dimarts, 4 d’agost de 2009

La necessitat d'escriure

Suposo que la immensa majoria de gent que té un blog, anys enrere tenia un diari o similar on escrivia les seves coses sobre paper. Jo el vaig tenir quan era jovenet, però arriba un moment que ja no ens fa servei escriure les coses que ens passen, i el deixem. Vaig passar molt temps sense escriure els meus pensament, tant sols ho feia esporàdicament i en moments que em sentia molt perdut, per veure si en treia res en clar.

I llavors va arribar el blog. Com que el meu lloc és personal, al llarg del temps que fa que existeix he anat escrivint aquí totes les meves cabòries i pensaments, amb més o menys grau d'intimitat. També m'ha servit per parlar de temes que em resulten molt interessants, i que no tindrien lloc en un diari personal, escrit en paper. Entenc, doncs, el lloc virtual com un espai molt més complet i amb més opcions que les meves velles llibretes que encara conservo.

Per tot això que dic, em va sorprendre un rampell que vaig tenir just abans de marxar cap a Irlanda. Per què no agafar una llibreta i fer una mena de diari de viatge? I així ho vaig fer. No sabia gaire bé el que hi posaria, però sentia la necessitat d'escriure, d'expresar-me en paper. Tenia la intenció d'escriure el que em passés pel cap, en el moment que em sortís de fer-ho. Però penso que no tothom comparteix aquesta necessitat, i no sabia si els meus companys ho entendrien. Al final va acabar sent una mena de diari com els antics, escrit mig d'amagat, on explicava el que fèiem, però també com em sentia referent a alguns temes dels dies en els que visc. Fins i tot vaig arrencar-me a escriure algun relat que va restar inacabat.

La meva intenció és que no sigui una cosa passatgera, pot ser un bon exercici portar la llibreta a tots els viatges que faci. De moment, ja tinc una altra cosa per posar a la llista d'equipatge per Escòcia.

42 comentaris:

  1. El meu marit sempre ho fa!! :-))

    Sempre porta la seva llibreteta i té escrits els seus "Diaris" de quan hem anat de vacances... així, tal com tu dius: Tant explicant el que fèiem, llocs que visitèvem, anècdotes concretes, com pensaments que li venien, sensacions... A vegades me'n deixa llegir trossos o jo li pregunto "llegeix-me alguna cosa que es pugui llegir" (jajaja) i ell passa algunes fulles i llegeix algun fragment :-))

    Fa uns anys, quan varem anar a Bèlgica, al final, quan ja havíem tornat, de tot el que havia escrit, en va fer com una narració d'algunes de les coses que havíem viscut allí i m'ho va passar tot i, fins i tot, ho varem enviar per mail a un amic que tenim a Anvers i que havia compartit alguns dels moments que allí s'explicaven :-))

    Bé... de fet, és que en Josep Lluís sempre està escrivint alguna cosa. Té un munt de llibretes plenes!!

    Sempre escriu a mà, clar... Li agrada més però és que, encara que no li agradés, a casa només hi ha un ordinador i sol estar ocupat jejejeje

    ResponElimina
  2. (Admeto que tinc sort jajaja tot just arribem a casa, engego l'ordinador, em poso a actualitzar blogs i feia QUATRE minuts que havies escrit el post!! jajaja)

    ResponElimina
  3. Jo no la he tingut mai aquesta necessitat d'escriure el que em passa, de fet tampoc vaig crear el meu blog per aquest motiu però reconec que ara que hi sóc m'agrada, a part dels enigmes, publicar algun apunt on us explico altres coses.
    Per+o fer-ho en paper, encara no :-D

    ResponElimina
  4. És molt bona idea endur-se una llibreta o un bloc de viatge, sobretot perquè crec que és més fàcil recordar les aventures del viatge, a més d'altres escrits que puguin sortir en aquell moment (contes, poemes…). Molts cops m'he penedit de no portar paper i bolígraf a sobre! (I a pesar d'això, no acostumo a fer-ho, sóc així…).

    ResponElimina
  5. Moltes vegades a les sortides, dins de la motxilla jo també hi poso una llibreta.
    A vegades hi escric coses i fets d'aquells dies, d'altres començo històries, i d'altres senzillament la llibreta torna en blanc...

    ResponElimina
  6. la llibreta la porto sempre a sobre!
    en els viatges, vam començar amb les amigues fent un diari de viatge comú. Cadauna hi escrivia el que li venia de gust. Després per cap d'any o quan fos, en feia còpies per totes i els regalava.
    Després ho vam deixar de fer, no sé perquè, i només ho fem una amiga i jo. Cadascuna el seu. I com expliques, a més d'explicar el que veig, que ho faig molt més esquemàtic i reduït, sobretot explico el que sento en cada moment, del viatge i del que em passa.
    Per això sempre porto la llibreta al damunt. De fet, puc dir que sóc una malalta i ara ja tinc 3, i les tres, moleskine, em xiflen. La primera negra amb els fulls gruixuts per dibuixar o prendre idees, la vermella per escriure-hi el que em passi pel cap o pels viatges i la última, comprada la setmana passada a l'altaïr, una agenda 2009-10 de setmana vista i un espai increïble per anotar-hi vivències.

    A l'anterior pis, com no tenia connexió, si que tenia un diari. Ara, encara que també me'n vaig comprar un, reconec que no hi escric gens.

    Per tant, ja veus que no ets gens bitxo raro. És genial poder deixar escrit el que vius en un viatge, normalment són instants preciosos que val la pena recordar.

    Per cert, m'has prés el post!!! fa dies que pensava en fer un sobre les llibretetes...

    ResponElimina
  7. Què en faria jo de no portar la mini llibreta al bolso?? Hi ha escrit de tot, a vegades són títols de possibles posts, llista de coses a fer,...

    Ara que he posat coses a les caixes pel trasllat, he trobat la llibreta que fa 9 anys vaig omplir a Londres i m'ha fet molta gràcia llegir-la. Serà la que m'emportaré d'aquí a uns dies a Canterbury.

    Sempre que viatjo en porto una, de llibreta. M'encanta!

    ResponElimina
  8. jo no n'he escrit mai de diaris, ho vaig intentar però em semblava tan avorrit! i em trobava tan carrinclona :P
    Sempre he tingut llibretes, però per copiar-hi els pensaments d'altres que em feien sentir alguna cosa, em feien pensar... i encara ho faig això. Ara sempre corro amb alguna llibreta, per anotar alguna sensació, un haiku, un no-res, un pensament, un lloc... però poca cosa de collita pròpia. Moltes vegades ja vinc de dret cap aquí, em sembla que massa vegades.

    Vaig escriure un 'llibre de viatge' quan vaig anar al Marroc... no el vaig acabar :P

    De fet, moltes vegades amb el bloc em passa el mateix que quan feia intents de 'mi diario', amb una lleugera diferència, no arrenco les pàgines (entre tota la vida potser unes 10, així d'interessant era la meva vida) ni llenço la llibreta ;P

    ResponElimina
  9. Quan t'acostumes a fer-ho, serveix fins i tot un tovalló de paper...jo, quan he marxat lluny, he d'escriure les sensacions que tinc, m'ajuden a no perdre el plaer de viure...

    ResponElimina
  10. Jo sempre vaig amb papers o llibretes. Les faig servir de manera molt irregular, a vegades molt sovint i a vegades gairebé oblido que la porto. Pels viatges, si que acostumo a apuntar algunes coses. I també a escriure petits poemes del moment. Serveix per recordar millor les coses, al menys a mi.

    De diaris personals n'escrivia quan tenia 13, 14, 15... i ja vaig parar. Però no els guardo, algun dia, poc després d'haver-los escrit, em devia agafar el rampell del rídicul i els vaig llençar.

    ResponElimina
  11. Jo sempre m'emporto una llibreta que torna neta i polida a casa, en canvi, també m'emporto l'ordinador que ve a rebentar de fotografies. Suposo que hi ha gent que necessita escriure més que mirar o tant una cosa com l'altra. Jo, sense la meva càmera em sento despullada.

    ResponElimina
  12. XeXu! Contenta de llegir-te de nou! :-)

    Mai vaig fer cap diari i tampoc n'he fet mai cap dels viatges.

    Això d'escriure ja pots veure que em ve de nou, a aquestes alçades! hahahaha
    Un petonàs, guapu!!

    ResponElimina
  13. JO escric allò que m'agrada, allò que penso i sento en determinats moments....
    No he fet diaris però llegia i escrivia frases o pensaments de pensadrs i filòsofs...
    El meu pare sempre escrivia a tot arreu i llegia molt...vaig pensar que era un bon exercici mental i molt saludable i ves per on,...sí que ho és!

    ResponElimina
  14. Potser és cert que no tothom té aquesta necessitat... però crec que som més dels que ens pensem els qui sempre anem amb una llibreta a la bossa, per quan les idees decideixin treure a passejar el bolígraf. Jo també m'enduc un bloc quan me'n vaig de vacances i confesso que també he començat algun relat davant la mirada estranyada dels companys de viatge, que ja s'han cansat de preguntar-me què escric.

    I ja està, ja he arribat aquí per casualitat i t'he fotut un dels meus rotllos... Espero que te'l prenguis amb bon humor ara que és estiu :)

    ResponElimina
  15. Jo també sempre ho faig, no viatjo sense la meva llibreta. No és que sigui com un diari, sino un lloc on anotar noms, tant de llocs com de persones, anècdotes, alguna ocurrènia, qualsevol cosa que sigui digna de recordar i que de segur, amb la meva mala memòria, cauria en el pou de l'oblit.

    ResponElimina
  16. Bon dia!! Fa caloreta, eh? :-))

    M'agrada veure la gran quantitat de persones que van amb les seves llibretetes :-))

    ResponElimina
  17. M'encanta dur una llibreta de viatge allà on vaig. M'encanta enganxar-hi coses: bitllets de tren, entrades a museus, ... En un principi ho faig per recordar tot el que faig i poder-ho relatar, però aquest any vaig veure que és xulo també afegir-hi reflexions personals. Intento, però, que malgrat ser personals, no siguin íntimes, per tal que tothom ho pugui llegir.

    Quan vam anar a Itàlia amb les bioamigues, vam fer un diari conjunt. Va ser molt xulo i en guardem totes una còpia. Cada dia escrivia algú diferent. Ho he intentat fer en altres viatges, però no ha estat possible... Sé que amb tu tampoc ho podré fer, ja no cal ni que en parlem.

    ResponElimina
  18. Jo sempre ho faig, mira que viatjo poc, però m'agrada després llegir-ho i fins i tot muntar power points o àlbums de fotos virtuals amb textos, per així sempre que vulgui recordar-ho, perquè els petits detalls que has viscut estiguin plasmats en algun lloc, ja que és fàcil oblidar-los i sempre et fa gràcia recordar-ho. I també és una manera d'anar veient com creixes.
    Abans sempre escrivia on podia, ara sembla que aquest espai només el reservi pel blog, i ja ho veus, molts cops no em surt res i escric tonteries només per actualitzar, però sí que és cert que potser he perdut qualitat deixant d'escriure en un tovalló de bar, o un full i esperant de posar-ho tot al blog. Petonets!!!

    ResponElimina
  19. No a tots els viatges però si a bastants he fet aquest diari i el mes gratificant , per mi , es llegir-lo passat un temps i recordar just on eres en el moment d'escriure aquelles lineas . Es un manuscrit amb molt de valor sentimental .

    ResponElimina
  20. des de no fa gaire acostumo a dur una llibreta, no se sap mai quan pot aparèixer un post.

    ResponElimina
  21. Fa molt, vaig conèixer un japonès en un camp de treball d'estiu. Duia un llibreta de tapa dura i grans anelles dobles. Ell ja feia més de dos mesos que viatjava, i, encara no sé com, va apuntar-se a fer el camp. La curiositat se'm menjava i un dia, es va adonar i me'l va deixar veure. No hi entenia res, però sempre he trobat que la cal.ligrafia japonesa és preciosa. Cada plana era com un quadre, ja que ell amb tot el que guardava (tiquets, targetes, tovallons, trossos de fotos, etc) feia un collage amb els idiogrames, hi havia dibuixos seus, i fins i tot, en acabar el camp, dos dibuixos meus van quedar entre les seves pàgines... Des de llavors, tinc pendent un quadern de viatge. I, qui sap, potser em trobaré algú que també em deixi un dibuix entre les meves planes...

    ResponElimina
  22. Hola de nou XeXu,
    el diari de viatge és una gran eina. Anem per parts...Sí! Jo tenia un diari personal, des dels 14 anys, i de fet algun dia el meu objectiu és recuperar-lo, recomposar-lo, perquè l'escrivia en fulls aïllats o a vegades en arxius words a l'atzar. I el que sempre em passa és que dic, ja veus, diari, espero no trigar molt de temps, i sempre trigo molt a tornar-hi a escriure. Clar que el bloc se solapa amb la funció del diari, però no és ben bé el mateix.
    Respecte el diari de viatge, en vaig fer quan Liverpool (2004) i era compartit amb la meva parella, és molt divertit anar veient el punt de vista de cadascú. Aquell mateix any vaig anar a casa d'uns coneguts a Itàlia sol, i vaig endur-me una minillbreta. Cada dia hi posava el que havia après en una frase. Per últim, vaig fer-ne en el viatge en solitari per Suïssa de fa dos anys. En volia fer per Escòcia el passat abril però no vaig tenir temps. Per cert, t'agradarà!!

    ResponElimina
  23. Ai, que em sembla que seré l'ovella negra dels comentaristes d'aquest post teu, benvolgut XeXu...

    tot i ser periodista, malgrat que m'encanten les lletres, encara que no puc evitar copsar fins al més ínfim detall de la realitat que m'envolta... no m'agrada gens tenir diari, tampoc quan viatjo. Em passa com amb la fotografia: fins fa uns anys era un "malalt" de la càmera, quan voltava pel món; però me'n vaig anar cansant: tenia la sensació que acabava estant més pendent del que valia la pena fotografiar, que d'assaborir amb tota la intensitat el viatge en sí! I el mateix amb els quaderns de viatges.
    Ara, quan viatjo, no escric cap quadern i no faig gaire fotos; en faig, sí, però les "justes i necessàries".

    Ara que, com diuen, tants caps, tants barrets, així que disfruta molt les teves anotacions "viatgerils"! :-)

    ResponElimina
  24. Jo sempre ho faig, sempre viatjo amb una moleskine on anoto tot el que faig o el que veig o les sensacions que em provoquen els llocs que veig.
    Algunes d'aquestes reflexions després les penjo al blog, d'altres no perquè són massa personals.

    ResponElimina
  25. Jo ho faig sovint... això d'escriure en paper... i més si marxo lluny! M'encanta després llegir-ho i recordar què he fet cada dia... i m'ajuda, sobretot, a posar en ordre fotografies... xDDD

    ResponElimina
  26. Jo, sense els meus petits apunts no podria mai posar ordre a les fotos :-)) així que faig com Alepsi :-))

    ResponElimina
  27. M'has fet pensar en una cosa que em va dir la meva filla petita quan tenia sis anys. Em va dir que jo tenia un blog i ella un bloc, però que totes dues hi escrivíem les nostres coses. Ja ho veus tu tens blog i bloc. Sigui on sigui, escriu molt i sobretot deixa'ns-ho llegir ;) Petons.

    ResponElimina
  28. FADA La teva filla és una ment brillant que als sis anys ja s'adonava de com n'és d'absurd anomenar "blocs" als "blogs" ja que són coses ben diferents :-))
    Ella tenia un bloc i tu un blog :-)) Genial!!!
    Això ho haurien de llegir els del Termcat jajaja
    Ai què bé, estava a punt de morir asfixiada i riure m'ha fet recuperar l'alè.

    ResponElimina
  29. Moltes vegades m'he emportat una llibreteta amb la bona intenció de fer anotacions i petis redactats del viatge, la comença i al cap de dos dies ja me n'oblido. Envejo aquesta constància!

    ResponElimina
  30. Els tesu escrits ens fan pensar.
    Escriu, escriu, escriu...^-^

    ResponElimina
  31. Ei, moltíssimes gràcies per tots els vostres comentaris quin munt! I quanta gent que va amb llibretes pel món! Per això després les companyies es queixen de l'excés de pes de l'equipatge... Però bé, com tantes altres vegades, no m'he acabat d'expressar bé. Jo no vaig enlloc sense la meva petita moleskine, on hi apunto despeses, frases, tot el que em passa pel cap i no vull oblidar. Aquesta vegada, però, a part d'aquesta, em vaig endur una llibreta més gran per escriure. Una cosa és apuntar cosetes, i l'altra tenir la necessitat d'escriure.

    Assumpta, en Josep Lluís ha de tenir blog, però encara no ho sap. Deixa-li l'ordinador una estona, dona. O encara millor. Estalvia molt i compra-li un portàtil (així tu et quedes el teu estimat fixe!), que ara n'hi a de baratets. M'agrada això de que sempre estigui escrivint alguna cosa. No és el primer cop que coincideixo amb el teu marit. Dóna-li records de part meva, però no li diguis això del portàtil, que ha de ser una sorpresa!!

    McAbeu, suposo que va una mica a persones també. Potser prefereixes parlar les teves coses amb altra gent, o guardar-te-les. Però si ja no has tingut la necessitat d'escriure, no crec que et vingui. Això sí, potser amb el blog aniràs canviant una miqueta d'idea, mai se sap.

    P-CFA..., em sembla que és necessari que la següent vegada que surtis facis memòria i t'emportis un bloc, o potser amb una llibreta petita ja faràs, que tu amb poques paraules dius moltes coses. Crec que si et ve algun poema o escrit al cap no pots permetre que se t'escapi.

    Luthien, sigues molt benvinguda al Bona nit i tapa't, i permet-me que et digui que amb un sobrenom com aquest ja tens molts punts guanyats amb mi. M'encanta. I trobo molt bé això que fas. Portar la llibreta sempre està bé. Si torna en blanc serà perquè no hi havia res per escriure. De vegades passa.

    Caram Rits, veig que ho estàs professionalitzant això. Tens tres llibretes amb finalitats diferents, això està molt bé. No puc negar que les moleskine tenen un encant especial. Com deia a l'inici, jo en tinc una de petita que sempre va amb mi. A més, me la va regalar la meva amiga que està a Escòcia, va dir que feia molt per mi. Sempre la porto, però hi apunto idees, més que escriure massa. Però aquest cop m'he endut un bloc amb espiral per esplaiar-me més. En aquest viatge sí que era una mica 'bitxo raro', no crec que els altres m'haguessin entès o se m'haguessin unit. Però en el proper em sembla que tindré companyia i podrem fer un bon diari de viatge.
    Ah noia, aquí qui no corre, vola! El proper cop, a espavilar-se més a escriure els posts! No, va, fes-lo, que m'agradarà llegir-lo.

    Susanna, com deia per aquí, jo sempre m'he emportat una llibreteta on apuntar algunes coses, aquest cop també m'acompanyava, però també vaig voler tenir més espai per escriure una mica, no només apuntar. I l'experiència m'ha agradat. No era el primer cop que ho feia, però sí el primer cop que ho feia sol.

    Elur, això d'escriure 'mi diario' és depèn de com ho entenguis també. El meu era molt d'estar per casa, ja en vaig parlar una vegada, fa temps (segur que vas comentar aquell post). M'agradava escriure-ho, però sobretot m'agradava com analitzava les coses i em reia de mi mateix de com de ximplet semblava de vegades. Ah, i ja vaig explicar que parlava a un 'vosaltres' imaginari, que em fa molta gràcia perquè quan ara al blog parlo a 'vosaltres', ara sí que hi ha algú que ho llegeix. Curiós.
    Mira que em fas parlar, eh, m'enrotllo contestant els teus comentaris! La llibreta petita jo també la porto sempre, m'agrada apuntar-hi coses que penso, però no tinc idees brillants, per què negar-ho, així que hi acabo apuntant frases gracioses de gent, despeses dels viatges, i darrerament idees per posts. També música que vull aconseguir, o pel•lícules que vull veure... el que sigui.

    Zel, així deus tenir una bona col•lecció de mocadors de paper, no? Mira si entre els que tens trobes el contracte que li van fer al Messi, que diu aquell anunci.

    ResponElimina
  32. Carme, trobo una llàstima que llancessis els diaris. És clar que a mi m'agrada guardar-ho tot, però formaven part d'un període important de la teva vida, són els anys en que la gent que en té la necessitat, es posa a escriure, moments de descobrir moltes coses i compartir-les amb un mateix.
    A banda d'això, la necessitat d'apuntar coses en qualsevol moment la compartim. En els viatges passen moltes coses que no vols oblidar, i un tros de paper, i millor encara un bloc o una llibreta, fan molt servei. Fa gràcia llegir-ho un temps després.

    Trini, primerament, benvinguda al Bona nit. Jo tampoc no vaig enlloc sense la càmera. En tinc una de petita i compacta, no sóc cap bon fotògraf, però m'agrada captar el que m'atreu. De fet, la càmera sempre la porto a sobre, normalment està a la bossa que porto a la feina, així que ja veus.

    Bentornada Rita, que se't trobava a faltar per aquí. Qui ho diria que ets novata, doncs, sembla que ho hagis fet tota la vida! Sort que t'has decidit a escriure un blog.

    Joana, sort que has seguit el bon exemple del teu pare. Jo penso que és molt enriquidor tenia a mà una llibreteta on apuntar aquells detalls que se'ns apareixen en el nostre dia a dia. Mai saps quan alguna cosa et pot fer servei.

    Gemma, sigues molt benvinguda a casa meva, i si t'ha agradat el que hi has llegit, espero que t'hi quedis. Aquí no hi ha rotllos, m'agrada que la gent expliqui tot el que pensa. Com que mai sabem quan ens vindrà alguna cosa interessant al cap, és bona idea tenir sempre a prop una llibreteta. Mira que jo la porto sempre i de vegades em fa mandra treure-la pensant que ja recordaré el que he pensat, i ho acabo oblidant. Quin desastres. Serà l'edat, abans no em passava.
    I això dels companys de viatge... bé, he descobert que no és igual uns que altres. Amb els que anava aquest cop em feia vergonya, però al proper viatge podré treure la llibreta sense cap por i no estranyarà a ningú.

    Angle, és ben important això. Jo he oblidat un munt d'idees interessants per mandra d'apuntar-ho, pensant que ho recordaré, i mira, no. M'he d'acostumar a treure-la més, la petita, la que sempre porto amb mi, si és que a més, sempre la carrego, i la faig servir poc. Aquesta que deia al post ja és tot un bloc de moltes pàgines, i era per escriure directament, no només per anotar coses.

    Txari, després de discutir-ho personalment, sembla ser que sí que hi haurà diari de viatge d'Escòcia, oi? Per mi serà un plaer escriure al teu costat i compartir això, però no crec que estiguem sols en aquesta escomesa, estic segur que els altres també hi voldran escriure alguna cosa. T'ho imagines? Pot ser genial. Tu que tens experiència ens n'ensenyaràs.

    Instints, això teu és ja una cosa professional! Com t'ho curres, power points i tot? Això és afició. Home, si dius que viatges poc, ja val la pena recordar les ocasions en que n'has tingut l'oportunitat.
    El blog és una cosa molt còmoda, i no està malament, no? Si no tens res a dir tampoc no cal actualitzar, els escrits venen sols i no s'han de forçar. I va a èpoques, ja ho saps.

    Garbi24, i tant, en realitat per això és fa, és com una recopil•lació de records que t'ajuden a immortalitzar un moment que s'aniria perdent en el temps si no conservéssim aquests documents. Segur que a Islàndia vas escriure moltes coses.

    Jordi, què t'he de dir. La llibreteta petita que sempre va amb mi està plena d'idees per posts que m'han vingut al cap, i que poc després s'han convertit en realitat.

    Manuscrits, això que expliques és una història genial, sembla un relat! Quines coses que ens passen a la vida, eh? Sort que mai no deixa de sorprendre'ns. Ja saps, pel proper viatge no et descuidis el quadern, a veure si hi ha sort i reps algun bon dibuix o text d'algú inesperat. Saps, potser no és mala idea. Viatjar a algun lloc, conèixer a algú i demanar-li que deixi constància en el teu quadern. Trobo que seria molt interessant.

    ResponElimina
  33. Xitus, si el vas començar amb 14 anys i encara continua, encara que sigui a petita escala, tindràs una feinada a recomposar-lo! Són molts anys això, eh? Espero que ho tinguis tot localitzat. Jo sempre he estat de tenir les coses en llibretes o carpesans, que així no es perden fulls.
    Veig que tens historial en tema de diaris de viatges. Ara espero no fer sang, però és genial fer una cosa així amb la parella. Ho trobo molt maco. El plaer d'escriure sempre hi és, i jo escric bé sol. Vull dir, que no em costa encara que ho hagi d'escriure tot jo. Però compartir... que maco, eh? No continuo, oi?
    Espero que Escòcia m'agradi, i tant, però amb la companyia ja valdrà la pena.

    Ferran, quedes desterrat del Bona nit! Mira que no portar llibreta... És broma, naturalment. I saps, crec que t'he de donar la raó en una cosa. Els arbres ens han de permetre veure el bosc. Recordo un viatge de fa temps en que vam decidir fer això, mantenir un diari, però jo estava tan obsessionat que volia escriure a totes hores, i els altres se'n van cansar aviat. Però un cas encara més clar del que expliques són les guies de viatge. Jo normalment les repel•lo, i crec que és des que, en un viatge a Portugal, una de les companyes es va apoderar de la guia i ens portava per tot arreu a veure les coses, però ella no aixecava la vista del llibret! Es passava l'estona de la visita llegint el que explicava la guia, i pràcticament no veia res. Em va semblar tan absurd...
    I aquí la tens, batalleta colada així subtilment. Però bé, ja ens entenem, que tens raó, però tampoc no cal tancar-se en banda, oi? Segur que alguna cosa escrius, ni que siguin idees o frases, perquè no se t'escapin.

    Deric, un altre del club de la Moleskine. Fas una cosa similar al que faig jo, però generalment les reflexions que pugui penjar al blog venen de converses que he tingut, o coses que he pensat, però no les escric abans. En tot cas m'apunto el tema, i després l'escric directament al blog, tal com em surt llavors.

    Alepsi, bona pensada aquesta. Jo de moment segueixo confiant en la memòria per això de recordar les fotos, i em va prou bé. Això fins que comenci a veure que no recordo res, com em passa ja amb altres coses. Llavors em sembla que hauré d'aplicar el teu mètode.

    Fada, la teva filla ja està trigant a tenir un blog. Em sembla d'una gran clarividència per part seva, com diu l'Assumpta, encara que potser sona més espectacular en veure-ho escrit. Però porta-la pel cantó fosc dels blogs, dona, que serà la blogaire més jove de tota la catosfera.

    Assumpta 2, ves amb compte amb el que dius que els del Termcat tenen orelles a tot arreu. I tens sort que la Núr està de vacances, que si no ja tindries una bronca aquí mateix, hehehe (Núr, si llegeixes això, amb estimació t'ho dic, eh?). Però tens raó, què caram, que blog i bloc no és el mateix, que n'aprenguin!! (de la filla de la Fada).

    Núria, a tu que t'agraden les dites, no diguis blat... de moment l'he escrit durant quatre dies, els que va durar aquesta escapada. A veure si la cosa té continuïtat. Encara que en tinc ganes, ho he de reconèixer. Viatjar et provoca moltes sensacions, i fa bo d'escriure-les, oi?

    Judith, ja escric, ja. Però no tot es pot llegir.

    ResponElimina
  34. bon viatge Xexu!
    Jo mai he escrit un diari, diria!
    Bé potser alguna coseta si que escrivia però no un diari d'allò que tothom en deia un diari.
    Salut!

    ResponElimina
  35. Jo de ben menuda ja tenia un diari personal, que era una mica públic, ja que al tenir germans no hi ha res privat :( Després de gran he anat escribint coses, i m'agrada llegir-ho, així veus les coses d'una altra manera. Però els tinc amagats i ja pateixo per si un dia me passa alguna cosa i els troben.

    Jo també vaig començar a escriure un diari de viatge fa molt temps, però com que no viatjo pos allí està pobret :(

    Jo defenso que s'ha d'escriure, és una molt bona terapia.

    ResponElimina
  36. Ai, XeXu, que no em creuràs, però de debò que no escric res de res. Bé, vaja, des que tinc blog, si escric alguna cosa és en aquest espai, per explicar els possibles lectors alguna cosa que els pugui fger gràcia saber (o fins i tot, sí, per mí mateix, per poder-ho rellegir quan vulgui). Però a banda d'això, caminar, caminar i caminar, i mirar, mirar i mirar; res més!

    ResponElimina
  37. Jo la veritat és que mai he tingut diari, però ara tinc el blog :)

    I molt bona idea eixa de endur-se una llibreta per fer una mena de diari d'abordo...

    Salut!

    ResponElimina
  38. Xexu, fa pocs dies que et segueixo però el teu blog m’ha encantat. Jo no tenia diaris personals quant era petit. crec que a vegades degut a les circumstancies o algun canvi inesperat en la vida que tens, et surt com be t’ho dius la necessitat d’escriure. A mi de fet m’ha sortit així aquesta necessitat. Ara per si de cas, sempre porto una moleskine a sobre.
    Disfruta del teu viatge per Escòcia.

    ResponElimina
  39. He donat records al Josep Lluís de part teva (abraçada amb copets a l'esquena inclosa jajaja) i li he explicat la teva proposta de portàtil que crec que no li desagrada del tot :-))
    Llàstima que em sembla que com no ens toqui la Primitiva...
    En quant a Termcat, doncs, per si un cas tens el blog punxat per ells, els hi deixo una salutació, però no canvio d'opinió jajaja

    ResponElimina
  40. Jo sempre porto una llibreta a sobre, perquè mai se sap què pots trobar d'interessant o quan et vindran les ganes d'escriure, o quan tindràs una idea o...

    També comparteixo amb tu aquestes ganes/necessitat d'escriure... Suposo que com la majoria dels que intentem mantenir viu un bloc (a pesar del poc temps que potser tenim...)

    ResponElimina
  41. Estrip, però segur que tens ben arxivades totes aquestes notes que et trobes.

    Bajo, completament d'acord, és una bona teràpia, però sembla que no ajuda a tothom. Cadascú té la seva manera, però als que ens agrada escriure, doncs no ho podem deixar.
    Ai si en Bajoqueto et troba el teu diari... a saber què hi escrius!!

    Ferran, ara si que quedes castigat. Com pot ser home, com pot ser? Això no m'ho esperava de tu... hahaha. D'acord, segur que tens la teva manera d'acumular els records i vivències. Res és criticable, a cadascú li serveixen unes coses i té les seves pròpies necessitats.

    Toni, per tu que ets jove, i la gent encara més jove que tu, les coses poden ser diferents. Potser d'aquí a un temps ja no es faran diaris, els nens obriran blogs directament. Sempre hi ha la possibilitat d'obrir blogs privats per escriure coses i que no t'ho vegi ningú. Crec que és més segur que les llibretes, que sempre es poden trobar. Mentre ningú no conegui les teves contrasenyes...

    Un altre lloc, molt benvingut a casa meva, gràcies per passar. He vist al teu blog que canvis sobtats t'han portat a escriure. Potser han sigut coses dures per tu, no ho sé, però el camí de l'escriptura segur que et pot ajudar a centrar-te i a reagrupar les idees. Esperem que et serveixi, i que no se't passi la teva recent estrenada passió.

    Però Assumpta, això del portàtil era una sorpresa dona! No li havies de dir res i donar-li la sorpresa. Jo no és que vagi sobrat de calers, eh, però ara hi ha uns Dell súper petitets (portàtils de veritat) per menys de 300 euros. En vaig veure un l'altre dia, i a la que tingui estalvis... potser m'ho penso. Me l'emportaria a tot arreu!

    Ma-Poc, trobo bona idea portar una llibreta a sobre. Les idees venen i se'n van, i ja amb certa edat, si no s'apunta, potser una bona pensada marxarà per sempre. O en un altre moment ja no et semblarà tan bona. Així que ja saps, la llibreta sempre a prop.

    ResponElimina
  42. Menys de 300 Euros?? Caram, caram, caram...

    Ai, és que em va fer gràcia dir-li que m'ho havies dit jejeje però no pateixis, té claríssim que l'economia no arriba... però... 300 euros potser sí que estalviant una miqueta d'aquí, una miqueta d'allí... i tampoc corre cap pressa... jeje

    Ell no té massa idea del que valen aquestes coses. La informàtica de la casa sóc jo i amb molta diferència :-))

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.