Centre de gravetat
Ara, més que mai, necessito un centre de gravetat.
Números
Fa 3 setmanes
divendres, 10 / juliol / 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Músiques de la nit
Noctàmbuls
Em teniu molt mimat, gràcies!!
Què passa a...
-
Reformes inútilsFa 9 hores
Passo la nit amb...
- Anna Tarambana
- Batecs del tEmps
- Blog de l'Assumpta
- Col·lecció de moments
- Cròniques de sota el mugró
- Descric
- Déjà vie
- El cau de les nereides
- In varietate concordia
- l'estiu a casa
- L'habitació dels mals endreços
- la iaia té caspa
- La lluna en un cove
- Labruixoleta
- lamevaillaroja
- Llum de Dona
- Lo raconet de la Boira
- m i t j a n i t
- No em diguis que és un somni...
- nòmades del vent
- Personal i Transferible
- Petita criatura
- Vuit8ena
Nits en altres cases
També hi són de dia
Bèsties de la nit
Estels caiguts
Categories
- Castells (16)
- Coses meves (116)
- Dedicatòries (17)
- Et voldria dir... (14)
- Fotoblog (31)
- Món blogaire (35)
- Paranoies (34)
- Pensaments (62)
- Records (38)
- Reflexions (82)
- Somni o vigília (37)
- Vist/sentit/llegit (32)
Aquest sóc jo
D"on venim?
27 comentaris:
necessitem un bon hara!
:) El trobaràs
I un atles d'espirals!
No sé si t'ho creuràs, però quan he vist el títol abans d'obrir el post he pensat en aquesta cançó.
(Sempre és un plaer escoltar-la.)
I que sonin tots es motors
d'impossibles aviadors...
per norma general acostuma a estar dins d'un mateix...
Penso com el Jordi Casanovas...
Jo també estic d'acord amb en Jordi i la Rita. Però costa trobar-lo.
És preciosa aquesta cançó, Antònia Font és un dels meus grups preferits.
A la panxa (o això em diuen a ioga....) ;)
Sí, el Jordi, la Rita i l'Anna t'han donat el millor consell que es pot donar!
Avui havia de comentar, no saps com em resulta de propera aquesta cançó XeXu, com t'entenc. Amunt que tu ets casteller...
em sona la història....
sens dubte....el millor es dins teu
apren a escoltar.
petons d'anim
sargantana
És difícil mantenir-se en un equilibri constant. Com quan anem en bicicleta. Sempre hi ha el perill de que alguna cosa vagi malament i acabis per terra, desorientat i amb una bona patacada. Però tens i tindràs mans que t'ajudaran a tornar-hi a pujar, encara que trontollis. Tu i el teu entorn sou un tot, aferra't als que et dónen suport, ells t'ajudaran a saber trobar el teu centre de gravetat. I tornaràs a pedalar mentre el vent t'acaricia la cara...
Amunt, xexu... la vida té patacades i pettis detalls que fan somriure, no? :-) Petons.
Diuen que costa de trobar-lo...però s´ha de buscar una miqueta i molt més encara.
Segur que el trobaràs!
En Franco Batiato no cantava quelcom semblan a Centro de Gravedad permanente??
Moltes gràcies a tots els que heu comentat aquest post, que reconec que no donava massa per comentar. Gràcies als que heu respost a les referències antoniafòniques, i als que hi heu vist alguna cosa més. I per aquells que dieu que el centre de gravetat és a l'interior d'un mateix, vosaltres i jo sabem que és cert, però aquest post és extremadament personal, molt personal, molt més del que sembla. És d'aquells posts que sabia que algun dia hauria de fer. I ara era el moment. Permeteu-me que no en digui més, però és un post important per mi.
mira sempre endavant.
saps? a mi em va molt bé agafar un parell de bastons... deixa't apuntalar, è?!
una abraçadassa!!!!
poc a poc aniràs recuperant l'equilibri, el teu espai.
molts ànims, XeXu, i endavant, sempre endavant!!!
D'Antònia Font conec molt poques cançons, de fet crec que aquesta no l'havia escoltat mai, em sap greu. Malgrat desprengui tristesa, m'ha agradat força.
Ja t'ha dit tot el possible, però em quedo amb el primer que he pensat, tens un cor/motor que val el seu pes en or, rei, ja saps que som aquí i t'estimem! Drida, demana, i venim volant!
Arribo molt tard... ja crec que està tot dit, però no vull marxar sense dir res. Mira cap a on t'inclines... cap a on et sents més estable, el centre de gravetat deu ser cap allà, però, dins, dins...
Hi ha moments, no sempre clar, en que tots necessitem un centre de gravetat. Esper que el trobis :)
Aquesta és una de les cançons que més m'agrada dels Antònia ;)
De tant en tant m'agrada recordar tot el que la gent et va escriure aquí. Tu ets el teu centre.
el trobaras si mires el teu interior
Moltes i sinceres gràcies a tothom que ha comentat, tant abans com després del meu altre comentari. Reitero que és un post especial per mi.
Sigues tu el centre de gravetat i que tot giri al teu voltant. I no vull dir que sigues tu un super sol ni res d'això, eh? Només que vulguis o no tu no tens perquè anar girant al voltat de res, sinó que vulguis o no tot és el que gira al teu voltant... ainx, ja em poso massa metafòrica. Espero se m'entengui..
Publica un comentari