dilluns, 11 de maig de 2009

La llista de cançons especials

Quan era jovenet tenia una llista de cançons especials. Bé, de llistes en tenia moltes, totes ben posadetes en fulls que arrencava d'un mini bloc d'aquells per escriure notes. Les modificava, feia les meves classificacions, pujaven, baixaven... sempre he estat una mica fetitxista. La llista que dic, però, era fixa, i sempre era l'últim full de tots. Allà hi havia les cançons que més m'agradaven, unes dotze o tretze. Quan la vaig fer gairebé hi eren totes les que es mantindrien sempre allà, només n'hi vaig afegir un parell o tres més en força anys.

En aquella època recordo que vivia la música molt intensament. Tenia una mena de norma, sempre que sonava alguna cançó de la meva llista, havia de parar qualsevol cosa que estigués fent i gaudir-ne. I ho complia. Parava, m'asseia còmodament i l'escoltava, i si podia ser, la cantava també. Era el meu moment d'esbarjo, el meu moment de fusionar-me amb aquelles cançons que tant m'agradaven.

Amb els anys, i pensant en aquelles cançons, veig que en alguns casos tenia molt mal gust. En canvi, n'hi ha que encara m'acompanyen, i probablement ho faran sempre. Però ara n'hi ha d'altres. Vaig deixar de fer aquelles llistes, com és natural, però si ara en tingués una, seria ben diferent. M'adono que hi ha cançons que encara em fan parar, sense proposar-m'ho, sense seguir cap norma auto-imposada. Però em veig cantant davant del mirall, parlant a la meva ànima a través de la meva pròpia imatge, amb l'ajuda de la música. I segueixen sent moments només per mi.

És una sort que la música em segueixi acompanyant d'una manera tan intensa, per molt que els gustos canviïn.

32 comentaris:

  1. Que fort! Em pensava que això de les llistes només ho feia jo!!! :-D

    Em fa gràcia, també, retrobar cançons que potser feia quinze anys que no escoltava, encara que m'agradin menys que abans. I és que molts records van associats a la música.

    ResponElimina
  2. T'entenc molt bé i comparteixo el sentiment. La música, soni o no, sempre hi és, i aquella cançó que t'arriba poques vegades ets capaç d'oblida-la, perquè d'alguna manera ens ha fet submergir-nos en ella. Molt bon post!!!

    ResponElimina
  3. La música ho és tot i sempre hi haurà aquelles cançons que formaran part d'un, just tenia pensat fa dies escriure sobre cançons, em recordes a mi xiquet, també en feia de llistes i fins i tot ara la mare gaudeix de les meves llistes amb més de 10 cd's :)

    ResponElimina
  4. Sí senyor gaudir de la música és un gran privilegi que no ens hauríem de perdre mai. Jo desaprofito molts moments que podria escoltar-ne i no ho faig... després em sap greu. Però em concentro en el que he de fer i no hi penso... sóc així de ximpleta.

    ResponElimina
  5. De la mateixa forma que nosaltres evolucionem com a persones, també ho fan els nostres gustos... alguns queden, altres canvien...

    ResponElimina
  6. jo amb la música canvio força sovint, ara i abans, potser per això mai he escrit llistes de cançons. I ara no sabria dir una llista de cançons preferides, aquelles que sempre em posen la pell de gallina quan les escolto, no en tinc consciència, pèro es veu que en algun lloc les tinc arxivades, pq m'emocionen i em fan parar el que estic fent. Són aquelles que no sé quines són, però hi són, aquelles, les de sempre. (potser ara m'hi fixo i un dia en puc escriure una llista)

    ResponElimina
  7. Quan era petit i una cançó m'agradava la posava fins a la sacietat.
    Un cop, recordo, vaig gravar la mateixa cançó en una cinta de k7 de 90 minuts per poder sentir-la sense parar. Ja no recordo la cançó però segur que ara seria terrible!

    ResponElimina
  8. M'agrada aquest post!

    Jo, encara avui dia, quan sento a la radio alguna cançó q m'agrada, agafo corrents paper i boli i me l'apunto! (o bé al mòbil, si no tinc boli a mà).

    Des de fa una temporadeta q comparteixo viatge en cotxe amb una compi per anar i tornar de la feina. I quan tinc una bona llista de cançons apuntades gravo un CD i les anem sentint en els nostres viatges. Depèn del dia, del moment i dels ànims, fiquem un CD o un altre. I és genial cantar i parlar de què ens fa sentir cada cançó!

    Sembla mentida com hi ha cançons q marquen moments de la teva vida i, passin els anys q passin, sempre les recordaràs relacionades amb aquella persona (o persones) amb qui la vas compartir.

    Q no pari la música!!!

    ResponElimina
  9. Com ha canviat el panorama, la meva filla també fa llista de temes musicals, però ni tan sols les escriu en un bloc, visita spotify i estalvia bolígrafs.
    Bon post aquest.
    Jo no feia llistes, però les cançons que m'agradaven sí que intentava tocar-les.
    ;-)

    ResponElimina
  10. hi ha cançons que ens acompanyen i acompanyaran sempre! formen part de la nostra BSO particular.

    ResponElimina
  11. M’ha fet somriure aquest post... i és que per culpa teva estic fent una llista de tots els llibres que llegeixo... sí, sí, per culpa teva :-)

    Quan, en acabar l’any, vas posar la llista dels divuit llibres que havies llegit, vaig pensar que eres molt organitzat i vaig fer el propòsit de fer-ho jo també (que sóc el desordre fet persona) i ho estic fent, i estic contenta perquè pensava “ara fas aquest propòsit, però no ho compliràs” i sí que ho faig, si! :-)

    A unes fulletes al final de l’agenda, apunto el títol, autor-a, dia que començo i dia que acabo. I això em fa pensar en com influïm uns en les vides dels altres, oi? :-)

    I ara parles de llistes de cançons? Ah, no... aquí si que ja no m’hi poso... Estimo la música, m’agrada, m’encanta, de molts tipus diferents. M’agrada molt també la música clàssica, però d’aquí a fer-ne llistes!

    Per altre part, dius que, quan recordes les cançons que t'agradaven veus que, en algunes, tenies força mal gust... Per què? Els gustos canvien!! No eren dolents, eren diferents. Com els pentinats, els estampats de la roba, o el patronatge dels texans :-)

    I ara em repetiré, eh, ja ho sé, però darrerament em fixo molt que en els teus escrits sempre hi trobo alguna frase que em sona molt poètica ”Però em veig cantant davant del mirall, parlant a la meva ànima a través de la meva pròpia imatge, amb l'ajuda de la música.”... és molt maco això!

    ResponElimina
  12. la musica ens fa tanta companyia...... m'agradat la teva reflexió

    ResponElimina
  13. cançons de cigarret... fins que un dia deixes de fumar. Avui quan sonen tornaria a caure.

    ResponElimina
  14. Tots posem cançons a la nostra vida. Cançons que un bon dia són les millors i que un altre, de tant avorrides que les tenim, no les escoltem. Però, ah!, quan passats uns anys les tornem a sentir, allò és canela fina!!

    ResponElimina
  15. doncs jo mai he fet llistes tampoc. Sempre he anat variant de música. Potser si que hi ha alguna cançó d'abans que encara ara m'emociona, i em seguirà emocionant.
    El que si que feia era gravar cassets amb les cançons que en aquell moment m'agradaven més.

    ResponElimina
  16. A mi em va passar fa molt poquet, la cançó de "no t'enyoro" dels Pets l'ha versionat Manel. Al sentir-la vaig rebuscar entre els meus discos i vaig cantar-la (la original) a plè pulmó, i ara, fins i tot m'agrada la de Manel!
    Per si la vols escoltar:
    http://www.myspace.com/gatmanel

    ResponElimina
  17. potser ja ho has fet però et recomano que llegeixis "alta fidelidad" de nick hornby i, si estàs mandrós per lectures, que vegis la película del mateix títol.

    jo no paro de fer llistes de tot i per tot!

    una abraçada!

    ResponElimina
  18. En aquests moments estic escoltant una cançó que m'emociona des de fa molts anys i que l'altre dia vaig "redescubrir" per pura casualitat... La cançó de la que parlo la posaré en un post el dia 26 de maig (si puc resistir... si no, la posaré abans jeje) na na naaaa na na :-))

    ResponElimina
  19. Jo sóc poc amant de fer llistes però reconec que està bé...i el que dius de què les cançons han anat canviant em sembla perfecte...els gustos van canviant i anem obrint-nos a coses noves.

    ResponElimina
  20. T'imagines un món sense música?
    Em sembla que no hi resistiria gaire temps...

    ResponElimina
  21. Jo tambñe tenia una llista. I, de fet, ara també... :S no la tinc escrita però tinc una 20 de cançons, algunes que m'acompanyen des de sempre, que es repeteixen en el meu ipod!

    La música ens cnnecta a una part de nosaltres.

    ResponElimina
  22. Crec, que els meus moments amb la "meva música" són uns dels moments més íntims que tinc i no els canvio per res! Però mai he fet llistes de les "meves cançons". De fet, mai he fet llistes de res...

    ResponElimina
  23. Jo no he fet mai llistes de cançons... havia intentat fer-ne de llibres llegits, però les acabava perdent... sí que recordo escoltar la ràdio mentre jugava el Barça i escriure l'aliniació a mesura que els jugadors tocaven pilota, però això ja és un altre tema, no?
    Enguany, però, estic fent una llista dels llibres que llegeixo, l'he posada al bloc perquè així segur que l'actualitzo i no la perdo :P
    No sóc capaç de fer un rànquing de cançons... n'hi ha tantes que haurien de ser al primer lloc!
    Petons sense llista!

    ResponElimina
  24. Els gustos musicals de vegades canvien, però segur que sempre hi ha "un fons d'armari" que passin els anys que passin sempre seguiran tenint-t'hi un racó especials "aquelles cançons".
    Sóc bastant, però bastant més gran que tu i et puc dir que segons quina cançó sona "d'aquelles que tu dius de la llista" et puc dir que aturo el que estic fent i l'escolto posant-t'hi tots els sentits, tots i m'hi recreo i si puc la canto. I és que solen anar acompanyades de records que ni que sigui durant 3 minuts cal no perdre...
    Let the music play!
    ;)

    ResponElimina
  25. Jo també!! Jo també faig això que fa l'Elur!! jajaja escoltar el partit per la ràdio i anar apuntant els jugadors de l'alineació inicial a mesura que toquen la pilota i és molt bo perquè fas recompte, en surten deu i dius, ostres, en falta un... qui és aquest que està jugant i no l'anomenen?

    Bé, això aquest any amb en Pep no passa tant, jeje tots onze són anomenats bastant aviat (a vegades en Valdés tarda una mica jeje)

    ResponElimina
  26. Jo no en feia, de llistes, però sí que comparteixo els sentiments que aporta la música i com algunes no solament resisteixen el pas del temps sinó que es converteixen amb els propis clàssics per sempre i, d'altres, et fan adonar del mal gust... per sort, algunes coses canvien!

    ResponElimina
  27. Jo no sé que faria sense la música...
    En els bons i mals moments, sempre hi és present!

    :-D

    ResponElimina
  28. Bé, com era d'esperar, som molts els amants de la música, i tothom qui més qui menys té les seves cançons especials. Ara, no em pensava que sortiria gent que, com jo, es dedicava a fer llistetes de cançons, o d'altres coses. Gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris.

    Tu també feies llistes P-CFA...? Quin parell de frikis. Retrobar temes que fa anys i panys que no sentim sempre és un goig, i sempre les recordem, eh? I bé, què dir dels records... si ens posem a parlar de records associats a la música, em sembla que podríem fer uns quants posts.

    Instints, la música és una cosa especial, genera tantes emocions i ens porta tants records... ens entra ben endins, i d'allà ja no surt.

    Cesc, jo també he fet moltíssims CDs al llarg de la meva vida, però l'altre dia em va venir al cap l'època aquesta de les llistes de cançons, i llavors no tenia mitjans per fer CDs (no sé ni si existien), les meves llistes no es van traduir mai en arxius sonors, però segur que moltes d'aquelles cançons ara les tinc a l'abast, i les he posat en molts recopil·latoris. Les d'aquesta llista especial segur.

    Carme, jo intento tenir sempre música posada, però quan estic a l'ordinador no massa, darrerament. O m'hi passo molta estona! Però és clar, m'he de concentrar a llegir els posts, i amb música em despisto, perquè acabo escoltant més les cançons que fent el que faig. Però sempre m'ha acompanyat la música mentre estudiava, i a la feina, quan he pogut.

    Carquinyoli, en alguns casos, sort que evolucionen!

    Robadestiu, jo ara sóc més com tu. Bé, si hi penso te'n puc dir alguna que m'emociona a l'actualitat, com la que va inspirar aquest post, però no tinc cap llista, i de sobte sona una cançó que fa que s'aturi tot, i no ho tenia previst. Suposo que qui més qui menys té aquelles cançons, en sigui conscient o no, que el remouen per dins, per mil motius, o per cap, simplement, perquè estan en harmonia amb nosaltres.

    Deric, això no he arribat a fer-ho mai, jo. Però recordo que algú m'havia dit que ho feia. No n'hi ha per tant, no? Si una cançó agrada molt, la pots posar les vegades que vulguis fins que te'n cansis, però no deixar que soni i soni... és clar que quan tu i jo érem petits no hi havia CDs ni mp3 per anar passant la pista!

    Yo, jo també em vaig apuntant cançons tota l'estona, ara mateix ho acabo de fer amb una que he sentit en un blog! M'encanta això que expliques de comentar les cançons, i interpretar-les. Sempre dic (per aquí també ho he dit) que sóc molt dolent interpretant cançons, l'experiència m'ho demostra. Però m'encanta fer-ho, i comparar versions amb altres. I bé, què dir d'això de relacionar cançons amb alguna persona o algun fet... aquesta és una de les grandeses de la música, deixa una empremta inesborrable!

    Els del PiT, encara ho he de provar això de l'Spotify, no trobo mai el moment. Però ens haurem de modernitzar, no. De moment segueixo apuntant cançonetes que vull tenir en trossets de paper.

    Rits, ara m'has fet pensar en una pel·lícula, La memòria dels morts crec que es deia, del Robin Williams. El protagonista parla en el funeral de les persones i explica la seva història a partir d'unes gravacions que s'han anat acumulant al llarg de la seva vida (una mena de pel·li futurista, indefinible). Podria estar bé això, sobretot si durant l'explicació anés sonant la nostra banda sonora, totes aquelles cançons que ens han anat acompanyant, i són importants per algun motiu o un altre.

    Assumpta, primer de tot, trobo molt bé que facis la llista de llibres, jo també ho estic fent, així que a final d'any ja sabeu que us toca tortura de post, ja amenaço des d'avui. Però no em culpis, no és cosa meva, que jo no invento res, i vaig treure la idea d'una altra blogaire. Però jo ara m'he passat a Excels. Fer llistes és una cosa molt meva, però des que vaig conèixer aquests programes, que en faig poques en paper.
    Totalment d'acord amb això de la qualitat de les cançons. No és que siguin dolentes, però estan desfasades. Algunes són atemporals, però d'altres tenien sentit en una època, i en una altra no en tenen, o sonen molt a antic.
    Gràcies per les teves paraules sempre amables.
    Comentari 2: Fins el dia 26 ens faràs esperar? S'acosta alguna data interessant?
    Comentari 3: Tant tu com l'Elur sou unes frikis, això d'apuntar els jugadors no ho faig ni jo, i mira que estic malalt!

    Gràcies Mon. Fa una companyia que sempre ve de gust tenir.

    Jordi Casanovas, d'això se'n diu condicionament físic, com el gos d'en Paulov. Hauràs de mirar de relacionar-les amb alguna altra activitat.

    Jordi, el millor és quan una cançó et sorprèn. La tens totalment enterrada, s'hauria de produir una conjunció de planetes perquè et vingués al cap, però llavors te la posen per la ràdio un dia, i és com si no hagués passat el temps, la recordes perfectament, i la cara et canvia, com tu dius, canela canela.

    Estrip, jo també tinc casets i CDs recopil·latoris amb cançons del moment concret. Quan els escoltes t'adones de quines cançons queden i quines només t'agradaven perquè és el que es portava.

    Grapa, explosions d'aquestes ja passen. No saps per què, però esclates i t'adones com t'agrada una cançó, encara que pot fer anys que no la senties. Manel? Quina mandra, hehehe.

    Òscar, em sembla que això es nota sovint en els teus posts! Jo també sóc un malalt de les llistes i les estadístiques absurdes. Fins i tot llegeixo amb atenció aquelles que donen als partits de la Sexta, encara que després les critiqui com tothom. Ja miraré la referència aquesta que em dónes, gràcies!

    Kweilan, els gustos canvien, però com deia per aquí, aquelles cançons que perduren per nosaltres suposo que són les que no es queden estancades en una època concreta, aquelles que són atemporals.

    Judith, un món sense música? No m'imagino ni estar treballant on treballo i no tenir-ne! Quan me la fan treure paro boig.

    Tarambana, si tingués un iPod, també hi hauria unes quantes cançons que hi serien sempre per defecte. És més, no entenc com el reproductor no ve ja de sèrie amb aquestes cançons!

    Guspi, sempre ets a temps de començar, però compte, que enganxa. No sé si ho havia pensat això de la intimitat amb les cançons, però tens raó, quan tenim un d'aquests moments amb la música, es nostre i prou, i no volem que ningú ens interrompi.

    Elur, bona cosa aquesta la de llistar els llibres que llegeixes allà al blog. Ara el tinc obert, t'acabo de comentar, i he mirat els que hi tens. Només he llegit el de la Matilde Asensi, però After Dark caurà, segurament serà dels propers llibres que em compri, però haurà d'esperar perquè tinc cua, i tampoc massa diners. A més, tinc un altre Murakami pendent per abans, així que fins que no hagi llegit El meu amor Sputnik, millor que em tregui After Dark del cap.
    Referent a la música, jo sí que he fet molts rànquings, de fet, fa no tant en vaig fer un amb les 100 cançons que més m'agradaven, crec que en vaig fer un post un cop, però no ho recordo. Però amb el temps he descobert una cosa que tu ja saps, que la música és un estat d'ànim, i que per molt que la llistem, un dia ens cal una cançó, i tant se val si és la número 100 de la llista, cal i prou, i s'ha d'escoltar.

    - assumpta -, no crec que sigui qüestió d'edat això de gaudir de la música de manera profunda. Jo em veig de vellet encara parant màquines per sentir i cantar una cançó d'aquestes. Els meus néts (si els tinc) s'avergonyiran de mi, però què hi farem, ells s'ho perdran!

    Cèlia, bé, com he anat comentant, crec que hi ha cançons que són massa de l'estil de l'època en que estan fetes. Llavors, amb el pas dels anys, les escoltes i sonen a antic. En canvi, d'altres són més intemporals, no les pots enquadrar en una època determinada, i aquestes, si ens van agradar, ens poden seguir agradant. Ha d'haver-hi altres factors, és clar, però crec que aquest en pot ser un.

    Eli, la música és en tots els moments, i després es converteix en records. Té una màgia especial.

    ResponElimina
  29. En aquests moments una cançó molt especial és l'himne del Barça!!! :-))

    I, si, fins el dia 26 jeje :-))

    ResponElimina
  30. Un dia, un bon director d'orquestra (i millor pianista), el nom del qual molt probablement te la suarà, va dir que un dia sense música era com una primavera sense flors.

    A la meva manera, la música també ha estat una important companya de viatge i fins i tot ara, quan escolto música que fa temps que s'havia quedat al bagul dels records (recentment he recuperat el primer dels pets) revisc sensacions que havien entrat en hibernació cap als als tretze o quinze anys... És un exercici molt maco de fer...

    ResponElimina
  31. Jo tinc una cosa semblant... una carpeta amb cinc cançons, cadascuna correspon a un estat anímic determinat. I són d'aquelles que per més que les escoltis no te'n canses, sorprenentment... Així que de vegades, sobretot en mals moments, rescato la canço X i la Y i em fan sentir millor... i algunes tenen més anys que jo i tot! I encara no han estat desbancades per cap altra amb els mateixos efectes secundaris! Indubtablement, la música és teràpia emocional...

    ResponElimina
  32. (Campions!! jeje
    Play it again, Sam... Barça anthem, of course)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.