diumenge, 26 d’abril de 2009

Pura màgia

Hi ha persones que són maques per fora, i d'altres que són maques per dins. Fins i tot n'hi ha que tenen les dues qualitats. Però la bellesa és molt subjectiva, i depèn molt de qui mira. Bé, per mi les tens, aquestes dues qualitats.

Això ja ho sabia, de seguida ho vaig saber. Però el que no entenia era per què hi havia dies que estaves tan especialment guapa que em passaria el dia mirant-te. Vaig acabar descobrint el teu secret: era el somriure. I en això no hi ha possible discussió, el teu somriure és màgic. Des de llavors sé que poques altres maneres hi ha per arribar a tocar el cel.

Quan la circumstància t'ho permet, i l'alegria s'apodera de tu, regales instants lluminosos i perfectes amb aquest somriure que ho fa aturar tot. La sinceritat que se'n desprèn fa que s'entendreixi el meu cor, i no vull ni pensar la cara de babau que dec posar. No hi ha millor remei ni millor medicina, aquest petit gest natural em fa volar, em fa somniar. I només de pensar que te'n puc arrencar un, que te'l puc provocar, és motiu per voler dedicar els meus dies a aquest fi.

No el perdis mai, ni deixis que ningú te'l prengui. És un petit tresor que t'acompanya i que fa feliç a qui el rep, una estel que il·lumina les nits, una clau per obrir la porta a la tendresa. Pura màgia.

26 comentaris:

  1. Que bonic aquest post, XeXu! I quanta raó que tens, amb això que dius que el somriure fa les coses especials i ilumina a les persones. Realment deu tenir un somriure preciós aquesta persona a qui li escrius, tens sort de trobar-la i ella de trobar-te a tu i que li escriguis aquestes paraules!

    Que sempre existeixin aquests somriures!!!

    ResponElimina
  2. Sí que hi ha somriures arrebatadors, XeXu, i tant! Està clar que tu en tens algún de controlat ;-)

    ResponElimina
  3. Aquest post t'han bonic em recorda que avui mateix, Xexu, he llegit una frase que diu: "Intenta ser sempre feliç, perquè no se sap mai qui s'enamorarà del teu somriure"

    Espero que no el perdi mai i també que tu no el perdis mai.

    ResponElimina
  4. Això és preciós eh XeXu, si li ho dius li arrancaràs un altre somriure ben especial.

    ResponElimina
  5. Lligant una mica aquestes paraules tan maques que escrius avui amb el que vas dir dos posts enrere, em sembla que demà, tu mateix, somriuràs més a tothom.

    Imagino que tots els que avui visitem aquest espai també anem dibuixant un somriure a mida que avancem en el text, perquè és preciós i fa goig de llegir :-)

    Recordo que un dia vas dir que tu no sabies escriure poesia. Doncs mira, aquest escrit teu d’avui, a mi em sembla que n’és ple :-)

    ResponElimina
  6. Quin post més bonic...sense paraules.

    ResponElimina
  7. I tan senzill com un somriure i el món s'atura!
    Xexu... bona nit! i bona setmana plena de somriures com el que descrius :)

    ResponElimina
  8. És ben cert que hi ha somriures que són màgics!

    ResponElimina
  9. Quin post més maco, XeXu!

    I que bé que et "veig" a tu!

    Veus com val la pena somriure! Aplica-t'ho! Potser aquesta persona també es fixarà el en teu i... Bé... Bona nit i... somriu!
    Un petonet, maco! ;-)

    ResponElimina
  10. Uau! Espero que ella ho llegeixi, Xexu! Tan de bo algú escrigués una cosa així sobre mi! Hi ha coses que haurien de desaparèixer de l'etiqueta "Et voldria dir..." i aparèixer a la de "T'he dit..." perquè... la farien molt feliç.

    A mi em passa una mica igual que tu, però amb les mirades...

    ResponElimina
  11. Vaja... M'ha agradat molt aquest post. És moooolt tendre!

    Volia passar per aquí en silenci però una frase del teu blog (quan la circumstància t'ho permet) ha accelerat els senyals dels quals havies d'estar pendent.

    Felicitats pel post!

    ResponElimina
  12. i allò de és més bona persona que maca, és una llegenda?
    seriosament... un post preciós.

    ResponElimina
  13. Xexu, em trec el barret... xapó! un text molt bonic... sembla mentida com un gest tan senzill pot transmetre tant.

    ResponElimina
  14. la màgia d'aquest somriure tan especial que descrius ha impregnat les teves paraules i arrenca un bonic somriure en llegir-ho :-)

    ResponElimina
  15. Segueixes content, que bé! Ja et tocava.
    Un post molt tendre . Ja veuràs com tu també somriuràs quan la persona que l'hagi de llegir el llegeixi i et faci un somriure d'aquests tant especials.

    ResponElimina
  16. Olé! I encara no li has dit????? Em sembla que totes firmem perquè algú ens digui una cosa tan bonica com aquesta... i com ja t'han dit: ui, ui, ui! Ja parlaves de somriures, ja...

    ResponElimina
  17. És fantàstic que algú, amb un simple somriure, sigui capaç de despertar tantes coses en tu. Que et faci sentir tan bé, que et desperti aquesta tendresa i aquesta barreja de sentiments tan bonics.

    Però crec que fins i tot és més fascinant des de l'altra banda. Que algú trobi que el teu somriure és encisador, una cosa gairebé del tot banal per a un mateix. Que algú et vegi amb uns ulls com els teus, Xexu. Uff... jo hi penso i se'm posa la pell de gallina, de debò... Que algú pugui arribar a trobar-se tan bé i tan a gust al meu costat només mirant-me. És que hi penso i crec que no has pogut definir millor el post: és màgia.

    Una abraçada ben gran!

    ResponElimina
  18. XeXu, quin post més bonic!!!!!
    Me n'alegro moltíssim que retrobis el troçet de cel.
    No hi ha res com un somriure especial i tot es veu d'un altre color.
    Segur que si llegeix aquest post no deixarà de somriure't.

    ResponElimina
  19. Preciós. Acabo de posar una cara d' imbècil ja,aj,ajaaa

    ResponElimina
  20. És un post preciós...tot el que ens suggereix un somriure. Què bonic, Xexu!

    ResponElimina
  21. Tu si que ets maco! Per fora per dins, per davant i per darrere! T'ho miris com t'ho miris! :P
    I pensa que la màgia, en el fons sempre té un truc i tampoc és mai tant perfecta com sembla...

    ResponElimina
  22. Moltes gràcies a totes i tots pels vostres comentaris i les paraules boniques. M'alegro que us hagi agradat, però tampoc buscava això, simplement vaig escriure el que em va sortir de dins, no és cap invenció, és el que sentia i el que sento cada cop que veig aquell somriure.

    Ella l'ha llegit, i li ha agradat molt. I jo encantat, no sabia si s'ho prendria bé o no, ja us dic, només escric el que em surt de dins.

    ResponElimina
  23. Ens alegrem que li hagi agradat, a nosaltres també ENS HA AGRADAT!
    ;-)

    ResponElimina
  24. A vegades em costa d'entendre posts com aquests... sé que ho dius de tot cor i que realment ho sents així, però aquestes paraules em sonen distants perquè no puc compartir el sentiment que descrius. Hi ha persones que són més enamoradisses que d'altres, i també suposo que en funció del moment vital de cada persona reaccionem i sentim de forma diferent.
    Sento una admiració cap a aquesta part de tu XeXu, cap a aquesta part que estima tant sincerament, que viu, que gaudeix... i també que pateix en l'amor. La màgia de què parles, per la manera com en parles, sembla ser brutal! Viu-la, en tots els seus sentits i en totes les seves cares...
    No sé, suposo que fa massa temps que no sento una cosa així i ja se m'ha oblidat... algun dia, potser...
    una abraçada!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.