dijous, 14 de maig de 2009

Relats conjunts, Torre Eiffel


Ells no tenien escrúpols, però tenien informació. Per als seus propòsits tant se valia una cosa com l'altre, una ciutat com una altra. La tàctica de la intimidació sempre funcionava, perquè a més, generava una falsa esperança de que es podia contrarestar. Però no, cap esforç no valia la pena, el resultat final seria el mateix, i ells en sortirien pràcticament il·lesos, en cas que rebessin algun mal. L'objectiu era convertir els planetes aptes en generadors d'energia que nodririen la creixent demanda que la tecnologia demanava. Aquest planeta no era ric en altres recursos, però sí en geoenergia, i això era el que buscaven. Qualsevol altra cosa que hi hagués, no els despertava el més mínim interès.

Els informes parlaven d'una civilització primitiva i d'una tecnologia rudimentària, com tantes altres que havien sucumbit al seu poder i a la seva hegemonia universal. Només importava un poble, i aquest era el seu. L'extinció d'altres espècies i l'assecament i posterior col·lapse de planetes, eren danys col·laterals de la seva finalitat, l'avenç de la seva tecnologia. Feia molts mil·lenis, desenes de mil·lenis, que utilitzaven galàxies senceres en funció de les seves necessitats, formava part del seu pla, i la paraula compassió no tenia cap mena de significat per ells. Al contrari, experimentaven una certa sensació de benestar quan aconseguien devastar un planeta, cosa que en el cas present no suposaria més de dos individus i 24 hores, ja que entenien que estaven contribuint al bé comú.

Havien triat la Torre Eiffel pel primer atac, un atac imprevist, sense cap mena de preavís. Aquest era l'atac intimidatori, i quan el pànic s'estengués, començaria el procés d'exfoliació. La tria va ser una mica a l'atzar, entre quatre o cinc opcions, segons els informes, que suposarien un cop d'efecte immediat. Amb una arma convencional n'hi va haver prou, no va caldre utilitzar la màxima potència ni de bon tros. Mentre la gran massa metàl·lica s'ensorrava aixecant grans núvols de fum, els dos tripulants de la nau A de la petita esquadra de naus d'atac teledirigides es preparaven per l'inici de la segona fase.


Aquesta és la meva aportació a la darrera proposta de Relats Conjunts!

24 comentaris:

  1. Apocalíptic i molt bo, Xexu! Les primeres ratlles m'han situat a l'Univers d'Asimov. M'ha agradat molt la idea, ben original...i com diu la Mireia, quina por!!!

    ResponElimina
  2. Xexu, quina sensació que tot està perdut! Una bon relat, de pell de gallina.

    ResponElimina
  3. Llegir-te abans d'anar a dormir no sé si em poduirà insomni!
    Felicitats!Perfectament ben escrit!

    ResponElimina
  4. Ostres, he viscut la imatge de la torre caient-se per culpa d'un atac amb naus! Quina por, mare meva, i quin relat més ben parit! Jeje! En serio, m'ha agradat moltíssim!

    ResponElimina
  5. Sempre tens idees que ens acaben captivant :) bona manera de pensar i fer-nos desconnectar, altre cop, amb ingeni.

    ResponElimina
  6. Sí senyor, excel·lent situació de pànic catosfèric parisenc, mister Wells/Welles.
    Una coseta...
    Podries enviar aquests aparellets teledirigits a "la meseta"?
    Flipo amb els donuts!
    ;-)

    ResponElimina
  7. Pobre torre Eiffel! I jo sense poder-hi pujar...

    Susanna

    ResponElimina
  8. La vida a canvi del progrés tecnològic, fa por, sí. I tb fa pensar. Molt bon relat!

    ResponElimina
  9. A mi m'ha recordat Independence Day... dec ser més exagerat jo.

    ResponElimina
  10. Hi estic d'acord amb la influència Wells-Assimov! un relat fantàstic per acabar, de moment amb la torre, i després... però amb fina ironia ens estas dient civilització primitiva! (i quanta raó tens!)

    ResponElimina
  11. pobreta torre eiffel!!!!
    i només és l'inici!

    molt bo i original!!!!

    per cert, això d'exofliar... em recorda les cremes cosmètiques... (que sóc de lletres...)

    ResponElimina
  12. Molt bo! Espero que el següent atac vagi dirigit directament a la persona de la Marina Rossell. Viam si així la fem callar!

    ResponElimina
  13. Uooo... invasió??? sembla un bon blanc la torre eiffel, si més no el terrabastall que deu acabar fent aquella massa immensa en xocar contra terra deu ser esferïdor! :-)

    Si estàs a l'aguait dels seus moviments i el següent edifici a caure ha de ser casa meva... avisa'm abans!!

    ResponElimina
  14. Òstia, aquesta vegada he de renegar, Xexu, m'he espantat i tot... I tant ben escrit, et superes! Un petonàs, amic del cor!

    ResponElimina
  15. Coll..s!!! Quina por! :P

    Molt bo i superben escrit!!

    ResponElimina
  16. Oooooooh!! XeXu!! En vull una versió més llarga!! Vull saber més coses!! Això és tan sols com l'aperitiu d'una gran història!!

    Encara confio en que no es pugui dur a terme la segona fase (jo és que sóc molt somiadora) :-))

    ResponElimina
  17. M'encanta la SciFi!! En vull més, eh?

    ResponElimina
  18. Bo, bo, XeXu, molt bona aquesta idea. Tots dos ens hem carregat la torre en els nostres relats, espero que no ens la facin pagar :$

    ResponElimina
  19. uau! m'ha semblat molt original. Mai hauria relacionat París amb un atac d'extraterrestes!

    ResponElimina
  20. Ei, moltes gràcies pels vostres comentaris. M'alegro que us hagi agradat el relat, encara que doni una mica de mal rotllo, no? De vegades em poso així d'apocalíptic. Però no negareu que sembla que la torre s'estigui destruint! I no sóc l'únic que hi ha pensat, eh?

    ResponElimina
  21. Després de tots els comentaris amb els que estic totalment d'acord, només puc dir, boníssim!!! i sí, sembla que la torre trontolli.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.