divendres, 28 d’agost de 2009

Highlands

Una carretera d'un sol carril amb eixamplaments de tant en tant per si et trobes un altre cotxe de cara, sembla ser una infraestructura suficient per arribar a qualsevol punt d'una terra escarpada i erma com la de l'illa d'Skye i bona part de les Highlands. Perd importància així el fet de que cal conduir per l'esquerra. Lluny de la perillositat que pugui comportar, aquestes minimalistes vies de transport ajuden a reforçar la sensació que et queda en observar les amples praderies de moltes tonalitats de verd i marró, les carenes muntanyoses pelades dels mateixos colors, els imponents penya-segats... immensitat. El paisatge és infinit, no s'acaba mai. I la pluja, omnipresent companya, caient d'un cel permanentment gris. I encara, la boira, que sense llacs ni boscos també habita en les terres més altes. No saps quan hi vas arribar, i penses que per sempre més serà així. Estàs atrapat, benvingut a la nova realitat.

27 comentaris:

  1. Bon dia XEXU: M'agrade la descripció que has fet de Highlands. M'agafen ganes de anar-hi. He llegit alguns dels teus escrits i em complauen sobremanera. Ets una autèntic mestre de la narrativa.

    ResponElimina
  2. I la educació que hi trobem en els típics passing place , on rara vegada no ets saludat en el creuament de vehicles.
    M'has fet reviure unes imatges , per recordar

    ResponElimina
  3. oooooooooooooooh! ja sé on anar l'estiu vinent!!!!! plou tot el dia?? hi ha boira?? humitat?? ooooooooooooooh... porta'n una mica quan tornis si-us-plau!!!!!

    Aquí ja hauríem eixamplat les vies perquè hi poguéssin passar tres o quatre cotxes a la vegada, s'hauria ferit la terra en qualsevol punt per aixecar-hi algun pont o per fer-hi algun túnel... cal arribar ràpid a tot arreu!

    Disfruta molt d'aquest paisatge tan meravellós que expliques Xexu!!!

    un abraçada i un petonàs!

    ResponElimina
  4. Doncs sí, sí, crec que és veritat que aquestes infraestructures minimalistes formen part, en si mateixes, d'aquest paisatge. A la vegada, fan que sigui molt més "disfrutable".

    Els paisatges d'Escòcia són magnífics. Notis que dic "paisatges" i no "paisatge" per la diversitat que hi ha.

    ResponElimina
  5. Genial.

    No és que m'hagi patejat totes les Highlands escoceses (tot arribarà), però la descripció que has fet em transporta sense problemes al que conec d'aquelles terres. És realment màgic. Gràcies per plasmar-ho en un text.

    ResponElimina
  6. A mi també m'han agafat ganes de visitar aquelles terres. Hi ha alguna cosa de misteri i màgia que es pressenteix en la teua descripció.

    ResponElimina
  7. Salut,

    Ostres, les Highlands, quins records ... Hi vaig passar un estiu memorable.

    Veig que ja has après a gaudir de la inestabilitat atmosfèrica, i de les mil tonalitats de verd infinit.
    Quanta natura. Crec recordar que hi ha una ràtio de quatre ovelles per habitants!

    Skye ... Ja has fet una excursioneta a l'Old Man of Storr? Absolutament imperdible. Per no parlar de whisky, que a aquestes hores no toca ...

    ResponElimina
  8. Wish I could be there! -Enjoy, XeXu.

    ResponElimina
  9. sembla que et proven aquests entorns. Gran descripció, n'esperarem més...

    ResponElimina
  10. M'has fet venir ganes de tornar-hi!!! A disfrutar!

    ResponElimina
  11. Oh, gaudeix-ne molt!! I no us estampeu amb ningú, que això de conduir a l'inrevés ha de ser xungo!

    A mi també m'han entrat ganes d'anar-hi... Amb les teves descripcions qui necessita fotos??

    ResponElimina
  12. Com m'agradaria ser-hi... Omple't d'aquestes sensacions!! :-)

    ResponElimina
  13. Escocia sempre ha estat un lloc on m'agradaria anar, pe`ro el tema de conduir del reves m'inquieta força.
    Tot i la gran descripció, una foto home; encara que sigui només una. I passa-t'ho MOLT BÉ!

    ResponElimina
  14. Quina descripció més bonica.
    Espero que t'ho estiguis passant molt bé...t'ho mereixes!

    ResponElimina
  15. Quina enveja, ENVEJOTA! Gaudeix molt dels dies de relax i, pel que dius, del preciós paisatge! Un dubte que tinc... que estas viatjant sol?

    ResponElimina
  16. Gaudeix cada instant d'aquesta nova realitat, per la teva descripció, és fantàstica i ens refresca a tots!!!

    ResponElimina
  17. Sí, sí, a mi em va sobtar l'educació conduint en els passing place. A Noruega passava una cosa semblant en les carreteres estretes. Anant en autocar paràvem al mig de la carretera i es feia cua, doncs no pitava ningú. Igualet que aquí.

    ResponElimina
  18. Sempre he tingut ganes d'anar-hi i encara me'n fas venir més. Ho tinc pendent.

    ResponElimina
  19. Jo tampoc ho conec. M'has posat les dentetes ben llargues... :P

    ResponElimina
  20. A mi la pluja... em fascina (caminar-hi i deixar-se impregnar) i m'espanta!(per l'asma, no per altra cosa)

    ResponElimina
  21. Moltes gràcies a tothom per haver comentat aquest post! Encara estic per Escòcia, però avui tenim un vespre tranquil a casa dels nostres amics i facilitat per connectar-me. No tinc tant de temps com per posar-me a llegir i comentar posts, que en tinc molts pendents, i seria injust que comentés a uns i a altres no, així que ja ho faré quan torni. Per això, moltíssimes gràcies per seguir passant per aquí en la meva absència, i abraçades escoceses.

    ResponElimina
  22. Les abraçades escoceses porten shortbread? :-))

    Prometo que no estic subscrita a cap mena d'avis per comentars... és pura xiripa, entrar i trobar el comentari (a vegades m'espanto jo mateixa del meu poder mental... preguntaré a ma mare si de petita vaig veure algun OVNI) :-))

    ResponElimina
  23. No hi he estat, però m'agrada molt el que descrius.
    Passa-t'ho de conya.
    muaks.

    ResponElimina
  24. Jo em vaig enamorar de les Terres Altes veient Braveheart, però encara no hi he pogut anar, suposo que quan m'hi pugui escapar una part del meu cor quedarà permanentment lligat a elles.

    ResponElimina
  25. Tot i que Escòcia no és una de les destinacions de la meva llista, encara em faràs agafar ganes d'anar-hi, tu! ;)

    Bona setmana!

    ResponElimina
  26. Quines ganes tornar-hi! pensar que fa un any era jo qui recorria tot allò!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.