar.

    Nits, és curiós, feia solet a l’anada, però un cop a l’illa es va tapar molt i va començar a fer molt fred. A més, el sol per aquelles latituds no acaba de pujar massa a aquestes alçades de l’any. Tot el viatge va anar molt bé, i la sorpresa va sortir perfecte. No ho oblidarem.

    Toni, sí que era curiós. Els nostres amics ens ho van recomanar, i la veritat és que ens va agradar fer-ho.

    Myself, és que t’ho recomano!

    Òscar, és una bona excusa per fer-ho, no? Ja saps què et toca.

    ResponElimina
  26. La meva profe d’anglès (a més de profe és ja una bona amiga, doncs fa moltíssims anys que ens coneixem) és escocesa.

    Ella explica un acudit que no recordo massa bé com va, però ve a dir que quan Déu va crear el món, va anar repartint coses maques per tot arreu, però quan va fer Escòcia n’hi va posar més que a cap altre lloc. En veure-ho, un àngel li va dir:
    - Però Senyor, no us sembla que us heu passat? Heu vist quines muntanyes, quines valls, quins llacs, quins cels, quins colors més macos? Potser els hi heu donat massa.
    I Déu va respondre:
    - Ja ho sé, ja , però... és que... pobres, que has vist quins veïns els hi ha tocat?


    Ara que hi penso... jejeje... aquest acudit el podríem explicar també amb els catalans que també tenim uns veïns queeeee... :-D

    ResponElimina
  27. Quina gràcia l'acudit, Assumpta! El dilluns l'explicaré a la feina, jejej

    Sobre els pilons sabem que funcionaven com a defensa contra submarins a la segona guerra mundial (o això és el que diuen..)

    Escòcia, com bé diu el Xexu, és meravellosa i recomano 100% la visita!
    raquel

    ResponElimina
  28. Ei, Raquel, espero que tinguis força èxit explicant l'acudit jejeje

    Jo millor que els expliqui així, per escrit, perquè sóc dolentíssima quan els dic... La gent riu més quan parlo seriosament que quan n'explico un :-)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.