dijous, 29 d’octubre de 2009

Corrupte

A casa vam estar tots molt contents quan em van nomenar regidor de l'ajuntament. La feina dels darrers anys donava els seus fruits, i el suport de la meva dona i filles havia estat essencial. Formàvem una família ben avinguda, com m'omplia el cor veure als ulls de les nenes l'admiració pel seu pare. Tenia tantes ganes de treballar per la ciutat, de fer les coses bé... Sempre m'havia mogut bé en ambients enrarits, i tenia l'oportunitat de demostrar que el càrrec no em venia gran.

Tot va començar amb la concessió d'aquelles obres. Després d'anys de tancar els ulls davant certes pràctiques de companys de regidoria, vaig pensar que no passava res si em decantava per la concessió a una empresa afí al meu segon, que durant les negociacions ens havia promès pagar-nos una estada en un bon hotel a la Riviera francesa. Necessitava tant unes vacances que vaig pensar que seria ideal per desconnectar amb la dona i les nenes.

Per renovar la confiança del nostre electorat, a les següents eleccions vam haver de prometre moltes coses que sabíem que no podríem complir. Va ser en aquella època en que, amb el dèficit que patia el partit, fèiem una mica la vista grossa amb algunes subvencions, i ens embutxacàvem petites quantitats per tenir un sobresou. Poca cosa, ningú no va notar res. Però enverinats per una estranya sensació de perillositat que ens estimulava més que no ens espantava, vam començar a acceptar alguns suborns econòmics per... bé, per fer la vista encara més grossa... se'm fa un nus a la gola pensant en alguns casos.

No te n'adones, però arriba un dia que penses on vas deixar-te la dignitat i la integritat, i penses que ja no hi ha tornada enrere, que estàs tan emmerdat que ja no et ve d'aquí. Potser fer servir fons públics per finançar la boda de la gran va ser ja fer vessar el got, no va ser un enllaç precisament barat. Però no va ser l'única vegada que en vaig fer servir al meu favor, sempre mirant de guarda-me l'esquena. Una prova d'això és el xalet des d'on escric ara aquestes paraules.

Retirat i allunyat ja de la política, desitjo que ningú no aixequi la catifa i descobreixi totes les errades que vaig cometre en aquella època. No n'estic orgullós, però també sé que, si tornés a començar, probablement tot passaria exactament igual.

36 comentaris:

  1. Així mateix deuen començar molts, amb ganes de fer-ho bé però, poc a poc és com si la consciència se'ls anés "relaxant" i les coses mal fetes que fan "no ho són tant" quan les fan ells... i així acaba, pagant casaments i comprant xalets!!

    Podem realment creure que hi ha politics veritablement honestos?

    Arriba a un punt que sembla que el més bo és aquell que ha fet menys trampes i prou... com si no hi hagués un pam de net.

    Però, saps el que em fa més fàstic? Després sentir-los com s'acusen els uns als altres. La Sánchez Camacho volent donar lliçons als corruptes del PSC... però per que no es mira el seu propi partit? Cadascú veu el que ha fet el veí i ningú té capacitat d'admetre allò que ha fet malament, disculpar-se i assumir responsabilitats.

    Haurien de fer neteja a fons i començar de nou.

    Miri, senyor ex-regidor: Casualment aquest Diari seu ha arribat a les meves mans. Ho sento per vostè, la seva dona i les seves filles, però ara mateix el porto als Mossos.

    ResponElimina
  2. Quina llàstima acabar així eh... no es pot evitar, som com som, però jo estic segur que no tothom ho faria...

    ResponElimina
  3. ains... tot fa tanta pudor últimament... jo crec que la gent que és realment íntegra no cau en aquests paranys. És com quan veus una cosa molt cara que no és teua però que la tens molt a l'abast i seria molt fàcil d'agafar. Però no és teua i simplement per això saps que no l'agafaràs. O sí. Davant de la mateixa circumstància cadascú actua d'una manera diferent. Jo vull creure que hi ha gent íntegra. Però últimament costa tant... buf! El que està clar és que a ningú li posen una pistola en el cap i l'obliguen a ser corrupte. Així és que al capdvall s'ha d'assumir les conseqüències dels actes.

    ResponElimina
  4. Llegeixo el teu escrit i hem de pensar que és inevitable acabar així?

    ResponElimina
  5. que senzill sembla eh!
    i que senzill hauria de ser enxampar-los a tots i fotre'ls a la garjola per sempre!

    ResponElimina
  6. T'has descuidat quan, essent un polític honest, et negues a afavorir a tal o qual empresa i, de sobte, reps una ordre, més una amenaça, de més amunt per tal que facis "el que has de fer". Pots negar-t'hi? segurament, però quan t'amenacen ho fan molt i molt bé, a vegades. N'hi ha de tota mena i condició, malauradament.

    ResponElimina
  7. Molts de ben honrats, han acabat igual devant de la impotencia de veure que tots ho fan i que no passa res i ja sabem lo fàcil.....crida al lladre.
    El més preocupant es el fet de que molts, moltíssims no els enxamparan

    ResponElimina
  8. Quin escrit més realista (i ben fet)! Tothom diu que comença amb bones intencions i després… Suposo que qui té conviccions fermes d'honestedat ja no es posa en política.

    ResponElimina
  9. El que estem visquent aquests dies a Catalunya és d'una immoralitat que espanta. Porto dies mig moix, i en un alt percentatge sé que això és per tot el que està passant. Em costa de creure i d'acceptar que estiguem envoltats de tanta indecència, de tanta manca absoluta d'ètica i d'escrúpols...

    Segur que hi ha polítics rectes, persones que tenen clars els valors miportants; malauradament, aquests no apareixen a les portades dels diaris. I és que el paper dels mitjans és un altre factor important en aquest joc.

    Tot plegat fa mal.

    ResponElimina
  10. el poder corrompeix, vol més poder.
    x sort encara conec algun regidor que em contradiu i demostra que no tothom és igual.

    Però també m'agrada pensar que poc a poc es vagin descobrint aquestes coses, perquè així, personatges com el que descrius, s'ho pensi dues vegades abans de començar.

    ResponElimina
  11. No m'ho havia mirat des del punt de vista del corrupte.Suposo que quan comences a entrar en aquesta roda, no ho pots aturar.Estic tocant fusta,perquè jo em sembla que no ho faria,però si mai mai em trobo en aquesta situació espero denunciar-ho a temps i no tornar-me com ells.

    ResponElimina
  12. Ostres, el comentari d'en Ferran m'ha arribat al cor.
    Tens tota la raó en tot el que dius i en tal com ho dius... però mira, com diu la Rits, és bo que es vagi descobrint, que es vagi sabent tot això, així només quedaran els que sí tenen ètica, decència, principis i dignitat... que hem de creure que també n'hi ha!! :-)

    ResponElimina
  13. Molt ben explicat, Xexu, segur que deu anar més o menys així

    ResponElimina
  14. Segurament molts comencen com expliques, però també n'hi ha uns quants que saben el que volen des de bon començament (llegeixi Zaplana, per exemple). El problema no són tant les debilitats de les persones com un sistema que no preveu cap tipus de control d'aquestes pràctiques, i quan un sistema no funciona el que no es pot fer mai es tancar els ulls, perquè casos d'investigació com els dels darrers temps són l'excepció, quan haurien de ser la norma.

    ResponElimina
  15. quatre anys màxim amb declaració de béns i així s'acaba la història...

    ResponElimina
  16. Com en Ferran, jo també estic trista aquests dies. Són moltes coses les que ens estan passant, difícils de pair i que costen de defensar.

    Tampoc crec que els moviments recents siguin casualitat i per tant, pensar que si no hagués convingut no haguessin sortir, penso que culpabilitza tant al que ho fa, com al que ho treu interessadament com als que callen sabent-ho.

    Trist i complicat tot plegat, però malauradament i com sempre, en perjudici del País.

    ResponElimina
  17. És increïble el poder que tenen els diners i l'afany que tenen alguns per fotre'n-se'ls. Vergonya!!
    Puto millet (no es mereix ni que li posi el cognom en majúscula, grrr).

    Els d'ahir que traslladaven a Madrid es queixaven que els havien tractat malament, com a delinqüents va dir la benemèrita... I què volen?

    ResponElimina
  18. Que aixequin la catifa i facin bona neteja! Llàstima que qui ha de passar l'aspiradora segur que també està cobert de merda!

    Estic amb el Ferran: tot això és molt trist. A mi em fa sentir completament impotent de veure la indignació general, però al mateix temps que ningú no fa res. Caldria que tota la població exigís decència d'una p... vegada a aquests polítics que tenim.

    ResponElimina
  19. Hi ha una tendència a creure que la corrupció és innata perquè som així i no hi ha res a fer, però em resisteixo a creure-ho. És com les drogues, és fàcil enganxar-se però la solució encara és més fàcil: "Simplement, digues no!".
    Això és el que jo creia (o volia creure fins ara) però després de tot el que està passant (i veure la reacció, millor dit la no-reacció dels responsables de reaccionar) me n'adono de que sóc més ingenu del compte.

    ResponElimina
  20. Ara mateix estic vivint de molt molt a prop un tema de corrupció. En una de les empreses "implicades" bé encara no se sap..(.avui se sabrà tot) treballa gent que conec i estimo molt. I em pregunto que serà d'ells si el president de l'empresa realment està implicat en el cas.....aquesta desapareixerà? És just que el post de treball de milers de persones
    ( que hi són) depengui dels actes corruptes d'una persona pq un dia ho va decidir així? Als "petits" ens afecta tant els actes dels "grans"....

    ResponElimina
  21. Estic convençut que hi ha gent molt honesta, íntegra i fiable ficada en política. Qualsevol altra idea seria acostar-nos a un estat caòtic-mafiós-criminal molt perillós. Amb tot, n'hi ha prou amb un grupet d'energúmens sense escrúpols per muntar un bon sidral.

    Sembla que tenim una mena de guerra encoberta. "Com que tu has tirat d'aquella manta jo desenterro aquell mort". Perfecte. Que surti tot. N'estem fins al capdamunt d'aquestes sangoneres.

    Vull creure que cada dia és una mica més difícil ser corrupte, que cada dia és més fàcil deixar rastre i ser enxampat. Vull creure que els pot la cobdícia i que cauran, tots, un rera l'altre fins que tot quedi ben net.

    Potser llavors podrem començar a construir quelcom més que un país de riure.

    ResponElimina
  22. Aquesta gent només té un nom, que ara no escriuré perquè sonarà molt groller. Haurien d'estar tots tancats a la pressó i llençar la clau al mar.

    ResponElimina
  23. uf, tot plegat em fot de mala llet.
    em rebenta haver de pensar que no hi ha cap polític decent, tot i que no m'estranya perquè la democràcia és una mentida com una catedral.
    Quatre anys i declarant els béns, tal com diu en Jordi. Ara, que qui repassi la declració tingui les mans netes, è?!

    ResponElimina
  24. Jo no sento tristesa, sinó m'alegra que per fi s'actui. Això és que es veia. Jo tinc familia en ajuntaments i tothom ho sap. M'ha encantat com ho has explicat perquè segur que molta gent comença agafant una miqueta i despres una miqueta més, fins que ja no té fre. Jo penso que no passaria si hi haguessin consequències. Com que sembla evident que no es pot confiar amb la bona fe dels polítics, doncs calen consequències. I ara m'alegra veure-les. Potser senyal que algo canvia. No sé, per veure algo positiu en tot això.

    ResponElimina
  25. Com molts dels que heu comentat, també estic trista per la situació.Fa dies que oscilo entre pensar que tots són una colla de corruptes o pensar que només és una minoria empesa per circumstàncies especials.
    Vistes les coses com estan, i tenint en compte que no tothom és honrat calen uns bons mecanismes de control. Uns protocols que facin dificil aquestes actituts .
    XeXu, el text genial molt realista

    ResponElimina
  26. M'agrada que hagis utilitzat l'expressió "Aixecar la catifa" i no el castellanisme massa habitual aquests dies de "Estirar la manta". També podem dir "Engegar el ventilador".

    ResponElimina
  27. Mal de molts...

    Hi ha gent honesta, però quan preten entrar en política, fuig esperitada.

    ResponElimina
  28. No res que no hagin dit els companys, decepció sobre tot per que ens venen la moto sense tenir el carnet.... Ben escrit XeXu, jo, estic de política fins els mateixos pebrots.... colla de lladregots! I segur que paguen justos per pecadors, i que com deien, hi haurà honestedat a algún lloc, però que llaminers són els calers fàcils de guanyar.... un petó :)

    ResponElimina
  29. Ja podria ser una història de ficció dels relats conjunts, oi? Però per desgràcia és tan real... Entristeix, certament, tot plegat. I suposo que més o menys conscientment tots devem pensar que si això és el que s'ha descobert vés si no n'hi deu haver més... No n'hi ha ni un pam de net i així fem servir aquesta frase feta tan nostra que darrerament s'estan perdent com l'honradesa. Petons.

    ResponElimina
  30. Doncs quina merda, perquè estic segur que la situació que descrius es repeteix forces cops i no se'n saben la meitat.

    ResponElimina
  31. Un relat molt realista! La veritat és que tot deu començar així, però no tots són iguals i no es deixen marejar pels diners. Si no es tenen una voluntat forta i uns principis amb bons ciments, difícil...

    ResponElimina
  32. La carn és dèbil, això és clar, però vaja és saludable de tant en tant netejar a sota les catifes :-) !

    ResponElimina
  33. a vegades la línia que separa el que està bé del que no és molt fina

    ResponElimina
  34. Vaig fer aquest escrit amb vocació de fer un relat, un simple relat de com es veuen les coses des de l'altre cantó, però com que l'ambient està crispat, tots ho heu agafat com una crítica a la situació actual. Us agraeixo molt la vostra participació i els vostres comentaris.

    Bé, com podreu suposar, jo també estic ofès de saber que tenim uns polítics com els que tenim, que confiava en la nostra gent, en el nostre país, i de vegades ens demostren que no som millors que ningú, lliçó apresa, a cops, com sempre. D'acord amb que han de pagar. D'acord amb que aquesta situació no es pot donar i s'ha de buscar solucions, alguns de vosaltres n'heu aportat de bones.

    Però per altra banda, m'agradaria dir que tothom és molt valent i molt íntegre mentre no s'hi troba. Aquests polítics i altres administradors que avui són odiats i castigats per corruptes eren personetes com vosaltres i jo, personetes amb família, amb amics, amb una voluntat de canviar les coses, de fer-ho bé. I han acabat així. Què us fa pensar que sou/som tan diferents de ells. No, amics, no ho som. Us tinc molt afecte a tots els que em comenteu i penso que sou unes bellíssimes persones. Però m'agradaria veure què faríeu en aquesta situació. Jo sempre he sigut una persona íntegre, i us faríeu creus de les coses que he fet per mantenir la meva coherència i la meva dignitat. Però no les tinc totes. El sistema està molt podrit, i no oblideu mai que els que manen no són aquests que veieu als telenotícies.

    Creieu que hi ha polítics honrats i honestos? Sí, efectivament. Són els que, en veure com està el pati, agafen les maletes i marxen, pleguen i es dediquen a una altra cosa. D'aquests n'hi ha, i per mi són persones íntegres. També n'hi haurà a petita escala, no a tant primer nivell. Però no sé si arribaran massa lluny.

    Espero no haver ofès ningú, i evidentment, això que he dit és tan sols la meva opinió, que pot estar tan allunyada de la realitat com sigui. Però em costarà canviar d'idea, fins que no em demostrin el contrari.

    ResponElimina
  35. Bé hi ha d'haver gent honesta que no es deixi ensarronar. Els polítics són peça clau en el sosteniment d'una democràcia, i és per això que estendre la sospita a tots és perillós.

    ResponElimina
  36. Per això és important que lluny de donar-nos-en a lideratges messiànics cada cop que elegim els nostres representants castiguem als corruptes fent-los perdre el lloc.

    Som nosaltres els que tenim la paella pel mànec, un cop cada quatre anys, però ja seria prou si sabessin que al final no tindrien perdó.

    Cada vot no executat, cada vot donat perquè els que hi són ja hi són els dóna ales. Cada vot donat, fins i tot a candidatures noves els força a passar comptes, a renovar-se, a recordar que qui mana som nosaltres.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.