dimecres, 24 de juny de 2009

El secret d'en Frodo

Estirat en una branca baixa d'un arbre, als afores de Hobbiton, en Frodo fumava una pipa de bon tabac, el millor que es cultivava a la comarca aquells dies. Sabia que, fins aquell lloc, cap hobbit no aniria a trobar-lo, i que podria estar tranquil amb els seus pensaments. S'havien acabat els dies dels hobbits aventurers...


A pocs dies d'emprendre el seu darrer viatge, el que el portaria allà on cap hobbit no havia posat mai els seus peluts peus, reflexionava sobre la seva vida, sobre els seus amics i companys de viatge, i s'enyorava de l'anell. La seva ombra pesava encara, i molt, sobre el seu petit cos, i les ferides no curarien mai. Havia de marxar per força, sense tenir en compte el que deixava enrere, esborrant les darreres imatges d'aquell dolorós suplici que l'havia portat a l'altra punta del món.

Però hi havia una cosa que no es treia del cap, el que més el preocupava, i no era l'anell ni les aventures. Pensava en el seu amic Sam, recentment casat amb la Rosita, la dona dels seus somnis. Com enyoraria en Sam... el que sentia per ell mai li va poder confessar. Al llarg del seu viatge per les terres de Mordor havia arribat a tenir certes esperances de ser correspost, però ni amb el gran poder que portava a sobre no hagués pogut convèncer el tossut jardiner de que cap dona no l'estimaria com ell.

Ara era massa tard, no obstant. Els seus dies a la Terra Mitjana s'acabaven. Ja no podia seguir donant llibertat a aquests sentiments envers el seu company de fatigues. Millor seria pensar si un hobbit com ell trobaria el seu lloc entre els elfs de l'oest, mar enllà.



Us animeu a escriure històries tangencials a la trama del senyor dels anells, aquells detalls que no surten als llibres ni a les pel·lícules? Va, que en pot sortir cada cosa...

31 comentaris:

  1. Va, ho provaré...després de la bogeria de la cançó de sant joan que et va agradar...jejejeje
    Petons rei!

    ResponElimina
  2. Ostres... doncs poca cosa puc dir, a part de que em sembla molt ben escrit, perquè no tinc la menor idea de qui són els personatges de la sèrie, ja que ni he llegit els llibres ni he vist cap peli.

    Fa poc, en Jordi de la Banyera va dir en un post seu (fent broma... suposo) que en Frodo dormia sota el seu llit... i jo vaig haver de buscar “Frodo” a Google per saber qui era (de veritat, eh?) :-)

    Jo només em conec els de Harry Potter :-)

    ResponElimina
  3. jeje! aquests sentiments del Frodo són taaan evidents! em reserve la proposta que ens fas per quan tinga vacances! ;)

    ResponElimina
  4. osti, això quina part és de la peli? és que jo només vaig veure la primera part... no me'n recordo. Però ja se li veia amb en Frodo, jeje.
    I lo d'animar-me a escriure relats com els teus, dncs no ho sé, mira que de contes me n'he fet un fart d'explicar aquest curs amb els peques i inventats, però els peques si t'equivoques no ho veuen tant, i clar, el nivell és diferent jeje. Ja em conformo en anar-vos llegint, que també és molt divertit!!!

    ResponElimina
  5. El Sam segur que sap i coneix els sentiments d'en Frodo!! i a la seva manera tb són correspostos. En Sam és un veritable heroi, sense ells dos, sense l'equip i l'amor que es tenen, segur que no haguéssin destruit l'anell (a hores d'ara segur que tothom sap el resultat oi?). Però seguint la teva teoria, en Frodo hauria de ser valent i confessar-li al Sam els seus sentiments abans de marxar i no veure'l més.

    Mmmmm, no em puc aventurar a fer històries paral·leles, fa molt d temps que no rellgeixo ni veig les pelis (en aquest pis encara no les he vist!!) i segur que el que pogués dir potser ja surt als llibres...tot i així, jo crec que en Merry i en Pipin es van associar, van muntar una cooperativa de tabac de pipa excel·lent gràcis a l'ingredient secret que li subministrava en bàrbol!!!

    La història més bonica del llibre i que surt molt poc a les pelis és la de l'Eowyn i en Faramir, xò sembla com si ningú la tingués en compte.

    ResponElimina
  6. T'ha quedat molt bé però apart del Hobbit no he llegit res del Tolkien i no recordo molt bé com funcionen aquests peronatges.

    ResponElimina
  7. Tolkien un gran escriptor. Tornaré a llegir les seves obres.

    ResponElimina
  8. osti... impossible, perquè acceptar comportaria un treball de recerca de base menys zero... no tinc pas tant de temps! ni paciència!! Tolkien i jo no ens entenem gaire... què hi farem, no és un dels homes de la meva vida!

    ResponElimina
  9. Aix! Aquest és el moment que sabia que arrribaria: el moment on em sap greu la mandra que em fa llegir el Senyor dels anells. Un dia o altre m'havia de passar. Em sap greu... però Tolkien i jo... ens hem conegut poc.

    ResponElimina
  10. retornes a la vella teoria oi? què hi fa per la terra mitjana un hobbit solter? Potser l'hauríem d'aparellar amb Tintin...

    ResponElimina
  11. Juju... Ja se li veien les intencions, ja...

    ResponElimina
  12. Oh, oh!! I hi ha alguna mena de norma? És iniciativa teva o d'algun altre bloc? Explica, explica, que el Senyor dels Anells és la millor trilogia de la història... Més que Mileniumm i tot!! jejeje

    ResponElimina
  13. Digues-me torracollons, prò es pot saber per què hi ha la tendència tan estesa de fer homesexuals els personatges d'obres escrites? hahaha!

    Teniu unes ments perverses!

    Sigui com vulgui, molt ben escrit, mestre XeXu!

    ResponElimina
  14. Veig que no sóc l'únic que té sospites sobre la sexualitat del Frodo...

    Ara bé, hauríem de considerar que en Tolkien era un tipo bastant raro. També va fer néixer una estranya història d'amor entre un nan i un elf i, a més a més, va assegurar que les dones nan també tenen barba. Serà que no són dones i els Gimlis &Co viuen en subterrànies i fosques Sodomes i Gomorres?

    Va, que quan tingui una estona m'animo a escriure barbaritats sobre el Senyor dels Anells!

    Salut!

    *Sànset*

    ResponElimina
  15. Sóc un súúúper fan del senyor dels anells! M'encanta la teva proposta, però en plena mudança... No, ara mateix no sé d'on treure la inspiració. Si la trobo, però, en faig un relat; garantit!

    PS: M'ha agradat, el teu text. I no s'allunya gaire del que molts vem pensar en veure les pel·lis ;-)

    ResponElimina
  16. Jo et dic que sí, però estic a final de curs, memòries sense parar, informes a dojo, aplicatius a mansalva, reunions, claustres... em caic per tot arreu d'esgotament... o sigui que al juliol m'enganxo!

    ResponElimina
  17. És que tu ho fas fàcil, però quan una si posa costa moltíssim^-^.

    ResponElimina
  18. Ei, gràcies als que heu llegit el relat i encara més als que us heu mostrat interessats en fer-ne algun. Vaig pensar que podria ser una cosa graciosa agafar una trama ben definida com la del Senyor dels Anells i inventar històries basades en els personatges, fer relats sobre coses que no surtin als llibres o a les pel•lícules. Generalment es considera que en Sam és gay per com segueix en Frodo i les caretes que li posa. Però jo he volgut agafar-ho des de l'altre cantó, fer que el que sent quelcom especial és el mateix protagonista. M'alegro que us hagi agradat.

    Zel, esperaré el teu relat, doncs. Segur que et sortirà molt bé.

    Assumpta, fa gràcia que els que ens agrada el Senyor dels Anells parlem dels personatges amb tota llibertat com si tothom hagués de conèixer-los perfectament, i més encara després de les pel•lícules. Però ja sé que tu ets de Harry Potter. Algun defecte havies de tenir...

    Nimue, jo veia més evidents els sentiments a la inversa, però els hobbits són discrets, ja saps. A veure si t'animes a fer un relatet.

    Instints, això surt al quart llibre, no el coneixes? Que no, que és broma. Que no et faci vergonya escriure, aquí ningú et jutja. Escriure és molt gratificant, i si després no agrada, doncs mala sort. El més important és que tu en quedis contenta. I si als nens els agraden les teves històries, per què no ens han d'agradar a nosaltres?

    Rits, l'aventura que van viure els va unir molt, les adversitats ja tenen això. Però tens raó que en Frodo no hauria de marxar sense dir-li res, no s'ho perdonaria mai, pensa que allà a Vàlinor tindrà la vida eterna.
    Ostres, m'encanta això que comentes d'en Merry i en Pippin! És una gran idea, en podries fer un relat genial! Però per mi que hagis aportat aquesta idea ja és com si l'haguessis escrit, gràcies.
    És cert, la història d'Eowyn i Fàramir és molt maca, sobretot perquè ell és un tros de pa, i no tan dolentot com el pinten a la pel•li.

    Kweilan, si has llegit el Hobbit només suposo que és perquè no t'atreu massa aquesta literatura, o aquest autor en concret. De totes maneres, jo t'animo a que llegeixis El Senyor dels Anells, és un gran llibre.

    Apa Marta, a posar-s'hi. A principi d'aquest any ens vam posar a rellegir el Silmaríl•lion alguns de la feina, i el vam devorar amb ganes un cop més. Jo tinc aquí a l'estanteria Els fills d'Hurin, que caurà aviat. M'encanta la història de Turin Turambar.

    Elur, millor que no ho sigui, perquè ja cria malves! Què hi farem, jo només proposava...

    Carme, entre tu i l'Elur em teniu content. Però bé, us diré el mateix que he dit a l'Assumpta, algun defecte havíeu de tenir.

    Jordi Casanovas, per la mateixa regla de tres, a en Bilbo tampoc se li coneix parella... En Tintín, bon altre...

    ResponElimina
  19. Neo, alguna cosa hi havia, oi?

    Jordi, jo no m'atreviria a anomenar-ho iniciativa. Se'm va acudir aquest relat i vaig pensar de proposar si a algú li venia de gust fer alguna cosa similar. Poden sortir coses molt gracioses, mira la idea que ha tingut la Rits uns comentaris més amunt. Com que encara no he llegit Millenium, El Senyor dels Anells segueix sent la millor. No crec que tinguin res a veure, per tant, ho pot continuar sent.

    Núr, només era una idea. El que sempre diuen que és gay és en Sam, i jo he volgut donar-li la volta. Suposo que de tothom s'acaba pensant en algun moment que és homosexual, i si no se li coneixen parelles femenines, més.

    Sànset, el teu relat promet, espero que l'acabis escrivint. No cal que parli de la sexualitat dels personatges, eh, però ja veig que tens idees molt clares de quin peu coixegen alguns.

    Ferran, aquelles caretes que es posen en Frodo i en Sam... aquí hi ha alguna cosa segur, quina història més maca. Però és el que he anat dient, jo tenia la impressió que només es parlava d'en Sam respecte això, per això he volgut donar-li la volta i fer que era en Frodo el que en realitat sentia alguna cosa. Em va semblar original, però ja veig que molts sospitàveu d'en Frodo també. A veure si trobes una estona i t'animes a escriure, home. Si n'ets un fan segur que ens pots regalar un bon relat, encara que només sigui apte per frikis. A mi m'agradarà segur, hehehe. Ah, no ho he dit, però això no era cap proposta en ferm, només us convidava a veure qui s'anima. Si ara no et va bé, com si ho fas d'aquí a un any, que no aniré perseguint a ningú, jo.

    Cèlia, no t'has d'enganxar enlloc, com li deia a en Ferran, això no és cap iniciativa, ni proposta, ni res. A mi em va venir de gust escriure-ho, i us convido a que ho feu també, a qui li vingui de gust. Una coseta especial per fans, sobretot. I saps, a l'hora d'escriure un post de vegades et venen persones al cap que voldries que el llegissin, o que n'esperes el comentari. Estava esperant que tu passessis aquest cop, perquè recordo que ets una fan absoluta. Gràcies per passar tot i la feinada.

    Judith, jo ho veig d'una altra manera. Si jo ho he pogut fer, qualsevol pot! És clar, en aquest cas, si tens ben present la història del llibre, ajuda bastant.

    ResponElimina
  20. doncs jo mai havia sentit aquesta possibilitat que en Sam fós gay, i de totes formes, original escrit que has fet, donant-li la volta i convertint-ho en el secret d'en Frodo. Però és interessant l'opció, que afegeix motius a la lluita interior d'en Frodo, durant tota la història. Quan torni a mirar les pel.lis, que segur que algun dia ho faré (pq els llibres no crec que els llegeixi), possiblement m'influeixi el teu escrit. És curiós això de llegir noves versions sobre la vida de personatges, que com tu dius, ja estan ben definits, pq pot donar noves "lectures" a allò que ja està escrit. Bona idea.

    ResponElimina
  21. :)t'ha quedat molt bé.

    (encara que conec la història i els personatges no m'atreveixo)

    ResponElimina
  22. Jajaja tinc defectes més grossos "encara" que aquest :-)

    Per cert, que buscant a Google, jo li trobo certa semblança al xic que interpreta al "teu" Frodo i al que interpreta al "meu" Harry :-))

    No massa alts, pell bastant blanca, grans ulls clars, cabell fosc... i el "meu" Harry també té un molt bon amic, en Ron Weasley :-)

    ResponElimina
  23. Mira!! :-)))

    http://img31.imageshack.us/img31/7008/harryifrodo.jpg

    ResponElimina
  24. Relat:

    "EL RETROBAMENT DE HARRY I EL SEU ONCLE FRODO"

    En Harry estava sorprès, però si li deia en Hagrid, el guardaboscs de Hogwarts, l’escola de màgia on havien coincidit tants anys, no ho dubtava ni un segon. Segur que era cert.

    Sembla ser que son pare, en James Potter, havia tingut un germà petit, del que feia molts anys que no se sabia res. Havia marxat a buscar un anell, segons ara li havia explicat en Hagrid. Aquest noi, ara ja fet un home, es deia Frodo, havia tornat i el volia conèixer.

    En Harry, que durant tants anys s’havia sentit sol, sense saber de l’existència de cap familiar que l’estimés, que tant de temps havia enyorat els seus pares, cruelment assassinats per Lord Voldemort, s’assabentava de l’existència del seu oncle Frodo.

    Quan, per fi, van ser l’un davant de l’altre no en va tenir cap dubte... Era com veure’s a sí mateix amb uns anys més! S’assemblaven moltíssim.

    En Frodo el va abraçar i li va dir “Perdona’m, Harry, per no haver permès abans que ningú et parlés de mi... no volia que si jo no tornava patissis de nou una pèrdua, vaig pensar que era millor que no sabessis de mi” En Harry va dir “ho entenc” i tots dos es van mirar amb un gran somriure.

    ResponElimina
  25. Ostres! Pobre Frodo després de tot el que li ha passat... La proposta de les històries tangencials és força temptadora... :)

    ResponElimina
  26. Una cosa sexual entre dos hòbbits molt amics, també val?

    ResponElimina
  27. Robadestiu, ara et miraràs els personatges diferent... Bé, espero no influir-te massa i que no pensis en aquestes coses. Si tornes a mirar les pel·lis valdrà a pena que res no et distregui.

    I per què no, Bajo? Bé que t'atreveixes a fer altres relats, podries provar aquest.

    Assumpta, tens raó que tenen una retirada els dos protagonistes, algun cop ho havia pensat. Fas el més difícil encara!! No només t'atreveixes amb el relat, sinó que barreges El senyor dels anells amb Harry Potter, portant-ho cap el teu terreny! Bona història, gràcies per fer-ho. Com ja vaig dir, no era cap proposta en ferm, però que la gent s'animi a escriure sempre s'agraeix.

    Ma-Poc, l'altre dia no et vaig donar la benvinguda, m'alegro de tenir-te per aquí. A veure si t'animes a escriure una història tangencial d'aquestes!

    Josep, benvingut al Bona nit. Si desenvolupes bé la idea, i tant que val!

    ResponElimina
  28. Gràcies per acceptar-lo!! :-))

    Em va fer gràcia la teva proposta d'inventar relat sobre una obra acabada, però com no coneixia res de res d'El Senyor dels Anells, doncs no m'atrevia...

    Finalment i, per la semblança dels actors, em va venir al cap que podrien ser parents (en els móns màgics pot passar qualsevol cosa!) Però vaig arriscar-me a dir que anava a buscar un anell i no tinc ni idea de si el busca o si és seu o si l'ha perdut... però havia de sortir un anell... per això m'ha fet gràcia que hagis acceptat la bona voluntat :-))

    ResponElimina
  29. De fet fa temps que em ronda una idea al cap, tot i que en comptes de ser tangencial seria una mena d'història posterior. A veure si em surt.

    ResponElimina
  30. Avui s'estrena la sisena peli de Harry Potter :-))

    Endevina a qui vindrà a buscar d'aquí poc una amiga per anar a veure la peli!! :-))

    Serem cinc Josep Lluís (no ha llegit cap llibre però les pelis li agraden per tot el que fa a escenaris, ambientació, paisatges, etc. no ha de fe "cap esforç" per venir jeje) Vero, els seus fills i jo. La gata no ve :-))

    Iiiiiiiiiiuuuuuuupiiiii!!!! :-))

    ResponElimina
  31. Jajajajajja!!! Molt bona aquesta!!! Quin llibre que has anat a "tocar" jajajjaja!! Saps allò que diu: Tu y yo lo sabíamos pero lo callábamos.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.