divendres, 11 de setembre de 2009

Referèndum

Aquests dies la catosfera va plena de referències al controvertit referèndum d'Arenys, i com és natural, avui és el dia per mostrar la nostra catalanitat i la nostra voluntat d'esdevenir un país de ple dret.

Com ja he dit en alguna ocasió, la catosfera és un univers molt petits. Aquí tots tenim coses en comú, pensem de manera molt semblant, ens agrada escriure, ens agrada llegir, i ens agrada mostrar la nostra opinió, aixecar la veu quan convé. Aquí, aparentment, no hi ha ningú que no doni suport a l'autodeterminació. Sembla, doncs, que el país ho té molt clar: Calalunya vol ser independent.

Però és veritat això que dic? Jo, sincerament, no ho veig tan clar. A Catalunya hi ha 7 milions d'habitants, i hi ha de tot. Convindrem que cadascú és lliure de tenir les seves idees, ja que si pretenem betar la llibertat de pensament no som millors que la gentussa que tant critiquem, aquesta que no permet la celebració d'un referèndum democràtic però sí permet una manifestació falangista. Volem ser com ells? Doncs comencem a respectar que hi ha gent que no pensa com nosaltres.

Personalment, i perquè quedi clar (sempre ho he de dir perquè no em prengueu pel que no sóc), em sento tan allunyat del pensament espanyol com del de qualsevol país africà o del sudest asiàtic. Mai no em sentiré espanyol, sóc català i així ho he dit i ho diré sempre, tant aquí com a l'estranger. Però no crec que la majoria (i deixo clar que vull dir la majoria) de gent que viu i treballa a Catalunya tingui les mateixes idees que jo. Que tots els que puguin llegir aquest escrit les tinguin, em sembla normal, però no veig aquest sentiment nostre a flor de pell de la gent del carrer.

De manera que estic totalment a favor de que puguem decidir el que volem pel nostre país, que ens deixin triar. És més, no veig per què hem de demanar permís a ningú per fer-ho. Però el que tampoc veig bé és que el referèndum sigui per aconseguir el Sí, i que es faci campanya per això. A casa meva a això jo li dic recollir firmes, que és una altra cosa diferent que una consulta popular. Que la gent trii lliurament, amb total llibertat, i veurem el que surt. Si el resultat no és com el que donaria una consulta entre la gent de la catosfera, a mi no m'estranyaria massa.

No entenc de política ni de democràcia, però crec en les meves idees. No vull que una minoria parlem per tota Catalunya, ni vull que ningú es vegi arrossegat pel nostre fanatisme. Tots som catalans, no només els independentistes.


Bona diada a totes i tots.

31 comentaris:

  1. Doncs si. Sóc independentista i treballo tot l'any per la independència de Catalunya. Però no n'hi ha prou en fer un gest un sol dia de l'any. Cal convèncer, no pas vèncer (això últim ja ens ho fan ells). I no parlo de convèncer-los a ells, sinó a nosaltres mateixos. Bona diada :)

    ResponElimina
  2. Estic molt d'acord amb el teu escrit xeXu. I és més, no crec que s'hagi de "convèncer" a ningú. S'ha de respectar el que tothom pensa i, malauradament, tots tenim tendència a pensar que privar la llibertat és atemptar contra el que nosaltres pensem però que atemptar contra el que pensen els altres no entra en el mateix sac. ÉS difícil, quan un té molt clares les seves idees i està convençut, creure que els altres poden no estar d'acord amb el que ell diu, però s'ha d'acceptar. Crec fermament en el respecte a totes les opinions sempre i quan, es clar, no atemptin contra la llibertat ni intentin convertir-se en imposicions.
    Uff! quin rotllo he fotut! Bona diada!!

    ResponElimina
  3. La qüestió no és voler que surti un Sí enlloc d'un No, o voler que tothom voti Sí, sí o sí. La qüestió és que ens deixin dir el què, sigui quina sigui la resposta. Si una simple 'enquesta' de poble provoca tot aquest enrenou, què passarà si mai el govern de Catalunya decideix preguntar a tot el poble?
    No és la resposta l'important, és poder fer la pregunta.
    Jo voldria un sí contundent, però sé que a Catalunya guanyaria el no. I m'és igual... i ho respectaria com he respectat els resusltats de totes les eleccions on he participat, com a mínim hauria pogut dir que sí...
    M'embolico massa, ja ho veig.
    Et deixo un post de Vicent Partal sobre el Québec i els seus referendums, on sempre ha guanyat el 'no'.
    http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/144527

    ResponElimina
  4. És clar que fer un referèndum en tota regla seria el millor, però què ens ho deixarien fer? Mira el que ha passat amb la petita consulta popular d'Arenys.

    Davant d'aquest panorama, l'única opció és que aquest tipus de referèndum es facin fora de l'àmbit polític o institucional. Els qui estan en contra de l'independentisme ja tenen el que volen, i saben que qualsevol intent de referèndum seria vetat per inconstitucional. Així, l'única opció és que els que sí que volen l'independentisme siguin els motors de la consulta. És evident que els que estan bé al món no faran res per canviar-lo. Els qui aniran a votar segur que seran els del Sí, doncs els defensors del No se'ls hi enrefot, sempre tindran el tribunal constitucional de part seva.

    Ara per ara, si es vol una consulta s'ha de fer així, no hi ha més remei. Crec que si es fes el mateix a cada localitat de Catalunya, tindríem una bona lectura de la població que vol la independència. Serviria d'alguna cosa? No directament, però sí que despertaria moltes consciències. La iniciativa d'Arenys, segons el meu parer, pot ser un pas molt important. Està per veure, però.

    ResponElimina
  5. Jo com l'Elur crec 'no és la resposta l'important, és poder fer la pregunta'
    El que realment em fa empipar no és si surt el sí o el no , sinó la impossibilitat de decidir.
    penso que tens molta raó quan dius que el sentiment de corre per la catosfera no és representat de tot Catalunya. hi ha molta gent, que és d'aquí de tota la vida, que és sent catalana i molt i que possiblement votaria que no. tampoc no pensem que tothom que votaria No és un fatxa reaccionari, que hi ha molta gent que estima Catalunya que no voldria ser una estat independent.

    Torno a repetir el que ja he dit: allò important és poder preguntar

    Bona diada a tots!

    ResponElimina
  6. Sóc de les que penso que el sentiment de catalnitat no hauria d'estar lligant només a diades com les de l'onze de setembre, o per sant jordi...
    Cal ser català tot l'any.
    En el meu cas tinc molt clar, el que sóc, per molt que un tros de plàstic a la cartera s'entesti a dir el contrari.

    Avui donant un breu tomb pels carrers de la meva ciutat, m'he adonat que cada vegada, en dies com avui es veuen menys senyeres i estelades, i aixo la veritat m'entristeix...

    ResponElimina
  7. Estic d'acord en que s'han de respectar totes les opinions, i també estic segur que en un referèndum global per la independència guanyaria el NO.
    Per tant: Per què fa tanta por quan es proposa? Per què sembla que s'acaba el món amb la consulta d'Arenys?
    Jo estic a favor d'una democràcia completa, on es puguin manifestar els de la Falange però on també cada ajuntament que vulgui pugui fer els referèndums que vulgui i això ja s'ha vist que no es pot fer a la democràcia vigilada que actualment hi ha al Regne d'Espanya. Per tant, si no s'han d'imposar les idees (i estic d'acord que no s'ha de fer) no penseu que haurien de començar a fer-ho els que n'imposen més?

    ResponElimina
  8. El problema, estimat Xexu, és que legalment no ens deixen fer el que és ben legal i legítim, i aquí és on en anem emprenyant i de vegades les coses surten de mare. Jo entenc, per exemple, qui vol un federalisme, i ho veig més factible que tenir un estat propi, però el que passa és que molta gent ni s'ho planteja i senzillament va vivint i ballant el ball que són, suposo que això fa radicalitzar les altres opcions, a veure qui pesquem o perquen... no sé si m'he sabut explicar... Igualment, un gran petó amb cor de senyera!

    ResponElimina
  9. Què una "democràcia" permeti a unes comunitats autònomes unir-se si així ho decideixen mentre prohibeix taxativament que unes altres ho puguin fer, que permet des de la seva llei més essencial que l'exèrcit pugui actuar al marge del poder del govern i que permeti manifestar-se a un partit feixista i al mateix temps prohibeixi que ciutadans puguin donar la seva opinió amb tota llibertat, és, com a mínim, una "democràcia" ben curiosa (i això per no parlar del Cap d'Estat que té i com va arribar al lloc on està...)

    Estic molt d'acord amb el que comentes company Xexu, excepte en una cosa: "Tots som catalans, no només els independentistes". Quan apareixen "personatges" com el Yoyas, el Jorge Javier Vàzques i altres de similars, jo això no el veig gaire clar. Ja em costa entendre que hagi catalans que no siguin independentistes, però bé, tampoc entenc als adictes al sadomasoquisme i els respecto. Ara bé, a més de catalans no independentistes aquí el que hi ha molt és espanyol que viu a Catalunya, i que van néixer aquí com podien haver nascut a qualsevol cinturó industrial de qualsevol ciutat de l'Estat.

    Evidenment respecto també les seves idees, ara bé, això de "yo también soy catalán" no em sembla gens correcte. I és que, per a mi, és més català l'amic Tobuushi que ara mateix viu al Japó que qualsevol d'aquests que viuen tot l'any a casa nostra.

    ResponElimina
  10. Per desgràcia no podem decidir amb tanta facilitat, sempre ens posaran entrebancs des de l'estat, però el millor és intentar-ho i no quedar-se amb els braços plegats.

    ResponElimina
  11. Doncs jo no ho veig tan clar que sortís que NO jeje
    Jo creia en el Triplet i el vàrem aconseguir!! :-))

    Seriosament... En què em baso per pensar això? Doncs en que crec que hi hauria un índex d'abstenció bastant alt entre els que, a priori, podrien votar que "NO". D'altre banda, els partidaris del "SI" acudiríem a les urnes massivament, tant si plogués com si tronés.

    Els “simpatitzants” de “Ciudadanos” i coses vomitives semblants, també anirien a votar, clar, però són molt pocs (al menys de moment i per sort).

    Hi ha molta gent immigrant (espanyols, vull dir ara, eh?) que s’abstenen a les autonòmiques perquè no les consideren “cosa seva”. Voten a les Generales españolas i a les Municipals i el que surti a les catalanes tant els hi fa. Doncs bé, si aquesta gent es seguís abstenint, guanyaria el “SI” aclaparadorament.

    Ara bé, és ben cert que, si algun dia aquest hipotètic i somiat referèndum es pogués fer, des de la resta de l’Estat apareixerien per aquí profetes de desastres intentant convèncer a aquests simpàtics abstencionistes a votar “NO”... Bé doncs, la nostra feina seria intentar convèncer-los del contrari... Que si Catalunya pot decidir què vol ser, si Catalunya es pot quedar els seus calers i tot es fa des d’aquí, qui sortirà beneficiat serà tothom que visqui a Catalunya i, per tant, ells també.

    Conclusió: No sóc pessimista. Si fem el referèndum aposto pel “SI”!!

    Epílog: Ostres XeXu m’ha encantat aquest post!! M’agrada molt fer anàlisi política ;-)

    ResponElimina
  12. Apa!! Quan he començat a escriure el meu comentari només n'hi havia vuit!! Això va molt ràpid ;-))

    ResponElimina
  13. XeXu, no t'empipis amb mi, eh? Ja sabem que en aquest punt no ens estem entenent... però és que, llegit el teu post, continuo sense entendre perquè lligues la convocatòria d'una pregunta amb una suposada "trama" per empènyer la gent a votar "sí". Ja ho ha dit algú altre, que l'important és que pugui fer-se la pregunta, i és obvi que cadascú triarà la seva opció, a saber:

    1. no votar
    2. votar sí
    3. votar no

    A més, és que, no sé... crec que barreges temes: una cosa és estar a favor de la consulta (hi estic), a favor del sí (hi estic)... i al mateix temps ser conscient que no tothom pensa com nosaltres! Jo mateix tinc una amiga del PP, i no cal que et digui què votaria ella; i hi ha catalans d'"adopció" integrats, i d'altres que no ho estan, i nascuts fora que votarien "sí", i nascuts aquí que votarien "no". Però tot això és clar, i en canvi tu ho planteges com si els convocats o favorables al referèndum no en fossin/fóssim conscients, de tot plegat.

    Perquè en aquest tema no ens entenem mútuament? No ho entenc :(

    ResponElimina
  14. Parlant amb algunes persones humanes sobre els referèndums pel dret a l'autodeterminació, he vist que hi ha molta gent que creu que el referèndum demana si es vol la independència o no.
    He constatat que això és el que creu moltíssima gent, sobretot gent gran i d'altra a la que la política ni els va ni els ve.

    I això m'ha fet pensar en que potser, abans de fer els referèndums pel dret a l'autodeterminació, que això no vol dir que es vulgui o no, ser un país independent, sinó que el que es demana és el dret de poder decidir, que sembla lo mateix, però que no ho és, seria molt convenient, ja sigui a nivell d'associacions, de veinats, etc. explicar, sense estalviar detalls, el que és manifestar-se i voler votar PER TENIR EL DRET DE DECIDIR, com el tenen la resta dels ciutadans d'Europa.

    ResponElimina
  15. Jo també penso que guanyaria el no si ens deixessin fer un referèndum amb cara i ulls. Ja s'encarregarien de fer anar a votar a tothom que poguessin (si calgués, els morts, per una vegada, també podrien votar). Però com que això no passarà, ens hem de conformar, i no vegis quanta polseguera aixeca, amb la consulta popular d'Arenys. Quanta por que fa la independència!

    ResponElimina
  16. El primer ministre de Gal·les i l'escocès han anunciat que volen convocar referèndums per la independència i a Anglaterra ningú ha dit ni mu. Ni tan sols fan boicot a productes gal·lesos o escocesos!
    Hi ha molta cosa per civilitzar de Catalunya cap avall. I la pedagogia ja no serveix.

    ResponElimina
  17. La qüestió no és tant si el sí o el no. El problema és que mai no ens deixaran parlar. I si algun dia els catalans (persones que viuen i treballen a Catalunya) decidíssim preguntar-nos que volem ser, només pel fer de plantejar-ho ells traurien, entre d'altres, l'article 8 de la Constitución (Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional).

    Nosaltres mateixos.

    I per cert jo tampoc ho tinc tan clar que guanyés el no. I ells tampoc per això no el deixaran fer mai un referèndum.

    ResponElimina
  18. Sigui com sigui o el que sigui, que sigui pacífic...

    ResponElimina
  19. Home, PiTis!! això per descomptat!! :-)

    ResponElimina
  20. La meva opinió, si accepteu la d'un no català, és que tots els pobles tenen el dret d'escolir el seu destí i que si un referèndum d'aquest tipus és inconstitucional s'hauria de canviar la Constitució.
    Personalment no soc nacionalista, però tampoc soc no nacionalista. Tant em dóna tenir una nacionalitat com un altra si l'Estat que m'acull em dóna unas prestacions socials o un benestar millor. Moltes vegades he comentat, i m'han tracta de boig, que em donaria igual si ens venessin a Alemanya si això suposés doblar el sal·lari mímin, una millor educació, unes millors carreteres, una jubilació que no ens deixi en la misèria, que em doni més llibertats socials, i que, per suposat respectés la identitat cultural de la terra. Si això s'aconsegueix amb la independència, perfecte, si s'aconsegueix essent alemany, ja em va bé, tant si s'aconsegueix anexionant-nos a l'Imperi Austro-húngar. La bandera que onegi a la façana de l'ajuntament tant se m'en fot.
    Dit això, ja m'agradaria que es celebrés el referèndum que demaneu, només per veure als nacionalistes-facistes espanyols amb el cul ben estret.

    ResponElimina
  21. Estic d'acord amb en Ferran i en Babunski.

    ResponElimina
  22. Moltes gràcies a totes i tots pels vostres comentaris. Ja sé que aquest tema aixeca molta polseguera, però no me n’he pogut estar d’expressar la meva opinió. Us agraeixo que hagueu fet aquests comentaris tan complets i sense escatimar arguments. Espero que les respostes estiguin a l’alçada. He hagut de canviar l’ordre d’algun comentari perquè m’hi cabés, odio la norma dels 4096 caràcters! Gràcies a tots.

    Clídice, tens raó, els primers que hem de convèncer és a nosaltres mateixos, ja que com deia jo, i segur que tu penses també, hi ha molta gent que no vol la independència, o que no ho veuen clar. Es tracta de convèncer a aquesta gent de que seria bo tenir sobirania, i que això no afectaria negativament a ningú. Els independentistes, i jo m'hi incloc entre cometes, no som dimonis, només volem el que és nostre.

    Pluja, benvinguda al Bona nit, el teu comentari m'ha agradat molt, expliques de conya el que jo volia dir. És tan fàcil pensar que els altres que no pensen com nosaltres són els dolents... però no, tots som lliures de pensar el que vulguem, i en cas que no pensem com l'altre, almenys l'hem de tolerar. Això, és clar, si no és que l'altra opinió és com les que cites tu al final, que el lliure pensament ha d'arribar fins un punt. Quan es perd el respecte, ja no es pot escoltar, no s'hi val tot.

    Naturalment Elur, ja saps que en això estarem d'acord. Hem de poder decidir, però és que per això, jo crec que no hauríem d'haver de demanar permís a ningú. Es pot fer una consulta popular i prou, i a Espanya no hi tenen res a dir. Si total, els resultats no són vinculants. Si surt que No, no passa res. Si surt que Sí, el govern d'Espanya hauria de veure que alguna cosa passa, i s'hauria de parlar. Però mai deixaran que això passi, per mi es poden posar les seves prohibicions al cul. No t'emboliques massa, el teu comentari és molt assenyat, i jo penso igual. El que venia a dir és el que dius tu. Acceptaria un No perquè és el que el meu poble tria. Suposo que hi ha gent que no acceptaria un No i muntaria en còlera. Però està clar, per poder acceptar el que sigui, cal poder preguntar, i això ho hem de fer, en tenim el dret.

    Asimetrich, em repeteixo, però a qui li importa que ens el deixin fer o no? Què faran, enviaran els tancs, com diu la constitució? Ho trobaria una mica fora de lloc. Una resposta massiva de Catalunya no se la deuen esperar. Potser es pensen que és un cas aïllat, però si es fes a tots els pobles no sabrien ni què fer. Però tots els pobles voldrien?
    També penso que s'hauria de despolititzar aquest acte, simplement dir: 'hi ha sectors de la població a favor de la independència, i n'hi ha en contra. Decidim quina és l'opció majoritària, trieu Sí, o No'. Dir, per contra: 'som-hi tots a votar Sí', per mi és com la manifestació falangista, que ve a ser un 'si voteu us trencarem les cames'.
    La iniciativa d'Arenys pot ser un punt d'inflexió o quedar-se en no res. Crec que depèn de la resta de pobles. Si ara molts recullen el testimoni, veurem que hi ha un moviment seriós, i que no és cosa de quatre frikis.

    Mireia, com li he dit a l'Elur, estic d'acord que l'important és la possibilitat de preguntar. Si no podem fer-ho, no anem enlloc. I com molt bé expliques, probablement no es donaria un Sí aclaparador (com si preguntéssim per aquí entre la gent dels blogs), potser no es donaria el Sí, però hauríem pogut preguntar-ho, consultar el poble. Hi ha molts perfils de gent diferent, i hi ha els que només ens sentim catalans, els catalans però també espanyols, i els espanyols i després catalans. Tot és respectable, només faltaria.

    Luthien, creu-me que la meva catalanitat i catalanisme estan fora de tot dubte. Em sento català i només català, i porto amb mi aquest sentiment, independentment del dia que sigui.
    El meu poble no s'ha caracteritzat mai pel nombre de senyeres als balcons, però n'hi ha, n'hi ha...

    ResponElimina
  23. McAbeu, serà que ells no tenen tan clar que sortiria que No?? Està molt clar que la democràcia espanyola deixa molt que desitjar, és desigual per uns que per altres, i amb aquestes normes és molt difícil jugar. La gràcia és que aquests són els bons, els socialistes, ja veus. Si manessin els del PP s'entendria, però que en època socialista es permetin aquestes coses és una prova més de que aquí ni democràcia ni res de res.

    Zel, però fins i tot la gent que pensa això, que ja li està bé que les coses no es moguin, es mereixen el nostre respecte. Tothom és lliure de sentir el que vulgui, de pensar el que vulgui, i també hauria de ser lliure per poder triar com vol viure, i que ningú li ho prohibís, ni d'un cantó, ni de l'altre.

    Carquinyoli, parlar de democràcia i govern espanyol de vegades fa riure força. De fet, fa gràcia veure com el govern que ha fet passos importants per modernitzar el país, almenys a nivell ideològic, és tan recalcitrant en alguns temes.
    T'he de donar la raó amb que a Catalunya hi viuen molts espanyols, molts que se'n senten, fins i tot havent nascut aquí, néixer aquí, per segons qui, és una simple anècdota. Tot i així, si volguéssim esborrar del mapa a tota aquesta gent, el país amb quanta població es quedaria? Gent que vulgui activament la independència de Catalunya? Uns 300000? No sé si tants... Aquest és el problema, vivim en un país plural i no ens suposa cap problema. En canvi, Espanya no tolera la pluralitat, i per això intenten minimitzar tot el que sigui diferencial.
    Ah, i naturalment, un català ho seguirà sent encara que passi bona part de la vida fora, això no hi fa res. El sentiment sempre ens acompanya, i és que la nostra terra... és molta terra.

    Judith, no ens volen deixar marxar, som massa importants. Però tens raó, no ens hem de conformar, hem de lluitar tant com puguem per aconseguir el que volem. Si és que realment és el que el poble vol.

    Assumpta, això és el que en realitat poso en dubte amb el meu post. Una consulta, votació o eleccions en que tota una fracció de la gent passa d'anar a votar i l'altra vota en massa, per mi no té cap validesa. És el que deia jo, si ens fan l'enquesta a la Catosfera, t'asseguro que sortiria un Sí de pràcticament 100%. Molts pensem així, i els que no ho vulguin, callarien. Però són dades esbiaixades i a mi no em serveixen.
    Tampoc no pots eliminar la immigració espanyola, no ens enganyem, tots tenim familiars de fora i han ajudat a construir aquest país tal com és ara. Aquests catalans tenen els mateixos drets que qualsevol altre, només faltaria, i què et fa pensar que en una consulta així no voldrien dir la seva? Serien els No més vàlids que hi haurien, no per feixisme o per mala llet, simplement, són catalans, se'n senten, però també espanyols, i no volen la independència.
    Celebro que t'hagi agradat el post, però em temo que jo no puc ser tan optimista com ets tu, almenys en aquest tema.

    Trini, ho he consultat, i la pregunta que es farà a la consulta d'Arenys no és per poder decidir, la consulta ja entén que podem triar o no, el que pregunten és si els vilatans d'Arenys volen que Catalunya sigui un estat independent i englobat en el marc d'Europa, és a dir, que és una consulta per la independència. Jo entenc que el dret a decidir el tenim, a decidir si volem o no la independència. Ara bé, el dret de fer-nos independents perquè la nostra gent ho vol, ja no ho tinc tan clar.

    P-CFA..., doncs sí, no les tenen totes, saben que si surt que sí, i com dic, em sembla que per com està muntat igualment no seria gaire vàlid, tindran un problema greu, veus que s'aixecaran, i el que ara és un mosquit que de tant en tant es veuen obligats a espantar, ara podria ser un eixam, i que rebran més d'una picada. I tot i així, sense que hi hagi trampa ni cartró, jo segueixo pensant que el No s'imposaria.

    ResponElimina
  24. Ferran, finalment, no me n'he sabut estar d'escriure aquí al meu blog, encara que pretenia enfocar-ho de manera lleugerament diferent, després de la conversa a l'In varietate. Ja sabia que passaries per aquí, espero que no et molesti que segueixi entestat a defensar coses que no entens, però cadascú té al cap el que té.
    En el que tots estarem d'acord és amb que el més important és tenir la possibilitat de triar, que ens mereixem que ens deixin decidir si volem ser independents o no. Després, tant si surt Sí, com si surt No, el poble haurà parlat i ho haurem d'acceptar, tant els defensors del Sí, com els defensors del No. El que dic és que m'agradaria que els resultats fossin vàlids, que el que surti sigui el màxim d'extrapolable possible. Si enviem a les urnes perquè guanyi el Sí, perquè els que fan campanya en comptes de potenciar la participació, van amb el Sí per davant, els del No no hi aniran, ja que a més, saben que la consulta no té cap conseqüència directa. El resultat no serà fiable, i ens podem pensar que el poble vol una cosa que en realitat no vol. Exemple amb números totalment inventats. Si a un poble amb 2000 votants potencials el resultat final són 200 pel Sí i 20 pel No, què penses? Jo penso que això no em diu absolutament res. El Sí guanya aclaparadorament, però jo no deixaria anar l'eufòria, precisament. Sé que alguns en són conscients d'aquesta realitat, però molts eixelebrats que votarien Sí no ho són, ho sento. Hi ha fanàtics i feixistes catalans (en conec) que davant d'aquest resultat sortirien a cremar banderes espanyoles i a declarar la independència en aquell moment. O és que tu no en coneixes cap d'aquests? Jo sí, de veritat.

    Babunski, sincerament, desconec els casos que dius, però he estat a Escòcia aquest estiu, i tal i com ho veig, és possible que els deixin decidir, i ja tenen molta més autonomia que nosaltres, però dubto molt, però molt, que els donin la independència amb una encaixada de mans i desitjant-los sort. Els anglesos també són molt imperialistes. Ara, que hi ha molt a civilitzar per Espanya, en això hi estem d'acord.

    Jordi Casanovas, tampoc és important el que sortís en un referèndum, perquè ells no ens deixarien ser independents. Per una part, estic segur que ens tenen molta ràbia, però no volen que es trenqui la seva Espanya. No s'adonen que la trenquen una mica més cada dia amb aquestes actituds. Jo penso que sí que sortiria No, perquè a molts pobles el Sí guanyaria clarament, però decidiria Barcelona i rodalies, i ja saps quina mena de catalans viuen per aquí. Jo hi visc i no m'hi incloc, però crec que estic en una forta minoria.

    PiTis, que sigui pacífic està en el tarannà mateix de la nostra terra. Les coses es parlen i es fan bé.

    Angle, la teva opinió és sempre sensata i molt benvinguda a casa meva. És una manera de veure-ho que, efectivament, pot escandalitzar a alguns integristes, però no et falta raó. Potser vosaltres teniu una circumstància especial, una illa que sembla una mena de resort, que el propi govern espanyol es pren a broma, i això no hauria de ser així. Potser per això, el sentiment de la gent de l'illa és d'estimar la terra, però no tant la terra a la qual els mapes diuen que formeu part. I també em sembla que la majoria de la gent tampoc té una estimació especial a Catalunya, vull dir, que volguessin seguir el principat en cas que aquest fos independent. Són llocs diferents, idees diferents, i la qüestió és viure bé i sentir el que hom sent, que no t'obliguin a ser una cosa que no vols, o que no et permetin expressar-ho, perquè sembla un sacrilegi. Això sí, estan cagadets de por amb el referèndum, eh? I això que és una consulta popular de no res. Però ja saben el que ve, depenent del que surti.

    Xitus, és respectable.

    ResponElimina
  25. Aprofitaré per manifestar la meva opinió al respecte...

    El resultat d'un suposat referèndum pot variar molt d'una zona geogràfica a un altre, i crec que a la que estàs tu és possible que guanyés el "no". I dic "possible" perquè també és veritat que només els interessats van a votar... Si el referèndum es fes a nivell virtual, evidentment a la catosfera guanyaria el "sí".

    Tinc clar el que votaria, però no crec que sigui la solució a res. Tinc molt clar que un poble ha de tenir el dret a decidir en tot moment, el qual converteix en el nostre cas alguns punts de la Constitució en paper mullat, i això no ens ho podem prendre (encara que sembli retrògrad) a la tun-tun. La decisió d'Escòcia d'unir-se a Anglaterra és relativament recent i no crec que aparegui a cap constitució que aquell territori forma part indissoluble de l'estat. Amb això vull dir que les circumstàncies de cada país són diferents i que no podem argumentar que "a Escòcia no diuen res...".

    Tot plegat és complicat... la nostra riquesa, per exemple... és nostra? Però quan diem nostra, a qui posem al sac? La riquesa de Girona és de Girona o de Catalunya? No sé, no crec que tinguem problemes amb aquest aspecte, perquè el sentiment de catalanitat és quelcom molt uniforme a tot al país. Ah! i també... sense les plantes energètiques del sud, l'economia del nord no seria sostenible... Mireu, és que quan em poso a pensar-hi crec que si anem fent estats d'aquesta manera, podem acabar malament...

    No et liis, Txari, que anaves molt bé. Jo sé que aniria a votar i el què votaria.

    Ah! i sempre que fos un estat dins de la UE.

    ResponElimina
  26. sóc de l'opinió dels que diuen que la nostra catalanitat l'hem de demostrar dia rera dia, i que hi ha molta feina a fer.

    el referèndum d'Arenys, la veritat no l'he seguit massa, xò veig que cal anar fent petits passos per fer sentir que hi ha una veu, que per petita que és, es vol fer sentir, que hi ha aquest neguit.

    espero que passéssis una molt bona diada!

    ResponElimina
  27. M'agrada com acabes el text, tots som catalns i tots ens hauríem de defensar davant de la resta de l'estat que ens estan atacant sense estar-se'n, però penso com tu XeXu, 7 milions i molts pocs amb aquest sentiment que nantros sentim i això fa que anem enrere o pot ser si als qui hem votat fesin més passos, no ho sé, jo fa molt vaig deixar de creure en política, però sí que crec en el què jo estimo i sento, la nostra Catalunya.

    ResponElimina
  28. Crec que ja no queda gran cosa a dir. Les heu dit totes. Penso que és important poder decidir. I que això els hi fa massa por i no deixaran mai fer un referèndum oficial. Per això estan bé aquestes iniciatives. No tenen validesa legal però "desperten". I les reaccions d'Espanya, acaben radicalitzant més els que no n'estaven gaire. Xexu, jo també dubto que fossim prou per guanyar, però potser després d'una quants referèndums locals prohibits, al de veritat sortiria que sí!

    ResponElimina
  29. Txari, ningú no ha tingut en compte les diferencies territorials, i potser tens raó. Bé, em sembla que sí que hem comentat alguna cosa, o si més no, jo ho vaig pensar. Si votéssim tots, tant se val el que digui Catalunya sencera, Barcelona i rodalies decidirien, i sortiria No. No s'hi pot fer més. Això sí, en cas de sortir Sí, ja caldria que ens poséssim les piles, tant el sud com el nord com tot fill de veí hauria de pencar perquè la cosa funcionés, perquè si ens hem de començar a barallar entre nosaltres, anem llestos.
    No sé si Anglaterra ha dit res al respecte del que volen fer Escòcia i Gal·les, però ja saps com són, no crec que els hi faci cap gràcia. Potser si no diuen res és perquè creuen que no sortirà mai que Sí.

    Rits, jo també penso que demostrar la catalanitat un sol dia a l'any no serveix per massa, i amb penjar la bandera al balcó no està tot fet. Cal treballar per la nostra llengua, la nostra cultura i els nostres drets com a poble, i això s'ha de fer sempre. I sí, un referèndum, per petit que sigui, demostra que el sentiment català no està mort, que encara que no sigui el predominant, que està per veure, existeix i està ben viu.

    Cesc, molts pensem així, però encara n'hi ha més que pensen diferent. La nostra és una terra d'acollida, i tothom s'hi acaba trobant bé, però no sempre accepten el que es troben aquí. El sentiment creix molt a poc a poc, però tinc la impressió que creix. No ens rendim, potser no ho arribarem a veure, però qui sap si passarà abans del que ens pensem.

    Carme, tens tota la raó. Jo normalment sóc prudent, però quan més exalto la meva postura és quan em toquen la pera. Ridiculitzar el nostre país, maltractar-lo, menystenir-lo... no ho puc suportar. Llavors és quan em surt la vena més forta. I segur que no sóc l'únic a qui li passa. El tarannà català és especial, s'imposa el seny. Però quan ens ataquen... desperta la rauxa.

    ResponElimina
  30. M'agrada com penses. Sóc estranger, no he anat mai a Catalunya, i com a espectador que es veu tot des de molt lluny i que no coneix res de Catalunya, no puc negar que simpatitzo amb l'independentisme.

    El que més em fot són els immigrants (ho he vist un miler de vegades a la tele) que hi arriben, i duen que mira el català no hauria de ser obligatòri, que si un dia me'n vaig cap a una altra comunitat autònoma el català no em serveix. Són aquests també catalans? Home, em fa que no. Conec castellanoparlants, nats a Catalunya, això sí, que es passen tota la vida dient que mira que pobret que som nosaltres els castellanoparlants, ens han estat tota la vida imposant el català. Imposant? Si la llengua pròpia de Catalunya és el català! Són catalans, aquests, també? Em fa que tampoc no ho són.

    El tema dels immigrants m'emprenya molt. Sóc net d'immigrants japonesos que, malgrat tota mena d'humiliacions i dificultats, es van integrar al país. S'hi van integrar tant bé que els meus pares no parlen gens de japonès, només portuguès, i a mi m'hauria passat el mateix. Parlo japonès però no sóc parlant nadiu. Sóc brasiler, però no em sento brasiler. No sóc japonès, tampoc.

    Bé, crec que no arribo enlloc amb tot això. Però el que vull dir és que el destí d'un poble l'han de definir ells mateixos. I a mi em fa que no tothom que viu o neix a Catalunya (malgrat els milers de definicions que s'inventa la gent sobre qui és català) forma part d'aquest poble. Enfí, jo què sé. Recolzo el que trieu vosaltres i que sigueu feliços amb el que decidiu...si és que mai us ho deixen! ;)

    ResponElimina
  31. De mica en mica s'ha d'anar convencent els que creuen que Catalunya no ha de ser independent... Estic d'acord amb tu que en un referèndum d'autodeterminació general a tot Catalunya, els resultats potser no són tan bons com ens puguin semblar...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.