divendres, 16 d’octubre de 2009

Relats conjunts, Mundos paralelos


Quan li van dir que en aquest món hi havia infinits universos paral·lels, no s'imaginava que la cosa anava així. Ara hauria d'anar arrencant capes fins a trobar el que més li convenia. En portava ja unes quantes de tretes sense que cap la convencés. Començava a pensar que era massa exigent.



Aquesta és la darrera proposta de RC. Animeu-vos a participar. I si escric una mica més, la referència serà més llarga que el 'relat'!

39 comentaris:

  1. Curt i contundent, Xexu, em sembla que a tots ens passaria si poguéssim triar, cap món, ni cap univers ens semblaria prou bé! Deu ser que tots som prou exigents.

    ResponSuprimeix
  2. Ara he anat a parar al RC.... no en coneixia el bloc, i em sembla una idea super original, us havia anat llegint, i encara no sabia de què anava el tema.... em guardo l'enllaç, tot i que l'escriptura no s'em dona massa bé :) Bona nit i tapa't!!

    ResponSuprimeix
  3. Sí!!! Trobo que està molt ben buscat perquè sí que ens passaria això... a cada univers li trobariem algun defecte i aniríem buscant i buscant... Molt bó! :-)

    Cris! Anima't i participa! És una d'aquestes coses bones que té la catosfera ;-))

    ResponSuprimeix
  4. el món te masses disfresses i la immensa majoria no ens agraden. això no és excès d'exigència, és inconformisme.

    bon cap de setmana xexu!!!

    ResponSuprimeix
  5. uis,, Assumpta, reina, que això són paraules "mayores".... de debó, que escriure tan de bo s'em donés bé, però mira, ara ve un cap de setmana apàtic i "tardorenc" i.... ;) un petó nena

    ResponSuprimeix
  6. Sí que són infinits, sí, i tant. N'hi ha tants, d'universos paral·lels, com persones, com interpretacions de les persones, com somnis i malsons de les persones... Ja pot anar arrencant capes, ja, però que s'ho prengui amb calma si pretén trobat l'univers... únic? (no existeix).

    Bon cap de setmana, XeXu i tots!

    ResponSuprimeix
  7. Molt bo!! Si tot fos tant fàcil com anar traient capes...

    ResponSuprimeix
  8. més que exigent, potser esperar trobar algún món on encaixar i quan aquest arribi, saber-lo veure. Això no crec que sigui ser exigent, simplement saber el que es vol (de vegades conscientment sense saber-ho, però en el fons de l'ànima si que se sap perfectament el món on es vol estar)

    ResponSuprimeix
  9. No es pot ser tant exigent.....potser millor gaudir de una capa sabent que encara te'n queden moltes per descobrir....

    ResponSuprimeix
  10. No n'hi ha cap de perfecte, per desgràcia. Simplement, un de "més adecuat"

    ResponSuprimeix
  11. Al pot petit hi ha la bona confitura, home! A més, és difícil dir massa coses en tan poc text però... l'has clavat. A mi m'ha agradat.

    Segurament el problema és ser massa exigent, o no saber ben bé què es busca. I si en descartes un pensant que no era gaire bo i al final resulta que la resta encara són pitjor, ja no es pot tornar enrere i... malaguanyat!

    ResponSuprimeix
  12. n'hi ha que estan ben enganxades tu... quina feinada!

    i si en treu una mica d'aquí i una mica d'allà i es va quedant amb el que més li agrada de cada capa? és lícit no fer-se el món un xic a mida?

    m'agrada! ;*)

    ResponSuprimeix
  13. Molt bo, XeXu...curt però dient moltes coses. Respecte als universos diferents que busquem, potser ens hauríem d'aconformar amb el camí més que amb la trobada en si.

    ResponSuprimeix
  14. o sigui... jo volia dir, i ja sé que ho has entès però per si de cas...
    és lícit, no?, fer-se el món un xic a mida?

    :)

    ResponSuprimeix
  15. Breu però ben escrit...lo breve si bueno dos veces bueno... potser podries haver-ho allargat explicant com eren els mons que anava descobrint... però així ens els podem imaginar..Bo!

    ResponSuprimeix
  16. Molt SciFi, m'ha agradat.La idea del món a mida de l'Elur , també.

    ResponSuprimeix
  17. M'ha encantat la visió d'anar arrencant capes i és molt humà pensar que potser la següent serà millor. Sort que hi ha infinits móns paral·lels, que sinó... ;-D
    Bon relat!

    ResponSuprimeix
  18. I jo em preguntaria... n'acabarà trobant cap?

    ResponSuprimeix
  19. talment com els blocs. Mons paral·lels!

    ResponSuprimeix
  20. Quanta filosofia quàntica! M'agradava participar però cada dia tinc menys temps i més mal de cap!

    ResponSuprimeix
  21. Potser era massa exigent o potser simplement no es volia conformar amb el què tenia.
    Pot parar i viure en un món que no li agrada o pot seguir traient capes fins que se senti a gust i mentres anar pensant què és el què no li agrada i el què li agrada i anar a per això amb tota la seva força.

    ResponSuprimeix
  22. a mi m'agradaria poder treure algunes capes per veure què hi ha sota i decidir el millor univers per a la meva vida

    ResponSuprimeix
  23. El perfeccionisme la durà a la desesperació!!!!!

    Utnoa

    ResponSuprimeix
  24. I sovint ens quedem al primer per por de de treure-li la pell.

    ResponSuprimeix
  25. Genial, de debò. Bé, però al final la trobaria, oi? N'estic convençut. I l'exigència deixaria pas a un anar fent més plàcid.

    ResponSuprimeix
  26. Hi ha mil mons possibles però segurament cap perfecte. Costa acceptar-se i acceptar el que ens envolta. No sempre podem canviar o triar però s'ha de seguir lluitant, tirar endavant fins a trobar un món que s'ajusti més al que nosaltres necessitem :)

    ResponSuprimeix
  27. Lo millor ha de ser viure pensant que només n'hi ha una, però a mig començar i que de nosaltres depèn de millorar-la i inriquir-la perquè ens hi sentim a gust.

    Ras i curt. Però deixes clara la idea a partir de la qual construïr un munt de relats!

    ResponSuprimeix
  28. Moltíssimes gràcies a totes i tots els que heu passat i heu deixat el vostre comentari. Veig que s'ha entès més com una reflexió que com un relat, però ja era això, en veure el quadre no em va inspirar massa, la veritat. Els vostres comentaris han estat molt interessants, però com solc fer en els relats, no els contestaré un per un. Gràcies de nou, i a veure si la propera vegada em surt alguna cosa més decent.

    ResponSuprimeix
  29. Jejeje... dius" "Veig que s'ha entès més com una reflexió que com un relat, però ja era això"...

    Doncs... no és aquí el C@ts al Blog reflexiu? ;-))

    ResponSuprimeix
  30. Exigeeent? Nooo...
    Gens ni mica, hi hi...

    ResponSuprimeix
  31. Ben trobada aquesta teoria de les capes, tot de móns paral·lels enganxats un al costat de l'altre. Per què allargar-ho si curt ja està bé?

    ResponSuprimeix
  32. Més que exigent... és que mai hi haurà un món perfecte! Ens hem d'oblidar de rascar i esperar, i canviar nosaltres mateixos les coses! Molt bon relat, curt i amb molt de rerefons!

    ResponSuprimeix
  33. I la por d'imaginar que després de cansar les esperances buscant nous móns, el que més li plagués ja restés esmicolat a terra, mesclant-se amb milions de trossets de móns mediocres!?

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.