dimecres, 9 de setembre de 2009

090909

Des de sempre, el meu número preferit ha esta el 9. Per això, el dia 9, del mes 9, de l'any 9 podia ser un dia molt especial. Fa dies que ho vaig pensar, aquest dia havia de passar alguna cosa diferent, era un senyal. Així que des del matí he anat pensant en les coses que em passaven i donant una importància especial a tots els fets del meu voltant, esperant que algun d'ells seria el de veritat, el que significaria alguna cosa, el que canviaria la meva vida.

Ara el dia s'acaba, i si el miro amb perspectiva, ha estat un dia com qualsevol altre, no hi ha hagut res fora del normal. Però el fet de pensar-hi, de valorar tots els detalls i estar atent per no perdre'm res, també l'ha convertit en un dia una mica diferent, un dia d'adonar-me, un cop més, que els petits detalls són el que fan aquesta vida tan interessant, tan espectacular. He rigut molt, he donat importància a coses que normalment passen de llarg... he viscut intensament, sense fer res d'especial. Aquesta ha estat la diferència d'aquest dia.

40 comentaris:

  1. Xexu,

    Posa'l cap per avall, treu-li els zeros (que ja saps que no valen res) i mira quin número et queda. Tremola !!!

    ResponElimina
  2. Ejem... què vol dir que el dia ja s’acaba? Queden encara quatre precioses hores!! :-) Però ara tindràs la cosa més bonica del dia: Un comentari meu!! jejeje

    El meu dia també ha estat un dia absolutament normal... i això ja és molt!! :-)

    A vegades no ens adonem de la gran quantitat de coses bones que ens passen, coses petites, però que van sumant. Pensem més en el que ens manca que en el que tenim... Ai!! Prou!! No tinc ganes de posar-me filosòfica ara!! Només et volia desitjar unes bones quatre hores restants!! :-))

    ResponElimina
  3. Un dia ben aprofitat i ben especial doncs :D

    ResponElimina
  4. Hi ha casualitats felices que et fan recordar els dies "especials". Jo, per exemple, recordo amb especial carinyo el 8-8-88 a les 8 del matí, perquè vaig parir el meu fill gran. Tu recordaràs el 9-9-09 perquè no et va passar res especial, però t'hi vas fixar :)

    ResponElimina
  5. Saps, pot ser aquest dia t'havia de passar tot això que comentes, el valor de les petites coses que tant costa de trobar en una vida tant plena de coses oi? que segueixi sent especial nano :9

    ResponElimina
  6. Tots els dies haurien de ser així. Que els valoressim igual.

    ResponElimina
  7. Els dies tenen la importància que els donem.

    ResponElimina
  8. Doncs res, a fer el mateix el dia 10 i l'11 i el 12 ... i cada dia! (m'ho dic a mi mateixa també, è?)

    el 9 sempre m'ha agradat, també, i avui també m'esperava algun fet especial... però no, tot plegat un dia èr no guardar-ne gaire res, però amb 2 o 3 detalls que paguen la pena de viure.

    una abraçada!

    ResponElimina
  9. Ja l'has viscut d'una forma especial i això al cap i a la fi, és el que conta.
    Ara a viure'n un altre de més bell demà o demà passat...

    ResponElimina
  10. Doncs mira que a mi em sembla molt especial això que ens expliques: "He viscut intensament, sense fer res d'especial" Ostres si viure intensament ja és especial... a vegades passem de llarg de tantes coses.

    Encara queda una hora i mitja.

    Totes les coses tenen la importància que els volem donar. Jo avui he tingut un dia "normalíssim" però amb algunes coses ... com a mínim 3, que m'han fet viure intensament aquells moments. I estic contenta.

    ResponElimina
  11. Confesso que algun cop he el mateix que tu, buscar quelcom especial en detalls de qualsevol dia ordinari... i certament, si els busques, els trobes, encara que només siguin precisament fruit de la teva pròpia sugestió. De totes maneres, sempre aprenem alguna cosa nova^^

    ResponElimina
  12. Doncs al final sembla que ha sigut un bon dia, no? ;)

    ResponElimina
  13. Espera't al 101010 i ja veuràs!

    T'ho diu un informàtic.

    ResponElimina
  14. jo, la veritat, és que no m'he adonat fins que he volgut escriure un post i he pensat en el tema.

    ResponElimina
  15. Què passarà el 10 10 10, RedCrash? :-)

    Falta un any, un mes i un dia per saber-ho!! És molt!!... Una pista.

    "Uns i zeros", binari, informàtic... però, té algun altre significat? :-)

    ResponElimina
  16. Un dia hauré d efer un article sobre el 9. A veure si t'agrada...

    ResponElimina
  17. Assumpta... t'hauràs d'esperar! Però tranquila, que queda un dia menys.
    Paciencia.

    ResponElimina
  18. Sí que és veritat, XeXu: els petits detalls, al final, són els únics que compten. Com diu l'Elur, busquem-los en el dia a dia de cada dia!

    ResponElimina
  19. Avui has descobert que ets tu qui pots fer un dia especial visquent-lo en tota la seva intensitat.

    ResponElimina
  20. jo crec que ja has sapigut veura lo especial del dia.
    felicitats!!

    ResponElimina
  21. el dia t'ha volgut demostrar que tots els dies poden ser especials si els volem assaborir com a tals. el meu "ahir" em va saber demostrar que continuo sabent treballar pels descosits. vaja ensenyament! :)

    ResponElimina
  22. No crec en dies especials ni favorables ni predestinats. Senzillament, les persones són els que fem que siguin diferents!

    ResponElimina
  23. Passa una mica com el dia de l'aniversari (especialment quan cau en dia laborable) i et trobes amb gent que no sap (o no recorda) que el fas.

    ResponElimina
  24. Ja saps, a viure la vida com si cada dia fos 090909!

    Utnoa

    ResponElimina
  25. Bona manera de visualitzar el dia, viure cada instant de manera especial... m'agrada

    ResponElimina
  26. Una gran manera de fer que un dia qualsevol esdevingui especial. Potser tots plegats ho hauríem de provar de tant en tant per recordar-nos que bonic és vire.
    ahhhh que cursi que m'ha quedat!

    ResponElimina
  27. cada dia pot ser un dia 9, o nou. com vulguis. i cada dia pot ser especial!

    això si, observar i veure les petites alegries de cada dia, això és fantàstic!

    ResponElimina
  28. Feliç Diada, XeXu!! :-))

    Els hi anirem recordant l'article 1 i al final ho aconseguirem :-)

    La Senyera queda maquíssima així com l'has posat, ressalta molt!! :-)

    ResponElimina
  29. Hola XeXu. Passo sovint pel teu blog i mai no t´havia dit res. Avui, però, tens un post molt especial per a mi. El 9 és el meu nombre, també i igual que tu vaig estar tot el dia amb els pels de punta esperant que podia passar-me d'especial. Bé, el motiu s´ho volia, compartim nombre.
    Fins aviat, espero que hagis tengut un bon inici de curs.

    ResponElimina
  30. Moltes gràcies a tots els que heu comentat aquest post. Va ser un dia com qualsevol altre, un dia petit, però un dia que va tenir les seves coses. Alguna d'elles ja la vaig explicar, però és ben cert que el dia no s'acaba fins que en comença un de nou.

    X. Vila, això és buscar-li tres peus al gat, eh? No es va acabar el món ni res.

    Assumpta, mira que ets presumida! Però bé, els teus comentaris sempre són benvinguts. Em sembla que tu has sabut expressar-ho millor que jo, normalment mirem més el que ens falta que el que tenim. Potser aquell dia jo mirava més tot el que m'envoltava que les coses que em faltaven. I això ja és un bon canvi encara que només sigui un dia.
    Ah, i aquesta senyera la poso cada any, aquí i a la Comunitat. Com la de casa, cada any li trec la pols i la penjo aquí al blog, ja fa tres diades que m'acompanya.

    Maria, aprofitat no ho sé, però una miqueta especial sí.

    Clídice, dit així, i fent la comparació, és restar-li molta importància a aquest dia...

    Cesc, aquesta va ser la grandesa, com li deia a l'Assumpta, per un dia vaig valorar més el que tenia que el que em falta, i això està molt bé.

    Kweilan, ho veig difícil, però sí que tens raó. Si sabéssim valorar tots els dies igual, seríem més feliços.

    Xitus, però no hem de restar importància a un sol dia.

    Elur, un dia amb dos o tres detalls pels que paga la vida viure, i creus que és per no guardar-ne res? Caram, els teus dies deuen ser espectaculars! Quan surt un dia en que t'adones d'algunes coses per les que valdria la pena tirar endavant jo crec que l'hauríem d'emmarcar.

    Judith, tots els dies poden ser macos si ens fixem en el que tenim i no en el que ens falta, però no és tan fàcil fer-ho, oi? Aquest dia va ser possible.

    Carme, la darrera hora i mitja del dia va ser realment especial. Res que hagi de canviar la meva vida, però sé valorar els detalls, i aquella estona en va estar carregada. Si tu també vas viure algunes cosetes que valien la pena, ja podem donar el dia per tancat i recordar-lo amb un somriure. Suposo que l'acabarem oblidant, però qui sap?

    ResponElimina
  31. Tals, tens tota la raó! Si no tenim un motiu no ho fem, però agafa qualsevol dia i pensa en els detalls, segur que hi ha cosetes que valen la pena. És una manera tan maca de passar la vida? Per què ens costa tant fer-ho?

    Nimue, no em puc queixar, però és que em sembla que jo em queixo de vici.

    RedCrash, 84? Què té d'especial el 84??

    Deric, i deus haver canviat el tema, perquè has escrit sobre això!

    Babunski, que ràpid que vas ser! I sí que em va agradar, sí. Gràcies!

    Ferran, si fóssim capaços de buscar-los cada dia penso que seríem molt més feliços i no ens lamentaríem tant.

    Marta, per tenir un dia especial només cal valorar el que es té i donar importància a les petites coses que normalment passen de llarg.

    Sargantana, entre el que jo vaig pensar, i tots aquests comentaris, m'ha quedat molt clar!

    Òscar, a mi molts dies m'ensenyen que sé treballar com una màquina. Però quan acaba el dia i veig que he fet més que mai, i que hi he pogut arribar, em sento bé amb mi mateix i el meu equip, i ho valoro. No és això una manera de fer molt positiva una cosa que podria ser una merda?

    Jordi, però per un dia que el méu número estava en el seu punt àlgid, deixa-me'n gaudir, no? Això va fer que jo, com a persona, volgués tenir un dia especial. De vegades ens cal un estímul.

    P-CFA..., no acabo de veure la relació que hi veus...

    Utnoa, m'agradaria, m'agradaria, però és difícil de fer, no?

    _NuNs_, doncs ja saps, a practicar-ho, a veure si te'n surts.

    Trini, cosa ben estranya en mi...

    Mireia, gens cursi, ho hauríem de fer clarament! Però busqueu un altre dia, que jo ja tinc el meu. Llàstima que no tornarà fins d'aquí a 100 anys...

    Rits, cada dia és un nou dia, això segur. Potser en llevar-nos ens podem dir a nosaltres mateixos que serà especial, i treballar perquè h sigui. Creus que el secret de la felicitat pot ser tan senzill? Qui sap.

    Tonina, gràcies per fer el pas de manifestar-te, encantat de tenir-te per aquí. Compartim número, ja veus, ja anirem veient si compartim altres coses.

    ResponElimina
  32. Doncs sí, això de la numerologia és molt freaky, però I bueno, el 6 del 6 del 6 ja va passar, de moment l'anticrist deu tenir 3 anys, 3 mesos i 3 dies...

    ResponElimina
  33. I també està lo d'una parella anglesa que es va esperar a casar-se a les 12:34:56 del 7 del 8 del 9, fa un mes d'això. Això és precisió!

    ResponElimina
  34. M'ha fet gràcia això de "presumida" :-)) Ho trobo una paraula simpàtica jajaja

    Res, vaig posar-ho per fer-te somriure i, per la teva resposta, intueixo que ho vaig aconseguir i això és bo! ;-)

    Doncs molt maca la Senyera, guarda-la bé que l'any que ve miraré si la tens posada ;-)

    Ostres, al post que has posat avui he escrit que m'agrada fer "anàlisi política" juassss queda molt pedant!! Però bé, ara no ho canvio ai, ai... Em referia a fer-ho com a joc. Intentar a veure si encertes com aniran uns resultats electorals i tal :-))

    ResponElimina
  35. És millor no posar tota la responsabilitat en un sol dia, i millor viure no saben gaire quin dia és :)

    ResponElimina
  36. a vegades sóc massa inconformista, ja ho sé... o no, vés a saber :P

    ResponElimina
  37. GG, si el 060606 va néixer l'anticrist, què devia néixer el 090909? Potser ho sabrem algun dia.

    Assumpta, sí que vaig somriure, és clar. Ja pots anar mirant la senyera, que cada any la posaré. I ja t'he respost el comentari de l'altre post, a tots ens agrada parlar-ne, encara que no ens sabem massa, almenys jo no.

    Bajo, però aquell dia tenia un nom maco, valia la pensa conèixer-lo.

    Elur, val la pena valorar les coses bones, i t'ho diu un capri pessimista com pocs. Però mira, que és maco fixar-se en els detalls.

    ResponElimina
  38. Doncs pensa com en pot ser de fantàstica, la vida, si vius cada dia així d'intensament! :)

    ResponElimina
  39. El dia 9 del 9 és un bon dia... Fem anys amb la parella ;)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.