dimarts, 13 d’octubre de 2009

GR92

Aquest cap de setmana llarg va ser molt estrany per moltes raons, algunes d'elles també virtuals. No he parat quiet. Però voldria destacar una activitat que per mi és totalment inusual, i que no pensava mai que arribaria a fer. Un parell d'amics em van convèncer per fer unes etapes de la GR92, el sender del Mediterrani, un itinerari de senderisme de gran recorregut que creua Catalunya per la costa. Al meu entendre, l'objectiu marcat era molt ambiciós i fora del nostre abast, almenys del meu. Pensava que ens quedaríem pel camí, ells tampoc no havien fet una ruta d'aquestes característiques, però la gràcia era provar-ho. I mira, ens en vam sortir.

Vam descobrir que aquests itineraris estan molt ben senyalitzats, molt més del que pugui semblar, i que els senyals són molt intuïtius. Vam descobrir que els pals per caminar, lluny de ser una pijada que et venen al Decathlon, són d'extrema utilitat. Vam descobrir que la gent dels camins, amb petites excepcions, són molt agradables i sempre et regalen un somriure. I vam descobrir sobretot que érem capaços de fer-ho, en total, 32 km fins a Sitges a través del Garraf. 32 km de pujades i baixades, de camins impossibles de pedres i pedretes, però la satisfacció d'arribar al final 11 hores després d'haver sortit de casa. El ritme no era massa alt, però és el que té ser novell i no ser precisament un atleta, en el meu cas. La nota negativa és que ens vam perdre en un punt que justament semblava molt més fàcil que molts d'altres, i vam agafar un camí que portava segur cap a Sitges, però que no era el que anàvem seguint, cosa que va fer el darrer tram una mica més avorrit perquè no tenia misteri, un camí ben ample per on hi podien passar cotxes. La foto és del punt on ens vam equivocar, però aquestes indicacions ajudaven molt, va ser per nosaltres que som molt dolents!

He de parlar, és clar, dels efectes que va tenir la caminada. El mal de peus era terrible en arribar, i el cansament també. Els cruiximents van aparèixer el dia després, però res massa greu, i tots estem recuperats a dia d'avui. Molt menys greus del que pensava, la veritat. I qui sap, potser encara ens hi aficionarem. La experiència va ser molt positiva, ho he de reconèixer, perquè no ho veia massa clar.

43 comentaris:

  1. Jo vull provar a fer senderis-me, li tinc molta gana a eixa pràctica. A veure si aconseguisc convéncer uns amics que estan quasi quasi, i algun dia puc contar una història com la teua.

    Una abraçada XeXu :)

    ResponElimina
  2. El primer dia que em vaig posar a caminar, em van dir: "has d'aprendre a caminar". EL mateix anant en bici. I és veritat, és una activitat molt senzilla que tothom sap fer però que també t'ensenya moltíssim. I realment molt satisfactòria, i sí, també pot enganxar, perquè es pot convertir en una afició i de més grans una obligació, és millor agafar el ritme ara jeje.

    Doncs felicitats per la gesta!!!

    ResponElimina
  3. ah... caminar és tot un món molt interessant i divertit, sobretot encantar-se mentre es camina quan tens vertígen i perds peu i llavors t'adones que els bastons no fan gens de nosa jejeje
    espero tornar-hi aviat, perquè és una activitat revitalitzadora. Eixamples els pulmons i el cervell s'oxigena.
    I acabes arribant a llocs on et pensaves que era impossible que hi arribessis i encara més amunt i encara una miqueta més lluny...
    I no s'ha d'oblidar la bona teca i els bons riures i la bona companyia! ;)

    ResponElimina
  4. He llegit bé??? vau estar 11 hores caminant??? Mare meuaaaa! sort que no estaves entrenat perquè si no arribes segur al "quinto" pino! que dic al quinto! al "sexto"!! :PP
    Bé, de totes maneres, la pròxima vegada que passes pel Garraf pensa en un parell de blogaires que et convidarien a alguna cosa fresqueta per fer-te passar el cansament ;)

    ResponElimina
  5. Ostres, ostres, ostres!! Espera a que el Jordi de la Banyera vegi aquest post!! Encara et "reclutarà" i et portarà a alguna d'aquelles que fa ell :-))

    Per mi 32 Km. és una autèntica heroicitat... Jo podria fer 320 metres... poc a poc, eh? al meu ritme!!

    Un post ben original en el teu blog!! Tot i que sabem que surts a córrer, 32 Km. ja són "paraules majors" :-))

    ResponElimina
  6. d'aquí a no res a peu fins a Montserrat... tot un clàssic

    ResponElimina
  7. Home! Això és una troballa! Caminar és fantàstic... però no sé si començar per 32 Km... així a la primera és massa ortodox. No m'estranya que tinguessis mal als peus...

    Però, és molt maco caminar!

    ResponElimina
  8. N'he fet alguna de caminades d'aquestes, no tants quilòmetres em sembla, i també en sóc força novella, però sempre n'he quedat molt satisfeta.

    El cansament dura poc i l'experiència compensa!

    I pel coco, va genial, oi que sí? ;-)

    ResponElimina
  9. Si el camí no és gaire complicat, és divertit caminar, tot i que no he fet mai tants quilòmetres de cop. Fins i tot caminar per la ciutat té la seva gràcia, si es té temps.

    ResponElimina
  10. Com aficionat a aquesta mena d'esport, et felicito! No està malament 32 km, no? Ja saps que si t'engresques t'espero en una de les meves llargues caminades!! jajaja

    Per cert, el tros del GR92 que va per la Costa Brava és preciós! Si tens oportunitat, no ho dubtis!

    ResponElimina
  11. A mi m'agrada sovint fer això, la part del Garraf, tot i no ser de les meves preferides, té molt encant, aquesta combinació de matolls, arbres escampats, penyasegats i al fons al mar té unnosequé.

    ResponElimina
  12. Ei, per ser el primer cop que t'hi poses, vas i fas 32 km???!!!!!!!!!!!!!!!!! Molt rebé!!!!

    Si el continues fent cap a baix, ja et vindrem a veure.

    Muaks.

    ResponElimina
  13. Tinc ganes de fer el 92, millor a l'hivern, però m'havien dit que no estava ben bé sencer, que alguns trams es perdien. En tot cas veig que t'ho has passat bé. Vigila, això enganxa cosa mala! :P

    ResponElimina
  14. enhorabona!
    per ser el primer cop, us vau aventurar i de valent!

    sens dubte caminar enganxa, fa sentir bé i el cansament és completament gratificant. passar el dia en bona companyia, riure, sortir de la ciutat...

    llàstima que ara mateixel GR92 el tinc una mica atravessat, precissament el començàvem a fer una micarrona a l'alçada del pantà de Foix, quan vaig caure....

    ResponElimina
  15. M'encanten dues coses de les que dius:

    "... els pals per caminar, lluny de ser una pijada que et venen al Decathlon, són d'extrema utilitat."

    i

    "... la gent dels camins, amb petites excepcions, són molt agradables i sempre et regalen un somriure."

    És molt guai, anar a caminar, sí senyor!!

    ResponElimina
  16. com diu en jordi, d'aquí a res a fer la pujada fins a montserrat. per l'ascens pro-triplet del 2010 ja t'hi vaig apuntant.

    ResponElimina
  17. Això enganxa.....cada vegada vas més preparat i voldràs fer més.
    Bona caminada

    ResponElimina
  18. Els trams de la Costa Brava són únics!

    ResponElimina
  19. A mi m'agrada molt caminar. El que passa és que trams molt llargs no els aguanto físicament. Molt bé, XeXu, ja veig que estàs en forma.

    ResponElimina
  20. El bastó és un invent genial. Jo tinc un amic que hi va fent marques per comptabilitzar els quilòmetres que fa. O sigui, que tu ja pots començar amb una bona marca! Ara, francament, quedar-se a Sitges quan es pot arribar fins a Vilanova... :P Je,je, ja veus que el campanarisme encara funciona, i que per molts anys de sana competència! Bromes a part, qualsevol et fem venir a fer-nos una visita: anirem fins on hi ha la parra de la Nimue! ;)

    ResponElimina
  21. Jo crec que ni era cap a la dreta, ni cap a l'esquerra!

    A veure quan ho repetim.

    ResponElimina
  22. Una molt bona proposta. Sempre he pensat que algun dia faria una cosa d'aquestes. En bici n'havia fet alguna però a peu fa molt de temps que no.

    ResponElimina
  23. Mare meva, m'he cansat només de llegir la teva experiència, però si el resultat és tan bo, segur que va valer la pena, felicitats XeXu, bona feina!

    ResponElimina
  24. Hi ha una norma no escrita que diu que a la muntanya tothom es saluda en creuar-se. És clar que depenent d'on et trobis, més que la muntanya sembla les rambles i anar saludant podria resultar extenuant. Però sí, els caminants acostumen a ser gent molt maca, deu ser perquè oblides els problemes, desconnectes i tothom està de bon rotllo.

    ResponElimina
  25. Idea pillada... me n'has fet tenir ganes...

    Una cosa, deu donar per molta conversa 32 kms no?

    ResponElimina
  26. Són coses que valen la pena, està clar i si vas amb els teus més encara, mon germana està aficionada a tot això, li comentaré que el faci! ara ja estàs més recuperat oi?

    ResponElimina
  27. Felicitats per l'experiència, a pesar dels efectes secundaris... :) A mi m'agrada, això de caminar, però sovint no tinc gaire temps, així que des de fa uns mesos vaig decidir anar a la feina caminant (uns 5 km) per no perdre pràctica. :)

    ResponElimina
  28. Deu ni do si per ser novell en les caminades fer-ho durant 11 hores. Espero que estiguis bé de les "agujetas" :)
    El teu escrit m'ha recordat quan vam començar a fer caminades amb les amigues. Jo també pensava que no m'agradaria, m'ho imaginava ben soso, però m'ho passo la mar de bé.
    I tens raó, caminant et trobes amb persones bastant agradables, que et van saludant pel camí.
    El tipus de caminades nostres, però, són més lights, quedem caminem unes horetes (poques) i despres anem a dinar tota la colla. (Cosa que et recomano molt, no és tant esportiu però així comentem la jugada i ens encanta)

    ResponElimina
  29. Déu n'hi dó 32 Km, ja en són uns quants. Però el que m'ha impactat de veritat són les 11 hores. No sé pas si les aguantaria. Nosaltres tapoc no fem masses excursions però a vegades la senyalitzacions tampoc ajuden

    ResponElimina
  30. Un 32 en la teva primera vegada?? Home, clar que un 69 hauria estat encara més impressionant, però de totes formes has començat fort tu, eh? ;)

    Seriosament, no n'he fet mai, un camí d'aquests, tot i que un trosset del que passa per la costa de "l'Empordanet" d'en Pla sí me'l conec, i com diu en Jordi és molt bonic.

    Deu n'hi do, quina moral. Descansa, que necessitaràs recuperar forces per a la propera prova!

    ResponElimina
  31. El caminar sempre ens porta recompenses^-^.

    ResponElimina
  32. Jo només he fet un tram molt petit d'aquest GR en dues ocasions. Una amb l'esplai, sent monitora, amb els nens, que ens ho vam pendre amb moltíssima calma, i una altra tornant de sitges de festeta amb els amics, cosa que degut a l'estat amb el que anavem, doncs no vaig saber si era molt o poc precisament. Si que ho recordo molt bonic, jeje!
    Però pel que expliques, ja està bé fer coses diferents. i el mal de peus i el cruiximent, segur que va valdre molt la pena, no!? A veure si hi ha moltes més sortides com aquestes! Un petó!

    ResponElimina
  33. Vaja, sembla ser que hi ha força gent aficionada a sortir a caminar i fer excursions. Com que jo no sóc massa d'aquestes coses pensava que no hi hauria tanta gent que li agradés. Però millor, així podem fer pinya. Moltes gràcies pels vostres comentaris.

    Toni, doncs ja saps, a insistir. En el meu cas vaig ser jo el reticent, i em van haver d'insistir força.

    Instints, potser m'hi aficionaré i tot, però al metge no li faria massa gràcia, perquè pateixo una mica dels genolls. Caminar és millor que córrer, però depenent de per on pugis o per on baixis, pots prendre mal perquè es carreguen molt. Què t'he de dir, oi?

    Elur, vaig descobrir que el pal que em van deixar era de gran utilitat quan gairebé caic per un barranc. M'hagués pogut trencar la crisma, o almenys quedar ben adolorit i esgarrinxat, però recolzar-me en el pal uns segons vitals ho va evitar. Me'n compraré un segur!
    La veritat és que em va sorprendre que arribéssim, i sobretot que hi arribés jo. Però un cop acabat, tot i el cansament, et sents molt bé, i probablement hi tornem. Ara que, la bona teca va ser uns entrepans que portàvem de casa i unes galetes, així que tampoc no massa...

    Nimue, no et creguis, quan ens apropàvem a Sitges els meus companys van insinuar que, per 10 km més, ens podíem arribar fins a Vilanova. Però vaig refusar la invitació per dos motius. El primer és que no hagués arribat a temps per la gala de C@ts. El segon, perquè hagués mort.

    Assumpta, quina gràcia m'ha fet això dels 320 metres, al teu ritme! Potser tu ho deies seriosament perquè no poses emoticons, però així, sense res, m'ha fet més gràcia. Mira, jo ho entenc més com que si jo he pogut fer-ho, que no estic gens en forma ni preparat, qualsevol pot. I no cal que siguin 32 km, però crec que és una cosa recomanable.

    Jordi Casanovas, no et creguis, ja en vam parlar, justament, de clàssic que és, però de moment és una mica massa per nosaltres.

    Carme, ja els ho vaig dir jo, no es pot començar així! Havíem de començar per alguna cosa més facileta i ja augmentaríem si ens agradava. Perquè ara què? Si volem tornar-hi voldran fer més tros, i tampoc no cal anar a superar-se cada cop. O sí?

    Rita, el cansament no dura més que amb qualsevol altre exercici, però com a experiència és molt gratificant. Ja saps, no paris, i a veure si arribes als 32 km. Si jo ho he fet, segur que tu també pots.

    P-CFA..., a mi m'encanta caminar per la ciutat també, a ser possible amb la càmera en mà, que mai se sap.

    Jordi, s'accepten propostes. No podrem arribar als teus nivells, perquè no crec que tinguem tanta afició, però fer alguna coseta així de tant en tant pot estar bé. Ei, però això sí, mirem el Barça com els que més, eh?

    Carqui, no és especialment bonic, però té encant. I com que és la primera excursió així que faig, no tinc massa on comparar.

    Luthien, si arribem gaire més avall, des d'on vam sortir, em començarà a agafar ja complex de Forrest Gump!

    Clídice, no era jo el que es va mirar les rutes, però si vols et passo el contacte dels meus companys. Mira, jo pensava que en faríem una i no més, i ja estem parlant de la següent sortida.

    Rits, espero no haver ferit la teva sensibilitat amb aquest post! Només diré que qualsevol cosa feta amb bona companyia sempre és millor. Cuida't molt! A veure si aviat pots tornar-ho a intentar amb la GR92, i aquest cop guanya tu.

    Txari, m'alegro que coincidim, però em pots justificar una mica la teva resposta, com als exàmens? Per què t'agraden especialment aquestes coses del post?

    Òscar, el comentari que et faria seria: "Si el Barça torna a fer triplet potser sí que m'hi apunti!" Però no, aquest no és el comentari, només és el que anava a dir. És que si ho deixés així seria considerat com un SÍ rotund, i abans no me n'adonés ja estaria apuntat. Però no, no he dit res, eh?

    ResponElimina
  34. Garbi24, això si ho fas de manera regular, perquè si ho fas de tant en tant no acabes d'agafar mai la forma i acabes baldat igual.

    Manuscrits, no ets la primera que vota per la Costa Brava, m'ho apunto!

    Kweilan, gens en forma estic, t'ho asseguro. Però hi poso ganes, això sí!

    Fada, ja li deia a la Nimue que els meus companys van arribar a proposar de continuar fins a Vilanova, però això sí que hagués estat passar-se. Eren 10 km més, i en arribar a Sitges ja tenia els peus destrossats, no podia més. Escolta, si algun dia us he de fer una visita, puc venir en tren o em fareu venir caminant?

    RedCrash, no ho saps que només no es fa cas a aquell que té raó? El proper dia et farem cas, i llavors serà quan t'equivocaràs. He dit proper dia?

    Xitus, doncs no t'ho pensis massa, reuneix alguns amics, i a caminar! Vam passar per alguns trams en els que la bici costava molt de passar, fins i tot a les espatlles. Així que potser millor a peu pla.

    Cris, després d'uns dies et dic que va valer la pena. Quan portava tanta estona caminant em sembla que no pensava igual...

    Asimetrich, en algun tram déu n'hi do la gent que vam trobar, veig que hi ha molta gent aficionada. I només faltàvem nosaltres, que som uns pixa-pins. Però això sí, tothom molt agradable.

    Ramón, benvingut! Donen per parlar molt tots aquests quilòmetres i tanta estona, però si estàs ben avingut es suporta. És clar que hi va haver moments de violència verbal perquè començàvem a desquiciar-nos, però amb afecte, eh?

    Cesc, una de les gràcies era fer-ho amb ells, un dia que l'activitat és barata! Em vaig recuperar força ràpid, la veritat, no m'ho pensava.

    Ma-Poc, 5 km cada dia per anar a treballar? Déu n'hi do! Està molt bé, però deus trigar una estona, no? I a l'estiu, mal negoci. Després com tornes?

    Tuti, vosaltres sí que en sabeu, home! Una bona caminada matinal, i després a fotre un tiberi. És una bona idea, però és que nosaltres som una mica matats. Sembla que no, però enganxa, però la companyia hi fa molt, perquè fer-ho sol suposo que sí que deu ser més soso.

    Mireia, jo el que no sé si aguantaria és fer 32 km en menys d'aquest temps. Idealment s'ha de trigar menys, però aquí es demostra que som novells. El ritme era lent, però és que tampoc no anàvem a guanyar res, només volíem arribar. Però ens pensàvem que trigaríem menys, la veritat.

    Ferran, si parlem de caminar, 69 em sembla una burrada que no crec que mai faci. Si parlem d'una altra cosa... no seria la primera vegada...
    M'està fent gràcia això de la Costa Brava que comenteu, ves que no els ho proposi per més endavant. Allò si que ha de ser maco, a part de cansat. El Garraf no és tan lluit, pobret.

    Judith, i una mica de dolor també!

    Nymnia, devia ser considerablement diferent fer el camí amb nens que fer-lo amb els teus amics... no vull saber com anàveu, però depenent de com, pot ser perillós i tot.
    Gairebé segur que tornarem a sortir, però ja veurem si farem alguna cosa tan bèstia o què.

    ResponElimina
  35. Que valent!! Jo amb lo poc acostumada que estic a l'exercici físic em sembla que m'hauria quedat a mig camí a esperar la "grua"!! jajajaja!
    Lo important és el fet que has provat una cosa nova, que fent-la has descobert moltes coses que no t'imaginaves (lo dels pals m'ha agradat!) i que a més a més has assolit el repte que et proposaves de poder acabar la caminada!
    Veus? aquesta és una de les coses XeXu que es poden fer sense calers! ;) això sí, l'endemà no serveixes per a res i potser has de gastar una part del pressupost amb un gelocatil pel dolor muscular.. però la despesa és mínima!
    M'agrada l'optimisme i vitalitat que desprens en explicar l'excursió. Es nota que t'ho vas passar molt bé!! Fins i tot m'has fet venir ganes a mi de provar-ho!

    ResponElimina
  36. Jejeje clar que ho vaig posar sense emoticons perque et fes més gràcia!!! :-))

    ResponElimina
  37. Xexu, ja he donat l'avís a la renfe per a que et deixen pujar al tren! M'han dit que val, que per ser tu i per ser nosaltres, val. Quan vingues un dia a visitar-nos a Vilanova no cal que vingues caminant :PPP
    Ale! ;)

    ResponElimina
  38. ah entrepans de casa... però són el millor del món quan hi ha aquella gana!! o no? ;)

    ResponElimina
  39. I si convé et vindrem a esperar a l'estació :P

    ResponElimina
  40. goita! ara mateix se m'acaba d'acudir... als grocs/vermells/liles/taronges/blaus.... els podríem anomenar bastons!!!

    :))

    ResponElimina
  41. déu n'hi do noi!! Ostres, em trec el barret...

    se m'acaba d'ocórrer que potser fins i tot pots cabar fnet una ruta-documental dels pobles de catalunya blocaires, hahaha! Seria graciós, m'ho estava imaginant... enlloc de posar el nom del poble a l'entrada hi posaria el nom del bloc ^^

    ResponElimina
  42. apa! com vols ferir la meva sensibilitat amb aquest post!!!
    em va fer gràcia que justament fos la mateixa ruta (encara que no el mateix lloc)

    segur que el guanyaré!

    ResponElimina
  43. Noi, jo els utilitzo cada diumenge per a fer les meves passejades pels paradisos propers i van de conya! Tinc comprovat que quan no el duc, l'endemà vaig coixa!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.