divendres, 26 de juny de 2009

Ànim per la lectura

Solem dir que la música és un estat d'ànim, i hi estic molt d'acord. Les mateixes cançons no són compatibles amb moments diferents, per no parlar de l'efecte que ens pot causar una cançó en un moment concret, tant per bé com per mal. Però el que em sorprèn és com ens afecta el nostre estat d'ànim en altres activitats. Fa temps que no llegeixo res interessant. He llegit molts llibres darrerament, i cap no m'ha agradat especialment i, ni que sigui per probabilitat, algun de bo hauria d'haver arreplegat. Em fixo que quan començo a llegir se me'n va el cap, començo a pensar en altres coses i no m'acabo d'endinsar en la lectura com hauria de fer. No sé determinar si és una causa o un efecte, si em resulta tan poc interessant que no m'enganxa, o no m'enganxa perquè el meu estat d'ànim no em permet concentrar-me en la lectura. En qualsevol cas, és una llàstima, perquè em puc haver perdut llibres més que acceptables, i alguns que he considerat molt dolents potser no m'haurien decebut tant. Tinc ganes de trobar llibres que m'emocionin, que m'atrapin. A veure si amb les properes lectures tinc més sort, o millor estat d'ànim.

29 comentaris:

  1. a vegades els canvis de coses quotidianes provoquen això que dius de la lectura, se'n va el cap. Ves que no hagis tingut canvis últimament i ara necessitis trobar de nou el teu lloc de lectura.

    ResponElimina
  2. La concentració és importantíssima en la lectura, si no és com fer teràpia de relaxació sense deixar la ment en blanc, oi que no es gaudeix? Doncs la lectura igual.

    ResponElimina
  3. va com va, hi ha dies que la lectura se'ns fa més fàcil i ens deixem endur. d'altres, si tenim massa cabòries, no ho acabem d'aconseguir.

    ResponElimina
  4. Xexu, si et vols enganxar llegeix la trilogia de l'Stieg Larsson... és un tòpic i s'ha posat molt de moda (i normalment aquests llibres que es fan tan famosos, tampoc n'hi ha per tant) però aquests valen molt la pena. A mi m'han enganxat de mala manera... tant que acabo per dormir només un parell o tres d'horetes perquè no puc parar :)

    ResponElimina
  5. Hi ha èpoques en què es llegeix molt i èpoques en que no et ve de gust o no t'acabes d'enganxar a res. És veritat que llegir-ne dos o tres novel.les seguides que no t'acaben de fer el pes influeix en què et baixi el ritme de lectura i a l'inrevès. Et podria recomanar Claus i Lucas que enganxa molt però segons l'ànim que es tingui pot ser una història que ens quedi molt llunyana. Hi ha bons llibres a l'abast però si no tenim l'ànim per fer-ho...és difícil de desconnectar. Ânim i sé per experiència que tornaràs a gaudir de la lectura. Una abraçada!!

    ResponElimina
  6. Hi ha èpoques i moments de tot. Jo he llegit pel simple plaer de la lectura i també per evadir-me i sort n'he tingut! Però també hi ha hagut moments en que no aconseguia passar de dues ratlles i d'altres que havia de tornar endarrera, perquè llegia sense fixar-m'hi i em perdia...

    Paciència i ànims, ja tornaràs a trobar-li el gustet, que hi és!
    Petons, amic XeXu!

    ResponElimina
  7. A vegades passa...tens més ganes de llegir que d'altres. Potser t'has de donar una mica de temps en la lectura i dedicar-te més a d'altres coses que t'agradin^-^.
    Ves on el cor i el pensament et diguin...

    ResponElimina
  8. Poder gaudir d'una bona lectura és un cúmul de coses: que el libre sigui digne, que la teva ment estigui disposada a gaudir-ne o simplement a desconnectar... i altres coses. De vegades no n'hi ha prou amb posar-s'hi davant, crec. I forçar-ho, voler gaudir del plaer de la lectura quan la situació no és la més idònia ens porta a coses com aquestes: que cap dels llibres ens motivi, que no els acabem, que ens adormim mentre llegim, que ens quedem embobats a mitja pàgina pensant en altres coses i perdem el fil...

    Però tot tornarà... no pateixis. A mi la letàrgia de la lectura m'ha durat uns mesos, pero m'hi he reenganxat tot just farà una setmana. I precisament amb una recomanació teva, vés per on!! :-)

    ResponElimina
  9. Holaaa des de Barcelona!! :-))

    Al meu marit li passa moltíssim això que dius: Quan està més o menys tranquil, sense massa maldecaps, s'asseu a llegir com la millor de les seves distraccions.
    Quan té alguna preocupació del tipus que sigui, comença un llibre... en comença un altre, torna a agafar el primer... està dies sense llegir... i res, no es "submergeix" (per dir-ho d'alguna manera) en la lectura.

    Fins a tal punt que, anar a "mirar llibres": fullejar, llegir contraportades, etc. a una llibreria, que li encanta, doncs si està molt estressat, també s'hi posa nerviós i ja no li distreu.

    Veure'l llegir tranquil és el termòmetre del seu nivell d'estrés.

    Si s'apropa un aniversari, o Reis, o així i li dius "Vols llibres?" I et diu "Ai, sí, mira, m'agrada aquest i aquest i aquest..." Bona senyal!! :-)
    Si et diu "Ai, hauria de mirar... no sé si n'hi ha algun que..." Malament...

    ResponElimina
  10. Llegeixi bukowski. És el millor que es pot llegir quan no tens ganes de llegir.

    ResponElimina
  11. Ja ho han dit per aquí, XeXu, i jo també crec que un estat d'ànim no bò (diguem-ho així) fa que no trobem el "puntillo" a un llibre. Suposo que quan tenim l'esperit "remogut", no som prou lliures per poder concentrar-nos en històries d'altres persones; prou feina devem tenir amb nosaltres mateixos.

    Ho entenc així perquè així ho he viscut en altres èpoques... i en aquesta. Tan de bò recuperem molt aviat les ganes de llegir; seria bon senyal, com diu l'Assumpta!

    ResponElimina
  12. Depent de moltes raons, però si, hi ha vegades que t'hi poses i uuuaaa, tens com una necessitat vital de seguir i seguir llegint i no pots ni vols parar...
    I d'altres, que t'hi poses i el cap et fuig d'estudi a la segona línia.
    Deixar passar uns dies, suposo que amb tots els canvis recents, ara no és el millor moment. No ho forcis, llegir ha de ser sempre un plaer i si el llibre no enganxa, avall que fa baixada.
    Per cert, a mi no m'agrada gens la famosa trilogia de l'Stieg Larsson. Només he llegit el primer i no em penso gastar un duro en cap dels altres dos. Bon marketing darrera. És una noveleta per anar fent i sense res més (és la meva opinió). Tria altres alternatives als blocs de la Kweilan o la Bajoqueta, són bones!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  13. uis... a mi m'està passant una cosa semblant. Em considera molt bona lectora però fa temps que les meues lectures són una mica irregulars, diguem-ne. De totes maneres crec que en el meu cas ha sigut culpa de les opos que m'han tingut molt capficada i espere tornar a ser el que era durant l'estiu!!

    ResponElimina
  14. Segons l'estat d'ànim tinc més ganes de llegir una cosa o altra... però tinc la sort, o la desgràcia, de que quan em poso dins un llibre em costa sortir-ne... desapareixo. Sí que hi ha èpoques en les que no tinc ni ganes de llegir, o que no hi ha res que em sedueixi prou... llavors faig altres coses ;)

    Una abraçada!

    ResponElimina
  15. Va a èpoques Xexu i condcionat per l'estat anímic.
    A vegades entres més dins el llibre i altres et mantens al marge. Potser culpa del llibre o nosaltres mateixos.
    Jo quan no em concentro em poso les vambes i me'n vaig a caminar :)

    ResponElimina
  16. és impossible treure's els neguits del cap. i si algú en sap, que ens doni la recepta!

    i quan algo ens preocupa o neguiteja afecta en tot, tan en la música com en la lectura.

    a més, ja t'ho han dit, va a ratxes. molt temps enrera devorava llibres, em transportava allà on passava l'acció. xò amb el mateix deliri que llegia, vaig deixar de fer-ho. res m'agradava ni em venia de gust llegir. fa poc que estic recuperant l'hàbit i el plaer de llegir. i ara, en gaudeixo encara més que abans.

    ResponElimina
  17. Vols dir que un llibre bo, amb un estat d'ànim dolent no et sembla bo? Ostres, no ho sé pas! Sí que hi ha dies que tens més ganes de llegir que d'altres i l'estat d'ànim hi fa molt!

    Vinga, fot-li canya a la triologia de Milenium, que segur que t'aixeca l'ànim!

    ResponElimina
  18. és una llàstima que no et pugui aconsellar amb algun bon llibre, perquè no en sé cap ja que no llegeixo gaire bé mai, només diaris i revistes.
    Petonets!!! I sí, l'estat d'ànim influeix molt... petonets i ànims!!!

    ResponElimina
  19. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. A veure si aviat em puc concentrar en la lectura i arreplegar una bona època de llibres. Si així és, ja sabeu que haureu d'aguantar les meves opinions aquí mateix, hehehe.

    Estrip, descarto l'opció que dius. No és que no hagi tingut canvis, això és cert, però a casa llegeixo molt poc, em dedico bàsicament als blogs (com a lectura). A més, parlo d'una cosa que ja fa un temps que em passa, abans fins i tot que es pensessin els canvis recents que he tingut. Jo llegeixo al transport públic sobretot, i això no canvia.

    Marta, jo tinc el problema que no em sé relaxar mai, no puc deixar la ment en blanc, n'hauria d'aprendre. Però sí que he aconseguit concentrar-me en la lectura, almenys en altres èpoques. Sé que és possible, però ara no trobo la manera.

    Jordi Casanovas, i en èpoques en les que les cabòries ocupen la majoria del nostre temps, doncs la lectura queda compromesa.

    LluNa, els tinc a la llista, però encara no em toquen. Me'ls ha de deixar la meva mare, i quan me n'hagi llegit uns quants més que tinc, ja li demanaré. Normalment no em llegeixo llibres acabats de sortir, i encara que aquests ja fa dies que corren, encara és d'hora per mi. Tothom en parla molt bé. Millor esperar-se una mica no fos cas que amb poca concentració no sigui capaç de treure'ls tot el suc.

    Kweilan, en aquest cas no és que no em vingui de gust llegir, ni que encadenar-ne alguns de dolents em desmotivi. La veritat és que la febre lectora no l'he perdut, m'encanta llegir al transport públic i no surto de casa sense el llibre, però m'adono que van passant, i cap no em sembla digne de recordar i recomanar. I és això el que em preocupa, que penso que sóc jo, no són els llibres que són dolents, és que jo no estic en el millor estat com per agafar-los.

    Rita, jo em sembla que em forço una mica a llegir. Les ganes no les he perdut, però segueixo amb el mateix ritme i potser hauria de parar una mica i esperar que se'm torni a posar bé tot el que llegeixo. Llegir ha de ser un plaer, no una obligació. Ara, també et diré que no entenc com hi ha gent que no hi troba aquest plaer, i no llegeixen mai.

    Judith, potser seria moment de posar-me uns auriculars a les orelles i sentir música per evadir-me. Parlo del metro i el tren, on més llegeixo. Recordo que en les meves èpoques d'estudiant tenia temporades. De vegades llegia, d'altres passava un temps escoltant música, i encara en algunes temporades tant sols em posava a dormir. Ara porto molt temps llegint, i m'encanta. Però potser hauria de descansar per tornar a reprendre-ho amb ganes.

    Laia, no puc trobar més encertada la frase 'de vegades no n'hi ha prou amb posar-s'hi davant'. Tens tota la raó. El llibre, la predisposició, la voluntat... poden jugar-hi tants factors... Ara em passen totes les situacions que descrius, menys la de no acabar els llibres. La gent no m'entén quan dic que m'estic llegint un llibre dolentíssim, i no el vull deixar. Me'ls he d'acabar. Poquíssims llibres he deixat a mitges a la vida. Suposo que en part, com que no m'agrada deixar-lo a mitges, si el deixo amb la idea de tornar-hi més endavant sé que ja no ho faré. És com si donés una sola oportunitat a cada llibre, i em resisteixo a deixar-los.
    Ja em diràs quina recomanació meva t'ha fet tornar a enganxar-te a la lectura. Sigui com sigui, me n'alegro, quina il•lusió.

    Assumpta, d'alguna manera em tranquil•litza saber que no sóc l'únic que es deixa portar per cabòries i estats d'ànim quan es tracta del nostre espectre de coses habituals. El que explicava en el post era una opinió personal, alguna cosa que em preocupa a mi de la qual me n'he adonat recentment, però em parles de que et serveix d’indicador saber les reaccions del teu marit respecte la lectura. Senyal que el coneixes bé, i senyal que l'estat mental ens afecta en coses que no hauria de ficar-hi el nas, com és el plaer de la lectura. Espero que tinguis tot un seguit d'estratègies per actuar quan detectes alguna anomalia així en el Josep Lluís.

    ResponElimina
  20. Modgi, benvingut a Bona nit! Bukowski? No el coneixia, però el deixen bé a la viquipèdia. Ara que, venint de tu, no sé si és una recomanació en ferm o te n'en fots...

    Ferran, els teus punts de vista m'encanten. Escrit per tu tot pren una claredat que no entenc com no arribo a aquestes conclusions jo mateix. Suposo que quan estem bé no ens cal pensar tant en nosaltres i podem dedicar temps a altres coses. En canvi, quan ens preocupem a nosaltres mateixos i ens sentim perduts, no hi ha lloc per històries alienes. De vegades passa amb els amics i tot, no els fem tant cas com voldríem, i ells ho noten. Penso que has trobat l'explicació més plausible als meus dubtes. Però saps, jo me n'he adonat perquè el llibre que llegeixo de vegades em desperta totalment i m'atrapa, però igualment acabo marxant a un altre lloc. Aquests són els senyals que ja he començat a rebre de que alguna cosa passava, i potser s'estan produint canvis dins meu, a banda de fora meu. Així que, tant si ja estic en el camí com si no, et desitjo a tu la millor de les sorts en tots els canvis que tens, molt similars als meus. Ànims.

    - assumpta -, jo no ho relaciono amb els canvis recents perquè ja fa temps que em passa. I si hagués hagut de deixar tots els llibres que no m'han enganxat darrerament, crec que no n'hagués acabat cap. Això és el que em fa adonar-me de que alguna cosa més passa.
    Ets la primera persona que conec a qui no ha agradat la trilogia aquesta. Jo me'ls acabaré llegint, però no els passaré per davant de cap llibre que tingui en cua, amb la calma. Ja me'ls llegiré quan no estiguin tan de moda, que ara fa cosa anar al metro, que tothom el porta a la mà. Per altra banda, i per molt que no ens agradi, quan hi ha fenòmens d'aquests tothom els llegeix, fins i tot aquells que no llegeixen mai, i això hem de reconèixer que és molt bo.

    Nimue, per les opos o pel motiu que sigui que ens manté el cap ocupat, sembla ser que la lectura se'n ressent.

    Elur, ja diràs quines altres coses fas per distreure't quan no llegeixes. Considero una sort poder-te aïllar dins un llibre, ni que sigui per una estona, alliberar-se del món exterior, no permetre que les coses que ens ronden pel cap s'interposin entre el llibre i nosaltres. No crec que mai pugui aconseguir-ho, sempre m'ha costat concentrar-me, i en aquestes èpoques més.

    Joana, jo crec que alguns llibres dolents es poden encadenar. Quan ja són massa llibres dolents junts, hem de pensaren que el problema el tenim nosaltres. Sortir a caminar jo ho faig en altres circumstàncies. Com que llegeixo al metro, això em resultaria difícil de fer.

    Rits, que bé que tornis a ser en una època lectora. A mi ja m'estranyava que aquesta em durés tant. Jo no puc dir que els devoro perquè sóc lent llegint, però si que vaig fent i van caient l'un darrere l'altre. I fa temps que ho vaig fent, però potser, per poder-ne gaudir com cal, hauria de parar una temporada i dedicar-me a escoltar música, per exemple. Potser en tornar-hi ho agafaria amb moltes més ganes. Però és que em sabria greu deixar la lectura, encara que no acabi de trobar el llibre adient o el ritme adient, estic molt viciat.

    Jordi, per aquí m'han confirmat que no sóc l'únic a qui passa que quan no tens una bona predisposició a la lectura perquè tens el cap ple d'altres cabòries, no aconsegueixes concentrar-te i agafar el ritme dels llibres, i per tant, sembla que cap no ens enganxa, per bo que sigui, i així sembla que el llibre no és tan bo. El Milenium el llegiré, però més endavant. No voldràs que ho faci ara i em decebi, no?

    Instints, ja recordo que tu no eres massa lectora. Però bé, t'agraeixo el comentari, l'estat d'ànim afecta en moltes coses, i em preguntava si la lectura era una d'elles. Pel que m'han dit per aquí, em sembla que sí.

    ResponElimina
  21. Tu segueix insistint que de ben segur trobaràs un que t'encisi !! Tot és anar-ho provant i trobar l'estat anímic adequat al llibre en qüestió.

    ResponElimina
  22. La predisposició, l'actitud, l'ànim amb què inicïes una lectura és molt important, i de vegades, llibres molt bons et passen desapercebuts a causa d'això. A mi també em passa

    ResponElimina
  23. Jo no m'ho havia plantejat mai, prò segurament tens raó. Si l'estat d'ànim ens influeix a l'hora de viure qualsevol cosa, també pot afectar la lectura. Jo he tingut fases que tenia moltes ganes de llegir, i fases en què en tenia ben poques. Els llibres no t'entren igual, és clar! Potser el que hauries de fer és fer una pausa, deixar de llegir llibres durant un temps i, potser, quan reprenguis l'hàbit en tindràs més ganes, tenint en compte que t'agrada tant llegir, oi?

    ResponElimina
  24. Jo crec que passa a tothom, això! Va a estones, a dies i també a temporades. Jo ara porto una temporada llegint pocs llibres... culpo als blogs, però altres vegades llegia les dues coses a un altre ritme. Però sempre acabes tornant als teus hàbits ben adquirits.

    ResponElimina
  25. Certament hi ha un moment per cada llibre i potser és que no és el moment de llegir-lo, si no t'atrapa deixa'l al principi i ves per un altre i ja tornaras a aquell en un altre moment.

    ResponElimina
  26. Carquinyoli, els dubtes m'han començat a venir quan he vist que no hi havia manera d'arreplegar-ne un de bo. Quan en trobes massa de dolents potser la culpa és més teva que d'ells.

    És una llàstima, Jesús, que ens deixem perdre bona literatura pel nostre malestar. Potser en aquests moments ens hauríem de dedicar a altres coses i esperar un altre moment per la lectura.

    Núr, això que dius m'ho he plantejat, però la idea de deixar de llegir una temporada se'm fa molt estranya, m'avorriria molt al transport públic! No, vull seguir llegint fins que el cos em digui prou, però és una llàstima que perdi tant la concentració, i amb ella detalls molt important de la lectura.

    Carme, llegir és un hàbit ben sa, i espero no deixar-ho mai. A mi em va bé perquè a casa gairebé mai llegeixo, només al llit, així que a casa miro blogs. Els llibres els deixo per les estones de transport.

    Deric, això de deixar llibres no ho faig mai. Si el deixo sé que ja no hi tornaré, perquè normalment vaig fent. Molt dolent ha de ser perquè el deixi, i si és així, per què intentar agafar-lo altre cop? Així que davant el dubte, continuo.

    ResponElimina
  27. Jo sempre he dit que per a mi els llibres són una droga. Em dóna igual que passi per una època d'estrés i poc temps com tranquil·la. És acabar-ne un i necessit de seguida començar un altre. Però clar, hi ha temporades que la concentració, pel que sigui, no acompanya i costa més. No s'ha de llegir per obligació sinó per gaudir i disfrutar. Sense presses, les ganes tornaran ;)

    ResponElimina
  28. Si més no, estem en un bon temps per provar-ho panxa enlaire, oi?
    ;-)

    ResponElimina
  29. Aquestes coses van com van. Ara trobes un i et sembla ridícul i t'ho llegeixes al cap d'un temps i t'agrada. Ara tens ganes de llegir, ara d'escoltar música, ara d'escoltar-te a tu, ara d'escoltar un altre... Va, com va... No et preocupis que llibres hi ha moltíssims!!! I de tota mena :)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.