divendres, 14 d’agost de 2009

Sitcom

Les sèries de la tele són molt dolentes. T'enganxes, esperes els nous capítols, coneixes els personatges... però el pitjor de tot és que quan ja estàs molt ficat en l'argument, t'acabes sentint identificat amb un personatge, que sol ser un dels protagonistes, i després et penses que la seva història i la teva són pastades, i que les coses que li passen, o les coses que fa, et poden passar a tu, o que l'hauries d'imitar. Que estudiat que ho deuen tenir això perquè la gent pensi que s'assembla a un o altre personatge, els creadors saben que això ens atrapa. Comences mirant el teu alter ego televisiu amb els ulls mig clucs i fent que sí amb el cap, i la teva vida acaba convertint-se en una sitcom. Però què voleu, si és que té raó, ell fa el que és correcte. I a sobre li surt bé!

23 comentaris:

  1. Ara entenc perquè em vaig enganxar a la primera temporada d'HEROIS. ;-DD

    ResponElimina
  2. Sí, és veritat, tens tota la raó del món!!!!!

    "el teu alter ego televisiu"

    T'he comentat que he començat a tenir somnis premonitoris? I que ara m'adono que sempre he volgut tenir tres filles rosses amb els ulls blaus?

    Genial, un post magnífic!

    ResponElimina
  3. ummm... ja saps del meu 'enganxament' a Doctor en Alaska (no saps pas com disfruto!!) ... i la veritat és que no hi ha cap personatge amb qui m'identifiqui plenament, però sí que hi ha una mica de cada un que m'és familiar, proper, 'meu'. :)

    ResponElimina
  4. És veritat..., jo, fa anys era clavadeta a la Mariona, després, em va atrapar l'esperit de la Carla, al cap d'uns anys i sense saber com em vaig convertir en l'Esther que em va portar a transformar-me en una Sílvia recalcitrant. Ara només em queda esperar a acabar-me de convertir el la Diana..., i està al caure!

    XDD

    ResponElimina
  5. I tant, que ho deuen tenir estudiadíssim. Suposo que es tracta de crear personatges amb perfils diferents, perquè com més n'hi hagi, a més gent podran enganxar.

    Els productors han arribat al súmmum de la paranoia, amb una sèrie (crec que força nova), en què un mateix personatge, la protagonista, pateix una disfunció que la "converteix" (naturalment, només en el seu cap) en quatre o cinc persones diferents, segons el moment: una mare de família, una lesbiana, una conductora de camions... Sento no recordar-ne el nom, però el teu post m'hi ha fet pensar :-)

    ResponElimina
  6. soc força malalt de sèries de tele i vaig repartint els meus alter egos per totes elles amb un criteri del tot inversemblant. especialment veient que poc o res tenen en comú el chandler de "friends" amb el jack de "perdidos" o el wilson de "house" o amb el dexter de "dexter". potser, en el fons, el meu veritable alter ego és el extra més efímer de tots els extres: el senyor chinarro dels paiassos de la tele :)

    ResponElimina
  7. potser es per això que no segueixo cap serie de tv , prefereixo una bona peli i quant s'ha acabat s'ha acabat .

    ResponElimina
  8. No seràs pas el de Perdidos, no? Per que ets home, però la prota sóc jo, jajajajjajaa, bon post i divertit!!! Una salutació cordial Xexu :) (ah, saps que deia algú que m'agradava molt: "La televisión es cultura, cuando alguien la enciende, yo me voy a leer a otro lado" .... tic, tac, qui és?)

    ResponElimina
  9. En quina sèrie t'has fixat?^-^
    A mi m'agradaria ser l'advocat d'"Eli Stone".
    Té visons de futur,ajuda als més dèbils,se li apareix en George Michael cantant i tot això cobrant i amb moltes aventures...que més vols?

    ResponElimina
  10. Ostres!! M'ha fet gràcia aquest post!! :-)

    M'he posat a pensar si alguna vegada m'havia identificat amb algú d'alguna sèrie... a veure... la Laura Ingalls, potser? jaja
    O quan la Mary Ingalls s'anava quedant cega (la més terrible por d'una Assumpta adolescent)

    Però el cert és que jo normalment no m'identifico amb cap personatge de cap sèrie!!

    Sí és cert que sempre hi ha qui et cau millor, però identificar-me, crec que no m'ha passat mai.

    (Ara li donaré al "Publicar" i començaré a recordar personatges amb qui m'he indentificat jajaja)

    ResponElimina
  11. si fa el que és correcte i li surt bé, genial, no? per tant ja saps cap on anar, i tard o d'hora també sortirà bé. Per cert, igual que la bajoqueta, qui és??????

    les sitcoms enganxen perquè recreen i fan còmiques les situacions de cada dia. A tots ens agrada veure'ns reflectits, trobar una mica nostre en algun personatge que poguem admirar. amb els seus defectes i tot, quan són perfectes, no enganxen.
    i per això ens sembla que ens assemblem, perquè reconeixem parts de la nostra personalitat.

    esprés hi ha les series que van més enllà .... que atrapen perquè és la lluita del bé i el mal, dels valors, de l'amistat, tot en el que creiem i necessitem sentir que podem aconseguir malgrat les coses vagin malament.

    darrerament em costa enganxar-me a les series xò reconnec que les tardes d'estiu m'han enganxat de nou a Perdidos, quina serie tan bona!

    a mi em costa identificar-me amb personatges. De les 3 noies de friends en faria un mix de coses de les 3 per pensar que m'hi assemblo. Per cert, cap com Friends.

    ResponElimina
  12. Bueno, també lo bo dels personatges que tenen és que també s'equivoquen, s'assemblin a tu o no, però et pots identificar amb l'error que ha fet. I això també és positiu, perquè poques vegades ens mirem en un mirall i moltes el melic.
    Estic totalment d'acord amb tu!!! Però miro poques sèries, bueno no ho sé...(house, hombres de paco, vent del plà). 3. Són moltes? jeje. Petonets

    ResponElimina
  13. Sí, jo crec que sóc igual que algun personatge de Lost... (ui que això no és una sitcom :)!). Però tens raó que sovint ens identifiquem massa amb algun personatge (millor no intentar emular-lo...)

    ResponElimina
  14. sí... és del que es tracta. Com a mínim hem de poder creure'ns l'actuació del personatge, entendre'l. Sino un relat/novel.la/peli/serie és un trunyo, no té interès. I quan l'enténs i te'l creus, no és molt difícil identificar-t'hi.. així pots sentir-te Dexter i alhora Tony Soprano però també una Tresina :P

    petó

    ResponElimina
  15. Bé, és lleig de dir, però jo estic enganxada a una sèrie del plus, Fringe, es diu i ho tradueixen com "al límite", i tot és molt estrany, deu ser que és cert el que tu comentes...

    ResponElimina
  16. que fàcil i avorrit seria tot plegat si ens vingués guionat.

    a part d'això em reconec com a sèrie-addicte.

    ResponElimina
  17. Durant una temporada en vaig seguir alguna, però quan es va acabar Laberint d'ombres ja no en vaig començar cap més i continuo i no ho trobo a faltar, de debò. Ara que, el teu post em fa pensar. Els deu passar també als nens amb les sèries infantils? És probable, oi? No em preocupen gaire els barrufets ni les tres bessones ni l'abella Maia, però estic pensant que sento la tele quan la miren i hi ha alguns personatges així tipus adolescent que... ja tremolo!! Estaré a l'aguait. Petons.

    ResponElimina
  18. Moltes gràcies a tothom per comentar aquest post. Una mica paranoia sí que era, però veig que tothom, qui més qui menys, és seguidor d'alguna sèrie i s'identifica amb algun dels personatges. I és que ens ho creiem tot, eh?

    Bajo, si t'ho dic, ja sabràs tant com jo!

    McAbeu, que bo el comentari! Però amb qui t'identifiques? Algun Petrelli? Nakamura? Sylar???

    Merda Txari, ja et deia jo que veure Medium no et podia portar res de bo!!

    Elur, Dr. en Alaska és una sèrie que poc té a veure amb les modernes. Precisament per això és especial, té alguna cosa diferent. Quan la mirava a la tele m'enganxava, m'agradava molt. Però, i ja en vam parlar, ara ho vaig tornar a intentar i em va semblar massa lenta, necessito més dinamisme. Potser és el moment vital, no creus?

    Trini, m'estic començant a sentir molt friki, ja que encara que no dieu les sèries que seguiu, sé de què parleu. No em cal preguntar-te si es tracta de Jet Lag, perquè n'estic segur. I quan siguis com la Diana, ja no et queda res més, però prepara't, que està una mica boja aquesta dona.

    Home Ferran, algú que em parla d'una sèrie que no conec, i no en recordes el nom? Si creus que és interessant, i em pots mirar com es diu, t'ho agrairé, ja que al pas que vaig, aviat m'acabaré la que miro, i em caldrà triar-ne una altra per enganxar-me. Tot i que hauria de mirar la tercera temporada d'Herois, però pot esperar. Saps, m'és igual que facin les sèries basant-se en perfils psicològics, si enganxen, benvingudes siguin.

    Òscar, el senyor Chinarro no el tinc present, però no sé si veus que els altres personatges que dius sí que tenen coses en comú, i em sembla que això no parla massa al teu favor. Tots ells són persones meravelloses, coratjoses, protagonistes en el que fan... però amaguen coses que no queden gens clares, i sempre estàs pensant que tenen alguna cosa dolenta que no saps què és. Vaja, això ho pensaries si estiguessis dins de la sèrie, és clar, perquè nosaltres ja ho sabem. Repassem: en Chandler és el menys clar, i és al revés que els altres. És un catxondo, sempre burxa els altres, sembla que se'n riu, però té un gran cor. En Jack sembla el prototip d'heroi i de moralitat, però aquells tatuatges, el seu alcoholisme... té coses fosques en el seu passat, i perquè no vaig continuar mirant-ho... El Wilson és una bellíssima persona, la consciència de House, però és un faldiller i sempre està amagant coses, és més fort que ell. I en Dexter... què dir. De cara al públic és com un corderet, però tots sabem què fa en les seves hores lliures. I és per pura necessitat... no sé Òscar, ara et veig diferent.

    Garbi24, doncs a mi no em desagrada la continuïtat de les sèries.

    Cris, Lost va arribar a avorrir-me. No sé on vaig arribar, però va aconseguir arribar al meu límit, vaig veure que no podia continuar. El meu personatge preferit era en Desmond? No recordo si es deia així, el que es troben ja a l'illa. Però sens dubte, si m'hagués d'identificar amb algun d'ells, seria en Ben. La frase que em dius em sona moltíssim, però no en sé el seu autor. No serà en Sánchez Dragó, oi?

    ResponElimina
  19. Judith, mira, una sèrie que no conec. Me les hauré d'anar apuntant per triar-ne alguna quan m'acabi la que estic veient. Tot i que ja tinc algunes candidates.

    Assumpta, potser que actualitzem una mica les sèries, que les Ingalls ja estan una mica caducades, eh? Segur que segueixes alguna sèrie més nova, però si no has fet més comentaris, és que no t'ha vingut ningú amb qui et sentis identificada.

    Deric, i et sembla maco? Ni que sigui per internet?

    Rits, al principi li sortia bé, però ja es veia a venir que al final s'espatllaria. I així ha estat. A veure què passa en el futur, però la cosa no pinta bé. Així que millor no fer-los massa cas. Prefereixo no dir la sèrie que és...
    Tens raó amb això de les sitcom. Són escenes quotidianes, però portades al límit per fer-les més còmiques, i així segur que algun capítol ens recorda alguna vivència que hem tingut. Però bé, és això, una situació còmica, i no se li ha de fer massa cas.
    A mi Lost em va acabar avorrint per inversemblant, però et dono la raó amb FRIENDS, aquí és on comença i acaba tot. És la millor sitcom que s'ha fet, i que probablement es farà. Moltes en són una còpia, o intenten recuperar aquella essència. Però no és tan fàcil.

    Instints, de fet, crec que és en els errors amb que més identificats ens sentim. Quan veus que el personatge la caga en alguna cosa on nosaltres també ens hem equivocat, això fa mal. 3 no són gaires, però estic segur que si et fixes bé, en trobaràs més.

    Ma-Poc, quan dius que t'identifiques amb algun de Lost... vols dir l'Hugo Reyes, per exemple? Bé, sigui quin sigui, millor no emular-lo segur.

    Xènia, espero que mai de la vida, però mai, no m'identificaré amb una Tresina... Amb els altres no ho sé, però això ja seria massa. Suposo que ho tenen molt estudiat perquè ens sentim identificats amb els personatges, i així aconsegueixen que les sèries tinguin audiència. Suposo que això es fa ensenyant bé la personalitat del personatge.

    Zel, aquesta sèrie no em sona de res, me l'apunto per veure què tal.

    Jordi Casanovas, no tens la impressió que hi ha situacions que sí que sembla que ens vinguin amb guió? No sé, a mi de vegades em passa.

    Fada, mira que era dolenta Laberint d'ombres... hauries de mirar alguna sèrie més nova perquè no et quedi aquesta en el record... És clar que els nens s'identifiquen amb els seus personatges preferits, segur que a l'hora del pati els veuràs jugar a algun joc on hi surten. Però és innocent, no crec que ningú es tiri per una finestra pensant que pot volar, i si ho fan, és que no estaven massa bé del cap.

    ResponElimina
  20. Jejeje potser si no he fet més comentaris és perquè el PC de ma germana només engegava una vegada de cada cinquanta intents i, a més, s'apagava per sorpresa... Un desastre, pobre!!
    Ella ja ho deia fa temps "aquest ordinador està a les últimes"... ara que jo li havia creat un blog, ara no pot jugar!! ai, ai!!

    Els Ingalls són antics, sí... jajajaja

    Fa temps feien una sèrie de la BBC sobre Miss Marple (però no fa tant com els Ingalls, eh?) Doncs bé, jo sóc Miss Marple :-))

    ResponElimina
  21. Xexu.... si la memòria no em traeix, la frase era del grandíssim Grouxo!! :)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.