dilluns, 13 de juliol de 2009

Despertador

Fa uns dies, aquest post de l'Angle em va fer venir a la memòria una anècdota que em va passar fa molts anys. Quan era jovenet passava els estius a Torredembarra, i allà coneixia un munt de gent que hi estiuejava. Una nit, sèiem en un banc d'una urbanització un noi madrileny i jo. Era la seva última nit i la va aprofitar al màxim, ja despuntava el dia i els altres havien anat a dormir. Va dir-me que, per l'estona que li quedava ja, m'acompanyava a casa i així feia temps per agafar el tren.

A aquelles hores no hi havia ningú pel passeig. No se'ns va ocórrer altra idea que robar uns diaris de les piles que els repartidors deixaven davant de les portes dels establiments, la premsa diària. En aquells moments, va passar un cotxe de la policia, i ens vam fer els bojos, però no sabíem si ens havien vist. Vam fugir corrent quan pensàvem que ja no ens veien, però en trencar per un carrer vam veure el cotxe patrulla derrapar a la cantonada, ens venia buscant, allò semblava una pel·lícula de lladres i serenos.

No n'hi havia per tant, només eren uns diaris, però a ningú no agrada que el pari la policia i li faci buidar les butxaques. I aquí va venir el problema. El meu (diguem-ne) amic es va dirigir als agents amb tota l'educació del món, però amb posat xulesc i to sorneguer (he dit que era madrileny?), o això em va semblar a mi. Però el pitjor va venir quan es va treure un despertador de la butxaca i el va mostrar amb tota naturalitat, com si fos d'allò més normal anar pel món amb un despertador a sobre. Aquí jo em vaig començar a acollonir, a veure què pensarien els agents, a mi em semblava molt estrafolari tot plegat.

Finalment, no va passar res, ens van agafar les dades (total, no era la primera vegada a Torredembarra...) i vam poder marxar sense problema, que jo recordi. I això del despertador tenia explicació. El noi tenia la intenció de dormir una estona abans de marxar (cosa que finalment no va fer), i va demanar a un altre amic si li podia deixar un despertador per no adormir-se i perdre el tren. Va anar-lo carregant tota la nit, sembla ser. Però qui s'anava a pensar que l'hauria d'acabar ensenyant a la policia?

24 comentaris:

  1. Així que no era la primera vegada...?!hauràs d'explicar això de la Policia i Torredenbarra

    ResponElimina
  2. Quins lladres estem fets tu i jo. Un diari i una ampolla d'aigua. Si montéssim una banda pot ser podríem arribar a robar una bicicleta :)

    ResponElimina
  3. Jajajaja un despertador a la butxaca!! I després em diuen a mí que porto massa coses rares a la bossa :-))

    Menys mal que no ho van associar a una bomba de rellotgeria (per dir alguna cosa) :-))

    ResponElimina
  4. Jovenets robant diaris?

    Si us haurien de donar un premi home!

    Quines idees més originals... robar diaris... :) em fa gràcia!

    ResponElimina
  5. Si no ens passessin de tant en tant aquestes coses, que avorrit que seria!

    ResponElimina
  6. Jajajaja Carme!! Una visió des d'un punt de vista culturalment optimista ;-)

    "Nosaltres tan sols ens volíem informar... volíem llegir una mica"

    ResponElimina
  7. I veien com era aquest xicot, a veure com era el despertador, no fós d'aquests psicodèlics dels xinos amb formes estrambòtiques!
    ;)
    Pendre diaris, mai no ho havia sentit abans a ningú. Sempre abans de res, primer la cultura!

    ResponElimina
  8. Xexu! tens antecedents policiacivils?? aaaaaaaaaaaaaaala!
    jejeje

    ai els madrilenys... són diferents!
    i que estrany es fa això del despertador ara, è? i haver de donar-li corda! que antiquats que érem fa ben pocs anys, tu!

    ;**

    ResponElimina
  9. i la cara dels polis quan va treure el despertador??? ja, ja, ja.... es debien quedar a quadres. Esclar que no us podien dir res amb un despertador a la butxaca.

    Això si, coincideixo Kweilan, no figura que eres un bon nen???? i no era la primera vegada!!!!

    quins records i quins estius per recordar, ben lliures i diferents.

    ResponElimina
  10. ens ho hauràs d'explicar més detingudament aquest passat pseudo-delinquent...

    ResponElimina
  11. No m'ho esperava de tu xiquet! Això de prendre diaris no es fa, eh?

    Xxxxxt! Calli que vostè no ha de donar lliçons d'això, eeeh?

    Ui, tens raó nano, hi hi...

    Vist des de l'òptica optimista de la Carme trobo que està bé si no hi reincidència... pitjor seria cremar el quiosc, oi?
    ;-)

    ResponElimina
  12. aix... Si realment els vau robar per a informar-vos, com és la idea proposada per la Carme, em sembla fantàstic, tot i que no crec que fos el cas, oi? hahahaha

    A sobre reincident... Mare meva! A partir d'ara et llegiré amb uns altres ulls!

    Això sí, l'anècdota, divertida ho és!! hehehehe

    ResponElimina
  13. Vist amb perspectiva i amb les notícies que solen portar els diaris, i més a l'estiu, segur que ara no els robaries. Petons.

    ResponElimina
  14. jajajajaja ai gràcies per fer-me riure, ho necessitava :)

    Imagino la situació. Osti lladres de diaris... vaig a xivar-me...

    Jo sóc poli i se'm presenta algú amb un despertador a la butxaca i penso que vol fer una bomba com a mínim... tal com està el tema :)

    ResponElimina
  15. Confesso que tornant de festa una vegada vaig agafar un diari d'una pila. El kiosker encara no havia obert i vam aprofitar amb un amic (ell sí que ho tenia per costum). He pecat!!

    Ara, de despertadors jo no n'he dut mai a la butxaca!!

    ResponElimina
  16. Quantes aventures que pot despertar un despertador...

    ResponElimina
  17. Caram, jo que ho explicava com una anècdota graciosa que em va passar, i tots us heu fixat en el meu passat fosc de pseudo-delinqüent. Tothom té un passat! Però res seriós, de veritat. He rigut molt amb alguns comentaris, gràcies a tots i a totes per passar per aquí i dir-hi la vostra.

    Mireia, d'altres vegades m'havien fitxat per no res, per anar sol a altes hores de la nit, tornant a casa, amb pinta sospitosa, suposo. També perquè els havien trucat perquè uns brètols tiraven globus d'aigua als balcons (no érem nosaltres). No sé, coses així, allà et demanaven les dades per tot!

    Angle, una bicicleta ja són paraules majors, que van cares! La nostra banda s'haurà de dedicar a altres delictes menys vistosos. No sé, a menjar xocolatines al súper, i no pagar-les?

    Home Kweilan, quin comentari més negatiu, que ara em posaràs mala fama!! Que sí que sóc bon nen!

    Assumpta, com sempre la claves! Això és el que vaig pensar jo, a veure si pensarien que era el rellotge d'un detonador, o ves a saber tu. Jo em vaig quedar glaçat, quin paio més friki.
    Segurament el que agafàvem eren diaris esportius, ara no ho recordo, però d'informar-nos poca cosa. Ja saps que són com de propaganda.

    Deric, em sembla que el que més vaig alucinar vaig ser jo...

    Carme, he rigut amb el teu comentari, molt optimista, m'ha encantat. Però sento desil•lusionar-te, probablement eren diaris esportius. Fent cultura, ja veus!

    P-CFA..., jo crec que tots tenim les nostres anècdotes d'aquest estiu de quan érem jovenets, tots hem fet alguna que altra animalada.

    - assumpta -, com que el despertador no era seu, que era d'un altre amic nostre molt més normal, em sembla que el despertador no era especialment friki, però hagués tingut la seva gràcia també, hagués afegit un to una mica més còmic a l'assumpte. I sí, la lectura és important, però em temo que eren diaris esportius, com ja he anat dient, així que ja pots comptar.

    Elur, tothom té un passat. Ja veus que era un delinqüent buscat de Torredembarra. Per això ja no ho vaig, em van declarar persona non grata. Ei, que jo encara vaig amb un despertador! Herència del meu avi, sona fatal, vull dir, amb un so horrible, em sembla que és per això que tinc tanta mala llet pels matins. No se li dóna corda ni res que és més modernet, però jo em resisteixo a desfer-me'n.

    ResponElimina
  18. Rits, que sí que era i sóc un bon nen, però l'adolescència és molt dolenta. A més, jo no era el del despertador. Crec que qui més es va sorprendre vaig ser jo, de com parlava el xaval als policies, i quan va treure el despertador. Vaig témer el pitjor, nerviós com estava. I les altres vegades que em van agafar les dades van ser per menys que això, en alguns casos, sense motiu.

    Jordi Casanovas, no n'hi havia per tant! Allà a Torre m'havien parat algun cop i m'havien demanat les dades. Com explicava per aquí, les vegades que recordo, un cop per anar sol de nit, a altes hores, un altre perquè es pensaven que els meus amics i jo tiràvem globus d'aigua a uns balcons (innocents!), i un altre per saltar als llits elàstics de nit, però jo ni tant sols vaig entrar, em vaig quedar fora, però em van fitxar igual. Ja veus, pura delinqüència.

    PiTs, no recordo haver reincidit, ara sé com n'és de perillós, el sistema funciona, certament. La perspectiva de la Carme m'ha semblat genial. Però vostè avi, fa una pinta de robar diaris i moltes altres coses, que no se l'aguanta. Quin un, vostè...

    Núr, com ja he explicat, es tractava de diaris esportius, així que la lectura no era de massa qualitat, més aviat ho vam fer per la gamberrada, s'ha de reconèixer. La meva reincidència era a donar les dades a la policia, no a delinquir! Espero que no em llegeixis amb uns altres ulls, de veritat que sóc un bon nen.

    Hahaha, boníssim Fada! M'has fet riure amb el comentari!

    Bajo, això és el que em va passar pel cap a mi que pensarien els polis en veure el despertador, em devia quedar blanc. Potser vaig ser el que es va endur l'ensurt més gran de tots. A qui se li acudeix...

    Jordi, em consola saber que la gent de la meva generació ja les fèiem aquestes coses. Jo tampoc ho tenia per costum, segur que va ser l'altre el que em va incitar, hehehe. I a sobre portava un despertador, si és que...

    Judith, per si de cas, el deixaré sempre a casa, que amb un cop en vaig tenir prou.

    ResponElimina
  19. jajaja!!! i no van flipar els polis amb el despertador? Només eren uns diaris, però ja la vau tenir jaja. Sempre diuen que això d robar s'ha de fer amb naturalitat, com si no passés res. A mi segur que em passa el mateix que a valtros. Clar, com que us veu posar a córrer!! Podíeu haver entrat en un portal jaja. I lo del despertador, és molt curiós, no té mòbil???? aix, no ho havia vist mai!! Ptonets

    ResponElimina
  20. Instiiiiints jajaja que llavors encara "no existien" els mòbils!! :-))

    ResponElimina
  21. Mare meva! Robant diaris, amb un despertador a la butxaca, fugint de la policia... quina trepa! :)

    ResponElimina
  22. Jajajajajaja!!! Amb un madrileny havies d'anar per robar un diari, jejeje...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.