diumenge, 18 d’octubre de 2009

Dissabte en diumenge

Una de les pitjors coses que té viure sol és que et toca fer tota la feina de casa a tu. No es podria dir que jo sigui un maníac de la neteja, la veritat, però s'ha de fer alguna cosa per mantenir la casa en condicions. A més, amb dues bèsties que perden pèl a una velocitat insospitada, ja ni t'explico. Jo també perdo pèl, però aquesta és una altra història...

Avui he fet una mica de dissabte, que ja tocava. Entre setmana no tinc massa temps, i encara menys ganes. A més, sempre hi ha alguna cosa més agradable per fer. El meu número 1 de feines de casa que detesto va acabar canviant perquè directament vaig deixar de fer-ho. No suporto planxar, i mira, ja no ho faig. Per sort, no faig servir roba massa delicada. O és per no haver-la de planxar? Ara no ho sé.

El cas és que ara el que em fa més mandra de tot és rentar plats. No puc entendre com una persona pot acumular tantes olles i olletes per rentar; no s'acaben mai. Sempre estic buscant excuses per posposar-ho una estona més, que si ara un post, que si quan acabi el capítol que estic veient, que avui estic molt cansat... no hi ha manera. Però és clar, torno a la primera frase del post. No es rentaran sols.

Tothom té la seva feina més odiosa, oi? Els plats bruts són la meva creu. Estic considerant comprar un mini-rentavaixelles, a veure si m'hi cap. Podria ser l'autoregal de Reis d'aquest any.

38 comentaris:

  1. No dubtis en comprar-te un mini rentavaixelles que t'anirà superbé. Ni m'esperaria a Reis...casualment se'm va espatllar el meu aquest mes i n'he estat mirant i n'hi ha de petitets que segur que el pots fer encabir a la teua cuina. I per màgia tots aquests problemes desapareixeran.

    ResponElimina
  2. Jajajajajaja si et digués... va... t'ho dic?

    Va, t'ho dic! :-)

    A mi no em desagrada cuinar i la veritat és que no se'm dóna malament. Tinc força idea i, sense fer coses molt complicades, el cert és que me'n surto prou bé.
    Quan vivia a casa la mare, a vegades ella estava fent el dinar i jo li deia "deixa'm" i afegia alguna coseta, m'agradava vigilar tot allò que es feia poc a poc... remenar aquella salseta.

    Allò de "¿tu cueces o enriqueces?" crec que ho van inventar per mi ;-) El pollastre rostidet em quedava millor a mi que a ella jejeje... un rajolinet de llimona, una miqueta de vi, o de conyac o el que trobés...

    Però quasi no cuino... per què? Perque odio rentar els plats. No ho suporto. Plats, vasos i coberts encara... però cassoles, olles... puaaaf!! no, no, no...

    A casa la mare, després els plats els rentava ella o ma germana. A mi no m'importava gens ajudar a cuinar... però els plats que els rentessin elles!! :-))

    De fet, la feina de la casa la odio tota amb les meves forces però, clar, hi ha coses que s'han de fer. Perquè després m'agrada que estigui tot net :-))

    Ah! Jo també planxo molt poc... el més indispensable jejeje

    I ara estic preparant un post que donarà la imatge de que no tinc ni la menor idea de res de la cuina, però no és veritat :-D

    ResponElimina
  3. Comprálo, comprálo...
    Però t'aviso... Després fa mandra buidar-lo i les olletes queden igual... Si és que quan un s'acostuma... A més tindràs aquests que perden pèl intentant-te llepar els plats del rentaplats...
    Experiència pròpia!

    ResponElimina
  4. oh és clar, i si te'l compres després què? hauràs de buscar una altra feina de la casa que no t'agrada per substituir aquesta, perquè si una cosa és clara en aquest món domèstic, es que sempre hi ha una feina que no t'agrada fer.

    Jo no suporto eixugar-los! però vaja, ara no em puc queixar gaire, com que a casa, entre setmana, només hi sóc per sopar i dormir... i ja m'ho trobo tot fet... ja veuràs ja quan torni a viure sola!

    ResponElimina
  5. Jo procuro estalviar en plats i coberts XeXu per després no haver de fregar gaires cosetes jeje, però quan venen els amics la cosa es desborda!

    ResponElimina
  6. Compra'l! Tt i que sembli una order, noho és eh? ;) que m'ha sortit de dins. A mi no m'agraden gens les feines decasa, fan unamandra. Rentar palts era terrible, si ho feia des eguida ben menjat em feia rabia no poder seure'm al sofà a fer el cafè i si ho deixava per després del cafè... ni t'ho explico. A més odio tenir la cuida empantanegada per tant: rentaplats. I sense manies, jo hi poso de tots, paelles, olles...

    Planxar també ho tinc entravessat peròa casa ho fa en Martí i és un maravella anar a l'armari i trobar la camisa aquella que vols tota neta i planxadeta. A mi em toca la cuina, que hi farem.

    Per cert si trobes una sol·luciópels pels dels animals avisa, que la Bruna no sé com encara n'hi queda!

    ResponElimina
  7. Doncs si jo visqués sola, quasi no hauria de fer res, comparant amb el que faig ara, per dir que, a mi que no m'importa repetir menú, ni tant sols cuinaria gaire durant la setmana.

    ResponElimina
  8. Ah!

    Dins de la llista de tasques odioses de dissabte, rentar plats també encapçala la primera posició! Planxar, vindria una mica més avall...

    ResponElimina
  9. Compra-te'l! Jo no n'havia tingut mai fins fa dos anys que vaig canviar de pis i tenia tots els electrodomèstics i, tot i que d'entrada em semblava que no em calia, m'hi he acostumat i és una meravella!

    A mi no m'agrada planxar, però m'encanten les fibres naturals i no tinc més remei que fer-ho. A més, ben fet eh! :P
    Petons, maco!

    ResponElimina
  10. Prova de rentar-los cada vegada quant acabis....es molt ràpit i es convertirà en una costum, estalviaràs euros, que no tot pot anar al rentavaixelles, només lo que es de més bon rentar....

    ResponElimina
  11. Això del rentaplats m'ha fet pensar amb el meu pare. Història que no té res a veure amb tu, però bueno, te la explico perquè em fa riure. Ell no feia res de la casa i un dia la meva mare li va agafar un rampell d'ira i va dir que ja n'hi havia prou, que ara li tocava fer alguna cosa. Ell va dir, d'acord rentaré els plats. Durant uns quants dies (menys d'una setmana) els plats estaven nets i bé, la veritat,... però un dia van trucar a la porta TINK-TONK!!! (so del timbre :P) i diuen que eren els de la botiga de electrodomèstics. La meva mare els va dir que no havia demanat res i ells van insistir que sí, que el Sr. X (el meu pare) els havia comprat un rentaplats.
    Vam flipar i encara riem. Ens fa por donar-li noves tasques, no fos cas que compres de forma imparable, nous electrodomèstics...

    Però la veritat és que van molt bé. Estalvies aigua i només cal posar-ho dins i la cuina sempre es veu més ordenada. Veus, és que el meu pare és molt espavilat.

    Perdona per la història, però lo del rentaplats m'hi ha fet pensar :P

    ResponElimina
  12. Doncs jo dec ser l'excepció que confirma la regla, però tot i que no m'agrada netejar ni fer les feines de casa... (cuinar és la que m'agrada més, això sí) no en tinc cap que em sigui especialment odiosa. Totes em fan mandra fins que m'hi poso.

    ResponElimina
  13. Carme... tu no ets capaç d'odiar ni les feines de la casa!! (i mira que s'ho mereixen!) :-))
    Persones com tu, donen escalf al cor ;-)

    ResponElimina
  14. Ja sé que sóc rareta, pero a mi les feines de casa m'encanten. Cuinar i cosir no ho considero feines, sinó art. La resta, ja dic, m'encanta. Planxar, després d'haver estès la roba al sol (l'assecadora només és per a les tovalloles i per quan plou) és una de les coses que més em relaxa. Treure la pols i veure com els mobles fan de mirall dels objectes que hi ha al damunt em produeix una gran satisfacció i així podria anar dient de tot en general.
    La part negativa de tot plegat és que a casa n'hi ha uns quants que no comparteixen el mateix gust per l'ordre i la netedat que jo i a vegades tenim conflictes. Però res important. O els vaig convencent o em deixen per inútil. Què hi farem...

    ResponElimina
  15. buf, el rentavaixelles està a la meva llista ben amunt!!! quin pal!!!! crec que tb és el que menys m'agrada.

    en canvi, planxar, encara que no puc dir que m'agradi, si m'hi he de posar no em fa res. segons com, fins i tot em relaxa!!!

    la veritat és que et dono la raó, netejar és un pal. i sembla que sempre hi hagi coses a fer, que per més que netegis mai s'acaba!

    ResponElimina
  16. Rei, a mi,de la casa, no m'agrada fer res... he d'estar molt bé d'humor per escapar-me mentalment i deixar que els braços facin com autòmats... o sigui que, si ve algú i no està com li agrada, seempre li pots dir que ho faci ell/a...la meva tieta diu que "la pols d'avui tapa la d'ahir", vista política que té la dona...

    ResponElimina
  17. Les feines de casa si que es tenen una mica entrevessades.
    Em sembla que perquè no se t'acumulin els plats el millor seria rentar-los de seguida sense pensar-t'ho dues vegades, sino encara costa més.Això mentre esperis la comanda del nou aparell a la família.^-^

    ResponElimina
  18. Exacte, per això es van inventar els rentaplats.

    ResponElimina
  19. Buidar el rentaplats un cop net em fa una mandra terrorífica.

    ResponElimina
  20. Veus a mi el que més m'agrada és planxar.

    ResponElimina
  21. Jo odio estendre la roba mullada un cop sortida de la rentadora! I més si, a sobre, fa fred!!! Se'm congelen les mans, la roba està encarcarada i fa moooolta mandra posar-la bé perquè a més a més, quan s'asequi, no tingui masses arrugues (queda clar que jo tampoc planxo, no?! :P)
    Molts ànims per la setmana! Petons!

    ResponElimina
  22. Jo també sóc del club anti-planxa, i aplico la teva tècnica. De totes formes, la roba tendeix a arrugar-se només ficar-te-la...

    Ara, et rebatré això de "un dels problemes de viure sol és que t'has de fer totes les feines tu". Jo, que vis amb uns quants companys, he de fer la neteja que em toca a mi i, massa sovint, renetejar el que algun company massa goliard no neteja o ho fa massa per sobre. I això que amb els anys he anat perdent les manies amb la neteja!

    *Sànset*

    ResponElimina
  23. És un rotllo la feina de casa, t'ho diu una chacha consagrada! jajaja. Però si vols viure dins d'uns mínims s'ha d'anar fent sinó malament.

    Jo odio agranar i treure la pols, i quan puc li endoso a bajoqueto jajaja.

    Però rentar els plats ja és un càstig que tinc de fa anys i anys. Mataria per un rentaplats, i el dia que tingue un pis meu penso comprar-ne un de ben gran. Si pots compra'n un de mitja càrrega que estan molt bé. Ma mare se va posar un fa uns anys i li va genial. No ocupa molt de lloc.

    ResponElimina
  24. jo, directament, odio totes les feines de la casa. Si m'estigués tot el dia a casa potser sí que me n'agradaria alguna, però treballant, no me n'agrada ni mitja! ei, i estic convençuda que si fes allò de: mira que bé, un any sabàtic, al cap de dos mesos de fer totes aquestes atrocitats (planxar, cuinar, fregar ...) m'enfilaria a un cocoter histèrica perduda :P O sigui que si hi ha una màquina que t'estalvia feina: compra-la! no en dubtis :P

    ResponElimina
  25. Uff!! jo crec que les dues estan "a la par", planxar i rentar plats... Un rentaplats petit és una bona inversió, però mira't-ho bé perquè per poc més en tens un de gran. L'únic problema és que, per tal de poder posar-lo ple del tot, caldrà que tinguis bastants plats.

    A mi no m'agrada gens netejar el pati... sort que no és quelcom indispensable...

    ResponElimina
  26. Ni ho dubtis, compra un rentaplats!. Crec que es un dels millors invents que hi ha per feines de casa, és de les coses que més mandra fa i a més la cuina sempre la tens arreglada.
    I pel tema dels pels dels animals estic plantejant-me agafar un d'aquells robots que volta per tota la casa, però abans voldria saber l'opinió d¡algú que en tingui per saber si val la pena

    ResponElimina
  27. dooooncs... jo evite planxar tant com puc! quan alguna cosa està molt molt arrugada la planxe però em faig la remolona tot el que puc. A més tinc molt poca gràcia per planxar, ho reconec. Em molesta molt tindre plats bruts a la pica. Com que estic jo sola, la veritat és que no embrute molt i conforme l'utilitze el rente. Tot s'ha de dir, des que tinc la thermomix prepare uns dinarots genials sense embrutar més que el got de la thermomix i el plat de menjar. Genial!!

    Però el que menys m'agrada de tot és fregar el terra, buf!!

    ResponElimina
  28. Un consell: cosa que embrutis, cosa que has de fregar immediatament. Jo sempre ho faig així i quan acabes de menjar només et queden els quatre plats que has embrutat. Prova-ho, ja veuràs!

    No tinc cap feina que em desagradi, però potser el que em fa molta mandra és netejar els vidres!

    ResponElimina
  29. Ja veig que això de fregar plats li agrada a poqueta gent. Com a màxim, hi ha qui ho fa amb mandra i que no li desagrada més que altres feines. Però allò de ‘ho faig i em relaxa’ no, oi? Bé, com que hi ha molts partidaris del rentavaixelles, sembla que m’ho hauré de començar a pensar.

    Kweilan, trobar-me aquest primer comentari tan contundent em deixa les coses molt clares! Si dic d’esperar-me a Reis ho dic perquè no vaig massa bé de diners tampoc, i depenent de quina despesa no me la puc permetre. He de consultar preus.

    Assumpta, quin morro! És clar, així també cuino jo si no he de rentar plats! Ara entenc tantes hores al Viena… La veritat és que cuinant sóc molt dolent, però per poca cosa que faci també s’embruten moltes coses, i es va acumulant tot. És una mandra posar-se a fregar, ja siguin plats i gots o les olles. Ho incineraria tot i en compraria de nous, però no em sortiria massa a compte.

    Ramon, si la qüestió és queixar-se, home. T’estalvies temps de fregar, però l’has de carregar, i després desar les peces quan son netes. I tot fa mandra igualment. Segur que acabaré fent-lo servir d’armari fins que no l’hagi de tornar a omplir, si és que em conec…

    Elur, no és cap problema això! De feines desagradables n’hi ha a cabassos, trobaria de seguida una altra que seria la que menys m’agrada. Sense problema, ja me’n venen algunes al cap. Si pogués no en faria cap, però ja saps, s’ha de fer, i s’ha de fer.
    Eixugar els plats es fa? Jo els deixo escorrent-se allà, i si després queden restes de cals m’és igual, total, si els he de fer servir jo sol! Va, ves a viure sola, que riurem, que és molt fàcil acostumar-se a la bona vida.

    Xitus, per això jo no els convido mai a casa! No, és broma, però tampoc no venen massa, i si venen tampoc ens entaulem. Però sé de què parles. Ah, i el reciclatge de plats i gots també sé el que és.

    Mireia, em sembla que em passa com a tu. Mai és un bon moment per rentar-los, i quan m’hi poso, ho faig de morros. M’he de repetir que serà només un moment, però ni jo m’ho crec. Així que t’hauré de fer cas i comprar-me una bona màquina.
    Està bé això de que planxi el Martí, no? Ara entenc per què no està més per aquí als blogs, el tens allà planxa que planxaràs!
    Pels pèls d’animals la solució que se m’acudeix és fotre els gats pel balcó. Però sap greu, no?

    RedCrash, si jo no em planxo ni les camises de castells, tio! Sóc un dropo. No sé ni on para la planxa. I això dels plats… ara entenc això de menjar sempre fora els caps de setmana.

    Rita, és que qui vol lluir ha de patir, ja saps. Jo, com que no llueixo, en aquest sentit no he de patir. Ja pateixo fregant els plats. De moment. Suposo que els rentavaixelles són d’aquelles coses que pensem que no fan falta, però que quan es tenen es veneren, oi? Si me’l compro ja li faré cada dia una reverència abans de preparar l’esmorzar.

    Garbi24, deus estar de broma, oi? Rentar després de menjar? Quin acudit! No, de veritat, això t’ho acabes d’inventar tu ara, oi? No pot ser possible.

    Tuti, que bona la història de ton pare! A grans mals, grans remeis. No et disculpis, dona, ja m’agrada saber històries, i si són gracioses com aquesta, més. Mira, si el rentavaixelles m’ajuda a que la cuina sembli més endreçada, motiu de més per comprar-lo. La meva cuina sempre fa pena.

    Carme, no pateixis que no li direm a ningú. Però ara la meva pregunta és una altra. Creus que cuinar és una feina de casa? Jo ho veig diferent, no sé. És una cosa que s’ha de fer, com les altres, però la finalitat és diferent. Per aquí ho han considerat un art, però no entraria en allò de fer dissabte, no creus?
    Has vist el que et diu l’Assumpta? Quin parell, quines floretes us tireu.

    ResponElimina
  30. Fada, així que tu ets una maníaca de la neteja, oi? Ei, no ho dic com a res dolent, però per la teva descripció és el que s’entén. No m’estranya que tinguis problemes de convivència. Els que som més dropos ja ens va bé viure amb tot net, o si està una mica més deixat, però als que els agrada netejar no poden suportar veure que les coses no estan perfectes. Teniu més problemes d’adaptació. Però segur que tu ho diries d’una altra manera, oi?

    Rits, planxar et relaxa? Bé, segur que et permet pensar en altres coses mentre ho fas, i pot anar bé i tot. Jo mentre frego plats també penso, però no recordo haver tingut mai una idea brillant mentre ho faig. Suposo que perquè m’ho agafo ja com una càrrega i espero acabar el més aviat possible. El que sí que penso és en acabar i fer altres coses.

    Zel, quines declaracions! A veure si ho hauré de posar en pràctica. Però tampoc no cal viure en una cort de porcs, no? Potser un terme mig, que a mi els obsessius de la neteja també em posen nerviós, segons com.

    Judith, no puc, és impossible. Després de menjar faria qualsevol cosa abans que posar-me a rentar plats. En venir a viure a aquest pis m’ho vaig proposar, però les bones intencions no sé ni si es van complir un dia.

    P-CFA…, però ja se n’han inventat alguns de barats?

    Jordi Casanovas, estic segur que a mi també me’n farà, ja hi pots pujar de peus.

    Marta, quan vulguis pots passar per casa meva!

    Nymnia, a mi estendre la roba no em fa res, però és cert que si fa fred se’t congelen les mans i és un rotllo. I tampoc no es pot fer amb guants perquè cal certa sensibilitat per no anar tirant peces de roba d'alt a baix.

    Sànset, home, el cas que dius no el considerava, interpreto que la feina es reparteix i tothom la fa més o menys bé. En un món ideal, ja ho sé, però és el que tenen les aproximacions estadístiques, hauria de ser així. I almenys algun d’ells farà les coses més o menys bé de manera que no hagis d’anar tu darrere amb el drap i l’escombra, no?

    Bajo, ja miraré de seguir el teu consell, m’ho he de mirar perquè això de fregar és una tortura. I mira, precisament ara escric això tinc les mans congelades, i hauria de rentar plats, però només de pensar-ho m’entren tots els mals, vull conservar les mans! Jo escombrar encara, fregar ja em fa més mandra.

    Clídice, ho dius com si realment no en fessis cap. Encara que ho odiïs i sigui incompatible amb la feina, suposo que alguna cosa et toca fer. O t’ho fan tot? O tens un exercit de robots que t’ho netegen? Jo començaré pel rentavaixelles, però abans he d’estalviar.

    Txari, però un rentavaixelles gran no m’hi cap a la cuina, que no és que sigui gran, però està mal muntada. Si me’n compro un segur que serà petit, ja et demanaré consell. Ah, i com que jo no tinc pati, tot això que m’estalvio.

    Martí!! Justament ahir vaig escriure la resposta a la teva senyora i en veure el teu comentari pensava que era perquè havia fet referència a tu, fins que m’he adonat que encara no l’havia publicat, sortirà justament amb aquest! Quin cap. T’aconsello que llegeixis la resposta que li dono, especialment la part que fa referència als pèls. Veuràs que la meva idea no tenia res a veure amb la teva, i per tant no et puc ajudar pel que fa a això del robot.

    Nimue, ja m’explicaràs com ho fas, perquè jo estic sol també i se m’acumulen cosa mala. Cert que sóc una mica mandrós i que no m’agrada posar-me a fregar un cop acabat de menjar, però no entenc d’on surten tants plats i gots! Ah, fregar el terra és una altra cosa que no em fa massa gràcia.

    Jordi, com a consell està molt bé, de veritat, crec que seria perfecte si fos capaç de fer-ho. Miraré d’aplicar-ho, però no prometo res perquè em conec, sóc molt mandrós i quan preparo alguna cosa m’ho vull menjar, i no em poso a netejar. I després vinga acumular.
    Ah, però l’has clavat amb això dels vidres, ostres, és un bon candidat per substituir els plats si al final em compro el rentavaixelles!

    ResponElimina
  31. Jejejeje ara he recordat que fa uns anys (mooooolts... trenta?) un estiu que mon germà i jo varem estar sols uns dies, varem inventar el "sistema pot", que consistia en menjar directament del pot on havies cuit el que fos... T'estalviaves el plat :-))

    I no vegis com reiem mentre anavem imaginant les marranades que es podien fer com, escalfar la llet en el mateix pot on havies fet caldo... sense rentar-lo, clar.

    He de dir que mai el varem arribar a dur a la pràctica... era una mica massa fastigoset.

    D'altre banda, el consell que et dóna el Jordi de la Banyera és molt bo. La meva germana i la meva sogra fan servir aquest sistema i, en acabat de dinar, tenen només els plats, vasos i coberts :-)

    ResponElimina
  32. Fes-ho sense pensar XeXu! Encara que hagis de llençar la tele per donar-li espai...

    Així s'acabaran les discusions amb els gats! Hi hi hi...

    ResponElimina
  33. Discrepo, Xexu. Si de cas jo el que sóc és una maníatica de la brutícia, no de la neteja!! ;))

    ResponElimina
  34. entre dos la cosa canvia i es fa més lleugera, així que també podries optar per comprar-te una parella :-)))

    ResponElimina
  35. ja saps que preferiria haver-me de rentar els plats (quasi) cada dia, fins i tot els eixugaria! (cosa que no he fet mai quan he viscut sola)
    i que riuríem ja t'ho ben juro! quan trobi pis ja t'ho explicaré, després véns a fer el cafè i et faré rentar les tasses, alens! jejeje
    una abraçada!

    ResponElimina
  36. No sé de que viuen els fabricants de planxes, la meva està nova dintre de la capsa.

    Jo faig servir plats i coberts de plàstic i si fessin olles i casoles de plàstic també le faria servir.

    ResponElimina
  37. No sé què fas... corre, vés i compra'l ja!! El millor invent de la història després de la rentadora. Sempre més tindràs el coberts nets, i els gots... una delícia.
    Per cert la meva sogra té un invent que a la llarga potser el superarà: un trasto que escombra mentre tu jeus al sofà. La bomba!!!

    ResponElimina
  38. Faig totes les tasques de la casa molt a gust excepte la de treure la pols. I rentar els plats, doncs és tot un ritual per mi i m'agrada molt.
    Fins i tot planxo les calces i els mitjons i quan ho explico, em tracten de boja.

    Però si pots comprar un rentavaixelles, i creus que serà la solució a la teva mandra, jeje, doncs no és un mal regal!! Un petonàs!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.