diumenge, 31 de maig de 2009

30 dies


Encara no tinc data per marxar, però ja sé quan hauré de deixar el pis. Al juliol deixaré casa meva, la que m'ha acollit els últims quatre anys i mig, un lloc que ha generat records inesborrables i en el que he viscut moments molt feliços. I d'altres no tant feliços, és clar. Al llarg de juny aniré fent el trasllat i no sé quin dia deixaré de viure aquí, suposo que tan aviat com sigui possible. De moment, tinc un mes, 30 dies.

Ahir vaig tenir una pensada. Vaig començar a fer fotos de tots els racons del pis. No me'l puc emportar amb mi, i de fet, tampoc no és que sigui una meravella, però sempre tindrà el valor sentimental de ser el lloc que va permetre la meva emancipació. Me l'emportaré en forma de fotos, em quedarà sempre en el record. Aquí us en deixo una del racó on em passo més hores.

38 comentaris:

  1. Un del raconets més sentits de casa teva, almenys en aquest món de la blogosfera... M'agrada veure-hi el teu blog a la pantalla. M'ha fet somriure :)

    Jo crec que les persones estem fets de moments, de sentiments, de persones i de raconets... Llocs especials on hem viscut moments inoblidables, on hem compartit sentiments amb persones especials...

    Jo quan vaig deixar un pis on hi vaig viure dos anys i mig també vaig fer fotos i de tant en tant me les miro...

    Vagis on vagis, segur que aquest pis i el que has viscut en ell ho guardaràs al calaix del bons records, perquè al final, sempre predominen els bons moments als dolents...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Quina idea tan bona, XeXu!! :-)

    Mai sóc capaç d'imaginar des d'on esteu escrivint... i, si ho intentés segur que m'equivocaria totalment!!

    Fa quasi onze mesos jo també vaig posar el punt on tinc la meva finestreta cap a vosaltres :-) Llavors ja no estava massa endreçat ara està infinitament pitjor :-)

    Per cert... he captat la propaganda electoral subliminal, eh? jaja... i el clauer amb l'estelada molt xulo :-))

    ResponElimina
  3. bona pensada aquesta d'endur-te el pis " a trocets", espero que a tots nosaltres, els teus amics bloggers ens agafis a tots plegats i ens portis amb tu al teu nou pis i ens continuis deixant entrar en la teva vida... si o si? la foto de damunt la taula ets tu? T'imaginava diferent, jeje

    ResponElimina
  4. Xexu,
    Jo vaig viure 3 ays a Barcelona. No tinc cap foto però els records els porto a dins, les persones, els moments, les bones estones ...i les dolentes, també.
    Però és una bona idea!

    ResponElimina
  5. si que és una bona pensada!
    jo en vaig fer tb unes quantes. Aquest pis ja és part de tú i del que hi has viscut. I a partir de juliol, a començar una nova casa, una nova aventura!

    Un petit consell. no deixis les caixes per fer per l'últim dia. Sembla que no s'acabi mai!

    per cert, ja he arreclat el tema del banner del cats!

    ResponElimina
  6. Deixar alguna cosa sempre es trist , però has de pensar en el futur i trobar un lloc on posar aquest teclat per continuar buidant tot el que necessitem dir .
    Un bon reportate fotografic sempre sera un bon record .

    ResponElimina
  7. A mi també m'ha fet gràcia veure el teu lloc. Doncs està bé que t'emportis fotos. Aquesta amb molts detallets indicadors de coses, m'ha agradat.

    ResponElimina
  8. El racó d'en XeXu, amb el Bona nit i tapa't vigilant, expectant...

    També finals de juny és la data prevista per instal·lar-me en el meu pis maresmenc. En el meu cas, però, ho faig sense gaire melangia pel pis de l'Eixample: massa petit, massa cotxes i massa gent als carrers dels voltants... No, jo no li faré fotos; només li agrairé les bones estones que hem compartit, li perdonaré les dolentes i... pis nou, vida nova! :)

    Ànims amb les caixes, a tots dos!

    ResponElimina
  9. Aquest piset sempre el portaràs a tot arreu, i quan miris les fotos que avui has tirat, en tindràs un bon record. La vida i nosaltres anem i venim... No vegis, jo porto 7 o 8 trasllats, i espero no fer-ne gaire més, i de tots els pisets que hi he estat en tinc un bon record, no n'he oblidat a cap. Molta sort company!!

    ResponElimina
  10. Bona pensada fer fotos, jo dels pisos d'estudiants no en tinc i ara em sap greu.Bé tinc les típiques amb gent; però no de tots els racons.
    De la del pis on vam viure primer tots dos sí que en tenim.sobretot perquè ens va donar per pintar cada habitació d'un color i vam fer fotos de tot.
    M'ha fet gràcia veure el racó on fas el Bona nit, seria xulo que tots pengéssim els nostres racons. Potser és que sóc massa curiosa i m'agrada fer-me una idea de com és el lloc on la gent fa fel seu blog

    Molt ànims pels trasllat, que sempre fa mandra i afer-te teu el nou piset.

    ResponElimina
  11. M'ha encuriosit un fet, el contrast entre un racó tan blanc i un bloc tan negre, el dia i la nit... Bona nit! I bona pensada això de les fotos, la memòria, amb el temps, fa la seva selecció!

    ResponElimina
  12. És clar! Si no pots endur-te el pis, almenys endu-te'l en fotos :-)

    ResponElimina
  13. has endreçat la taula o la tens sempre tant ben posada? ;)

    ResponElimina
  14. Una bona idea, així amb les fotos guardaràs els records de les coses que t'han passat en aquest pis molt millor. Bona setmana!

    ResponElimina
  15. Gràcies a tots i totes pels vostres comentaris. He volgut ensenyar el racó de la casa on passo més hores. L'altre seria el llit, però m'ha fet vergonya ensenyar els llençols de floretes que em va regalar ma mare...

    Guspira, jo que pensava que era original, i veig que tu vas tenir la mateixa pensada. És cert que al final els records que queden són els bons, a menys que l'experiència hagi estat realment dolenta.

    Assumpta, seria una bona cosa que incitéssim a la gent a ensenyar el seu lloc d'escriure, però això seria una mena de meme, i no ho volem això, oi? Jo trobo que el teu racó estava prou bé. El meu ha viscut temporades pitjor, i tant. I de propaganda subliminal res, és el darrer fulletó que m'ha arribat, i sempre vaig deixant la paperassa allà, fins que me'n canso i ho llenço tot.

    Menta, no sóc jo el que us he de portar, heu de ser vosaltres els que heu de voler seguir-me, si no jo no hi puc fer res. El de la foto és en Jordi Hereu, alcalde de Barcelona. És el meu posa-vasos, té quatre anys i moltes taques de cafè i pintades. No t'agrada?

    Joana, segur que jo també portaré els records dins, i són als que més accediré. Però m'agrada tenir imatges també del que ha esta casa meva. Sóc una mica fetitxista i em costa desprendre'm de les coses.

    Rits, només de pensar en les caixes que hauré de fer ja m'entren tots els mals, sembla que no, però tinc tantes coses... no pateixis que ho aniré fent, m'esperen molts viatges.

    Garbi24, t'asseguro que si una cosa no faltarà allà on vagi, serà un lloc per posar-hi el teclat, encara que sigui un mini-teclat!

    Carme, ara m'has encuriosit, quina por què feu els psicòlegs! Què dedueixes de mi veient el meu racó d'escriure? Que sóc molt narcisista per tenir el Bona nit a la pantalla?

    Ferran, ara sí que em sorprens. Jo dec baixar de l'hort, tenia entès que estaves a Berlin. Potser és que hi vius a temporades, o que hi vas viure, no ho sé. Problemes d'agafar els blogs quan ja estan a mitges, que hi ha molts detalls que et perds. Encara que també hi ha la possibilitat que jo sigui un carallot i que no em fixi en les coses. Gairebé em decanto per aquesta segona opció. Jo també deixo l'Eixample, a veure si el centre es quedarà buit, ara! Molta sort amb el trasllat, ja compartirem penes d'aquí a un mes!

    Instints, jo sóc molt d'arrelar-me als llocs, pel que veig. Però bé, la vegada anterior era marxar de casa els pares, i portava quatre coses. Ara en són quatre mil, serà el primer trasllat real. I allà on vaig no serà la meva residència definitiva, sé que serà temporal, així que me n'espera com a mínim un altre. No t'ofenguis, però espero no arribar a les teves xifres!

    Mireia, també ho deia l'Assumpta, però ella odia els memes. Per què no inicies tu una cadena d'aquestes, proposant que tothom ensenyi el lloc des d'on escriu. Jo no ho reconeixeré, però també tinc curiositat, hehehe. Va, anima't! Gràcies, del nou piset segur que en parlaré aviat!

    Cèlia, ara que ho dius, és cert. No cal dir que el meu color d'elecció és el negre, però això de tenir les parets de casa pintades de negre potser seria una mica tètric, no?

    P-CFA.., de vegades penso que amb els problemes que m'ha portat el pis, millor emportar-me les fotos només, i tenir records el més agradables possible.

    Jordi Casanovas, reconec que he apartat uns mocadors usats que tenia per aquí. Però a part que hi ha poc ordre, et diré que encara, perquè ha estat molt pitjor!

    Kweilan, em sembla que intentaré anar guardant fotos de tots els pisos per on passi. Algun dia podré repassar la meva trajectòria vital.

    ResponElimina
  16. Haha!! No, tranquil, no baixes de l'hort: he estat visquent a Berlin fins fa quatre dies; ara he tornat a Barcelona (el meu pis de l'Eixample el tenia rellogat a una amiga), a temps per resituar-me i decidir que l'estrès de Barcelona ja no va amb mi, després de respirar la tranquil·litat berlinesa durant prop d'un parell d'anys.

    Ara ja estàs força al dia :-)

    ResponElimina
  17. Saps, jo avui he acabat la mudança que tenia pendent. Vivia emancipada també, per primer cop, amb uns amics, durant un parell d'anys. I ara torno a mudar-me sola, a un lloc millor, però no deixo de tenir la nostàlgia del que he viscut al meu piset. Els meus amics seguiràn vivint allà, per sort podré anar-hi però serà estrany, ja no serà el meu piset, ni el meu cuarto estimat... Però bé, estic convençuda que, com a tu, aquest pas de gegant donarà peu a moltes d'altres coses bones! Un petó!

    ResponElimina
  18. Jo, menys d'un pis del qual no volia emportar-me cap record, de la resta tinc fotos. És una manera de recordar coses quan fa temps que no hi ets.

    ResponElimina
  19. Jajajaja no, no, de memes no en volem pas!! :-)))

    ResponElimina
  20. El primer que he pensat quan he vist l'escrit al reader ha estat com la Cèlia. M'ha sobtat moltíssim que tinguéssis les parets taaaaaaaaan blanques amb un blog taaaaaaaaaaan fosc. No m'esperava que fos així ni tan nu a les parets... Estic en estat de xoc, encara! Jjajaja!

    Nosaltres també ens canviem de pis però això serà cap al setembre o l'octubre. Ara encara no hem trobat on anirem (que seguirà sent Barcelona per motius de feina) però aquesta és la gràcia de no tenir pressa, que pots buscar fins trobar el que més o menys s'adequa al que vols.

    Sobre les fotos, del pis d'estudiants en tinc de la gent però no dels racons, perquè no hi vaig estar a gust. D'aquest en tinc de quan vam arribar, de quan la meva mare va pintar les parets de colors, de quan vam comprar el moble de l'Ikea... I t'asseguro que quan marxem en faré unes quantes més.

    Uf, ja paro d'escriure!

    ResponElimina
  21. És inevitable que ens costi deixar la casa o el pis que ens han acollit durant un temps per les experiències viscudes, els moments, les sensacions... Sort que els records no els hem de deixar també :)

    ResponElimina
  22. d'això Xexu... i què tal El pont dels jueus?

    He viscut en 3 pisos diferents, mai n'he fet fotos, suposo que perquè no els considerava casa meva... de fet no sé si l'he tinguda mai la sensació aquesta ni en la casa on he viscut sempre... potser per això em sento una mica nòmada :)

    guarda els records bons com a tresors i els no tan bons com a lliçons.

    una abraçada!

    ResponElimina
  23. Bona pensada!Així els records perduren...
    No miris enrera, per això ja tindràs les fotos.
    Bona sort en la teva nova vida.

    ResponElimina
  24. La meua lampareta és igual però en groc, jeje! quina bona idea això de les fotos!! :)

    ResponElimina
  25. Xexeu, potser sí que estaria bé fer un meme fotogràfic. Encara que sigui per fer una mica el xafarder, jeje

    ResponElimina
  26. Si que ets endreçat (per ser home)! ;-)

    No he fet mai fotos de les meves cases, però les tinc totes al cap. Podria explicar-te-les perfectament i amb tot detall.

    Confesso que m'ha fet gràcia conèixer el teu raconet cibernètic. :-)

    A la nova casa tot serà nou i la teva vida també. Ja veuràs que bé que t'anirà.
    Petons, maco!

    ResponElimina
  27. És una bona idea. Jo també ho vaig fer fa un temps i ara quan miro les fotos em sorprenc del que ja havia oblidat.
    Ara... a fer canvis.

    ResponElimina
  28. M'ha agradat això de veure el Bona nit "pel forat del pany".

    Porto 5 trasllats i no he fet mai fotografies específiques de cap pis/casa, però recordo cada petit detall i racó de cadascun d'ells (d'uns(es) més que dels altres. Passa com amb les persones, amb unes hi tens més "feeling" i amb d'altres no n'hi ha tant.

    No obstant, em sembla molt bona idea de fer-ne fotografies, encara que no sé si la copiaré en aquest cas, doncs no tinc pas previst de canvir-me ara per ara.

    Gran contrast el blanc immaculat de parets, endolls, làmpada etc. amb el negre del Bona nit i de l'ordinador, sopta així de cop, és una mica com el yin i el yan.

    Emportat les fotografies que els records bons ja vindràn sempre amb tu i els no tant bons... els pots guardar en una caixa (com les del trasllat) i deixar-la pel camí.

    Sort i paciència, no s'acaba mai de guardar coses i més coses. És un bon moment per a fer tria!
    Ho agrairàs després.
    Un petonet, XeXu!
    ;)

    ResponElimina
  29. A mi segurament em passarà el mateix i per les mateixes dates... en tinc moltes ganes però a la vegada em fa peneta deixar vivencies en un lloc... snif... peró sempre mirant endavant,no? Petons

    ResponElimina
  30. aix, noi! Jo he canviat tantes vegades de pis... Des dels disset anys que vaig començar, he canviat de pis gairebé sempre anualment, així que... Algunes vegades tenia moltes ganes de marxar i d'altres em va costar moltíssim. Ara el que tinc ganes és de trobar un lloc on estar-m'hi tant de temps com pugui.

    Espero que facis teu ben de seguida el lloc on vagis!

    ResponElimina
  31. Segurament no et caldran les fotos per recordar-ho. Les coses realment importants les guardem de forma permanent dins el nostre cor.

    ResponElimina
  32. Gràcies. És bonic. Ara el Xexu porta associada una imatge encara que sigui de l'espai. T'has fet més real entre nosaltres. Petons.

    ResponElimina
  33. jo també ho vaig fer quan vaig canviar de pis!
    per cert, tenim la mateixa llun de sobretaula d'ikea

    ResponElimina
  34. Ferran, a mi m'encanta el bullici del centre de la ciutat, segur que serà el que més enyoraré. Em sembla que la tranquil·litat no va amb mi. A veure si retinc la informació, i no torno a baixar de l'hort.

    Nymnia, mai he estat en un pis d'estudiants pròpiament dit, però he vist que per aquells que han tingut sort, és una experiència inoblidable. I ara sola? Què tinguis molta sort! I el pis d'on has sortit segur que te'l seguiràs sentint una miqueta teu.

    Bajo, ja veig que no he tingut una idea gaire original!

    Assumpta, la idea no ha fructificat.

    Susanna, la paret és groguenca i l'escriptori beix. El llum és blanc perquè és l'únic que no té la bombeta fosa, i els gats també són blancs, tot i que no hi surten. Però el negre és el meu color, i s'ha de notar.
    Quina sort que, ni que sigui per feina, t'hagis de quedar a Barcelona. Jo espero tornar-hi aviat.
    Que maco tenir fotos de tot el procés, mira, ja has fet més que jo, que només en tindré de l'estat final.

    Caterina, per això es devien inventar els records, per no perdre el que anem deixant enrere.

    Elur, el llibre és una decepció total. M'esperava molt, no per res, deien que està bé, però tampoc no hi havia histèria, però a mi em feia gràcia perquè l'autor em cau simpàtic. Però el llibre em va semblar moooooolt fluix. Ara deu ser parent teu en Gironell i em tiraràs els plats pel cap... segur que tens família per Besalú.
    A veure si trobes per fi la teva llar, i en fas tantes fotos com puguis, que segur que seran meravelloses.

    Gràcies Judith. Segur que em caurà la llagrimeta quan en un futur miri aquestes fotos.

    Nimue, qui no té una lampareta d'aquestes de l'IKEA? A la tauleta de nit la tinc en negre.

    I no t'hi animes, Mireia?

    Rita, a veure si es cert que em porta més canvis, però que siguin dels bons, eh?

    Núria, segur que em farà gràcia mirar aquestes fotos d'aquí a un temps, quan ja m'hagi acostumat al nou lloc.

    - assumpta -, m'ha agradat la idea de veure el Bona nit pel forat del pany. Ara el veieu com jo, i no com el soleu veure.
    Seguiré els teus consells, sobretot els que fan referència al trasllat, que això dels records em sembla més difícil de separar. Ja he començat a fer alguna caixa. Però em costa desprendre'm de les meves coses, eh?

    RaTeta, sentiments contradictoris, oi? S'ha de mirar endavant, però com costa desprendre's de les coses i els llocs, oi?

    Núr, estàs feta tota una nòmada! Però ja t'arriba el moment de plantar arrels, no? Jo no sóc de moure'm massa, em sembla. Ah, i el nou lloc no trigaré a fer-me'l meu, que m'ho emporto tot!

    LluNa, ara per ara no em caldran, però les fotos em duraran sempre, i els records... no ho sé.

    Fada, vaja, que ara tinc cara d'ordinador, no?

    Deric, i qui no la té, en diversos colors? Cosa que em recorda que aviat tocarà visiteta a IKEA, m'encanta!

    ResponElimina
  35. jajajaja jo parenta d'en Gironell? ui no! vaja, almenys que jo sàpiga :P
    preguntava perquè el llibre corre per casa i a vegades no em puc refiar massa de la crítica familiar ;)

    ResponElimina
  36. Caram! Veig que el vas endreçar per l'ocasió, eh?

    És una bona pensada fer les fotos per recordar els "raconsnets", però de debò aquí és on passes la major part de les hores?
    ;-)

    ResponElimina
  37. Ja en tinc ganes, ja! hahahaha Trobar un pis com déu mana on pugui viure almenys 5 anys seguits! Seria tot un luxe!! I poder tenir a prop totes les coses que he hagut de deixar a casa els pares durant tants anys! hahahaha

    ResponElimina
  38. sí m'ajudes a fer el meme , que només penjar una foto, queda molt pobre , no?

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.