dissabte, 18 de juliol de 2009

Maua


- Ei Bamboo... com esh l'atre cantooó?

- Slum, slum... quin atre cantó, tio?


- ...ja shaps... la mort...


- No hi ha cap atre cantó!


- Perooò vash eshtar molt malameeent, no?


- Vah, jo shóc un shúper gat, tio!


...

- Ell em deia que potsher no tornariesh...


- Degraciat! Ja shabia que no puc comptar amb ell!

- Nooo, eshtava molt afectat. Jo no entenia que passhavaaa, et bushcava, però no shabia on eresh...


- En una gàbia era!! Em van fer de tot, però no van poder amb mi! Em tenien tancat tot el dia... cabronsh!

- Perooò et van curaaar.


- Em vaig curar jo shol! Tio, que t'has penshat!


...

- Doncsh ell em deixava dormiiir amb ell quan no hi eresh...


- Degraciat! A mi no me lesh fa aqueshtesh cosesh!


- Perooò ésh que eshtàvem sholsh... et trobàvem a faltaaar.


- Vah!

- Tu no em vash trobar a faltar?


- Jo no!


- Oh... ni una micaaa?


- No!

- Jo una mica shiii...

30 comentaris:

  1. jajajajajaja genial Xexu... genial!!! quina foto... és xulíssima i divertidíssima!

    ResponElimina
  2. Aquests dos ninos tenen sort de tenir una persona com tu al seu voltant...i tu de tenir-los ells^-^

    ResponElimina
  3. és el que tenen els trios... tots acaben amb les mateixes preguntes!
    :D

    petons trierus!

    ResponElimina
  4. :-D Com són, els gats… De vegades semblen persones!

    ResponElimina
  5. Oooooooh!! Què tendreees!! :-))

    T'imagino escoltant aquesta conversa, mirant que ells no sàpiguen que els estàs sentint, i tractant de retenir frase per frase per poder-la posar al blog mentre somríus content pel final feliç :-)

    Ssssssssshhhhhh no direm res!! :-)

    Això sí, en Bamboo que no es faci tant "el dur" que a mí em sembla que una miqueta sí que us va enyorar eh? :-))

    ResponElimina
  6. jajaja, m'ha fet molt riure i molta gràcia!! que monos així eh? jje. Segur que es van trobar a faltar, ai aquest orgull!!! Petonets

    ResponElimina
  7. He entrat ja un munt de vegades a mirar la foto jeje

    És que m'encanta... és com si li digués: "Ja pots anar dient, ja. Que jo sé que ho has passat malament. Jo et cuidaré perquè no et torni a passar res..." i l'abraça així, d'aquesta manera...

    ResponElimina
  8. Que monos... si pareixen angelets! :)

    ResponElimina
  9. Sembla que estiguin abraçats com una parelleta. El diàleg boníssim! El Bamboo ja ens ha demostrat que té molta valentia, no sabíem que també era orgullós,-)Molt divertit.

    ResponElimina
  10. Oshti, què bòl diàleg delsh teush gatsh! ... Sembla que el que va estar fomut té caràcter, eh??

    ResponElimina
  11. Veig que el meu comentari d'ahir s'ha esborrat. Res, deia que estan molt guapos tots dos! i que es cuidin mútuament,que tu els cuides tots dos ja ho sabem!

    ResponElimina
  12. Molt monos... malgrat que són gats!! jejeje

    ResponElimina
  13. XeXU!! Que fa dies que no passo per aquí, i va i em plantes aquesta foto tan tendra al davant! Mare meva, quina passada!
    Sembla que s'han acostumat perfectament a la casa nova no?
    Me n'alegro, m'alegro que estiguin bé i que us estimeu tant mutuament. Que fariem sense els gats tio? Jo no podria...
    Una abraçada macu!

    ResponElimina
  14. :) Dur de pelar, aquest gatet, eh?

    ResponElimina
  15. Molt macos els teus gatets... És sempre bo tindre companyia :D

    ResponElimina
  16. ai, Bamboo, que no cal que et facis el mascle dur i fort!!!!! que se't estima i molt, i per aquí han patit de valent!!!! ara a cuidar-te i deixar-te fer mimitos, que la salut l'has de cuidar!!!!

    quina foto tan bonica!!!! desperta tanta tendresa!

    ResponElimina
  17. Que va estar malalt el gat? Espero que s'ahgi recuperat del tot.
    Es veritat que els gats tenen caràcters molt diferents uns dels altres. A casa sempre n'hem tingut, alguns ganduls que dormien tot el dia o el d'ara que pot estar mesos sense guaitar per casa. Tot i que va néixer a casa, sembla exagerat dir que "tenim" gat. Ve quan vol, normalment tot ferit de bregues amb altres gats

    ResponElimina
  18. ooooh! La foto és maquíssima!
    així ja tens el blog i el bamboo per casa fent de les seves! Enhorabona, me n'alegro molt que tot hagi sortit bé!

    ResponElimina
  19. GENIAL!!! Se n'ha sortit!!! :D :D :D No saps quina alegria em dónes!!! Molts muacks per el super gatet i per el seu germà mimós i per tu també PETONS I ABRAÇADES!!!! :)

    ResponElimina
  20. Està molt bé aquesta conversa. El que em pregunto és si ells ho saben que els escoltaves i que a sobre ho has penjat a la xarxa.
    El millor que pots fer és, o tots dos a dormir amb tú o cap.
    Jo ara he de trovar quin és el moment en que he de dir prou a la vida del meu gosset...

    ResponElimina
  21. M'encanta!!!!!!!!!! Felicitats a tots 3 :)

    ResponElimina
  22. jejejeje, que mono, bé, què gat... M'encanten els gats, molt!

    Petons...

    Ah, per cert, ara posaré la foto del zulo...prohibit prendre el pèl...


    Petons!

    ResponElimina
  23. Moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris. Que sapigueu que vaig obtenir permís per reproduir la conversa dels dos germans aquí al blog. Bé, em va costar una ració doble de pinso durant una setmana i les vetes de greix del proper cop que compri pernil, però ho vaig aconseguir.

    A la foto és en Bamboo qui llepa el Blog. El Bamboo, darrerament conegut també com a Maua, és un borde, pobret, sempre és una mica malcarat. Però encara que no ho reconegui, s'estima a son germà, i sempre el deixa ben net. En canvi, en Blog és tan mimoset... no s'assemblen de res, quines personalitats més diferents.

    ResponElimina
  24. Aaaaaai!! M'ho vaig pensar que no fos en Bamboo qui llepa al Blog perquè es veu més petitó :-))

    Però, al haver estat malaltó, la història que em vaig muntar era que en Blog el "cuidava" i el mimava perquè estava content que hagués tornat... Si m'hagués guiat per la vista, l'hagués encertat! :-))

    Caram, en Bamboo té nom i sobrenom (Maua) jejeje Què original :-)

    ResponElimina
  25. Que txulo aquest diàleg tio!
    Quantes vides han gastat aquest parell?
    ;-)

    ResponElimina
  26. no sé perquè, sempre havia pensat que en bamboo era el més dolç i que el blog, l'esquerp!

    així, amb el que expliques, si el bamboo és qui abraça el blog, de ben segur que és que amb la conversa, al bamboo se li ha entendrit el cor!!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.