dimarts, 2 de juny de 2009

A la cara

Avui he dinat amb dues ex-companyes de la meva anterior feina, dues de les persones que més trobo a faltar del dia a dia laboral. Ens hem posat una mica al dia i, com no podia ser d'altra manera, m'han explicat com van les coses pel laboratori. Hem parlat d'una noia que ja hi era quan jo vaig marxar, algú que havia vingut amb honors i premis investigadors. A part de saber que com a persona deixa molt per desitjar, cosa que a alguns els va costar de veure, ara resulta que han descobert que treballa potinerament, i que perjudica el treball dels altres amb les seves errades.

És important que en un laboratori la gent funcioni com un equip, que hi hagi bon ambient, perquè ajudar el veí és el pa de cada dia. La col·laboració és vital, no es pot anar per lliure, ni encara menys, fer que els altres treballin per tu. Però no és d'això del que volia parlar. No saben com fer que l'ambient enrarit a causa d'aquesta noia torni a la normalitat, no saben com dir-li que ha de canviar la seva manera de fer. Bé, justament és una noia que no suporta les crítiques, i no li agrada sentir que està fent res malament. Però a banda d'això, amb qualsevol persona costa expressar el nostre desacord amb una manera de procedir. Costa dir les coses, i de vegades callem per no haver-nos de trobar en la situació de criticar a algú davant seu (en canvi, darrere sí que en sabem, eh?).

Jo sóc de dir les coses a la cara. Això m'ha guanyat alguns enemics, però també em dóna la confiança de la gent. També accepto les crítiques, és clar. Però observo com resulta de difícil per la majoria de gent afrontar aquesta situació, plantar-se davant d'algú per dir-li que ho fa malament. He hagut de dir-ho a gent que està per sobre meu, i naturalment no ho dic de la mateixa manera que ho diria a un igual, o a un subordinat. Això sí, màxim respecte en tots els casos. Però sóc de la opinió que s'ha de dir, només així es pot millorar, tant la persona en qüestió, com el conjunt. Si a qui et dirigeixes té una mica d'humilitat i ets prou respectuós, segur que ho agrairà.

26 comentaris:

  1. Caram, i aquesta noia va arribar amb honors i premis investigadors? Doncs si que s'ho pensen bé per donar aquests premis, oi?

    Uuui què complicat haver de dir una cosa així... però, clar, si s'ha de fer, s'ha de fer... que la feina ha de sortir bé, que no es tracta d’una cosa superficial qualsevol.

    Jo passaria una mala estona, sobre tot si ella ja es sabut que accepta malament les crítiques, i, si pogués, miraria de carregar-li la feineta de parlar amb ella a un altre i “m’escaquejaria” jeje. Ara bé, si no quedés més remei, doncs se li ha de dir... i a la cara, per suposat, parlar-ne a la seva esquena no soluciona res...

    Ara bé, per altre part he de dir que m’agrada la gent que sempre diu la veritat, eh? A vegades potser et diran quelcom que costarà de sentir però també té l’avantatge que quan et diuen una cosa bona saps que és cert jejeje

    ResponElimina
  2. Si a la feina algú treballa malament, s'ha de dir perquè es posa en perill el treball dels altres. Hi ha moltes maneres de dir-ho, sobretot amb respecte i amb la idea de tirar endavant tots plegats.

    ResponElimina
  3. Acostuma a ser més fàcil fer-ho en reunions o trobades d'avaluació i provocant la situació. Sembla que si tots rebem sigui més lleu.

    ResponElimina
  4. No és gens fàcil, però jo crec que es pot trobar maneres adequades i respectuoses que no provoquin massa trasbals. Però també està clar que hi ha gent que no accepta res, se li digui com se li digui. Però a la cara, és l'única manera.

    ResponElimina
  5. A mi em costa tractar amb persones massa inflexibles, que no accepten opinions diferents a les seves, o que les desprecien, i sovint prefereixo no tenir-hi tracte, però si no hi ha més remei, com per exemple a la feina, i més si fan sentir malament als altres, o els perjudiquen d'una manera o altra, trobo molt bé que se'ls hi digui, tant si és un/a company/a, com si és el jefe/a, i de vegades és molt difícil, però sovint és encara més difícil no dir res (o més perjudicial). I com tu dius, si les coses es diuen de forma respectuosa dir les coses clares és el millor per tothom.

    ResponElimina
  6. Penso que el problema l'identifiques tu mateix: Si a qui et dirigeixes té una mica d'humilitat i ets prou respectuós. Sovint, la gent no té humilitat (són el rovell de l'ou primigeni) i encara menys respecte. Partint d'això, de vegades comentar alguna cosa només serveix per guanyar-te enemics. Ara bé, no fer-ho només pot causar úlceres...

    ResponElimina
  7. Jo, en aquest sentit, "assumptejaria" (és a dir, faria més o menys el que ha dit l'Assumpta), si no fos que a la persona en qüestió li tingués molta confiança, cosa que no crec que fos el cas.

    ResponElimina
  8. A mi també m'agrada dir les coses a la cara, però només ho he fet amb la gent amb qui he tractat directament i amb qui m'afectava molt lo seu mal comportament.
    També he de dir-te que hi ha gent a qui és impossible dir les coses, no canviaran ni que los mates. Me vaig trobar amb 2 ó 3 casos a l'última feina, i eren intocables. La jefa mateixa, no assumia que també s'equivocaven, que eren humans. L'ambient era horrible, només quedava respirar a fons i intentar no dir-los res. Me vaig marxar amb les ganes de dir alguna cosa, però lo temps los ha anat posant al seu lloc una mica. Això sí, ells sempre tenien algo amb que ofendre, així que a palabras necias ... (si se pot passar millor passar, però si afecta malament!)

    ResponElimina
  9. Doncs jo els donaria un consell a les teves amigues:
    "Feu que sembli un accident, que als laboratoris ja acostumen a passar de tant en tant..."

    Que n'ets d'animal, nano, ni cas XeXu, eh? Digue'ls de la meva part que és millor posar-se vermell un cop que mil groc, hi hi... Amb les coses de treballar no s'hi juga.
    :)

    ResponElimina
  10. buff... A mi sempre m'ha costat moltíssim dir les coses a la cara perquè sé que dialogant sempre hi surto perdent! No sé com m'ho faig, que sempre acabo transigint i si l'altra persona té el preuat do de l'oratòria, encara pitjor, perquè sabrà donar la volta a la truita i jo em quedaré amb la sensació que qui ho està fent malament sóc jo. Així que intento evitar aquesta mena de situacions.

    D'altra banda, no deixaré de dir que les coses s'han de dir i més a la feina... si és que treballen en un lloc on «et deixen» parlar... ;)

    ResponElimina
  11. Jo sóc ben bé del teu parer, m'agrada dir les coses a la cara, el que passa es que sempre tinc por de sonar massa bèstia i a vegades llanço tantes indirectes o ho dic amb tants eufemismes que... em lio, em lio, i la gent no m'entén!

    Suposo que això és perquè massa vegades m'he trobat amb gent sense tacte, i encara que no fos a mi a qui fessin la critica, també em sentava molt malament veure com li corretgien als altres. I això em sap greu, veure com es pot destrossar a l'altra persona. I per por a fer-ho, doncs a vegades no ho faig :S

    Però bé, estoy en ello, intentant ser més directa però igual de respectuosa :)

    Neo

    PD: Moltes gràcies per el comentari, m'ha fet molta gràcia lo de la paraula "hyper", jeje... jo abans no posava mai fotos meves i ja veus que estic començant... ara et toca a tu, eh? No dic amb tan poca roba, però en podries posar alguna, no? Jeje :) Ah, i m'alegro que t'hagi agradat el poema

    ResponElimina
  12. La meva experiència és que quan ensopegues amb persones així a la feina, es fa difícil de solucionar. D'entrada, que un company li digui alguna cosa, només farà que s'enfadi, que es crei mal rotllo i a sobre que no se solucioni res.

    Només una intervenció del cap, atès que perjudica el treball dels altres, pot fer que canviï alguna cosa, però tot i així serà difícil.

    Quan les persones són així de tarannà, mala peça al teler.

    No oblidem que parlem de companys de feina, no d'amistats on s'hi presuposen ganes de que tot rutlli de la millor manera possible.
    Una abraçada, XeXu!

    ResponElimina
  13. nem per parts!!
    acabes dient: "Si a qui et dirigeixes té una mica d'humilitat i ets prou respectuós, segur que ho agrair".
    Si és així, en principi no hi hauria d'haver cap problema per dir les coses de forma respectuosa i constructivament, finament, per tal de qui rebi el missatge s'ho agafi de la millor manera possible i respongui de forma eficaç a la situació.
    Ara bé, costa tant saber com reaccionarà qui tens al davant amb segons qè hagis e dir, que potser t'hi jugues molt. I això es troba amb el temps, amb l'experiència i amb la confiança. I no sé, potser no sempre et pot ser igual rebre una mala resposta.
    No és fàcil dir les coses que no s'han fet bé, i menys a una persona que es creu que tot ho fa bé i que no s'equivoca mai, jo cada vegada més, en el món laboral, veig que hi ha gent que no soporta que li passis pel davant sobretot si fa anysque hi és.
    Jo més que dir les coses a la cara, potser parlo més amb el cos i amb la distància, perquè ja m'hi he picat els dits vàries vegades. Ara bé, si hi ha humilitat i respecte, no em costa. Bon post!!!

    ResponElimina
  14. XeXu, jo de tu aniria responent la primera tanda, que després no tindras espai (jijiji)

    ResponElimina
  15. quantes coses!

    dir a les coses a la cara és vital. És a dir, no pots anar amb una cara i per l'esquena dir el que realment penses. Se suposa que és part de la coherència d'un mateix.

    altra cosa és que hi ha qui es creu amb la veritat absoluta i com si pogués dir qualsevol cosa a tothom. Sense pensar en l'efecte de les seves paraules.

    en les relacions socials pot fer mal la manera com es diuen certes veritats, xò si li sumes que sigui en un ambient laboral, crec que tot es complica. Cal estar al seu lloc, buscar les paraules adequades per dir exactament i respectuosament el que es pensa. I crec que això és tot un art.

    les persones que arriben als llocs de treball amb certa pompositat i un munt de títols, acostumen a ser un zero a l'esquerra en companyarisme! i saber treballar en equip també considero que és vital i que, malauradament, molta gent no en sap!

    i contradir un cap!! ais, com és de complicat! però alhora mantenir-se amb la convicció és igual d'important i s'acaba reconeixent!

    ResponElimina
  16. Ja va Assumpta, ja va!! Gràcies a tots i totes pels vostres comentaris, contesto que l'Assumpta ja m'està fotent pressa!

    Assumpta, jo no ho entenc. En el post no he mencionat que la noia és sudamericana, no crec que hi tingui res a veure, i no sé quins premis donen allà, però sé que va venir amb una beca de les que n'hi ha comptades en tot el món. I ja veus.
    Has vist que s'han inventat un verb, 'assumptejar', per fer el que tu faries, escaquejar-te si pots? Quina gràcia em va fer.
    Jo sóc d'aquests Assumpta. No em tallo a l'hora de dir coses dolentes a la gent, però quan en fan una de bona també m'esforço per destacar-los-hi, i que tothom ho sàpiga. Si fas una cosa, has de començar amb l'altra. Ara, si hagués de dir a la noia de qui parlava tot el que penso d'ella... no seríem massa amics.
    Segur, segur que aquest cop no m'hi caben totes les respostes en un comentari...

    Kweilan, com han dit més avall, saber treballar en equip, o pel bé del grup, és molt important, per això és important que les coses es parlin. Si hi ha aquest costum segur que no s'arriba a situacions tan tenses com la que descrivia al post.

    Jordi, quan era allà intentàvem fer una reunioneta de funcionament (que li dèiem) cada 15 dies o així. Allà es deien totes les coses que anaven malament, sense personalitzar, però era comú que la gent es defensés més que prometre que canviarien. I efectivament, a la següent reunió, els mateixos problemes. Ni així, noi!

    Carme, penso que hi ha persones amb suficient tacte com per dir qualsevol cosa i que no quedi ofensiu. No tothom en sap, però. I a més és el que dius. Hi ha gent que no accepta ni una crítica, i amb aquests no hi ha manera. Home, si es creuen tan perfectes, em sembla que tenen un problema més greu que no saber treballar en equip.

    Robadestiu, si ets amant de la conversa i de la discussió com jo, entenc que no suportis la gent que no escolta i sempre ha de tenir raó. Són insuportables, no hi ha manera. Tu pots creure el que sigui, però has de respectar l'opinió de l'altre, què et fa pensar que la teva és millor?? Ai, que em poso nerviós i tot!
    Jo sóc partidari de dir les coses a la feina, i a tot arreu, però tots sabem que passem moltes hores en l'ambient laboral, i si es poden evitar els mals rotllos amb el diàleg, s'ha d'intentar. Això em fa pensar en el que m'ha passat avui, que després de molta estona parlant amb una superior i els seus esbirros, insistint que hi ha coses que no es poden fer i que han de planificar millor, fins i tot després de que em/ens donessin la raó i marxessin aparentment convençuts que no podíem dur a terme el que ens demanaven, al cap d'una estona em ve un dels esbirros amb una petició, i força bèstia, del que havíem dit que no podíem fer... si parlar ja en sabem, ja. Amb les parets!

    ResponElimina
  17. Carquinyoli, en escriure aquesta frase ja vaig veure que era una situació massa ideal, que s'ajuntin les dues coses sembla difícil, oi? Molt ben vist el comentari final, acabes sense saber ja no què és millor, sinó quina és la solució menys dolenta.

    P-CFA..., no et creguis, ets un perfil molt comú, sempre hi ha algú que actua així, i d'altres que solen prendre la iniciativa. Cadascú agafa el rol que vol.

    Bajo, suposo que no ha d'haver-hi un responsable de fotre bronques. Cadascú ha de parlar amb qui té més proper, fotre una bronca a qui ni et va ni et ve, no té cap sentit. I com dius, hi ha gent insuportable, que s'ho tenen tan cregut que no accepten cap comentari. Això és d'una prepotència intolerable, hi ha gent que té una facilitat perquè se'ls pugin els fums... a mi em generen molta violència, la veritat.

    PiTis, em sembla que he d'estar d'acords amb en Sergi. Sí, sí, amb en Sergi, no m'equivoco. Aquesta noia em queia tan malament a mi quan treballava allà que penso que ara podrien aplicar una solució dràstica d'aquestes. Però que semblés un accident, és clar. De fet, el tema del post no és aquesta tiparraca, era la capacitat de dir les coses a la cara i tal. Jo sóc sempre partidari del diàleg. Però amb ella...

    Núr, no ho hagués dit mai de tu això que expliques. Jo que pensava que eres dels que sap convèncer amb paraules, i si no, amb crits. Que els crits de vegades són necessaris, eh, hi ha situacions que els requereixen, i alguna gent es posa les mans al cap i ho troben d'una manca d'educació o de ves a saber què... A la feina s'haurien de fer teràpies de grup, home, a veure si la gent aprèn a comunicar-se.

    ResponElimina
  18. Neo, jo també sóc molt directe de vegades, tinc fama de no tenir cap mena de diplomàcia. Però el problema és que la gent només es queda en aquelles vegades que destrosses a algú, que li dius quatre fresques amb tot el teu morro, coses que la majoria de gent no és capaç de dir. Els meus amics ja em coneixen, ja saben que sóc capaç d'aquestes coses, i m'estimen igual. Però normalment no veuen que quan he de dir alguna cosa a un superior, per exemple, també li ho dic, però amb un altre to, i aquí si que cal una mica de mà esquerra (o era dreta??), perquè cal mesurar una mica les paraules.
    Dona, la teva foto és molt suggerent, la veritat, em va sorprendre molt veure-la... jo no en posaré, ja t'ho dic ara, ni vestit ni despullat. Però no et perds res, t'ho asseguro. Ah, i com sempre et dic, no sé què tenen els teus poemes que m'arriben molt, els entenc, saps expressar molt bé uns sentiments sense florir massa el llenguatge, i això està bé.

    Rita, primer de tot, dir que crec que és desitjable que a la feina tot rutlli bé també, però és cert que amb els amics aquestes coses són més fàcils. Pel que tinc entès, em sembla que la informació ha arribat al cap, i que aquest vol fer-hi alguna cosa. Però com que me la conec, això pot arribar a ser pitjor, perquè llavors pensarà que té el grup en contra, i que li van al cap per darrere. No sé, dir-li és l'única possibilitat, però no crec que solucionin res de totes maneres. M'alegro de no ser allà.

    Instints, respecte al teu primer comentari, com ja he dit per aquí, és cert que aquesta frase del post és com molt ideal, i que no sol ser tan fàcil. Si així fos, com tu dius, fins i tot hi hauria rectificacions i millora de la situació. I no sol ser així. Però bé, si som nosaltres que ho hem de dir, crec que podem ser sempre igual de respectuosos. Com reacciona l'altre ja és problema seu, si algú es posa en evidència, és ell/a.
    Uf, això és molt clar, la veterania dóna uns galons que sembla que no es puguin tirar per terra mai. És igual el que sàpiga o pugui aportar algú nou, el que porta més anys és el que més sap del món mundial. Bé, és cert que la veterania en un mateix lloc de treball et dóna molt coneixement, sobretot a nivell de funcionament, però no es poden tancar les portes a millorar i a seguir aprenent. Però ens costa, ens costa. Jo intento no imposar la meva veterania, només em surt la vena quan un novato em ve de guais. Si el novato ve disposat a aprendre i compartir, cap problema en escoltar-lo i donar-li la raó quan la tingui.

    Rits, si diguéssim tot el que pensem d'algú a la cara, malament! Però ja t'entenc. No cal anar queixant-se d'algú per darrere si després davant li riem les gràcies. D'això se'n diu hipocresia, encara que sigui per temes de feina.
    Ningú no té la veritat absoluta, i qui ho cregui, s'equivoca.
    El que penso és que tampoc no hi ha una manera absoluta de dir o fer les coses. Així que encara que en una situació et valgui una manera de dir les coses, en una altra poc caldre una estratègia totalment diferent. Així que és més fàcil cagar-la que tenir el do de saber dir les coses quan i com toca.
    No entenc per què passa això dels que venen amb molt nivell. N'he vist força casos, pot ser que per triomfar calgui ser una mica cabron i pensar egoistament? Això ho explicaria, però quina gràcia, no? Treballar en equip és importantíssim. Jo ara tinc la sort de poder-ho fer, i ens va de conya.
    Jo ara em sento amb força de contradir un cap, o de dir-li el que fa malament. En alguns casos s'ho han pres bé, en altres em donen la raó però no em fan ni puto cas, en definitiva. Avui m'ha passat... Amb el cap que tenia a la feina d'abans pràcticament no m'atrevia ni a dirigir-li la paraula.

    ResponElimina
  19. Jejeje perdona que t'hagi donat pressa, però és que aquest blog teu té una característica molt particular que fa que un es llegeixi amb atenció l'article principal i TOTES i cada una de les intervencions i llavors espera les respostes teves i, clar, si tardes, una s'impacienta :-)

    Vaig veure lo d'assumptejar d'en P-cfacsbc2v i em va fer molta gràcia :-) Perquè, eps!! jo ho faria, si ho hagués de fer, eh?... però primer faria allò d'anar xiulant mentre miro dissimuladament el sostre, el terra... a veure si li carreguen la feina a un altre :-))

    La resposta dels PiTis com tu els hi dius em va recordar un relat que va escriure un dia ma germana fa tres o quatre anys en el que explicava que trobaven mortes a les seves dues caps en circumstàncies estranyes... (Bé, suposo que el fet d'escriure el relat la va "descarregar" una mica i no ho va fer de veritat) Era bo aquell relat...

    En quant als premis de la noia, doncs deuria copiar als exàmens :-) és l'única explicació :-)

    ResponElimina
  20. Ah!! Ja sabia jo que em deixava una cosa (no ho faig expressament, de veritat jeje) que quan s'ha de fer una cosa ben feta, amb una mica de tacte i tal es "ma esquerra" (per suposat!!)

    Signat: La esquerrana més esquerrana del món.

    (Eps!! que no parlo de política, eh? jaja)

    ResponElimina
  21. Jo n'hauria d'aprendre de dir les coses a la cara (amb respecte i tot el que vulguis) però amb la persona a qui li hauria de dir ara com ara que s'ha carregat un centre, que ha fet que més d'una tercera part de la plantilla demani trasllat, que crispa els nervis des del primer minut i fins a l'últim de la jornada, és ni més ni menys que la directora. A més és venjativa i és clar moltes coses estan a les seves mans... No és una situació fàcil, t'ho asseguro. A més parlant-ne amb els companys veus que tothom se sent de manera similar. Ja m'agradaria ser més valenta, ja. De tota manera nop crec que servís de gaire. Alguna vegada algú li ha cantat les coses clares i té un art a tergiversar les paraules i fer anar l'aigua cap al seu molí... Un os dur de rosegar! Ostres, perdona, em sembla que m'he desfogat amb tu! Petons.

    ResponElimina
  22. Hi ha gent que diu les coses però no les accepta cap a ella mateixa, i hi ha gent que molt de carinyo per aquí i carinyo per allà i punyalades traperes... Jo sóc de les persones que treballo i em guardo les crítiques, amb l'exemple i el positivisme, tothom s'engresca! però m'he trobat de tot i, de vegades, costa equilibrar algú que no té cap mena de ganes de participar...

    ResponElimina
  23. Complicat, quan has de dir alguna cosa no massa agradable a algú es fa molt difícil. Si ets massa directe pots ferir però a vegades procurem ser tant suaus que no ens fem entendre.
    Tampoc es fàcil acceptar les crítiques , siguem sincers. A mi no m'agrada que em diguin que faig coses malament. Això no vol dir que cregui que tot un faig bé, que més voldria. Només que em sap greu que m'hagin de dir que no estic fent bé una cosa. Pot ser per dues circumstàncies : o perquè no en sé més o perquè no em dona la gana. Si és per la primera em sento malament per no estar a l'alçada i si és per la segona també perquè vol dir que no m'hi he esforçat prou.Tot i així una crítica a temps pot ajudar molt.
    Quan és a mi a qui toca fer la crítica, em costa una barbaritat i sempre acabo preguntant-me sinó he estat jo qui no ho ha explicat prou bé. Sempre és difícil, tot i ser conscient de que és necessari i que tinc raó.
    Plego, que quin rotllo que us he fotut!

    ResponElimina
  24. A mi m'agradaria saber dir les coses a la cara, però crec que no en sé...
    Procuro dir les coses que trobo injustes i ho faig a la cara, no m'agrada la gent que no parla a la cara. Però reconec, que molts cops també callo. Suposo que per poca valentia o poc atreviment, no ho sé... I probablement, aquesta posició m'acaba perjudicant.

    ResponElimina
  25. Assumpta, m'he imaginat la teva imatge xiulant i mirant el cel, que bo! No sé si n'ets conscient del tot, però tens una vis còmica en explicar les coses que a mi em fa morir de riure.
    Ostres, el relat de la teva germana deu ser l'hòstia, la veritat és que trobo que és un bon tema per una novel·la, si mai s'anima a escriure-la, ja m'ho diràs!
    Gràcies per l'apunt de la mà!

    Fada, hi ha persones que no en saben, i no hi ha manera que aprenguin. Quan aquestes arriben a un lloc de poder les mancances es fan més evidents. Però si a sobre són persones intransigents i amb les que no es pot parlar, la cosa empitjora molt. Veus que les coses es fan fatal, però no es pot fer res per arreglar-ho. Tens raó que és una situació realment difícil! I tu, que ets de les que es plantegen marxar? Pren paciència. Això de dirigir un centre no es fa per votació?
    Ei, saps, escrivint aquesta resposta m'ha vingut un post al cap, potser m'animaré a escriure'l, quan el maduri una mica.

    Cèlia, de la manera que ho dius tinc la impressió que és amb molt coneixement de causa. No és mala postura la teva, mantenir-se al marge i fer el que toca, de manera que no et poden retreure res. Però mira, jo sóc més de buscar el cara a cara. Si cal, s'ha de fer.

    Mireia, trobar l'equilibri per no anar ni a un extrem ni a l'altre és complicat. Penso que les crítiques en l'ambient laboral han de ser del tot constructives, no intentar anar a fer mal, ni criticar perquè sí. Es tracta de millorar, d'optimitzar el treball, i s'ha de saber plantejar els problemes per tal de solucionar-los. Però aquí se'n planteja un de nou. Molta gent no sap dir-ho, i molta gent no sap rebre la crítica. Per això ens costa tant. Quan coneixes bé la persona saps el que li pots dir, i saps que si actues amb respecte sabrà que ho fas per millorar, i acceptarà la crítica i intentarà rectificar. Però en l'ambient laboral no és tan senzill tenir aquest enteniment, oi? Jo crec que actualment el tinc amb la gent amb qui treballo, una gran sort.

    Guspi, si no saps com ha de reaccionar el teu interlocutor es fa molt difícil. Però en qualsevol cas, mira de fer-ho i ser sempre respectuosa, es tracta de potenciar alguna cosa per millorar, no es diu per mala fe. Alguns cops trobaràs gent receptiva i tot anirà bé. D'altres et trobaràs un o una prepotent i pots sortir amb la cua entre cames, però almenys tu et quedaràs amb pau amb tu mateixa.

    ResponElimina
  26. Sóc bastant pallassa :-) Pensar que t'ha fet riure la meva forma d'explicar això m'ha fet feliç...
    I si coneguessis ma germana!! ufff... et parteixes de riure amb ella :-)
    Li diré que em passi el seu relat i el posaré al blog :-)

    (Vaig a llegir i comentar el post d'avui, ara torno...)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.