dijous, 2 de juliol de 2009

Groc

Albert Espinosa parla d'un nou concepte d'amistat en el seu llibre El món groc. No voldria explicar-ne massa cosa, perquè és una part molt important del llibre, però inventa el concepte de 'els grocs', que ell classifica com un nou graó en l'escala de l'amistat, alguna cosa que estaria entre l'amistat i l'amor. Això tampoc no pretén ser una ressenya, més aviat és una petita reflexió sobre aquest tema. Pels que no coneguin l'autor, suposo que molts sí, dir que és el director de Planta 4a i el guionista de La teva vida en 65', entre d'altres, un home que no ha tingut una vida gens fàcil, però que se n'ha sortit perfectament.

No voldria classificar el llibre dins l'apartat d'auto ajuda, el mateix autor no vol que es faci, però en ell es troben moltes claus per tenir una vida més feliç, o almenys, més tranquil·la. Penso que és molt agradable i ràpid de llegir, cosa que el fa també molt recomanable. Però tornant al tema dels Grocs, m'ha fet molta gràcia aquest concepte perquè jo sempre l'he tingut molt clar, i només és posar-li un nom, el nom que a l'Albert Espinosa li ha semblat adient. Jo sempre ho havia anomenat 'amics de veritat', i també 'pilars' o 'puntals'. Ell en fa una extensa explicació, i potser en algunes coses diferim, però hi estic molt d'acord. He comptat alguns Grocs entre les meves coneixences, i és talment que anomenar-los amics sembla que es queda curt. No sé si adoptaré aquesta manera d'anomenar-los, però d'alguna manera, em tranquil·litza saber que algú teoritza sobre aquests temes, igual que jo. Hi ha persones que tenen tanta importància per nosaltres que, sense arribar a amants, superen el llindar de l'amistat. Calia trobar un nom per definir aquest concepte.

Ni puc ni vull explicar-ne més, penso que és un llibre que convé llegir, ja no pel que explica sinó per com ho explica, la senzillesa, la humilitat i la naturalitat amb la que parla aquest home és digna d'admiració. És una persona per aprendre'n.

35 comentaris:

  1. un altre a la llista!! no sé què passarà el dia que vulgui llegir tots els llibres que em recomaneu, suposo que m'hi dedicaré a fons. No el conec aquest, però la 4ª planta sí que l'he vist i em va agradar molt. I sempre va bé llegir aquest tipus de llibres. Gràcies Xexu!!!

    ResponElimina
  2. Ostres, què interessant!! Suposo que son aquells que a vegades qualifiquem com "amics de l'ànima" i coses així... però el nom de "grocs" em fa gràcia :-)

    He d'admetre que ni coneixia l'autor ni sé què és "Planta 4a" ni "La teva vida en 65'" però, sabent que és el "guionista", suposo que deuen ser pelis :-)

    Recordo que fa temps la Carme Rosanas al seu blog va fer com una sèrie de relats on també es parlava d'una amistat molt profunda entre un home i una dona, però que mai passava de res que no fos una amistat, amb una confiança absoluta entre ells dos, els quals, per cert -si no recordo malament, que crec que no- tenien les seves respectives parelles.

    M'alegra que no sigui un llibre d'auto-ajuda... els hi tinc una mica d’al•lèrgia. No per res, és que em fa ràbia que algú que es troba "molt bé" intenti escriure sobre coses molt difícils de posar a la pràctica per sortir de situacions en les que no s'ha trobat mai :-)

    No sé què passa, però des de que entro al món dels blogs tinc una llista de llibres mooooooolt llarga per llegir :-)

    ResponElimina
  3. He clicat el nom i he vist que posa "Director, actor y guionista de cine, teatro y televisión", jejeje. Ja podía haver clicat primer l'enllaç abans de comentar!! :-))

    ResponElimina
  4. Em sembla que no l'he llegit precisament perquè els anomena grocs... no m'agrada gens aquest color, fins i tot el nom és lleig: groc... sembla nom d'ogre.

    Jo en dic amics-germans o germans-amics o res, perquè a vegades no cal dir-los absolutament res... però això ja seria un altre tema.

    Una abraçada, maco!

    ResponElimina
  5. A mi també m'agrada que algú faci teories sobre aquest tema, perquè com a mínim vol dir que és una cosa important per a tenir en compte. Jo a vegades utilitzo com diu l'Assumpta "amics de l'ànima". No he llegit aquest llibre, però crec que m'agradaria llegir-lo. Vaig buscar fa temps referències a la xarxa, per saber si era un llibre seriós o no. Vaig trobar alguns fragments i em vaig fer una mica la idea de com anava, però no l'he llegit.

    ResponElimina
  6. Elur!! no li diguis al meu Vincent que "groc" és lleig ;-))

    Just acabo de llegir aquest paràgraf: "Un sol, una luz que, a falta de mejor definición, no puedo menos de llamar amarilla, amarillo azufre, limon pálido, oro ¡Qué hermoso es el amarillo!".

    És curiós oi, que passin aquestes coses? :-) El llibre és "Cartas a Theo" i és la correspondència entre Vincent i son germà Theo. No l'estic llegint, l'estava fullejant per enèssima vegada per buscar una cosa per un relat :-)) i just llegeixo que el groc és lleig i trobo aquesta frase :-))

    El groc és el color de l'or. L'or és el premi del guanyador... El millor amic, l'amic del cor, guanya el groc de l'or :-))

    ResponElimina
  7. tot i que el nom no m'agrada massa (em recorda allò dels grisos), els amics de l'ànima tenen un puntet de tòpic matrimonial: en lo bueno y en lo malo, en la salud y en la enfermedad, etc ...

    ResponElimina
  8. Ja vaig llegir això dels "grocs" que dius comentat a algun altre bloc que no recordo el nom, i venia a dir el que tu dius. És divertit trobar coincidències d'aquest estil a la part de la "blocosfera personal" de cadascú.

    ResponElimina
  9. et deixo una coseta:

    Amistat i alegria (aforismes de Joan Fuster)

    - Res no uneix tant com una bestiesa compartida.

    - Entre el bé i el mal, podríem aspirar a l’alegria.

    - La joventut és una cosa de la qual cal usar i abusar: no som joves dues vegades.

    - Endevinar els amics: aquest és el secret.

    ;*)

    ResponElimina
  10. jo, XeXu, em sembla que ja t'ho he comentat alguna vegada: penso que d'amor n'hi ha un i moltes maneres d'expressar-lo...

    penso també que si necessitem posar etiquetes o adjectius a les relacions, segurament és per minimitzar les nostres pròpies inseguretats; quedar-nos tranquils sabent on tenim classificat tothom i no "fer bestieses" per algú que en algun moment podem pensar que no ho mereix...

    m'agrada com descriu l'amistat (la groga? la de l'ànima?) en Serrat en una cançó:
    "mis amigos son gente cumplidora,
    que acuden cuando saben que yo espero,
    si les roza la muerte disimulan,
    que pa ellos la amistat es lo primero"

    petons amistosos!

    ResponElimina
  11. Gràcies per la recomanació, com diu l'instints, l'apuntarem a la llista però és que ja n'hi ha tants!!!! :)

    ResponElimina
  12. Doncs jo me l'apunto. Aquest director/escriptor m'agrada molt i em vaig mirar el llibre però no em vaig acabar de decidir sobretot perquè en tinc molts que m'esperen. Ara, el llegiré. Gràcies!!!

    ResponElimina
  13. M'has fet entrar moltes ganes de comprar-lo i llegir-lo. El demanaré per Sant Aleix (17 juliol). Jo també crec que aquesta classificació és correcta, i hi he teoritzat sovint.

    Tinc curiositat.

    ResponElimina
  14. Un altre post que ens trepitgem,Xexu!
    He començat a llegir-lo i en volia fer un escrit. Jo, però, tinc una altra visió: no me l'estic agafant gaire bé. M'explico: com dic en el meu blog i com bé tu mateix deies en un post fa no gaires dies,l'estat d'ànim (les circumstàncies) influeixen en tot allò que fem. En els dos primers capítols ja li he trobat pegues. M'ha semblat massa del tipus autoajuda. Igual és que passen coses al meu voltant que fan que el vegi així però m'està decepcionant...
    De tota manera, quan l'acabi de llegir canvio d'opinio, però de moment...
    Això sí, planta 4ª està molt bé i vaig gaudir d'allò més amb l'obra de teatre 4 bailes. Una cosa no treu l'altra...

    ResponElimina
  15. Diuen que quan acabes de llegir el llibre, contes els Grocs que t'envolten^-^.


    Saps què? Em passa una cosa molt curiosa que no té res a veure...quan sento la cançó de Vodafone ( una que sovint posen a la ràdio) em fa pensar en tu.Oi que curiós?No sé perquè relaciono la foto del teu raconet amb l'anunci.jejejMisteris del més enllà.

    ResponElimina
  16. I el nom de Grocs a què és degut? Per què no una altre color? Vols dir que es tracta això de graons? Que si l'afecte cap un Groc va en augment pot acabar sent un amant? Hi ha Grogs del mateix sexe (heterosexualment parlant)? Bé, pot ser el que he de fer és llegir el libre i deixar-me de tanta pregunta, però crec que agafo el concepte i que reconeixo uns quants Grocs al llarg de la meva vida i no parlo d'una amiga meva japonesa.

    ResponElimina
  17. me l'apunto, sembla una excel·lent recomanació

    ResponElimina
  18. últimament escolte parlar d'aquest llibre a tot arreu! la veritat és que és curiós el nom de grocs i supose que deu tenir la seua explicació. Però vaja, que sí... que jo també tinc algun amic d'aquests!

    ResponElimina
  19. De vegades un "groc" no és algú que és un amic de l'ànima, igual passa unes hores només per la nostra vida però ens marca profundament.

    ResponElimina
  20. Quin desastre! se m'havia passat aquest post... :-(

    I mira que m'agrada el que hi dius i la recomanació. No en sabia res d'aquest llibre, però en prenc nota ràpidament!

    En són ben pocs aquests amics "grocs", però tan importants...
    Bon diumenge i petons!

    ResponElimina
  21. Ei, jo també n'he sentit parlar!

    Tot el tema de l'amistat és tan complex. En alguns moments et sents molt unit amb alguna persona que ni tan sols consideraries "amic". Així, doncs quin color tindrien aquestes persones? Es podria escriure un "assaig". Els termes de l'amistat, a mesura que em vaig fent gran han anat canviant... però "els grocs" segueixen sent-hi.

    ResponElimina
  22. No coneixia quest autor. Bé, he de dir que sabia de l'existència de la seva obra, però n'hagués sabut el nom.

    M'encanta aquest concepte. Jo no hi he pensat massa, a la vida, sobre això. Diguem que ho he tingut sempre clar, i fins i tot hi havia una època en la que només volia tenir grocs, perquè (per sort) era el més habitual.

    Recentment ha nascut un nen amb la mare del qual tinc una relació molt especial. Quan ho explico tendeixo a dir "és com la meva germana". No és així, no és tan així. Però definitivament una "amiga" és poc per ella.

    ResponElimina
  23. Trobar aquests grocs és tot un regal! et pots sentir ben afortunat.
    de vegades no ens adonem que els tenim fins ben tard!

    tal i com els descrius, crec que també puc sentir-me afortunada per tenir-ne uns quants.

    I perquè el groc? a mi m'encanta, de fet és el meu color de sempre. El color del sol.

    Tinc el llibre, me n'ha parlat diverses persones, xò no l'havia llegit, s'havia quedat en un racó. L'he agafat per aquests dies, encara que no crec que tingui temps per fer-li alguna ullada. Sinó, a la tornada, segur!!

    ResponElimina
  24. Moltes gràcies a tothom pels comentaris. Recomano que llegiu el llibre, no perquè sigui una gran cosa, però és agradable i explica coses interessants que em semblen aplicables, algunes les crec impossibles, però d'altres crec que es poden aconseguir posant-hi bona voluntat. I això dels grocs no només és això dels amics de l'ànima, em penso que el seu concepte és diferents, val la pena que hi feu un cop d'ull, que a més el llibre està llegit en un no res.

    Instints, aquest el pots passar per davant de tots, que te'l llegeixes de seguida, i és molt agradable. Està escrit amb molta senzillesa i això ajuda també, i no arriba ni a 200 pàgines.

    Assumpta, en honor a la veritat, i després del comentari de la Bajo, he de dir que el seu concepte i el nostre no són el mateix. Ell parla de persones especials, però que no cal que siguin amics. Pot ser algú que coneixes un dia i després desapareix, però que t'has sentit molt proper a ell, i heu parlat de coses que no creies que podries parlar... bé, moltes coses. Segons ell, un amic pot esdevenir groc i quedar-se per sempre, però no té per què. Cal llegir-lo.
    No cal conèixer l'autor, jo ho he assumit al post perquè sempre sóc l'últim a assabentar-me de les coses, però he vist aquest nano per la tele algun dia i em va semblar molt agradable. Ni tant sols he vist Planta 4a, la seva pel•lícula estrella, però sé de què va.
    Jo també fujo dels llibres d'autoajuda, fins i tot me'n ric. Aquest té trets d'això, però el que no es pot dir és que l'home no sap de què parla. Va lluitar contra el càncer durant 10 anys, va perdre un pulmó, una cama i un tros de fetge... com veus, sap de què parla. Però has de veure com n'és d'optimista, és l'hòstia.
    Ah, i no et fiquis amb l'Elur, que a mi tampoc no m'agrada especialment el groc. Per mi seria molt més maco que els anomenés els Blaus. Deixa el pobre Vincent amb el seu groc, que ja cria malves, hahaha.

    Elur, a mi tampoc m'agrada aquest color, és dels que menys m'agrada. Però no ho he inventat jo, i si a l'Espinosa li agrada, tampoc se'l pot criticar per això, pobret. Ara que, potser al post vaig parlar dels Grocs massa a la lleugera, és un concepte més ampli que aquest dels amics de l'ànima o amics-germans dels que estem parlant.
    Gràcies per les frases, m'agraden molt, menys la segona que no acabo de veure clara. Explica-me-la.

    Carme, ja sé que a tu i a mi ens agraden aquests temes, tots els que aprofundeixen en les relacions humanes. No sé per què m'agraden, però hi he donat moltes voltes a la vida, i per aquí n'he parlat molt, prou que ho saps, i tu també. I allà estàvem els dos per comentar-nos, hehehe. Et recomano que el llegeixis, és un llibre de molt bona voluntat, escrit des de l'experiència. No sé què consideres seriós, però posa una visió molt optimista a la desgràcia, i això està bé. A més, es llegeix de seguida.

    Jordi Casanovas, segons l'autor, en tenim 23 al llarg de la vida, però això s'ho treu una mica de la màniga, eh?

    Òscar, ja ho pots ben dir, per no parlar de les discussions. Jo vaig compartir pis amb el meu millor amic, i ara que viu fa temps amb la seva parella ella encara ens diu que semblem un matrimoni.

    Carquinyoli, al final ens repetim, però mira, hem de pensar que si ens agrada un tema o volem parlar d'algun llibre, pel•lícula o el que sigui, també és maco donar la nostra pròpia visió.

    ResponElimina
  25. Gatot, és bona aquesta estrofa de Serrat. He de reconèixer que és un autor que tinc poc sentit, però té algunes frases genials. Sí que necessitem classificar les coses, però també es pot entendre com una qüestió de lèxic. Falta una paraula per definir un concepte. T'explico una cosa del llibre perquè vegis que és una mancança, més que una necessitat d'etiquetar. No ho vaig dir, o no ho vaig dir bé al post, però l'exemple que més posa l'autor no són els amics de l'ànima. Parla d'algú que se'ns pot aparèixer un dia, i que per circumstàncies passem una estona amb ell i ens expliquem coses que no explicaríem a ningú més en aquell moment, una persona especial que ens genera una confiança i una atracció (no sexual) per sobre del normal. A això ell ho anomena Groc, encara que no tornem a veure més aquesta persona, però sempre estarà en el nostre cap. Pot semblar estrany, però aquestes coses passen. I com anomenes a una persona així. Amic? No ho és, no el coneixem de res. Conegut? Home, li acabem d'explicar la vida. Falta alguna paraula. I és la que ell crea. Després estan els amics que poden passar a Grocs, però han de ser especials, tenir unes característiques que ell explica.

    LluNa, aquest es llegeix de seguida, així que et pots saltar algun de la llista, o intercalar-lo entre dos totxos.

    Kweilan, espero que t'agradi, se'n poden treure moltes lliçons i aprendre'n molt.

    Xitus, pel poc que et conec, crec que a tu t'agradarà, i et farà pensar força. La classificació que dius és correcta, però és simplificar molt les coses pel que ell explica al llibre. Com que queda poquet per Sant Aleix, quan te l'hagis acabat (cap allà al dia 19...), ja em diràs el què.

    Susanna, ara ja el deus tenir una mica més avançat. Pot ben ser que no agradi, jo l'he recomanat perquè el trobo senzill i optimista, molt ben intencionat i positiu. És clar, són trets d'autoajuda, però no és un llibre que pretengui salvar-nos de res, simplement parla de la seva experiència, i intenta ajudar a la gent explicant el seu cas i el d'altra gent que coneix, tot de primera mà. Si hem de classificar el llibre, doncs no seria una novel•la històrica, però jo tampoc no el voldria colocar a autoajuda.

    Marta, ja diràs el què.

    Judith, el mateix autor et diu que ho facis, que els busquis. Diu que al llarg de la vida en tindràs 23.
    No sé de quina cançó parles, i ara m'has deixat encuriosit. Si em pots dir quina és, o dir-me què diu la lletra, m'agradaria molt. Espero que et recordi el blog per bé, no perquè odies aquesta cançó!

    Angle, benvingut al Bona nit, gràcies per passar. Saps, totes les teves preguntes estan contemplades i contestades al llibre. És més, el llibre té un apartat de FAQs, com les pàgines web, preguntes freqüents, i em sembla que algunes de les que fas estan allà recollides. Jo te les podria contestar (tot i que sembla un examen!), però ningú t'ho explicarà millor que el mateix autor al llibre. Només et diré que sí, que hi pot haver Grocs del mateix sexe, ja que no té a veure amb l'amor o el sexe, són coses diferents, però que també és cert que un Groc pot derivar a una altra cosa. Llegeix el llibre i ho veuràs.

    Deric, és un llibre interessant per aprendre unes quantes coses.

    Nimue, jo fa temps que en vaig sentir parlar i em vaig quedar amb la idea, però quan el vaig comprar feia molt que no n'havia sentit res més. Però en veure'l la meva curiositat es va disparar.

    ResponElimina
  26. Bajo, ja veig que l'has llegit, hauria de demanar disculpes perquè no he sabut explicar bé això, i la gent ho ha entès com els amics de l'ànima, que en definitiva també serien Grocs, però no ho podem limitar a això. Gràcies per fer-me adonar del meu error.

    Rita, a veure si t'hauré de posar falta! Hehehe, és broma. És un llibre prou interessant, però és clar, també t'han d'agradar aquests temes per llegir-lo, i a mi m'agraden. Però no és només això, eh? És un compendi d'experiències personals que poden ajudar a entendre algunes coses de la vida, i queda tot rematat amb l'existència dels Grocs de la nostra vida. Tot en conjunt m'ha semblat força encertat.

    Tarambana, si que és complex el tema de l'amistat, però tampoc m'he sabut explicar bé, ja que una persona com la que descrius podria ser un groc, algú molt especial que et marca en un moment concret, o durant tota la vida, però pels grocs, a diferència dels amics, no importa la temporalitat. Si un amic deixes de veure'l potser amb el temps us perdreu. Però un Groc que t'ha marcat, el recordaràs tota la vida, i t'ha deixat una cosa que sempre portaràs amb tu.

    Txari, jo si que hi he donat moltes voltes, però no perquè no ho tingui clar, sinó perquè m'agrada donar voltes a les coses, ja ho saps. En el llibre es dóna molta importància als Grocs i molt poca als amics, però jo crec que hi ha d'haver de tot, una mica d'equilibri, i no anar coix en res. Cert que dir que algunes persones són només amics es queda curt, però segons l'autor, els Grocs no només són aquests, són les persones especials que et marquen, encara que les hagis vist un sol cop a la vida, però que els portes sempre amb tu. Evidentment, aquesta noia de la que parles que ustedes conocen també és d'aquesta categoria. També em ve al cap alguna que altra embarassada.

    Rits, és que potser no ens n'adonem fins que no esdevenen Grocs, perquè hi pot haver una evolució. Em sembla que el millor que pots fer és llegir el llibre, ja que el tens, perquè la meva explicació ha estat poc exhaustiva, i el concepte és molt més ampli. Però em sembla que justament els anomena Grocs per la relació amb el sol, que té un paper en el llibre. Espero que t'agradi, si te'l llegeixes aviat, ja em diràs el què.

    ResponElimina
  27. M'acabes de convèncer. Una persona que ha passat el que ell ha passat SI pot parlar de determinades coses. Algú a qui la vida sempre li ha somrigut NO.

    Aaaai, no em diguis això :-( que jo no em ficava amb Elur, que em cau genial :-) Només feia broma amb els colors!

    No em diràs que no és casualitat entrar al teu blog, llegir que el groc és lleig i tenir al davant una plana del meu Vincent piropejant el groc :-))

    Saps què m'ha agradat molt? aquesta possibilitat d'un Groc que es creua a la teva vida temporalment, això que tu expliques així "Pot ser algú que coneixes un dia i després desapareix, però que t'has sentit molt proper a ell, i heu parlat de coses que no creies que podries parlar... bé, moltes coses"... És genial quan passa!!

    Ah!! I un altre dia no em facis patir tant, que des de que he vist que tenies post nou que estic venint a actualitzar el teu blog cada 10 minuts a veure si hi havia els teus comentaris a aquest :-))

    ResponElimina
  28. Castigat de cara la paret fins les 11 del matí, llavors podràs baixar al pati jajaja.
    La veritat és que quan vaig llegir lo llibre vaig poder posar-li nom a aquella gent que durant una petita part de la meua vida havien estat allí. Per motius "x" ara ja no ho estan però van ser tant o més importants que d'altres que ara si que ho són. Tampoc van arribar a ser amics, però van posar lo seu granet de sorra. I jo també espero ser el groc d'alguna persona i arribar a ser amiga clar :)

    ResponElimina
  29. L'hauré de llegir doncs per entendre el concepte groc...

    Entre triar el bé o el mal, quedar-se amb el que ens dóna alegria, el bé i el mal és totalment relatiu, l'alegria no tant. Bé, almenys avui dilluns a aquestes hores, ho veig així ;)

    ResponElimina
  30. Aquesta és la cançoneta. I si és per bé...
    http://www.youtube.com/watch?v=n1WgH7i32Po

    ResponElimina
  31. Fa temps que em vaig llegir aquest llibre. Em va agradar molt. sobretot aquesta part dels grocs. Jo n'he tingut uns quants i a partir de que vaig llegir el llibre ja els veig a venir.

    ResponElimina
  32. Jo tinc dues jiejie fantàstiques i no els podria dir de cap altra manera. Jiejie en xinès vol dir «germana gran». Per a mi aquestes dues amigues són com germanes i per això les anomeno així. I jo sóc la seva meimei, que vol dir «germana petita».

    Estic d'acord amb tu que el nostre vocabulari sembla una mica justet en aquest aspecte. Passa el mateix amb aquella gent que són més que coneguts, prò que encara no són «amics» pròpiament dit. Com els anomenem, a aquests?

    ResponElimina
  33. Un home que ha patit i se n'ha sortit sempre té què ensenyar del que ha après. Una sort tenir amics grocs, oi?? ;) Una abraçada!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.