dilluns, 29 de juny de 2009

Comiats

De comiats n'hi ha de moltes menes, però suposo que a tots els caracteritza que són tristos. Aquest cap de setmana vam fer un comiat del meu pis de Barcelona que va ser una mica estrany. Em vaig adonar tard que, després de tant parlar-ne, no havia fet cap honor al pis on tantes coses he viscut. Sort que tinc uns amics que no me'ls mereixo i que em van convèncer de que encara no era massa tard. En un pis buit ens vam trobar els cinc habituals, amb una ampolla de martini, gots de plàstic, una bossa de gel... cal alguna cosa més? Hi vam passar una bona estona, i el comiat no va tenir res de trist, ni es van explicar tantes batalletes com esperàvem, ni ens vam quedar gens ensopits. Tots ben content fent fotos d'aquells darrers instants en un lloc que pels cinc ha significat moltes coses. Tres càmeres per cinc persones, no està malament. Tot i que ho he fet per altres vies, no vull deixar d'agrair aquí també el gest que van tenir, ensenyar-me que el que jo hagués pogut veure com una idea estrafolària, en realitat era una pensada genial.

Demà, el darrer comiat. Entrega de les claus, renúncia del contracte, i espero que devolució de la fiança. L'administrador no voldrà acabar-se una ampolla de martini amb mi, oi?

35 comentaris:

  1. Home, no ho sé, sempre li pots proposar, per acabar de tancar les desavinences que hagueu pogut tenir durant tot aquest temps ^^

    Un indret que t'ha acollit i on hi has passat una època important de la teva vida es mereixia no quedar penjada d'un dia per l'altre sense més. Me n'alegro que acabéssiu muntant la vostra festeta particular, tranquil·la, amb la justa i perfecta companyia, un ambient relaxat... no em cansaré de dir que són les millors trobades.

    Per cert... Tokio Blues m'ha durat menys de 72 hores ;-)

    ResponElimina
  2. Si l'administrador no en vol de martini, també pot servir per l'estrena del nou pis.

    ResponElimina
  3. Un comiat com cal del pis :-)

    Haver fet aquest petit honor al pis en bona companyia et deixarà un record molt bonic :-)

    Ah!! I estic d'acord amb Kweilan, si el administrador no vol martini, el fas sevir per la inauguració! :-) (De fet, millor passar ja directament de l'administrador)

    Ei!! Has pensat que ja no sentiràs més les ambulàncies per la nit? :-)

    ResponElimina
  4. uf! costa molt separar-se d'un pis, a mi em va costar molt i això que anava a un de millor...

    ResponElimina
  5. Els amics sempre són el millor de tot. Amb martini o sense sempre estan al cas. Un bon comiat per deixar-te un bon gust de boca, un bon final.

    ResponElimina
  6. Guardo en un prestatge de casa alguna rajola i un pom de porta d'un pis que també vaig deixar.

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies Xexu! Sort i salut!

    ResponElimina
  8. XeXu, si ell no vol, ja vindrem tots a acabar-nos-la!! Bona sort al nou pis!

    Aquests comiats són els millors!

    ResponElimina
  9. :) em fas una mica d'enveja, ja saps, per allò de sentir un lloc com a propi, com a casa teva... i poder-te'n despedir amb sentiment...

    Què faríem sense els amics!?

    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  10. Brindo per tu, Xexu!
    Que el que t'esperi d'ara endavant, sigui més brillant del que has viscut en el passat.
    ^-^Xim xim!

    ResponElimina
  11. Una porta es tanca més bé amb ajuda dels demés. Que guai que es pogués immortalitzar un moment tan important.

    Quan vulguis i on sigui vnic a fer un comiat, encara que m'agraden més les inauguracions.

    txari

    PD: i de música no n'hi va haver?! :D

    ResponElimina
  12. Tokio Blues, una recomanació que em va fer en Vafalungo i que vaig gaudir de mala manera, Laia :)

    Dir adéu sempre se'ns ha vengut com una cosa trista, però carai, amb aquests comiats que feu valtros ja m'hi apuntaria de seguida jo, XeXu ;)

    ResponElimina
  13. al brindis final, amb l'administrador, caldrà xexu que ho facis per tot el que ha de venir. això sí; primer que et retorni la fiança! :)

    ResponElimina
  14. els comiats no tenen perquè ser tristos, perquè -menys en un cas- representen un nou inici.

    Salut!

    ResponElimina
  15. hola,
    ja tinc ganes que ens expliquis com et va pel nou pis. I la feina que, has deixat la que tens? hauràs d'anar i tornar cada dia a Barna? que que que???

    ResponElimina
  16. Aitx, XeXu, em sento raro!! Al llarg dels dies vaig llegint posts teus, de pena peneta per deixar el teu pis. Em sento estrany perquè jo estic encantat de marxar del meu! I ei!, no és que no hagi tingut els meus moments de glòria, al minipís eixampleru, però no sé... és com si formés part del meu passat, d'una etapa amb les seves llums i les seves ombres (com totes, vaja), però que ara queda enrere, superada... Per mi, deixar el minipís d'aquí a 9 dies serà com un tancament d'època: adéu, Ferran pre-Berlin; hola, Ferran post-Berlin!

    En castellà diuen "que te quiten lo bailao". M'encanta, aquesta frase; la trobo molt gràfica. "Que te quiten lo bailao", XeXu, i a por otra cosa, mariposa! (aquesta també em fa gràcia :-)

    ResponElimina
  17. Mmm… Martiiiniii!!!

    Al pis nou segur que t'hi esperen bones vivències.

    ResponElimina
  18. tot el viscut t'ho emportes en els teus records i deixar el pis amb un bon gustet de boca (dolç del martini i de la bona estona passada) és fantàstic!

    espero que t'hagin tornat la fiança!

    i ara, a celebrar les inauguracions del nou pis! aquestes també són genials i no es necessita gaire

    ResponElimina
  19. despedir-te del pis amb bons amics per a qui el lloc tb ha estat important, és una forma especial d'acomiadar-se. La nostàlgia compartida, sempre pesa menys. Què bé que puguis guardar un bon record d'aquest comiat. I ara, un nou començament, molta sort!

    ResponElimina
  20. Sempre hi quedarà un xic de tu en aquest pis.

    ResponElimina
  21. La sensació de tancar la porta, i de facturar amb ella tantes històries és inexplicable… Però endavant, xexu, n'hi ha moltes altres per venir, i els amics sempre hi són!

    ResponElimina
  22. Si tant t'agrada tornar, segur que ho faràs! Sempre endavant! Ara voldria dir-te alguna cosa bonica posant com exemple en Frodo, tant proper a tu - i a mi! - però em surt una cosa carrinclona, així és que a mirar endavant! Alea jacta est!

    ResponElimina
  23. Doncs finalment no hi ha hagut cap problema amb la fiança, encara que tampoc no hi ha hagut temps de proposar a l'administrador de fer un martini, els dos anàvem amb presses. Gràcies a tots pels vostres comentaris.

    Laia, jo també m'alegro de que em convencessin per fer-ho, va començar com una idea tímida, però va quallar. Tenim la sort de no necessitar massa per viure uns moments inoblidables. Ei, Tòquio Blues! Si ja has entrat a Murakami ja no en podràs sortir. Ara a per Kafka a la platja.

    Kweilan, si faig estrena del nou pis, segur que de martini no en faltarà.

    Assumpta, ara sentiré els concerts que facin a la plaça de l'ajuntament, que l'habitació on tinc l'ordinador té una finestra que hi dóna directament! Però bé, com que són molt rancis segur que aniran sempre a dormir abans que jo, a diferència de les ambulàncies, que podien passar a qualsevol hora!

    Deric, em sembla que el que estic ara és millor també, però si s'és una mica sentimental costa separar-se d'una cosa tan important com un allotjament.

    Carme, és cert que estan al cas, al cas però amb martini. Naturalment, sempre tindré un bon record d'aquest dia, més que si hagués tancat la porta jo sol i hagués marxat.

    Jordi Casanovas, em sembla que ets com jo en aquest sentit, sempre hem de portar alguna cosa amb nosaltres.

    A tu per passar, Núria.

    Jordi, es pot portar martini a Montserrat? Ni que sigui en una cantimplora...

    Elur, em costaria molt ser en un lloc on no ho sentís com a casa. Crec que aquest fet pot determinar que et vulguis quedar a un lloc o en vulguis marxar. Ara he marxat de casa, perquè sentia aquest pis com a meu, però potser els darrers temps l'ambient dins meu era tan enrarit que ni tant sols m'aferrava a ell. Ara he canviat, i estic bé, però encara està lluny de que ho senti com una llar. Reconec que tot va millor del que pensava, però he de donar un marge de temps. Si la cosa rutlla, molt bé. Però si no, ha fer les maletes altre cop.
    Sense amics? Però s'hi pot estar?

    Judith, així ho espero, segur que ho compartiré amb vosaltres, així que millor explicar coses agradables, no creus?

    Estimada Txaro, jo tenia unes cortines Hansel i Gretel. Aquella porta no podia tenir una manera millor de tancar-se. Pot ser una casualitat que justament quan deixo el pis, en GG sigui allà? Calia que ell hi fos, oi? I vosaltres, perquè la història d'aquests anys s'escriu amb vosaltres, i tots heu tingut el vostre punt en aquell pis. Tanquem una etapa, la tanquem tots, no només jo. Però n'obrirem d'altres, això segur. Que no, Manel no!!

    ResponElimina
  24. LluNa, per què fer un comiat de llagrimeta quan pots riure, fer fotos i beure martini amb les persones que més has compartit en aquell pis? Genial, no?

    Òscar, un cop m'ha tornat la fiança, ni brindis ni punyetes, ja brindaré amb qui toqui.

    Sànset, representarà un nou inici, però de moment és només un comiat. Ara falta que el nou pis comenci a esdevenir coses tant per mi com pels meus amics.

    Menta, de moment tot bé, m'he adaptat ràpidament, i com que el poble el conec molt bé, doncs només he hagut d'explorar una mica per veure què havia canviat. La feina no la deixo, ni de conya, que em va molt bé. Ara vaig a Barcelona cada dia, però per poc temps, perquè molt aviat l'empresa es trasllada molt a prop d'on jo visc, potser seré el que hi arribaré més ràpid, i això és ja, a principis d'agost. En part també era per això que em sabia greu marxar de la ciutat. Amb la feina a tocar, Barcelona em queda en contra direcció. Però aniré passant, i tant.

    Ferran, ara em sap greu ser tan repetitiu. Ja sé que he parlat molt del tema, però és un blog personal, i hi escric el que em cal, quan em cal. I aquest canvi per mi era molt important. Ara ja m'hi estic acostumant, però aquell pis va significar molt per mi. Viure a Barcelona, que m'encanta, l'amistat, la comoditat, l'aprendre moltes coses, compartir la vida amb algú per primer cop, encara que fos breu... molt bagatge que em costa deixar. I si bé no m'han de treure el que ja he ballat, ara he de començar a ballar altre cop per fer important el meu nou allotjament.

    P-CFA..., i ara que ho dius, com és possible que encara no tingui una ampolla de martini al nou pis! Bé, de fet tinc la nevera buida, així que ni martini ni cap altra cosa, però aviat, aviat...

    Rits, tens raó, he de muntar inauguracions, no ho vaig fer l'altra vegada, em sembla que no sóc massa d'actes així, almenys, no em surt de proposar-los, però m'encanten. Hauré de pensar alguna cosa. La fiança me l'han tornada íntegra, em van dir que havia deixat el pis molt bé. Però ja torno a estar pelat com les rates, no hi ha manera de conservar una mica de diners!

    Robadestiu, la veritat és que de nostàlgia n'hi va haver poca. Jo pensava que hi hauria llagrimeta, però estàvem tots molt a gust i riallers, com sempre que estem junts. Va anar molt bé, compartir coses amb aquesta gent és fantàstic. Eren els mateixos que el dia abans van fer l'esforç de venir al meu nou pis, tot i que està lluny, per veure on viuria ara. Així que potser ja hi ha un nou inici.

    Marta, i quedarà molt d'aquell pis en mi.

    Musa, vam fer fotos en les que jo tenia la clau al pany i fèiem que tancàvem la porta entre tots. Va ser molt maco, aquestes imatges quedaran. Amb gent així, la tristesa no hi té lloc.

    Cèlia, ja vaig mirant endavant, la veritat és que el canvi no ha estat tan terrible. Era important, i potser ha significat més del que sembla, però jo estic bé i a gust. Si no fos per aquesta calor...

    Moni, com ho sents!

    ResponElimina
  25. Ei, vaig tard però no vull passar de comentar aquest post. Va ser una tarda-nit genial, recordant totes les bones estones que hem passat en aquest pis.

    Per cert...., no has dit res de la baixada del moble??jjej

    molts petons
    raquel

    ResponElimina
  26. No havia caigut en aquesta casualitat... havia de ser així, les coses són així. Crec que tens raó, amb això de les etapes, no ets l'únic que tanques i obres portes.

    Ahir va néixer l'Arnau!! i uns que obren una nova etapa...

    ResponElimina
  27. Si el teu aniministrador és tan simpàtic com el meu, l'ampolla de martini ja li pots esclafar al cap!

    Jo no sé si he fet comiats de pis de tots els pisos on he viscut... En recordo només un, crec... I vaig plorar molt. De fet, va ser un dia que em vaig quedar sola al pis que havíem de deixar (no el deixàvem tots de cop, sinó que anàvem marxant d'un en un...) i al menjador teníem un munt de fotografies penjades a la paret... Me les mirava i no podia parar de plorar... Va ser un comiat personal i íntim que em va anar molt bé. :)

    M'alegro que no fos un comiat trist! Jo sempre ho passo fatal en aquestes situacions...

    ResponElimina
  28. Quita quita que te torne los diners de la fiança i tu les claus i tant amics :)

    Ai els comiats de pisos són tristos... però bé, t'espera una nova vida en un nou pis, mira-ho així :)

    ResponElimina
  29. Mossèn, ja ho insinuo al post, el martini sempre amb gel!

    Raquel, sou genials. He omès el tema del moble perquè no sabia com introduir-lo amb el caire del relat, però que ho sàpiga tothom que quan van arribar els primers al pis hi quedava un moble molt pesat que calia eliminar, i en GG em va ajudar a baixar el cos, la part pesada, fent el bèstia com als vells temps, que ens havíem fet un fart de pujar i baixar coses. Gràcies GG!!

    Txari, però oblidem que estem tancant etapes, centrem-nos amb les que obrim. Algunes les obrirem plegats, no? Ja tocava que arribés l'Arnau, ja veig que serà tardon com la seva tieta adoptiva!!

    Núr, l'administrador és agradable, té la meva edat, però també distant i altiu. Ell i jo ens assemblem com un ou a una castanya. Així que segur que ni tant sols li agrada el martini...
    Quin comiat més trist, tots sola mirant les fotos, no? Jo m'hagués deprimit molt, potser a tu et va semblar preciós, jo és en aquestes situacions de soledat que ho passo fatal.

    Assumpta, ja ho explicava en la resposta a la Raquel, en GG, i ella també, em va ajudar a eliminar l'últim moble que quedava al pis (i el dia abans alguna altra cosa força pesada), i els ho he d'agrair molt. Però la Raquel no ho deia perquè els ho agraís, sinó perquè va ser un espectacle. Ella ens va fer fotos mentre el baixàvem!

    Bajo, els diners me'ls va tornar íntegrament, així que no hi va haver sorpresa final. I la nova vida ja l'he començada, m'he adaptat molt bé al nou espai, o això crec.

    ResponElimina
  30. Definitivament tens uns amics que no te'ls mereixes.
    (Compta l'administrador com a amic? he he...)
    Bon comiat i, com diu la kweilan, el martini que us quedés, per la inauguració del nou!
    :-)

    ResponElimina
  31. A mi em serveixen molt, aquestes estones de pensar amb mi mateixa, per a trobar tots els records en silenci i prendre consciència del que he viscut fins al moment del comiat. Va ser trist perquè es tractava d'un comiat i em sentia plena de tristesa, prò no és més trist que un comiat compartit. :)

    ResponElimina
  32. Segurament l'administrador preferiria quedarse la fiança, te digo... ainx...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.