diumenge, 12 abril de 2009

Carinyu

Una cosa que és vital en qualsevol relació, ja sigui amorosa, d'amistat o familiar, és que hi hagi afecte i que aquest es demostri. De vegades tenim relacions que ens aporten moltes coses, però estan mancades d'estimació, de tot el que això comporta, i tard o d'hora ho trobem a faltar. Especialment, quan algú és molt afectuós, i no hi ha una reciprocitat, fins i tot si l'altre és esquerb o li costa molt demostrar els sentiments, amb paraules, amb carícies, amb llenguatge no verbal, hi ha moltes possibilitats que la relació es desgasti.

Parlo d'això perquè trobo que en català tenim una mancança molt gran quan parlem d'aquests temes. No tenim cap paraula acceptada que tingui la força que té cariño, per això la majoria de nosaltres, per no dir tots, utilitzem una adaptació al català d'aquesta paraula en el nostre dia a dia. Per descriure el que deia en el primer paràgraf seria molt fàcil dir carinyo, i tothom ho entendria de seguida. Fins i tot seria més entenedor si pogués dir que és important que una persona sigui carinyosa, però tampoc es pot dir, o com a mínim, escriure-ho.

Les nostres paraules pròpies no semblen descriure el mateix, semblen més fredes, més calculades, o almenys això penso jo. Més prudents, però bé, això ja aniria amb el nostre tarannà. Potser és que em falta vocabulari i que hi ha alguna paraula que desconec, però si algú sap alguna manera de dir en català això que vull expressar, que m'ho digui, si us plau. Crec que amb aquest mot castellà ens guanyen la partida.

44 comentaris:

  1. és veritat eh!
    hi ha qui diu 'estimat/ada', però queda molt literari no? o es que no hi estem acostumats?

    perquè si no després ja passem a l'apassionant món del diminutius: osset, conillet etc...

    ResponElimina
  2. "carinyu" amb u és un clàssic i no sé quina paraula la podria substituir. Tal i com diu l'estrip 'estimat/ada' queda molt fred. Tots tenim paraules pròpies no normatives, però tampoc cal no? Si més no fins que no en trobem una que ens agradi.
    També és cert que amb l'us se'ns fan més properes. Jo encara recordo quan anar tirar una carta a la bústia o menjar un entrepà era parlar com un diccionari i ara són d'allò més quotidianes. Potser entre tots podrem trobar un substitut de 'carinyo'i fer-nos-el nostre. I penso i se se m'acudeix alguna cosa torno.

    ResponElimina
  3. Estic totalment d'acord amb tu... no tenir aquesta paraula m'empipa molt... però he arribat a un punt en que ja passo directament i faig servir la "castellanada"... em sap greu però què hi podem fer? alguna cosa bona ha de tenir la llengua veina jejeje

    Fins i tot una vegada, per això d'equilibrar les forces, vaig proposar un intercanvi de paraules els hi canviava "carinyo" o "carinyu" per "vespre" jeje

    Mira que és maco el nostre vespre, capvespre... i ells passen de la tarde a la noche.

    Mai m'ha passat pel cap dir-li al meu marit "Bon dia, estimat" (de fet, ho dic i em fa riure i tot de ridícul que em sona jeje) jo li dic "carinyo" i "carinyet" i em quedo tan feliç.

    Una persona "carinyosa" és "tan sols" "afectuosa"??... va, va... de cap manera!! Si "afectuos/osa" ho faig servir jo a cartes de feina amb gent que hi ha confiança:

    "Afectuosament,"

    Mai de la vida, en castellà, m'acomiadaria, en una carta de feina, per molt que hi hagués confiança amb un:

    "Cariñosamente,"

    En definitiva... necessitem aquesta paraula: robem-la, apropiem-nos-la i quedem-nos tan feliços... ja tenim formatges i finestres per diferenciar-nos bé en cas de que el problema fos aquest :-))

    ResponElimina
  4. perquè no sigui dit -i no pas perquè pensis que sempre ens hem de portar la contra- et diré que a mi m'agrada molt que em diguin carinyo, o carinyet... però no deixa que cariño no deixa de ser una derivació del italià caro/a (estimat/ada)... si et suposa menys escrúpols lingüístics/nacionals... ja tens excusa...
    :)

    a mi no em fa res tenir morrinya de persones i de llocs... i tampoc tinc massa complexe a usar paraules que siguin entenedores per ambdues parts; però m'agrada més, pel cas que dius, usar "tendra" o "tendreta", amor i amoret... preciosa o preciós... però si algú entén més proper al seu sentiment "my love"... tampoc deixaré de dir-li...

    petons lingüerus!

    ResponElimina
  5. Perdó, desprès de la parrafada anterior, m'han entrat molts dubtes sobre si jo poso això d' afectuosament a cartes de feina... crec que el que poso és cordialment... l'afectuosament ja no sé a qui li dic... però, evidentment, a la gent a la que tinc carinyu no :-))
    Perdò, eh? :-)

    ResponElimina
  6. És veritat, és una paraula com adaptada, a veure si ens en saben dir alguna semblant :) i així l'utilitzem.

    ResponElimina
  7. Homeeee, però si en tenim una d'universal i mil vegades més potent que cap carinyu: AMOR! "Bon dia, amor", "Amor, truca'm", "Amor, ets el millor que m'ha passat mai!".

    Qui gosarà negar la força de l'amor, clar i català?? ;-)

    ResponElimina
  8. Coincideixo amb el Ferran, i Amor? no el feu servir?

    ResponElimina
  9. carinyu és estimació, però certament queda com més aséptic.
    De totes maneres no suporto que em diguin "carinyu"

    ResponElimina
  10. Amb permís... :-)

    Ferran i Myself I és clar que tenim AMOR que és la millor!! Però quan una persona mostra els seus sentiments amb paraules, somriures, carícies, etc. que dieu? que és una persona "amorosa"? :-)
    Aquí està el problema... que en català correcte hauríem de dir "afectuosa" i això a mi em sona a el petó que li faig als meus sogres (que m'els estimo molt!!) però que no tenen res a veure amb el "carinyu" que jo crec que estem parlant :-)

    I ja no tan sols parlem de parelles... els meus nebots són molt carinyosos... no són "afectuosos" (que me sona a cosa "forçada" i per quedar bé) Ells et veuen i corren a fer-te un petó i se't tiren al coll i volen seure al teu costat i explicar-te coses... això és carinyu :-)

    No passa res per robar aquesta paraula jajaja :-)

    Què caram!! als meus sogres també els hi faig el petó amb "carinyu"... afectuosament jo faig un petó... a... no sé... a ningú... jajajaja

    ResponElimina
  11. Ja recordo haver tingut aquest debat en un post de l'Assumpta (que ella bonament ha enllaçat). Estic dacord en què no tenim cap paraula en català que defineixi el significat complet de la paraula "cariño" i suposo que per aquest motiu ens l'hem apropiat. En podriem dir adopció?jeje...
    Crec que ser tendre potser és l'expressió que més s'hi assembla però també trobo que hi manca alguna cosa que no sé descriure.

    Jo no em preocuparia excessivament sobre el tema.
    El que sí m'agrada és la reflexió que fas sobre el que envolta aquest mot i el seu significat aplicat a la vida de les relacions personals. Crec que és molt important, i en això coincideixo amb tu, que es demostri aquest sentiment. Hi ha tantíssimes maneres de fer-ho que a vegades resulta odiosa la fredor o la indiferència que algunes persones et transmeten. El món seria molt millor si tots fossim una mica més carinyosos no?
    una abraçada amb carinyu!!

    ResponElimina
  12. Ummm... penso que depèn a qui et dirigeixes.

    Li pots dir a la teva parella carinyu i amor, però dir-li als amics/amigues: "amor" queda una mica estrany, no?

    Conec qui també li diu a la parella "vida", si us agrada més.

    Crec que allò ideal és trobar una paraula que congeniï amb la persona a qui va dirigida. I que el carinyu, l'amor, el vida o allò que facis servir no perdi el seu sentit per estar ja massa utilitzat amb tots els que t'aprecies del teu voltant.

    Per cert, Assumpta, en castellà, no es passa "de la tarde a la noche". Existeix també el atardecer (vespre) i el anochecer (capvespre). Ambdues paraules em semblen molt i molt maques ;)

    ResponElimina
  13. jo tampoc m'hi menjaria massa el tarru assumpta... fa uns anys, ningú trobava sentit a posar una carta a una bústia perquè tot estàvem acostumats al bussón...

    el que no entenc és que acceptem tant fàcil el castellanisme i no busquem succedanis italians o francesos, per exemple... posats a triar...

    ResponElimina
  14. M'agafo al comentari d'en Gatot per introduir liebevoll, literalment "ple d'amor", que els alemanys utilitzen per parlar d'algú... cariñoso, hehe :-)

    ResponElimina
  15. massa anys amb pel·lícules doblades al castellà, aquest és el problema.

    ResponElimina
  16. Si jo no sé per què escric en aquest blog, si ja us ho feu vosaltres mateixos! M'encanta que hi hagi debat i comentaris creuats, us ho he dit? Mireu què em feu fer, deixar comentaris al meu propi post, cosa que no m'acaba d'agradar, prefereixo que parleu vosaltres.

    Això sí, declaro oficialment l'Assumpta, com la meva representant, i a partir d'ara, que em contesti ella els comentaris. Ja convindrem un preu, però et mereixes un bon sou, perquè claves el que jo diria, així que millor que llegeixin els teus comentaris que les meves respostes.

    Als que dieu que tenim paraules per dirigir-nos a la parella, és cert, en tenim i molt maques. Però com diu l'Assumpta, quan parlem del fet de donar afecte, de l'afecte en si, no ho podem expressar amb paraules que no sonin fredes i una mica mancades del sentit CARINYÓS que tenen.

    Gràcies a tots per comentar, i per participar del 'debat'.

    ResponElimina
  17. Ostres, Iruna, doncs "tendre", "tendresa", són paraules que m'agraden... podriem dir que una persona és plena de tendresa o que és molt tendre... mil vegades millor que "afectuosa" :-)

    Sí, Noelia ja sé que existeixen aquestes paraules, dona :-) però la gent no les utilitza com a referència horària. Nosaltres diem "el partit comença a les vuit del vespre"... jo no he sentit mai "el partido empieza a las ocho del anochecer"

    Tens raó Gatot :-) fa anys (moltíssims) jo era de les que deia "BoneS tardeS" em van dir que era "BonA tardA" i ho vaig aprendre aviat :-) igual que els segells i les bústies que ara utilitzo amb tota naturalitat... però aquest cas el veig més difícil (serà que ja m'he fet més gran jajaja)

    Home Ferran hauràs de dir com es pronuncia!! jeje

    ResponElimina
  18. Ostres, XeXu... jajaja

    No, no... si jo ho faig sense sou, de veritat.

    La gràcia està en que TU proposes temes que es presten a debatir, a canviar impressions, a explicar diferents maneres de veure una mateixa cosa... Això és perquè és un blog reflexiu :-)))

    ResponElimina
  19. Ui, jo dic carinyu sempre que em ve de gust, i també, sucre, estimat/ada, rei del meu cor, i tota una parafernàlia de paraules que mosseguen el bon parlar...i què, ens val? Doncs ja va bé, reiet...jejeje petonassos!

    ResponElimina
  20. M'encanta aquest post!!! Jo sempre estic dient aquestes coses, sobretot si estic de bon humor!! A vegades, els amics o amigues es sorprenen i se'ls hi escapa una rialla quan els hi dic carinyo, amor o princeseta, jaja.
    És un detallet d'afecte i m'agrada dir-ho. No sé, suposo que potser és com tot, depèn amb el sentit amb quin ho diguis no?
    A la canalla els hi dic moltíssim, i també els hi agrada.
    També, aquests dies, he estat per terres de Vinarós, i allà diuen: "m'enxissa". És una paraula prou bonica i prou catalana, no trobes?
    Petonets!!!

    ResponElimina
  21. Tens raó i en Jordi també en té.
    De totes maneres costa trobar una paraula ben nostrada per expressar el significat que li donem a carinyu, i que no soni tan estirada com estimació.
    És el que té l'amor, que n'hi ha de mil tipus, però no tenim les mil paraules necessàries per definir-lo.
    Potser ens hauríem d'acostumar a les nostres, sigui com sigui. Potser si les féssim servir més col·loquialment ja no ens semblarien estranyes i una mica buides. Potser és que ja en tenim una, de ben bonica, i no la coneixem...
    De totes maneres penso que a 'carinyu' li donem més significat del que té... com si l'haguéssim idealitzat una mica, vaja.
    Una abraçada amb molt de carinyu, Xexu ;)

    ResponElimina
  22. sense idealitzacions, eh? ;*)

    ResponElimina
  23. liebevoll = libe-fol (amb o oberta). Molt bonic, però certament mancat de sentit per a moltes persones...

    El caràcter fa la llengua? O la llengua fa el caràcter? Una mica de tot, no creieu? Jo crec que el català és més aviat sec, poc demostrador d'amor. Això no vol dir que no estimem i siguem estimats, però tenim una altra manera de demostrar-ho. I quan topem amb una llengua / cultura que ho evidencia amb més força, ens preguntem: I perquè nosaltres no ho tenim, això?

    Una mirada o un gest de vegades volen dir més que mil carinyus junts.

    ResponElimina
  24. jo diria que als amics, i a la família els dic pel nom, i a l'hora de demostrar afecte passo dirèctament a la comunicació no verbal. I és veritat que quan tenim parella o una relació "tipus de parella, o més o menys" (tb es podria fer un post sobre el nom que posem a algunes relacions que tenim que no acaben de ser ni tan formals com "parella" ni tan breus com "lio", i que sovint no sabem quin nom posar-los). Doncs amb aquestes altres, jo tb faig servir sovint el "carinyo" pq no n'he trobat cap altra que em surti del cor. Tot i que quan ho fas servir molt, o el fan servir amb nosaltres mateixos, de sobte, sentir el nostre nom, tb ens pot fer emocionar, segons qui te'l diu i amb quin to de veu, el fa especial...

    ResponElimina
  25. Res que no s'hagi dit ja... però jo també la faig servir molt. I m'agrada força aquesta "castellanada". La resta les trobo fredes, distants, massa formals per al meu gust (i pel que veig, per al de molts!!), No ho escriuré pas en cap carta formal, però en el dia a dia ho seguiré dient de manera innata, encara que en trobés una altra equivalent en català. Perquè hi ha tot un seguit de connotacions afectives i de tendresa que sense adonar-me'n ja li he atribuit a aquesta paraula, i que si "adopto" una nova paraula al meu vocabulari entraria nua, sense aquest reguitzell de sentimenst afegts, i no seria el mateix... Ara, que per la salut de la nostra llengua, podria fer un esforç!!!!! :-P

    Una abraçada amb tot el carinyu del món!!!!!!!

    ResponElimina
  26. Hola,
    avans que res comentar que no estic d'acord en que anomenis a cap representant, jo vull la teva opinió malgrat estiguis d'acord en tot el que diguin els altres. És que si no no et podré llegir coi!!
    Jo mai feia servir la paraula carinyu. Sempre he dit a la persona o persones estimades, amb independencia de si és el company, marit o el que sigui, pel seu nom.
    I en les distàncies curtes, llavors estimat, amor meu, i també el nom però amb un altre entonació...
    Et serveix la resposta?

    ResponElimina
  27. Jo també sóc de les que utilitzo carinyu i també amor, i també amor meu i també ... adjectius dits molt afectuosament o amb molt de carinyu, com vulgueu. Clar que els adjectius no són només per als enamorats pots dir maco o bonica, o preciosa o... tante s coses a molta gent que t'estimes, als amics, a la família. I tendre també m'agrada i la utilitzo molt i dolç i dolça. D'una persona molt carinyosa, sovint jo dic que és dolça.

    ResponElimina
  28. Jo també utilitzo carinyo i encara que no sigui correcte, tinc tan interioritzada la paraula que ni hi penso.

    ResponElimina
  29. tot el que t'anava a dir ho dius al darrer paràgraf. Sóm més freds, més formals, i la nostra llengua tb ho és, no podem fer-hi més. Tb passa amb els tacos que no tenen la mateixa força.
    No obstant tb té coses molt bones. Res com un t'estimo enlloc d'un te quiero (personalment el trobo molt més noble i profund; en castellà no sé xq em genera pensar en possesions, i l'amor no l'acabo de veure així)
    Això si, tens raó, el carinyu és genial, el podem adoptar!

    Segur que ben aviat retrobaràs qui et digui cosetes tendres i t'acompanyi en els viatges (encara que no necessàriament cal anar amb la parella de viatge, eh!! xò t'he entés perfectament l'altre post. Aquests dies he coincidit amb una parella i realment hi ha moments especials). tot arribarà, ja veuràs!
    AH! i no, no et feia poruc!

    ResponElimina
  30. Bé, ja em anat parlant del tema i veig que hi ha opcions aplicables en alguns casos. Sembla ser que podem trobar paraules acceptables quan ho fem servir per anomenar la nostra parella, però quan parlem del concepte, de l'afecte, de l'estimació, no hi ha paraules que tinguin les mateixes connotacions que cariño. Gràcies a tots i a totes per les vostres aportacions.

    Estrip, estimat/da és com de pel·lícula de gent rica, on la darrera cosa que s'intueix en el to de veu és passió.

    Mireia, segurament els lingüistes ens dirien que les nostres paraules pròpies són igualment vàlides, però no sonen igual, no sembla que tinguin les mateixes connotacions, i és que el cariño és una cosa que ens desperta tendresa, i que tothom vol. Les nostres paraules no sembla que arriben a despertar-nos aquests sentiments. A veure si som capaços de trobar alguna paraula que ens convenci, i llavors t'asseguro que seré el primer en fer el canvi.

    Assumpta, no sé què contestar-te, ja que dius tantes coses encertades, al meu entendre... bé, en general, en dius tantes, hehehe... no sé ni per on començar. Quan vaig veure l'enllaç vaig recordar el teu post, ja sabia jo que n'havia parlat a algun lloc. Per mi podem robar la paraula, i que la busquin! Les nostres són més pobres de significat, almenys aparentment. I això d''estimat' m'ha fet gràcia, sembla que només es pugui fer servir per fer riure, tens raó. I això de 'afectuosament' tampoc no sé per què ho utilitzo, però per gent que m'estimo no. És que coincideixo amb tu del tot, no sé per què m'enrotllo.

    Gatot, paraules per anomenar a algú que ens estimem o apreciem sí que en tenim, a part de les típiques cursilades que es generen espontàniament, però que també agraden. El que no és tan senzill és trobar paraules per descriure el concepte, alguna cosa per substituir l'afecte, o l'estimació, que sembla que és el que es té a la germana de la teva sogra, que et sap greu quan mor. Però res a veure amb allò que els veïns en diuen 'cariño', almenys al meu entendre.

    Cesc, de moment no hi ha sort, però no s'ha de perdre l'esperança.

    Ferran, m'encanta dir 'amor' a la persona que estimo, però ja no és això. És el que vaig dient, que no hi ha paraules per anomenar el concepte, allò de donar tant que ens agrada a tots. L'Assumpta t'ha contestat molt bé, em sembla. Liebevoll podria ser una opció, la Txari et dóna un cop de mà en la descripció uns quants comentaris després, però no sona gens propi i dubto que el poguéssim implantar.

    Myself, com li he dit a en Ferran, l'Assumpta us ha donat una molt bona resposta, jo no ho faria millor, així que ja podeu mirar el seu comentari.

    iruNa, em temo que jo no acceptaria 'tendre' com a sinònim de l'incorrecte 'carinyós', això m'he descuidat de dir-li a en Gatot. Tendre per mi és una altra cosa, ja veig que tu també li trobes defectes. Però mira, també té coses en comú.
    La segona part del comentari m'ha meravellat, perquè opino com tu. Feia una petita reflexió al principi del post, tot i que l'objectiu era parlar de la mancança de la llengua, però pocs han parat esment al que deia al principi. Amb tu sempre es pot comptar per fixar-te en aquestes coses. Una relació en la que no es demostra aquest 'carinyo' que diem, o com carall es digui, no va enlloc, oi que no?

    Noelia, molt benvinguda a Bona nit i tapa't. Amor i Vida per anomenar a qui t'estimes m'agraden, però és cert que no es poden fer servir amb tothom per igual. Coincideixo amb el que et diu l'Assumpta d'això del vespre. El nostre concepte de vespre no existeix en castellà.

    Jordi Casanovas, això també, segur que molts defectes de la nostra parla venen d'aquí.

    Zel, per dirigir-nos a la persona que estimem tot val, només faltaria, i que vingui algú a dir-nos que això no està bé, que el mosseguem a ell més que a la llengua.

    Instints, tu deus ser una persona molt 'carinyosa', i això agrada els altres, encara que pot sorprendre a algú, però la majoria de gent ho rebrà de bon grat, ja que falten persones que sàpiguen transmetre aquests sentiments. No acabo d'entendre això d'aquesta paraula que has après, com funciona?

    Elur, t'imagines que tinguéssim mil paraules per parlar d'això? Seria fantàstic saber-les totes, i aplicar la que toca cada cop! A mi em costaria acostumar-me a les nostres, em semblaria fals, em semblaria que estic dient coses sense sentit amb un somriure. Així que espero que la paraula ja existeixi i no la coneguem. El dia que se'ns aparegui, serà com una revelació! Ah, potser tens raó amb que donem massa importància a la paraula aquesta castellana, i que no n'hi ha per tant. Però sona tan bé...

    Txari, gràcies per l'apunt etimològic. Jo també tinc la impressió que els catalans som més prudents en tot, fins i tot amb la llengua, pel que fa a les paraules per demostrar els sentiments. Però tenim el 't'estimo', que això ho compensa tot, ja que és preciós i molt millor que qualsevol forma castellana. Per exemple, el 'et vull', que suposo que és una traducció directa, no val per a res. Ah, i completament d'acord amb això de que el llenguatge no verbal de vegades és molt més efectiu. Amb ell fins i tot els catalans som capaços de demostrar coses!

    Bruixo, això és el que deia, de vegades no ens surt res més que aquesta paraula, cal que la diguem, perquè és el que més descriu el que volem dir. I aquí està el problema, què fer si el senyor diccionari no ho accepta? Doncs res, suposo, en el terreny de l'amor moltes regles no valen. Interessant això de com anomenar les relacions. Però jo sóc més monotemàtic, m'agrada pensar en relacions de parella, i les altres possibilitats em semblen poca cosa.

    Laia, si t'hi fixes, jo estic evitant tant com puc escriure la parauleta, i no ho faig sense cometes. En canvi, oralment crec que no es pot evitar, perquè com molt bé dius, ja li hem atribuït tot un significat a la paraula, i hi ha una sèrie de coses que no es poden explicar sense ella. Si en tinguéssim una de pròpia que ho expliqués tot igual, podríem fer-la servir i amb el temps s'implantaria, com altres exemples que han citat per aquí. Però fins llavors... em sembla que serà difícil eliminar-la.

    Menta, sí que em serveix la resposta. Per dirigir-se a qui s'estima ho trobo bé, però per anomenar el concepte, allò de donar a l'altra persona l'estimació que necessita, com ho dius? Ja veus que encara que tingui 'negres' que em contesten comentaris, jo acabo donant el callo també!

    Carme, mira, 'dolç' una que encara no havia sortit. M'agrada. Per anomenar a un altre, ja sigui família, amic o parella, en tenim moltes. Però tu que n'entens d'aquestes coses, què fem servir per parlar del concepte 'cariño'? D'allò que es dóna, allò que una persona que en reparteix se'n diu 'carinyosa'? Això ja no ho tinc tan clar.

    Kweilan, si és que de vegades no ens podem fixar amb si està ben dit o no, és només un sentiment.

    Rits, mira, una amiga personal meva , la Txari, ha comentat això mateix que dius tu, que el nostre caràcter ens fa no tenir paraules adequades per algunes coses, i la resposta que jo li tenia preparada era que té raó, però que tenim una paraula que ho supera tot, que és el 't'estimo', que és millor que qualsevol de les que hi ha en castellà. A mi m'encanta, em sembla preciós, i quan es diu de cor, és la cosa més maca que hi pot haver. Així que ja veus, no cal que et digui res més, oi?
    Gràcies pels ànims que em dónes, això espero, i també et desitjo molta sort a tu, que tot arriba. Ah, ja has vist que de poruc en sóc una estona llarga, ja veus, sorpreses, encara que no siguin agradables.

    ResponElimina
  31. Amor és molt bonic, però per què no complementar-ho amb "carinyo" o "carquinyoli". No l'heu feta servir mai? "carquinyoli dolç i ensucrat"
    Estimat o estimada, també.

    ResponElimina
  32. "El roce fa el carinyu" o la "fregamenta fa l'amor".
    Amb la meva dona parlem català i castellà (entre nosaltres, vull dir). Jo dic amor meu, carinyu o cariño i el què em passa pel cap en qualsevol moment (bé, des de fa uns dies també li dic brunyol...), però és bona idea adoptar-ne d'altres idiomes, a banda del castellà, de vegades se m'escapa un "honey"...
    ;-)

    ResponElimina
  33. Molt bé els comentaris, XeXu, estic d'acord amb tu :-)))

    Veig que tots estem d'acord en que les paraules amb les que podem demostrar el nostre amor són infinites... però la qüestió que no s'acaba d'aclarir és:

    - La persona que a la seva parella li diu coses com: vida meva, t'estimo moltíssim, amor meu, gatet, carquinyoli, bitxo bonic, osset, rei(reina) del meu cor, etc... és una persona... què? "afectuosa"?

    - La persona que als nens petits (fills, nebots, fills d'amics de confiança...) els diu també coses boniques vàries... està utilitzant un vocabulari... què? "afectuós?"

    Aquest és l'autèntic quid de la qüestió :-)

    Bona nit i tapeu-vos :-)

    ResponElimina
  34. Jo no necessito el diccionari per fer mostrar el meu amor en paraules, i més que carinyu, utilitzo altres paraules que t'ho donen la relació....
    Que et sembla un "cuca" per exemple, és carinyòs igual, o si més no... encara que no tingui res a veure, a mi em denota alguna cosa tendre....Jo també dic "osito" i no pas el "cariño" que al meu mosso li parlo en castellà... No sé això de les paraules carinyoses és un món.. i en cada relació hi tens el teu diccionari personalitzat!

    ResponElimina
  35. Des que et vaig llegir el post que m'ho he posat com un repte Xexu, trobar una paraula, trobar La paraula, cosa gens fàcil i sabent que tinc la partida perduda des del principi, però vaja, això passa amb totes, que s'han de guanyar :P
    Perquè una cosa és la relació de parella i l'altra la resta de relacions, que em sembla que potser ho hauries d'haver especificat al post.
    Perquè jo a tu et tinc molt de carinyu, però no et diré amor meu, ni cuca, ni cigronet, ni videta, ni cullonades ensucrades, vaja; de fet, la majoria no les dic ni en relacions de parella :P
    I també penso que ja que hem introduït un fotimer de paraules estrangeres tampoc vindria d'aquesta... que mira que està ben arrelada, eh?

    ResponElimina
  36. Estic d'acord amb el Ferran, tot i que a casa carinyo, carinyós i derivats són habituals.

    Assumpta, responent a les teves preguntes:

    1. Pot ser una persona amorosa, afectuosa, tendra, festosa…
    2. Està utilitzant un vocabulari amorós, afectuós, tendre, festós…

    I molts altres adjectius que han anat sortint.

    Reconec, però, que amb aquest tema passa una mica com amb els insults. I diria que és més una falta de costum que cap altra cosa.

    ResponElimina
  37. Així, amic P-cfacsbc2v, creus que tan sols es falta de costum? Hi haurem de meditar :-)

    A mi "amorós" (a part de recordar-me un cognom) em fa pensar en els Osos amorosos que eren uns ossets de colors que van estar molt de moda fa uns anys :-))

    L'Estrip, al primer comentari, també parlava de falta de costum...

    Bé... si miro d'acostumar-me a dir-li al meu marit "estimat" enlloc de dir-li "carinyo"... hauré de dir-li "estimadet" enlloc de "carinyet"? :-))

    I, de totes aquestes paraules, "amorós, afectuós, tendre, festós…", si n'hagués de triar una per força, sota amenaça d'expulsió immediata de Catalunya, doncs triaria, sens dubte, "tendre".

    La va mencionar Iruna i és l'única paraula que em fa sentir còmoda quan la dic (tot i no estar-hi acostumada)... "és una persona molt tendre", "... el va mirar amb tendresa".

    Potser també "dolç", "dolça", "dolcesa"...

    Què fem XeXu? Mirem d'adoptar "tendresa" per fer país? :-))

    ResponElimina
  38. Totalment d' acord. Mira que en ocasions he pensat hòstia com li dic ara això. Solució: somric

    ResponElimina
  39. Núria, carquinyoli? Aquesta si que em sorprèn. Jo crec que aquesta és totalment personal, cadascú té les seves.

    Sergi, quina gràcia, la Núria parlant de carquinyolis, tu de brunyols (aquí bunyols)... quina trepa més dolça que tinc per aquí! La veritat és que per anomenar la parella ho hem de fer amb el que ens surti, no ens posarem normatius, ara!

    Assumpta, aquí està el tema. Parlant-ho amb una amiga vam determinar que no hi ha una sola forma, com passa molts cops. Algun terme en català pot substituir algun significat de 'cariño', i per un altre significat haurem de buscar una altra forma, que potser no s'assembla. Tendresa i aquests altres que han dit són bones, però també per dir que tens carinyo a algú es pot dir 'me l'estimo'. No l'estimo, sinó que me l'estimo. El nostre meravellós verb estimar dóna per molt.

    Eli, però ja no és que es puguin fer servir les paraules maques que siguin amb la parella, en això hi estic perfectament d'acord. El problema és que 'paraules carinyoses' està mal dit, i com anomenem en català aquest tipus de paraules, o la qualitat que té una persona que transmet tendresa i que fa arribar el seu amor a l'altre?

    Caram Elur, ja em dius el que he de posar i no en el post? hahaha, m'ha fet gràcia. Mira, com li deia a l'Assumpta, ahir amb una amiga van trobar una forma catalana per substituir part dels significats de 'cariño', i m'encanta. Però malauradament, no val per tots els significats. Dir que t'estimes a algú, no que l'estimes, sinó que te l'estimes, és sinònim a dir que li tens carinyu, no? I per altres significats, segur que es pot trobar altres construccions, o altres paraules substitutives. Una traducció perfecta no deu existir, però qui la vol, si tenim les nostres pròpies formes.

    P-CFA..., potser tens raó i a aquestes paraules només els falta que els donem un ús més estès. Ara que me les llegia, no les he vist tan estranyes, no em sonaven tan malament. Però tens raó amb això dels insults (bon link!), els catalans fan riure més que una altra cosa. Però escolta, un dia se'm va acudir dir bandarra a la meva iaia, i no vegis com es va posar!

    Moni, com dèiem, el llenguatge no verbal de vegades és molt més important que qualsevol paraula, i omple més.

    ResponElimina
  40. sóc així de repelent a vegades :P jejejejeje

    ResponElimina
  41. Saps, Xexu? Aquí et donc la raó. És com, en castellà tenen "amar" i "querer" i en català només tenim "estimar" per les dues, quan les dues paraules castellanes volen dir coses totalment diferents. A favor del català diré que la sonoritat i profunditat de la paraula estimar m'agrada molt més que les altres dues, que trob una mica més fredes ;)

    ResponElimina
  42. Totalment d'acord amb tu. Jo també m'hi he trobat moltes vegades al escriure. Fins i tot si es tracta d'un mail informal, m'acaba fent mal a la vista dir alguna cosa a algú "amb tot el carinyo del món", però alhora em dóna pel sac haver de substituir-ho per "amb tot l'afecte del món" o qualsevol d'aquests.

    Crec que la paraula que ens separa del castellà en aquest cas és "efusiu". Jo entenc el cariño com apretar a algú ben fort entre els braços, com fan les tietes o les àvies quan et volen demostrar com t'estimen i sembla que et vagin a estrangular. Això és efusiu, és descarat, sense mesura; no reprimeix ni una gota del sentiment d'estima.

    Tenir afecte, en canvi, és acaronar suaument, transmetent més amb la intenció, que no pas amb el gest en sí mateix, i sempre amb la prudència de no passar-re de la ratlla... Que no sembli que se'ns descontrolen els sentiments...

    No sé, agafeu un andalús típic i un català típic, i plantejeu-vos en quin dels anteriors paràgrafs encaixen millor... En fi, suposo que cap llengua és perfecta, però sempre pot millorar. És per això que cal que estigui viva.

    ResponElimina
  43. Doncs,és una paraula fonamental,açí a València,utilitzem molt "carinyet",que m´encanta...
    besets

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.