dimarts, 19 de maig de 2009

El noi del pijama de ratlles

Fa molt temps que no faig una ressenya d'un llibre, i no perquè no hagi llegit, porto un bon ritme aquest any. El problema és que cap llibre m'ha despertat les ganes de parlar-ne aquí, i ara que n'he trobat un, aprofito. El noi del pijama de ratlles de John Boyne és un llibre que m'ha sorprès gratament. He sentit força gent parlar-ne bé, però no em despertava massa simpatia per la temàtica i perquè n'havia rebut una mala crítica que era la que més em condicionava. Tot i així, vaig considerar que calia llegir-lo.

És un llibre entranyable, escrit d'una manera que el fa molt fàcil de llegir, i molt agradable per com tracta alguns temes. Però també és un llibre que va de més a menys i en el que, almenys personalment, he agafat una mica de mania al protagonista. En conjunt, el trobo molt recomanable, i és un llibre apte per tothom. El fet de que estigui escrit des de l'òptica d'un nen elimina tota referència a la cruesa que es vivia en els camps d'extermini de la segona guerra mundial a l'Alemanya nazi, només s'endevinen unes petites pinzellades. Però tot plegat acaba resultant d'una gran inversemblança. No és possible que el nano de la història no s'imagini res de res de tot el que està passant, i sempre trobi explicacions (per ell plausibles) a tots els fets estranys que succeeixen. Acabes pensant que el nen és molt ruc, i que no pot ser, que no, que no ho pot ser tant, de ruc! I quan la cosa es fa difícil de justificar... posem-hi un salt temporal, i problema resolt. A més, he de dir que l'edició en català que jo tinc està plena d'errors de tipografia, com si l'haguessin escrit a corre cuita la darrera nit. L'edició és prou maca, però el text no.

Bé, com deia, en general jo el recomanaria, és fàcil, agradable i ràpid de llegir, i molt entranyable en alguns moments. Però li trobo molts defectes per considerar-lo un gran llibre. Com que molts l'haureu llegit, m'agradarà saber l'opinió que en teniu, a veure si sóc l'únic que li ha agafat mania a en Bruno.

29 comentaris:

  1. de vegades crec que els nens no veuen el que no volen veure. I no és que ho facin expressament o ho pensin. Creen com pantalles (no sé si per protegir-se o perquè, no ho sé)

    no hi havia caigut en moltes de les coses, potser si que és poc realista.

    A mi, en el seu moment em va agradar. Tampoc el definiria com genial, xò el vaig trobar encertat, sobretot pel final i el missatge que se'm despren (xò això m'ho guardo x qui no se l'hagi llegit).

    Mira que mai m'hi fixo en això de les traduccions. A mi la que no m'ha agradat és la de Els homes que no estimaven les dones.

    ResponElimina
  2. Doncs jo el vaig recomanar al meu nebot de 15 anys perquè com has dit és un llibre per totes les edats. A mí, personalment em va agradar encara que és veritat que el Bruno està massa out de tot el que passa, però és un llibre que enganxa al començament i també et dono la raó en què el final te'l veus venir. Però sigui el final previsible o no, t'emociona -parlo per mí- i et deixa commogut durant una bona estona. Al meu nebot li va encantar el llibre.

    ResponElimina
  3. Sense voler ser cruel, jo li vaig agafar "mania" al Bruno sense haver llegit el llibre.

    Resulta que un Mossèn d'una Església on van a Missa ma mare i ma germana a Barcelona, en una homilía els hi va parlar del llibre, els hi va dir que estava molt bé i tal... D'això jo diria que fa més d'un any.

    A ma mare li va fer gràcia i ma germana el va treure de la biblioteca (perque ella és la bibliotecària-familiar) i el van llegir les dues.

    Llavors ella (o sigui, ma germana) me l'explicava per sobre però sense entrar en massa detalls i jo li vaig dir que ja podia entrar en tots els detalls que volgués que no tenia cap intenció de llegir-lo. Així que me'l va explicar bastant en profunditat i la meva resposta de seguida va ser "això no pot ser" i res, que d'aquí no he sortit. No em resulta creïble i no hi puc fer més.

    Hauries de llegir La Societat Literària i de Pela de Patata de Guernsey, home, que a tothom que li recomano li agrada!! :-) però tot són dones!! Necessito una opinió masculina!! i no em diguis que li digui a Josep Lluís que el llegeixi ell perquè som absolutament oposats en gustos literaris ;-))

    No suporto que els llibres tinguin faltes d'ortografia. Per faltes d'ortografia en català ja en faig jo, desgraciadament!! Si llegeixo en català és per millorar!! I fixa't que a vegades jo mateixa n'he trobat a algun llibre i em poso dels nervis.

    Bona niiiiit :-)

    ResponElimina
  4. No l'he llegit, però tampoc crec que ho faci... No sé perquè, però no em crida l'atenció.

    ResponElimina
  5. Seré la veu discordant fins ara, pel que sembla... Em va agradar moltíssim, tot i que reconec que la meva vinculació amb Alemanya i la passió que sento per la seva història no em permeten ser gaire objectiu.

    En Bruno és un nen, i jo sí me l'imagino visquent la seva història com ho narra l'autor: un nen és un nen, i per inversemblant que sigui la història més dura pot convertir-se, als seus ulls, en una de pirates, o de cowboys. Em puc imaginar el meu nebot de 10 anys creient-se tot plegat, en aquelles circumstàncies; és un crío-crío!

    A mesura que m'atansava al final i imaginava per on aniria la cosa, vaig ser incapaç de llegir-lo: el penúltim capítol me'l vaig repassar en diagonal era massa dur, per mi.

    Al llibre li posso una bona nota.

    ResponElimina
  6. A mi em passa com a tu que de tant que me n'han parlat ja em fa mandra, i ara en tinc una pila de pendents. Però sé que un dia o altre caurà. El punt de vista d'un nen a mi em fa gràcia.

    ResponElimina
  7. ja m'heu mort!!
    el tenia per llegir, pero en tinc masses a mitjes com per embolicar-me amb un altre,
    amb els primers comentaris, he pensat que el posaria a sota de tot del pilot
    pero despres de llegir a n'en ferran...crec que el tindre que tornar al seu lloc

    ara em pica encara mes la curiositat....
    ja us val!!

    ResponElimina
  8. Jo aquest llibre sé que no el llegiré mai, hi ha cert temes que no puc ni veure, em posen de molta molta mala òstia...

    ResponElimina
  9. Recordo que em va agradar força i me'l vaig llegir en una tarda! Si veus la pel·lícula... uff!! Allà sí que es veuen escenes dures, sobretot l'última... (no dic més per si algú no se l'ha llegit).

    ResponElimina
  10. A mi em sap greu dir el contrari que tu, Xexu, però no em va agradar. Com tampoc crec que els nins siguin tan ximples. La pel·lícula no la vaig anar a veure. Potser en vaig sentir a parlar tant de la novel·la que esperava més. Em va agradar molt més, i d'una temàtica semblant però que vaig trobar més entranyable, "L'amic retrobat" de Fred Uhlman. També és breu i bo de llegir ;)

    ResponElimina
  11. uooops,
    jo el vaig llegir fa temps,
    i recordo que en feia les mateixes apreciacions que tu hi fas: errades ortogràfiques a banda, com podia ser que el Bruno, amb 12 anys, fos tant ingenu...?

    Llavors vaig pensar que, a diferència dels 12 anys d'avui, els meus 12 anys (a la dècada dels 70) van ser una mica més innocents, i potser sí, doncs, que als 40s els nens no s'adonaven d'allò que no coneixien i, per tant, no es podien imaginar.....?

    No sé, no em va acabar de.... no el recomanaria (potser perquè està massa recomanat)

    ResponElimina
  12. Com encara no l'he llegit no opinaré (tampoc he llegit sencer el post per por...)
    Però juro que tornaré quan ho faci, eh? (I no és amenaça, dit queda)

    ResponElimina
  13. Sargantana lamento haver contribuït a donar-te mes feina :)

    ResponElimina
  14. dons jo no l'he llegit, per mi em sembla que serà un d'aquells llibres del quals sempre vas dient, me l'he de llegir, me l'he de llegir....

    ResponElimina
  15. Recordo que quan el vaig llegir em va agradar moltíssim. A més de llegir-lo en un tres i no rés.
    És un nen, i perquè no pot ser? No deixa de ser un llibre, però jo sí m'ho crec.
    No entro en detalls per la gent q no l'ha llegit. Jo el recomano.
    x

    ResponElimina
  16. Xexu, jo me’l estic llegint ara amb anglès i com entenia coses que em semblava que no podien ser, vaig decidir veure la peli fins on havia llegit. No puc donar una opinió perquè encara no l’he llegit però el que puc dir fins ara és que tinc mania al Bruno, crec que per l’educació que ha rebut no és pot comportar d’una altra manera, massa mimat potser! i trobo que la peli és molt més dura.
    m'ha agradat que fessis aquest post, segur que m'ajudarà a entendre millor les coses!
    raquel

    ResponElimina
  17. Doncs mira, jo no me l'he empassat gaire... els nens d'aquesta edat són més espavilats però no tenen aquest vocabulari! (per posar un exemple). Però és grat de llegir, això sí!

    ResponElimina
  18. El vaig llegir i com dius , fàcil, lleuger i interessant per com ho explica!

    ResponElimina
  19. Sort del comentari d'en Ferran, sinó em pensaria que sóc una excepció. Em va agradar molt. No vaig agafar cap mania a en Bruno. El vaig entendre com el que era, un nen, educat en una època concreta, en una família concreta i novel·lat.
    El quasi-final impressiona, el final ja es dedueix.

    ResponElimina
  20. He vist la peli, i em va semblar tant dura i vaig plorar tant, que el llibre no vaig tenir "güebs" a comprar-me el llibre. La història és emocionant i també té un punt d'alegria i nostàlgia molt positiu, aprens que la imposició no va enlloc, que els nens saben perfectament el que està passant i els adults no ho volem reconèixer... preciosa!!!

    ResponElimina
  21. Jo també m'he l'he llegit, tot i que fa molt (crec que acabava de sortir a la venda). Està bé i és llegeix fàcilment, però no és un llibre que recomanaria.

    A mi, com a en Ferran, tb m'agrada la història d'Alemanya (i més des que vaig anar a Berlin) i, potser per això mateix, crec que no li treu tot el "suquet" que li podia haver tret a l'argument. A més el final és massa previsible!

    El "Diari d'Anna Frank" penso que també és per a totes les edats i molt més real. No crec que s'hagin d'amagar les veritats als lectors pel fet que siguin més joves. Forma part de la nostra història.

    No li vaig agafar mania al Bruno, però no el vaig trobar un personatge real, creïble, que enganxés, que t'emocionés... Si fos un nen de 4 o 5 anys, com a "La vida es bella" em puc creure que per a ell tot és un joc. Però no per a un nen de 12 anys.

    ResponElimina
  22. És un llibre fàcil de llegir, i segons quins moments et pot fer pensar, però li falta una mica de credibilitat al personatge, jo també ho vaig pensar, no ets l'únic :)

    ResponElimina
  23. Pel que m'han dit, em sembla que el millor d'aquest llibre és el missatge, allò què diu, i no tant com està escrit. I a mi me'l van explicar de principi a fi, així que ja no crec que me'l llegeixi.

    ResponElimina
  24. En vaig fer una ressenya fa temps...
    Si la vols veure
    http://malerudeveuret.blogspot.com/2007/07/de-lectura-17-el-noi-del-pijama-de.html

    ResponElimina
  25. No m'he decidit a llegir-lo, està a la llista de pendents pe`ro no en tinc massa ganes. Tinc por de trobar al nen aquest., que ja em cau malament, massa ingenu i no m'acabo de decidir. N'he llegit males crítiques, tot i l'èxit de vendes. No sé. a més els comentaris al post també són molt diversos

    ResponElimina
  26. Moltíssimes gràcies a tots pels vostres comentaris, i per les vostres opinions respecte el llibre. Ja sabia que molts l'hauríeu llegit, i és una llàstima no poder parlar dels detalls, per no espatllar-lo a la gent que encara no ho ha fet, hehehe.

    Rits, a mi m'ha agradat perquè és agradable i fàcil de llegir, entra molt bé. Però això no treu que sigui inversemblant. Quan comença a parlar amb el nen jueu de sobte passa un any, i ens hem de creure que en tot aquest temps, parlant cada tarda, no li comenta res de la gent que va morint al seu cantó de la tanca. Poc creïble, no? I no parlava de la traducció. És correcta en aquest cas, però hi ha molts errors d'impremta.

    Kweilan, a mi també m'ha agradat en termes generals, per això n'he parlat. Però té defectes, tu mateixa els veus. I són defectes identificables, altres llibres potser t'agraden menys, però no saps per què.

    Assumpta, ole ole, la primera que reconeix tenir mania al Bruno, i sense llegir el llibre!! Comparteixo la teva opinió, em quedo amb la idea de que no pot ser. Com deia el post, quan hi ha alguna cosa difícil de justificar, massa clara, hi ha un salt temporal, i enllestit. El de la societat literària el tinc a la llista de futuribles, però si vols la meva opinió, em sembla que t'hauràs d'esperar anys a que el tingui i el llegeixi, que la cua és mooooooolt llarga. Si no tens pressa, doncs res, ja en parlarem, hehehe. Ah, i no és que tingui faltes d'ortografia, és que hi falten paraules, coses repetides... no sé, errors que fan mal als ulls. Però faltes potser no.

    Rita, a mi em passava també, però ha acabat caient, i no està malament.

    Ferran, també esperava tenir opinions de gent que us hagués agradat molt. A mi m'ha agradat també, però no me l'he cregut tan com tu. El final me'l veia a venir, però és que crec que no podia acabar d'una altra manera. Ja deia que és de les millors coses que he llegit darrerament, que m'agrada parlar de llibres i cap no m'ha inspirat per fer-ne un post.

    Carme, el fet que el punt de vista sigui d'un nen és un dels punts forts, perquè crec que està força ben recreat. Ja en parlarem quan el llegeixis, doncs, que el vici és més fort que la mandra.

    Sargantana, si et pica la curiositat, ja saps el que toca, hehehe. A llegir-lo!

    Carqui, pots llegir-lo per reafirmar la teva idea!

    Jordi, sóc més de llegir els llibres que no de mirar les pel·lícules inspirades en llibres. A banda del Senyor dels Anells, crec que poques fan justícia a l'escrit.

    Caterina, prenc nota de la recomanació, tot i que no és la temàtica que solc triar en llegir. Però també m'agrada llegir variat, tot s'ha de dir. Hi ha opinions per tot, la teva és de les més crítiques. Això de llegir un llibre amb el prejudici de pensar que t'ha d'agradar, perquè agrada a tothom... mal negoci.

    Hypatia, crec que no et vaig donar la benvinguda al Bona nit en el post anterior, gràcies per passar. Tens raó que els llibres massa recomanats al final no ens acaben d'agradar, però també n'hi ha que semblen incombustibles. En Bruno al llibre té 9 i 10 anys, encara més jove, però em sembla que igualment és massa ingenu. Pobre nen que viu enganyat. Potser aquest també és un dels missatges del llibre i no sabem apreciar-lo del tot.

    Els del PiT, hahaha, benvingut seràs si decideixes deixar petja un cop hagis llegit el llibre. A veure si seràs dels que tenen mania a en Bruno o dels que no!

    Estrip, com que es va fer tan famós, sembla que s'hagi de llegir obligatòriament, però si no et ve de gust, serà per llibres!

    ResponElimina
  27. La magia del corazón, a mi també m'ha agradat, però ja hi ha llibres que expliquen coses inversemblants, i estan bé. Però un llibre amb una temàtica tan concreta, potser esperes que sigui més creïble, que s'ajusti a la realitat, per crua que sigui, i en aquest cas, el nen sembla que visqui en un món de fantasia. És clar, és el seu món, però bé, per mi li resta credibilitat.

    Raquel, a veure com evoluciona la teva mania a en Bruno. Sí que està molt mimat! M'alegro que el post t'hagi agradat, i que t'arribi just en el moment que estaves llegint el llibre, una feliç casualitat.

    Cèlia, em sembla que penses com jo. El llibre es deixa llegir molt bé i enganxa, però trobo el comportament del tot inversemblant, tot i que la seva visió de les coses i que es basi en com les veu ell és la gràcia del llibre.

    Joana, totes aquestes qualitats que dius les té, suposo que d'aquí li ve l'èxit.

    Núria, potser em falten elements per jutjar com podia ser un nen educat en aquell moment i d'aquesta manera, tan estrictament que espanta i tot. Potser l'autor té molt de mèrit en recrear un personatge que hauria pogut ser real, i jo no ho sé valorar.

    Instints, no he vist la pel·lícula, però pel que diuen per aquí, és molt més crua. Al llibre només insinuen algunes coses de les que passaven en aquell moment concret de la història, no hi ha referències clares a la violència. Està clar que, d'haver volgut, l'autor podria haver escrit un llibre molt cru, ja que quan llegeixes t'imagines molt les coses, però no ho va fer. Segur que t'agradaria el llibre si la pel·lícula et va agradar.

    Yo, jo també penso que el tema està tractat molt per sobre, i el fet que sigui per tots els públics en aquest sentit no el fa millor. Tot i això, crec que en vaig gaudir més que tu, pel que expliques. Ana Frank també l'he llegit, curiosament, tot i no estar massa interessat en aquests temes, també en vaig fer un post al seu dia, i si m'hi paro a pensar, no crec que hagi escrit sobre més d'una desena de llibres. És un altres estil, i se'm va fer avorrit a estones. I tampoc penso que en Bruno sigui un personatge realista, tot i que amb el que han comentat per aquí, potser caldria saber com eren els nens d'aquella època, especialment els que van rebre una educació com la que s'explica al llibre.

    Bajo, l'havia de llegir i ja està fet. En termes generals bé, i realment no m'ha tret massa temps. Però és això que dius, el personatge, entranyable a estones, no ho és tant perquè acabes per no creure't res.

    Robadestiu, de missatges n'hi ha molts, i els has d'anar agafant. Però la trama també està bé d'anar-la seguint. Llàstima que te l'hagin esbudellat, ara et farà més mandra llegir-lo segur.

    Veí, això teu són ressenyes amb totes les de la llei. Ho expliques molt bé, jo només volia donar la meva opinió sobre el llibre, sense explicar-ne massa. Però em quedo amb això que expliques que al llibre no es parla massa de les coses, només s'insinua, que el lector sap què està passant, però vist des dels ulls del Bruno, tot és incomprensible, i el nen no s'assabenta de res. A mi em semblava poc creïble, però llegint la teva crònica, potser ho veig més clar, almenys veig més clares les intencions de l'autor.

    Mireia, mira que em sorprèn que tu no l'hagis llegit, donava per fet que m'explicaries amb detall tot el que t'hauria semblat. Però bé, jo crec que sí que trobaries en Bruno molt ingenu, però per contra, és una història fàcil de llegir, i si t'hi vols posar, no trigaràs gens en acabar-lo, de seguida estarà.

    ResponElimina
  28. Fa temps que me'l volia llegir i tothom em deia que me'l deixava i, finalment, ningú me l'ha deixat. Per sorpresa meva, els meus pares me'l van regalar per Sant Jordi i espera aqui a un raconet de la tauleta a que m'acabi el llibre que tinc entre mans i m'hi pugui posar durant els meus temps lliures, al tren, al bar, o abans d'anar a dormir... a veure què tal!!!

    ResponElimina
  29. a mi em va agradar molt aquest llibre i em va colpir moltíssim quan el vaig acabar, la veritat...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.