S'odiava. El seu simple reflex era insuportable. I els seus actes i les seves relacions. Detestava les seves mesquineses; res no valia la pena. Amb mirar-se al mirall feia un acte de pura tortura, s'obligava a no apartar la vista, a contemplar-se i fer créixer l'odi que sentia envers ell mateix. No suportava tampoc ni la seva cara ni el seu cos. Veure's vestit per anar a treballar, quan s'havia convertit en el que era ara? I aquell barret? Pràcticament li venien arcades. I la cigarreta. La cigarreta perpètuament enganxada als llavis. Maleïda addicció de la que no es podia alliberar. S'odiava també per això, per la seva feblesa, per no ser ningú.
Amb un cop de puny va rebentar el mirall que ara li tornava la seva imatge deformada i projectada en mil direccions. Amb això va experimentar una estranya sensació d'alleujament. Amb la mà ensangonada, va girar cua i va marxar.
Sabeu que han tornat els Relats Conjunts?? Què espereu a participar-hi?
Molt bo Xexu! M'agrada molt.
ResponEliminaOstres, quasi fa patir, pobre home!
ResponEliminaSi, ja sé que, pel que diu, no és precisament una bona persona... però sigui el que sigui el que hagi fet, ha de ser terrible detestar-se tant un mateix i aquesta sensació queda perfectament reflectida en el teu relat.
No només és bo i m'agrada sinó que m'has pres part de la idea que tenia del meu relat.
ResponEliminaCatxis, XeXu!
Petons!
Molt bo Xexu! Una idea molt ben trobada.
ResponEliminaMolt bo! De vegades també s'ha d'aprendre a mirar-se al mirall.
ResponEliminaOstres! Que ben trobat, això de trencar el mirall!! ben bé ho sembla!! Però tens tendència a escriure relats durs i ostres... deixen un regust trist, perquè en aquesta vida passem un 100% del temps amb nosaltres mateixos, i rebutjar-nos, no agradar-nos, odiar-nos a nosaltres mateixos és horrible... Però tot ben lligat i expressat!! felicitats!
ResponEliminaMarxa directe a l'hospital, imagino... Una escena inspirada en la reacció del president de les associacions d'establiments hostelers davant la possibilitat que prohibeixin fumar arreu...
ResponEliminaPlaaaafss!!!
No nano! No veus que amaga una de les majors desgràcies humanes aquest relat?
Quina? La imbecilitat del fumador?
Sigues seriós, home!
Bon relat noi!
Ui...
Molt bon relat!
ResponEliminaAi és que fumar és malo... és normal que odiés vores fumant :)
Segur que la imatge resultant al mirall el descriu millor... Un paio descomport!!!
ResponEliminaBon relat!
Ostres molt ben aconseguit això del reflex! No sabia ni qu ehavien marxat ni que havien tornat els relats conjunts, clar que sí que feia temps que ningú en penjava res, i era extrany...
ResponEliminaA mi també m'ha agradat moooolt!! Imagino que va marxar cap a l'hospital, no? jejeje
ResponEliminaMolt bo, XeXu. M'ha agradat molt.Sobretot com estan expressades la fúria i la ràbia. Bon relat!!!
ResponEliminabuff! Vaig veure la nova proposta ahir i estava esperant la inspiració. Avui he entrat al teu bloc, directament, sense saber que havies actualitzat, perquè buscava l'enllaç del vídeo de l'article anterior. Quan he vist que hi havia article nou, article Relats Conjunts, he tancat la finestra de seguida per no rebre cap influència.
ResponEliminaPer sort, la meva idea no s'assembla gens a la teva! ;)
Per cert! Siete novias para siete hermanos??? Però si sempre m'han dit que era una pel·lícula de nenes!!!! hahaha Com et responc a l'habitació, és una de les meves clàssiques.
Ei!!!! Molt bo, podria ser jo mateixa!!! Jo també tinc el meu...
ResponEliminamolt bo
ResponEliminaaquest fumador no té massa bon concepte d'ell mateix. cóm deu ser realment si ell es detesta tant!
ResponEliminaesmicolat, llavors, queda molt més maco!
Molt ben trobat! després de llegir el relat, veus la imatge d'una altra manera! ;)
ResponEliminaDoncs el va deixar ben fet miques! :) M'agrada!
ResponEliminaEl que ell no sap és que el mirall trencat no canvia la seva realitat. Pobre.
ResponEliminaXeXu, relat genial! (m'ha fet pensar en en Dorian Gray)
Amb aquest gest pots tornar al teu lloc qui ho diria que tot el què fa mal és una solució.
ResponEliminauna mica gore, però m'agrada!
ResponEliminaes nota que tens un cert "odi" al tabac, jeje. Ho entenc. Però cura'l que té la mà ensangrentada i potser s'ha tallat de debò. Tampoc és bo anar trencant miralls jeje. La teva proposta està molt ben aconseguida, felicitats crack!!!
ResponEliminaM'agrada molt XeXu....trencar d'un cop de puny el mirall....dur però molt bo..
ResponEliminaUna mica ( o molt agre) però m'agradat molt. Una idea original i una gran manera de representar un estat d'ànim
ResponEliminaHola Xexu. No ens coneixem, però fa temps que te vaig seguint. I avui he decidit començar una nova etapa en el mon dels blogs que abans seguia una altra línia.
ResponEliminaSi mai vols venir a visitar-me serà tot un plaer. Però estic just en obres.
Salutacions!!!!
Els teus relats fan pensar...
ResponEliminaMoltíssimes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris. No esperava que agradés, volia escriure alguna cosa que mostrés sentiments molt desagradables, pensava que el trobaríeu detestable, com el protagonista. Ara no sé si ho he fet bé i us ha arribat la idea, o ho he fet fatal perquè no he aconseguit que us desagradés el que llegíeu...
ResponEliminaAquest és el relat que m'hagués agradat fer a mi. Em sento molt identificada. Gràcies per crear-ho.
ResponEliminaM'ha agradat molt el relat i l'ha interpretació que n'has fet, malgrat que dura. De vegades, les persones ens podem arribar a sentir així.
ResponEliminaboníssim! però aquest home s'equivoca, ara tindrà set anys de mala sort (més, a jutjar per com és veu en aquesta vida)!.
ResponEliminaOstres, XeXu, podria fer-ho el protagonista del meu, t'asseguro que no havia llegit cap abans de fer la meva versió del quadre. Quina coincidència!!
ResponEliminaPer cert, m'agrada molt, clar, ho expresses molt bé.
És curiós, perquè el relat a mi m'ha suggerit una cosa bastant semblant a la teva. Explicat de manera diferent, i el teu personatge té més ràbia... El meu, senzillament, havia deixat passar massa el temps.
ResponEliminaM'ha agradat molt XeXu! M'agrada poder tornar a llegir la ruta dels relats conjunts!
Molt bo!
ResponEliminaboníssim!!!!
ResponElimina