divendres, 12 de juny de 2009

Jo en sé més

Dia convuls a la feina, però no pas per nosaltres, que estàvem la mar de tranquils. Quan ja portes un temps treballant en un mateix lloc t'adones que hi ha més merders dels que semblava, però mentre no et toquin de ple a tu, doncs anar fent.

Fa dies que volia parlar d'un tema relacionat amb la feina, i a arrel dels clima d'avui hi he tornat a pensar, encara que no hi està directament relacionat. Es tracta de la popular creença de que sabem més que els nostres caps. Penso que en el fet de tenir un càrrec i manar un nombre de gent ja va implícit que els teus subordinats et prenguin pel pito del sereno, i pensin que ets un inútil i que ells ho farien molt millor. Em sembla que és pura enveja, sobretot si és algú que ha ascendit per davant de nosaltres. Enveja del pitjor tipus.

Algú ha de tenir els càrrecs. Jo em resisteixo a creure que tothom que mana sigui allà per nepotisme o perquè cauen en gràcia, n'hi ha d'haver que tinguin bones capacitats i s'ho hagin guanyat a pols. Però tot i així, sempre hi haurà qui pensarà que ell, òbviament, en sap més. Jo estic content amb els meus responsables, crec que cadascun té les capacitats que ha de tenir. Després, fent algunes coses, puc considerar que les faig millor, però les pròpies del càrrec crec que de cap manera les faria millor que elles (que són tot dones). Per això sovint em sorprèn quan veig postures tan dràstiques i crítiques tan sagnants cap els jefes. No hi deu haver per tant, potser hi ha molts trepes, però l'enveja és una cosa molt dolenta.

El que sí que m'agradaria és veure algun d'aquests que tant critiquen en la posició dels seus caps. Llavors sí que riuríem. O no, potser sí que poden fer-ho millor. Però jo crec que no tots podem fer-ho millor. No sabem mai la dificultat d'estar allà dalt, fins que hi som. Ara que, que el poder corromp, també és cert. Però això depèn més de cadascú.

24 comentaris:

  1. I aquest esport tan nostre que és criticar i criticar, vols dir que només va envers els caps? La gent sol ser envejosa de mena...

    A vegades, quan sento gent que critica la feina dels altres em dóna ganes de dir-los que la faci’n ells. Bé, és obvi que, en el cas que tu dius no podria pas ser, doncs no es posaran a fer de jefes... però això ho veig jo en tants àmbits!!

    Tu dius “El que sí que m'agradaria és veure algun d'aquests que tant critiquen en la posició dels seus caps. Llavors sí que riuríem” i jo, amb el teu permís canviaria la frase i la faria més general “El que sí que m'agradaria és veure algun d'aquests que tant critiquen en la posició dels seus criticats. Llavors sí que riuríem”.

    ResponElimina
  2. Doncs, que sí, que estic molt d'acord amb el que dieu, Xexu i també Assumpta.

    Jo també generalitzaria. És sempre molt més difícil de fer les coses que de parlar-ne. I segur que l'enveja hi té molt a veure.

    ResponElimina
  3. Tens raó quan dius que sovint sol ser l'enveja. Hi ha caps i caps, com també hi ha treballadors i treballadors. Jo, personalment, estic molt contenta del cap que tinc i sé que és un niu de saviesa, cada dia em sorprèn, i això és el que més m'agrada. Això em fa créixer, em fa aprendre i em fa posar el llistó molt més alt i carregar-me les piles.
    Sempre he pensat que és molt més profitós treballar amb algú que en sap més que tu: costa més ensenyar que no pas aprendre.

    ResponElimina
  4. Plantejament erroni pippp, los jefes no estan al lloc de jefes perquè ho sapiguen tot. Els liders han de saber coordinar a la gent que treballa amb ells. I els que no són liders han de saber estar al seu lloc.
    Cadascú té el seu lloc al món, i no sempre per haver-se'l guanyat en coses bones. Però és lo que hi ha. I tenir gent que depen de tu és més difícil del que alguns se pensen.
    Però lo de criticar a la feina és que ho portem a dins :)

    ResponElimina
  5. hi ha una teoria que diu que s'ascendeix fins a assolir el grau d'inutilitat en el teu lloc de treball. O alguna cosa així.
    Ara no ho recordo bé, ja la buscaré!

    I ja ho sabem, les teories a vegades es compleixen i a vegades no.

    ResponElimina
  6. M'has tocat el melic! Jo, sense voler, estic fent des de fa nou anys de cap d'estudis. I és un càrrec que no vull, no en sé jo, de manar...Però la paperassa i els plans i les lleis per força les he hagut d'anar aprenent i això ho controlo...Fins aquí, bé... Però n'estic tipa de comentaris a l'esquena, i per això he dit que deixo el càrrec, el curs que ve, que ho faci un altre...d'això fa quatre mesos, i encara no hi ha ningú que el vulgui, ni bojos, diuen... Ja veurem qui els treurà les castanyes del foc!!!! Jo, em penso que no, en tinc prou d'hores sense res a canvi (278 euros bruts al mes) o sigui que....


    Petons, tu si que en saps!

    ResponElimina
  7. Estic totalment d'acord, sí senyor. Però quan s'afegeix que el cap és una dona i el subordinat una altra... mai dels mais una dona acata a una altra! (o poques vegades, tot s'ha de dir!)

    ResponElimina
  8. És cert que amb el temps acabes veient que existeixen més merders dels que hi ha. De vegades m'imagino alguns trepes, com déus petits aixecant els dits i dient: jo en sé més que tu, jo en sé més que tu.
    El millor és passar.^-^

    Per cert, demà fan "Atrapat en el temps" per la tele. M'ha fet pensar en el teu post,jeje.

    ResponElimina
  9. Uffff!
    Bona setmana per a aquesta reflexió.
    A la feina tenim una cap, que considero en general ho fa bastant bé, la seva tasca no és gens fàcil. Personalment, l'admiro.

    Té dots de líder i a la vista està que els resultats parlen per ells mateixos. El tema és que abans teníem un cap que possiblement ho feia igual de bé, però era molt més proper en tots els aspectes, i a més va ser el primer i únic fins llavors.

    Les comparatives sempre són odioses i com la majoria del personal sóm dones... ja tenim el "cacao" ben remenat. I aquesta semana hi ha hagut "batut"!!!.
    Que si tomba, que si gira, que si...

    N'estic completament segura que si ara ens posessin un tercer cap, trobariem a faltar l'actual. Però és tan fàcil criticar... és gratis.

    Saps quina cosa tan senzilla ho arreglaria, si no tot, una bona part?
    Un somriure. Saber dir les coses amb un somriure!

    És de les poques coses que potser no sap fer. Per a tota la resta: plas, plas.

    Un somriure fa miracles !!!
    :)

    ResponElimina
  10. Jo crec fermament en la meritocràcia i per això crec que quan un cap ha començat de baix hi ha anat aprenen l'experiència en les dificultats del dia a dia moltes vegades està més preparat que qui et porta un currículum excel.lent en teoria però no s'ha hagut d'encarar a cap dificultat pràctica, sinó teòriques.

    ResponElimina
  11. sens dubte es mes dificil saber manar, que saber obeir

    pero el fet de manar no vol dir tenir la rao.
    lo millor es poder fer feina d'equip.
    i aixo ja es mes dificil em sembla

    ResponElimina
  12. Problema sense solució, tal i com dius va amb el càrrec. Si es veritat o no depèn de cada cas i es discutible, però cada cop més hi ha menys càrrecs per simpatia o per antiguitat tot i que no es tingués la capacitació, i d'altra banda les noves generacions creuen que amb una carrera ja han de començar dalt de tot, mentre que la meva generació tenim la mateixa carrera, i hem començat portant cafés i sense queixar-nos

    ResponElimina
  13. dons jo desitjo que amb la calor que està fent ja tinguis, de fa dies, el canvi de casa preparat... ens aniràs tenint informats? si eh!

    ResponElimina
  14. Hi ha gent que no sap manar i de vegades és difícil acceptar aquests caps. Però també hi ha gent que no sap estar al seu lloc i que li és més fàcil criticar que treballar.

    ResponElimina
  15. Gràcies a tothom per comentar aquest post. Sembla que no ho arreglarem ma això de les guerres entre treballadors i caps. Complicat, a la gent li costa molt saber on està el seu lloc.

    Assumpta, tens raó que tothom critica, ja sigui al cap, als companys o a qui els vingui en gana. Tot un esforç. M'has donat una idea, que no és que sigui original, però ho posaré en pràctica. Quan vegi algú que està criticant la feina d'un altre, li diré que la faci ell, a veure què li sembla. Serà divertit. Si ho faig, ja t'ho faré saber.

    Carme, tots som molt valents de boca, oi? Parlar és gratis, ja es veu. En canvi, quan hem de deixar de parlar i posar fil a l'agulla per millorar el que diem que algú fa malament, llavors tots a callar, eh?

    LluNa, veig que ets afortunada de tenir com a cap algú que realment es mereix el càrrec. Jo et diré més, és una bona cosa envoltar-se de gent que sap fer les coses millor que nosaltres, ja no només a la feina, a la vida també. S'aprèn molt, jo sempre ho he fet, i en comptes de sentir-me inferior, tot això m'ha ajudat a créixer.

    Bajo, jo no he dit en cap moment que els capos ho són perquè ho saben tot. És clar que no, però per algun motiu tenen aquesta posició, ja sigui perquè han après l'ofici amb el temps, perquè són uns trepes, o perquè saben enganyar molt bé. Jo sempre sóc partidari d'aconseguir les coses per mèrits propis, així que vull creure que hi ha gent que ho fa, i que no estan allà per gràcia divina. Però bé, que estiguin allà i sàpiguen molt bé el que s'ha de fer no vol dir que sàpiguen manar, que aquest és un altre problema. I criticar és una cosa que, pel meu gust, es fa massa.

    Estrip, el que suposo que vol dir aquesta teoria és que quant més ascendeixes més complicat és el que has de fer perquè t'enfrontes a tasques de més estrès, encara que siguin menys vistoses. Llavors, tothom ha de tenir un límit en el que ja no és capaç de donar més de si en aquestes tasques.

    Zel, està bé comptar amb una opinió des de l'altre cantó, des del cantó dels que manen, encara que sigui a petita escala. M'imagino que la teva és una posició en la que t'enfrontes amb tot tipus de coses, i el més fàcil és criticar. Però com dius, a la que hi ha d'haver relleu, tothom amagat a la seva closca. I és que en el teu cas, no es considera que sigui una posició de poder, sinó un marró com una casa, oi?

    ResponElimina
  16. Cèlia, per la meva experiència, hauria de discrepar amb el que dius, però potser no he trobat una jefa que sigui autoritària i una subordinada que l'hagi d'obeir. Les relacions laborals entre dones allà on treballo són aparentment cordials.

    Judith, els trepes són el pitjor de tot, que són capaços de passar per sobre de qui sigui, i fent la pilota no els guanya ningú. Ei, gràcies per l'avís, he vist la pel•lícula aquesta tarda, sempre m'enganxo. Sabia que algú m'ho havia comentat i no recordava qui, i eres tu. Gràcies.

    - assumpta -, en aquest cas això del somriure ho comparteixo a mitges. És cert que sempre s'agraeix que et diguin les coses amablement, però hi ha gent que sap que si és amable acabaran per no prendre-se'l seriosament. És una manera de marcar territori, jo sóc aquí, i tu allà. I això no és que ho trobi malament, que tothom conegui el seu lloc, que és maco pensar que tots som iguals perquè fem equip i tots lluitem pel mateix, però no sempre és així. A més, hi ha somriures i somriures. Hi ha autèntics fills de puta amb somriures radiants, i en aquests casos, t'asseguro que un somriure no serveix per a res, al contrari.

    Marta, molt benvinguda al Bona nit, gràcies per passar. Jo sóc de la teva mateixa opinió, una feina només s'aprèn fent-la, i a més, encara que siguin feines similars, les peculiaritats de cada empresa fan que sigui més senzill assumir responsabilitats si ja ho has anat mamant fa temps.

    Sargantana, es pot aconseguir fer feina d'equip i que tothom sàpiga quin és el seu lloc. Però crec que per a això cal que les persones implicades siguin d'una pasta especial. I és clar, manar no implica tenir raó, és el que passa, que sovint pensem que qui mana no té raó, i aquesta és la font de les queixes i les crítiques.

    Martí, això de pensar que per la carrera s'ha de començar per dalt va a persones. Jo en tinc dues de carreres, i mai he pensat que en sabia més que un altre en començar, ni he volgut tenir posició només per a això. Els llocs s'han de guanyar, i actualment és fàcil tenir una carrera, surten autèntics inútils de les universitats. Llavors és moment de destriar. Els bons que comencin amb humilitat probablement podran arribar lluny. En canvi, els que van amb prepotència o es creuen qui sap què tenen molts números d'endur-se patacades.

    Menta, està tot a mitges, amb un munt de caixes fetes, però encara forces per fer. Espero que un cop estigui tot preparat, la mudança sigui ràpida, i intentaré posar-ho tot a lloc de seguida perquè no es faci gaire pesat i tediós. D'aquí a Sant Joan ja no seré aquí i estaré del tot establert al nou pis (espero).

    Kweilan, i quan s'ajunten un que no sap manar i un altre que només sap criticar, el sidral està assegurat. A la gent li costa, en general, saber quin és el seu lloc.

    ResponElimina
  17. ups! que arribo tard!
    per ser bon cap no cal ser el que sàpiga més o sàpiga de tot. Per mi, un bon cap és aquell que sap conduir l'equip, que sap treure el millor dels seus subordinats, que té mà esquerra, que accepta crítiques i respostes. Aquests, tinguin, sàpiguen més o menys, crec que mai poden ser criticats. I quan ho són, és el que dius d'enveja.

    Malauradament, en conec molt pocs d'aquests, i en canvi, almenys a la meva feina, n'abunden els trepes i sobrats que es pensen que per tenir un càrrec ja són uns cracks. Però m'agrada pensar que a la majoria de llocs no passa això.

    ResponElimina
  18. Ai, XeXu... jejeje de fet, no és pas una idea meva :-)

    Hi ha una catequista gran a la Parròquia, més de setanta anys, podria ser la meva mare (ella ho diu que sóc la seva “filleta”, té una filla més gran que jo i una més jove, jo seria la del mig) Doncs bé, ella sempre penca perquè tot estigui bé i a punt, fins i tot mira si s’han de canviar cartells anunciant tal o qual cosa... Per Nadal enganxa estels daurats i platejats, per Pasqua uns cartellets que posa “Bona Pasqua”...

    S’està les hores que calgui, recollint, guardant material que es podrà aprofitar pel Pessebre de l’any que bé, aquests gerros servirien per tal o qual cosa, amb aquesta roba un vestit pels Pastorets...

    Sempre, sempre hi ha algú que diu “Vols dir que és maco això amb paper groc?”, “Aquests estels enganxats als vidres no queden bé, jo ho posaria a la columna”, però quan ella els mira i els hi diu “Vols fer-ho tu?”, resulta que tenen pressa i han de marxar jajajaja

    ResponElimina
  19. Oh... m'ha encantat el post. T'haig de dir que jo també soc de les teves, de les que penso "m'agradaria veure't en el seu lloc" quan s'estan carregant al jefe. En el meu cas es una mica diferent ja que treballo al bar de ma mare i suposo que si fan comentaris d'aquests davant meu se'ls callen o rebaixen el to, però a l'escola ha passat, i jo mateixa he sigut delegada durant 6 anys, a l'institut, i finalment ho vaig deixar perquè em vaig cremar d'una manera increïble, tanta mala llet en contra meva... i quan vaig dir que ho deixava, em van demanar que tornés, ja veus, tan malament que pensaven que ho feia...

    Bah, si això no te res a veure amb el post! ^^U xD

    ResponElimina
  20. ejem... d'això... ejem... perdona è, però jo en sé més!

    jeje

    ;*)

    ResponElimina
  21. Tot i que t'he de donar la raó la meva experiència és que hi ha molt de marro en el tema de les dessignacions de caps, des dels casos on a algú li cau el marró de ser cap sense voler-ho fins el cas de caps que mes valdria que s'anessin a casa.

    Indubtablement hi ha molta gent molt competent com a cap i n'he conegut uns quants, amb les seves imperfeccions però efectius i amb els que he treballat molt a gust.

    ResponElimina
  22. el que passa és que quan eres cap se't veu més si ho fas malament. En fi... a mi em molesta la incompetència, en mi i en els altres. Però sóc igual de dura o de poc dura independentment del càrrec que ocupa la persona. O almenys això intente...

    ResponElimina
  23. Noi, jo et puc dir que la meva cap directa crec que és la millor per a aquesta posició. No em plantejo si jo ho faria millor o no, prò sé que som persones diferents i no aguantaria segons quines coses (això ja deu voler dir que ella és millor, oi?). Prò si pugem un grau més —és a dir, el cap de la meva cap—, ja et dic ara que, segurament la meva cap ho faria millor que el seu perquè es preocuparia de conèixer MÍNIMAMENT quina feina fan els seus subordinats perquè et garanteixo que no en té ni puta idea! hehehe

    ResponElimina
  24. Penso que hi ha gent que ha nascut per manar i d'altra per rebre ordres (sense que soni a menyspreu). No tothom que mana en sap ni tothom que treballa per altri és capaç de ser cap.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.