diumenge, 29 de març de 2009

Visc a Barcelona

En els últims temps he estat meditant canviar de pis. La veritat és que no sé massa bé per què, en principi és perquè m'he hagut de barallar força amb els administradors per coses que no semblaven tan complicades, quan no és un all és una ceba. Encara em queda contracte, així que tampoc no entenc la meva pressa. Però quan penso en fer un canvi, no se'm passa pel cap marxar de Barcelona.

Ara resulta que tinc una molt bona opció d'anar a viure a la ciutat on viuen els meus pares, amb unes condicions immillorables, un pis que està molt bé, un lloguer assequible, ben situat... però no és Barcelona. Amb aquest tema tinc un problema, i dubto que sigui capaç d'explicar-lo bé, però des que visc a Barcelona sé que no en vull marxar. Ara la ciutat s'ha buidat d'amics, i molts viuen precisament allà on podria anar a viure. Però tot i això, no me'n convenço. Barcelona té alguna cosa inexplicable, em genera una sensació que sé que perdria si en marxo, i estem parlant de no marxar gaire lluny. D'alguna manera, estar a la gran ciutat em fa sentir social, poder sortir de casa i caminar cap el centre, anar on vulgui, tenir-ho tot a l'abast, i sobretot, tenir la possibilitat de conèixer gent, d'interactuar, de sentir-me envoltat per la multitud. No sé què és, un sentiment, una sensació, la por de perdre capacitat de socialització si marxo.

I el millor del cas és que no aprofito gens aquesta capacitat de la que parlo; és irònic. Sempre faig coses amb els amics, sóc asocial amb la gent que no conec (com la majoria de gent de la ciutat), i no conec gent al barri ni enlloc fora dels entorns que freqüento, com ara la feina. Per això no sé quin sentit té que em senti així i que sigui tan reticent a marxar de la ciutat, quan, a més, entendria aquesta fugida com una cosa totalment temporal, i sé que algun dia tornaria. No ho entenc. Tot i els avantatges que podria tenir, l'única cosa que sóc capaç de pensar és: ...però no és Barcelona.

38 comentaris:

  1. potser és que saps que tens aquesta possibilitat, de sortir i conèixer gent, fer coses, xò que simplement no la necessites i que quan ho necessitis ho podràs fer.

    Surts al carrer i tens un munt d'oportunitats. I en mitja hora estàs a tot arreu, et fa molt més lliure.

    Temps enrera tb em vaig plantejar marxar de la ciutat, x raons econòmiques, xò treballant-hi tp em suposava un estalvi molt més gran. Sé que tinc la sort de poder viure a BCN i que fins i tot es pot considerar un privilegi, xò s'han de mirar moltes coses.

    Em sembla XeXu que no t'ajudaré massa.... tot és mirar pros i contres. La ciutat, de fet, sempre estarà.

    ResponElimina
  2. Jo no visc a barcelona i reconec que hi ha un munt d'oportunitats i possibilitats que altres ciutats no tenen. Però no s'hi està malament tampoc.

    ResponElimina
  3. oh, a tu tb et passa? Jo sempre he viscut a Barcelona, i ja des de petita, quan surto fora, encara que el lloc on vagi m'agradi molt, doncs la sensació que tinc quan torno a barcelona no la sento enlloc més, una sensació de seguretat, de tornar a estar a casa. No ho sé. Algun cop he pensat en la possibilitat de viure a un altre lloc, però em costaria molt, segur. I enllaçant-ho amb el teu anterior post, doncs segurament alguns defectes li trobo, però formen part de la ciutat i si em quedo amb el conjunt, i m'encanta!

    ResponElimina
  4. La possibilitat de canviar de pis si és en un lloc més barat, evidentment t'aniria genial, però tot això que dius de la ciutat... No ho sé. Jo en un poble m'hi sentiria de perles, i més quan només està a una estoneta en tren de tot això que dius que t'encanta.
    Però clar, jo sóc molt més de poble que tu, i la ciutat moltes vegades em satura. Jo sóc de sortir al carrer i conèixer a tothom, saludar a l'entrar a les botigues i aquestes coses...
    No ho sé Xexu, un canvi d'aires potser és el que necessites. I marxar al poble tampoc és desaparèixer. Si la oferta és bona, jo no m'ho pensaria dues vegades i m'hi llençaria de cap!

    ResponElimina
  5. Sóc dels teus! Tota la vida porto visquent a Gràcia i no em mouria per res del món (encara que això, mai se sap...). Per molt que estem rodejats de molta gent, també tenim la nostra pròpia intimitat i anonimat, cosa que als pobles no passa. Tothom està pendent de tothom i de xafardejar el que fas. És insoportable!!

    A Barcelona ho tens tot a mà, veus gent, moviment, ... Jo també Visca a Barcelona!!

    Comparteixo el que dius, però, que tots som una mica asocials. Sempre anem amb la mateixa gent! Però bé, això tampoc ha de ser dolent, no??

    ResponElimina
  6. ELLA TIENE EL PODER!

    Sí senyor, jo no visc a Barcelona però trobo a faltar el que dius, tot i que quan hi he viscut, tampoc ho he fet servir massa...

    Xexu, tu ets un profeta, i ningú es profeta a la seva terra... Jo esgotaria les possibilitats de Barcelona abans de triar-ne una senzillament perquè és més fàcil, però he de dir que jo no vaig ser capaç de fer-ho.

    ResponElimina
  7. (Què li passa al meu “actualitzador” de blogs? Tens aquest article posat des de fa SET HORES i a mi encara no m’apareix a la barra lateral... De fet, he entrat perquè he pensat que, diumenge al vespre, probablement hauries canviat el post... però m’he quedat amb els ulls com a plats en veure l’hora en que ho havies fet!! Aquestes coses m’empipen!!)

    Dit això... Barcelona... la meva ciutat estimada, enyorada... No marxis XeXu :-) jo mai, mai hagués volgut marxar i només ho vaig fer per amor. Així de clar. I cada dia somio amb un cop de sort pel qual la meva economia millora (i hauria de millorar molt!) i puc tornar a Barcelona (amb ell, clar... si no, no s’hi val jeje)

    Els dissabtes que vaig a veure la mare, em sento feliç només trepitjant els seus carrers... Si jo crec que un dia assolellat és més maco a Barcelona que a qualsevol ciutat del món, que l’airet de la marinada és mil vegades millor que aquest Mestral que tant m’atabala aquí baix, que els carrers de Barcelona, les seves cases... tot... tot té el gran encant de que és Barcelona.

    Jo no sé fer poemes però alguna vegada, mentalment, he arribat a fer alguns versos cap a la meva ciutat que més semblaven d’amor que pas cap altre cosa...

    Algun dia tornaré, eh? :-)

    ResponElimina
  8. Segueix sense actualitzar... el teu blog... Com n'hi hagi gaires així, demà se m'acumularà la feina jajaja

    Bona nit... i Visca Barcelona!!

    ResponElimina
  9. Posar el peu al carrer i tenir-ho tot a l'abast no té preu, encara que sigui a un cop d'autobús o dues planes i mitja de metro.

    Jo també em defineixo asocial com tu, però necessito saber que el brogit de la ciutat és allà fora, només pel gust d'aillar-me'n.

    Vol i dol. No ho has dit, però potser aquets lloc on pots anar a viure no té el caliu que té ara on vius... jo no marxaria a una ciutat o barri dormitori per empresonar-me a al cotxe o al pèsim servei de rodalies...

    Cal fer números: Et compensa el desplaçament diari pels diners que t'estalvies del lloguer. Estrapolant: La qualitat de vida no és un jardinet que només veus al matí a l'anara a la feina i que retrobes rebentat per l'estrés sense temps per gaudir-ne...

    Jo si pugués viuria a Gran Via /Pg Gràcia... ben insonoritzat, és clar que podent-me permetre'l, ja ho crec quen ho estaria!

    ResponElimina
  10. t'entenc perfectament xexu. malgrat que viure a barcelona és una veritable sangria econòmica, costa molt de marxar-hi.

    treballo a gràcia, visc a sants i aquesta sensació (la majoria de cops desaprofitada) d'estar a tir de tot em fa no moure'm. potser soc tontament capitalí, però penso que em costaria molt amotllar-me a qualsevol indret que no sigui aquest.

    ResponElimina
  11. Ara arriba la de poble;), jo em moriria a Barcelona. No hi he viscut mai i potser m'equivoco. Per feina i pujo un o dos cops per setmana com a mínim i no crec que m'agradés viure-hi. Tot i que reconec que pel que fa al tema oportunitat de lleure, cultura oci és immillorable

    ResponElimina
  12. Jo sempre he viscut a ciutat (tot i no ser Barcelona capital) i, la veritat, si pogués anar-me'n a viure a un poblet tranquil·let no m'ho pensaria gaire. Cada vegada m'estressa més la vida urbana.

    ResponElimina
  13. D'acord, viu a Barcelona, però quan en surtis i vagis pels "puèstus" no facis de pixapins, eh?! jejeje

    Veus? per totes les raons que dius busco pis a Girona (per mi ja és prou gran, a Barna m'ofego). I segurament no aprofitaré ni la quarta part de les possibilitats que hi haurà, però vaja... que no sigui perquè no hi són, eh? sempre podem dir que triem no aprofitar, que de fet és el que fem.

    ;*)

    ResponElimina
  14. Entenc perfectament aquesta sensació que sents, Xexu. A mi em passa el mateix amb Palma. Si algun dia he de marxar, ja no de Palma sinó de l'illa, sé que el que més enyoraré serà la terra perquè tot el demés, excepte la família, ho pots trobar en altres llocs.

    ResponElimina
  15. Doncs jo he viscut a llocs ben diferents, a Barcelona i fora de Barcelona, lluny i a prop. I m'adono que a tot arreu hi he estat bé. I ara mateix no hi ha distàncies. Totes les possibilitats estan obertes a tot arreu.

    A mi només em costaria una mica i potser tampoc tant... marxar a viure fora de Catalunya. I el fet d'anar i tornar també és agradable. Recordo quen vaig tornar a Barcelona el segon cop que hi vaig viure que era com trobar un conegut i desconegut a la vegada. Una sensació molt interessant.

    ResponElimina
  16. M'agrada estar a prop d'una ciutat , però no al mig , saber que la tinc aprop i viure en un lloc tranquil .
    Ara si ets urbanita , necessites estar al centre.

    ResponElimina
  17. hola, jo sóc nascuda a barcelona, hi he viscut époques "ara sí, ara no" i al final ja no hi he tornat a viure més.
    I a mida que pasa el temps esic més convençuda que no hi tornaré a viure mai més. M'atabala ja tanta gent, tant soroll, sí que és cert que tens moltes coses però és el que tu dius, ho tens a l'abast i no ho gaudeixes.
    Ara tinc barcelona a 40 minuts en tren, els catalans, i hi baixo sovint però sé que en quan em cansi, torno a agafar el tren i gaudeixo de la tranquilitat que dona viure en una ciutat petita.
    Jo no descartaria agafar el pis que sembla ser que tens a l'abast, pensa-hi.

    ResponElimina
  18. Doncs jo sóc més de l'altra banda.
    Barcelona sí, però amb mesura. No sé si seria capaç de viure-hi una temporada llarga, o fins i tot afincar-m'hi. Sí, Barcelona és el (maleït, ho sento) centre, té de tot, trobes de tot, pots fer pràcticament qualsevol cosa… Però què hi farem, de moment prefereixo apostar per la perifèria, creure en ella i allunyar-me del centre (dels trons) sense perdre'l de vista i gaudir de la vida en ciutats més petites, o fins i tot en pobles i poblets aïllats de l'estrès urbà… Però (per favor) connectats al món :p

    I això, valgui la contradicció, t'ho estic dient des de la Biblioteca de Catalunya, on he hagut de venir a consultar documentació sobre la perifèria. Vaya por diox!

    ResponElimina
  19. Nosaltres no som gens urbanites, però respectem els gustos dels altres. Coincidim amb garbi24, tenir una ciutat a prop, però prou apartada per estar tranquil.
    Totalment d'acord, nano!

    ResponElimina
  20. Els de l'ajuntament de Barcelona t'haurien de llogar per fer-los la campanya publicitària aquesta que passen per TV3.
    Fora bromes. És important que et trobis bé al lloc on vius. Si el cos et demana de viure a Barcelona queda-t'hi. Si no et fa res tenir pares i amics a una altra ciutat llavors no canviïs.

    ResponElimina
  21. has parlat en diversos post al llarg del temps de lo molt que t´agrada la ciutat.. bé, bcn en si. perquè canviar si t´encanta aquesta ciutat? al fi i al cap,com tu dius, si la deixes hi acabaràs tornant, no?

    jo per part meva no soc gens de ciutat. No sé, m´atabalen aquestes ciutats grans. soc massa de poble jo...

    ResponElimina
  22. em sona la sensació... i això que jo no sóc de Barcelona! però després de dos anys vivint-hi, quan vaig decidir mudar-me a Vilanova,al principi pensava tot això que dius. Però ja veus... vaig vindre a Vilanova buscant qualitat de vida i sense dubte que vaig encertar...

    I si dius que no estàs massa lluny de la capital... millor encara!;)

    ResponElimina
  23. Doncs jo soc de poble, mes de poble q un cistell i mes de poble q les mosques i a cap preu em passaria pel cap anar-me'n a viure a la gran ciutat, pero ni farta de vi...
    Ja veus XeXu, t'ho puc dir més fort, però més clar ja no...

    ResponElimina
  24. Jo sóc de poble, però vaig viure 8 anys a barcelona... vaig haver de tornar cap a "casa" però algo em diu que hi tornaré. Hi vaig sempre que puc i es que Barcelona té allò que dius.. tampoc sé el que és...
    És una ciutat màgica. :)

    ResponElimina
  25. ostres! com t'entenc! jo hi vaig nèixer a Barcelona i vaig viure fins fa 18 anys més o menys i encara l'enyoro i m'agradar tornar-hi de tant en tant i perdre'm pels seus carrers i les seves places i caminar disolent-me amb la gent, passar desaparcebut, no trobar-me coneguts indesitjables...
    m'encanta i sí, hi tornaria a viure.

    ResponElimina
  26. Si la cosa és com l'expliques, ho tens fàcil: no se t'acudeixi moure't de Barcelona! Està clar que ets addicte a aquesta ciutat, i de fet, malgrat el soroll, la humitat a l'estiu i el seu govern municipal, ho entenc. Barcelona és un bon lloc per viure, sense dubte!

    ResponElimina
  27. vols dir que canviaràs si fa un canvi?
    de fet es podria titular visc a Catalunya, i si canvies de poble seria només com canviar de barri.
    Tot depèn de com ens mirem la mesura de les coses.

    ResponElimina
  28. jo passo temporades que vull marxar i sempre penso....¿què faré lluny d'aquí?...

    En el meu cas és una relació amor-odi amb la ciutat.

    ResponElimina
  29. A mi Barcelona m'agrada, però per viure-hi prefereixo un lloc més tranquil. Potser és perquè mai he viscut a Barcelona, però la veritat és que tampoc m'hi veig...
    Hi ha una cançó de pepet i marieta que diu: "Barcelona és bona si la bossa sona, Barcelona et somriu si fas la perdiuuuu" nananana nanananaaaaaa :)

    ResponElimina
  30. Ets un cosmopolita que gaudeix de viure a la ciutat, tot i que potser no la visqui socialment.

    ResponElimina
  31. Què t'he de dir, un cop hi vius, no hi pots deixar de viure per tot el què t'aporta i hi barris genials, barris que et porten a llocs que t'agraden... què hi farem, jo mai la podré deixar del tot Bcn tot i q de vegades necessiti marxar-ne ràpidament.

    ResponElimina
  32. Jo (de moment!!!) no hi he viscut mai a Barcelona... però les sensacions de quan hi sóc, són increïbles. És a dir que t'entenc perfectament encara que no hi visqui! Sempre m'ha agradat! És com el lloc on ho pots fer tot i ningú t'assenyala. On tens la comoditat de moure't ràpidament, a peu, moto o amb transport públic... però és com si tot fos al "costat" de casa. I s'hi respira un ambient completament diferent. Et sents part d'alguna cosa.

    El somriure que fas quan surts un diumenge a la tarda i et trobes la munió de gent que passeja, no té preu. Jo em vaig quedar parada, parada... al meu poble (i en molts pobles) això és impensable... Suposo que en dos anys, hi seré. I tant :)

    ResponElimina
  33. Lo nostre lloquet està on vulguem crear-lo.
    Reconec que Barcelona té moltes coses i moltes oportunitats, però també té los seus inconvenients. I la gran frase de: "Barcelona és bona si la bossa sona" es compleix tots los dies i en tots los àmbits. A canvi té altres coses que a fora no trobes, però te puc assegurar que si marxes n'acabes trobant d'altres molt millors.
    Jo vaig raptar a un barceloní de tota la vida, i en cap moment se li ha passat pel cap tornar.
    Al final acabem trobant lo que necessitem al lloc on vivim, tot és qüestió de buscar-ho. A més que si marxes, la ciutat no despareixerà, i t'esperarà per si vols tornar algun dia :)

    ResponElimina
  34. Crec que entenc el que dius, però em costa tant descriure-ho com a tu. No és una qüestió de logística, de tenir-ho tot a prop, ni de tenir una oferta cultural de la que mai en treus partit. És la sensació de que sense fer res formes part d'alguna cosa, de sentir que la ciutat t'abriga, t'acotxa... Jo no he nascut a Barcelona ni hi visc ara mateix, però m'hi he passat nou anys i això ha estat suficient per sentir aquesta abraçada.

    Però et diré una cosa que no et vaig dir aquell dia: La sento molt més ara, que quan vaig marxar de Barcelona ara fa tres anys, i gaudiria més de la ciutat si m'hi traslladés ara, que no pas si m'hi hagués quedat en aquell moment. Res és per sempre, i menys si està a les teves mans. No en tinguis cap dubte: d'aquí un, dos o tres anys Barcelona estarà tan al teu abast com ho està ara.

    ResponElimina
  35. Jo no visc a Barcelona, i no hi podria viure, no sóc gens urbana, tot i que els privilegis els veig, em sento molt i molt agobiada quan hi vinc...has de decidir tu, maco!

    ResponElimina
  36. Cal que digui que t'entenc perfectament. Però que molt i molt i molt perfectament??? Petons maco. A veure quan em poso al dia :)

    P.D.: M'alegra veure que segueixes al peu del canyó. Petons.

    ResponElimina
  37. Com sempre, opinions per tot. Hi ha qui adora Barcelona, hi ha que la vol ben lluny... però ja sabeu com me l'estimo jo. Només és que l'estimació no em pagarà el lloguer... Gràcies a tothom pels vostres comentaris. Em va agradar poder exposar aquest tema aquí, i m'han encantat les vostres respostes.

    Rits, i si els comentaris m'han agradat molt en general, tu ja la claves a la primera frase. Crec que tens raó, potser és alguna cosa que sé que hi és, però que no faig servir perquè no cal, però ho vull mantenir per quan calgui. Potser m'equivoco, però és possible que tu també visquis sola com jo? És per això que veus les coses de manera similar. És un privilegi, però s'ha de valorar bé, tenint en compte que, a poc que es pugui, la ciutat sempre ens rebrà amb els braços oberts.

    Kweilan, viure en una ciutat prou lluny de Barcelona tampoc em desagradaria, si la vida m'hi portés per algun motiu. Però estic parlant de ciutats de la perifèria, que en depenen massa com per esdevenir importants per elles mateixes.

    Bruixo, tots sabem que la nostra ciutat no és perfecte, que està lluny de funcionar perfectament, i que la mateixa gent la fa menys hospitalària que altres llocs, però és això, ens l'estimem tot i els seus defectes, el conjunt és màgic i meravellós. Jo, si puc, mai me n'allunyaré. I si ho he de fer, sempre estaré pensant en tornar.

    Grapa, la meva racionalitat més profunda em diu que tens tota la raó, que t'hauria de fer cas i que hauria de fer cas a aquelles parts de mi que creuen que ara per ara, convé un canvi d'aires i que l'oportunitat és bona, millor fins i tot del que he dit al post. Però la frase final continua sent vàlida, i no sé què faré, sol en mig de tanta gent, però de moment vull esgotar les opcions. I sé que no és desaparèixer, però aviat Barcelona quedaria en sentit contrari, i això si que em fa mal.

    Jordi, ets tot un urbanita com jo! Poca cosa més puc afegir, estem d'acord, t'asseguro que si trobo un pis a bon preu no m'ho pensaré, però l'oferta és temptadora, i el poble o ciutat del que parlo tampoc és d'aquests que parles tu, allà la gent és igualment asocial, ratllant el ser borde.

    Txari, és cert que estaríem parlant d'un cas similar al teu, però he de dir que jo, de trobar-me en el teu cas, probablement hagués triat el mateix que tu, és clar. Quedar-se amb el camí fàcil no sempre està bé, però si el camí és taaaaaaan fàcil, t'ho has de pensar dos cop. O cap, quedar-t'ho amb els ulls tancat. Esgotaré les opcions, i encara hi ha temps. Ja saps que sí.

    Assumpta, quines declaracions. M'agrada que et sentis així, i ja saps que jo també faria aquests sacrificis per amor. Em costaria, eh, però ho faria. Però tu ets un bon exemple de que les coses simplement són, passen així, i de vegades no ho podem evitar. Si la vida t'ho permet, torna a Barcelona, segur que hi seràs feliç. Jo intentaré no marxar-ne, o no anar massa lluny, amb la idea de tornar-hi així que pugui. Però sempre hi haurà aquella por de no saber si serà possible. A més, jo sempre havia dit que no em volia quedar on vaig créixer, i ara hi he de tornar, amb l'edat que tinc? Espero que no. Però s'ha de reconèixer que és una gran oportunitat. Per cert, a mi tampoc se m'actualitzava el meu propi post, així que gràcies per passar per aquí igualment, ja em coneixes els horaris!

    Met, benvingut al bona nit. Dius una cosa que m'agrada, això de sentir-se asocial, però necessitar el brogit de la ciutat. Pel plaer d'aïllar-se'n? Jo no arribo a tant, només amb saber que hi és en tinc prou. Encertes amb això de les ciutats dormitori, és precisament el que no vull, però tampoc no entenc per què. L'oportunitat és bona i probablement em compensaria econòmicament i en altres aspectes, però em faltaria alguna cosa important, a la qual no puc posar nom. Ah, i el meu gran somni? Viure a Rambla Catalunya.

    Òscar, qualsevol altre lloc no seria Barcelona, oi? Potser no fem altra cosa que anar de casa a la feina, i de la feina a casa, però la ciutat hi és, per quan la necessitem. A més, en el teu cas, si vas en transport públic, aquest trajecte t'obliga a passar pel centre!

    Mireia, és normal que surtin opinions totalment contràries a la meva, hi ha gent que no pot sofrir la ciutat, i no provaré de dir-te que és perquè no ho has provat. De visita de conya, però si no t'agrada per viure-hi, és així i punt.

    Carquinyoli, la teva ciutat cada cop esdevé més un barri de Barcelona, i això es nota. A efectes pràctics, tu pots dir que ets de la ciutat, encara que conserveu la identitat, però voler marxar a viure a un poblet no és estrany. Hi ha els urbanites, i els urbanites forçats. Ja saps, posa fil a l'agulla.

    Elur, si no anés fent el pixapí pel món, quina gràcia tindria ser de Barcelona?? No, no, s'ha de notar! Girona m'encanta, ja t'ho he dit a casa teva, i és una ciutat on pots tenir el mateix sentiment que tinc jo per la gran ciutat, que la descrius molt bé. Quan era més jovenet (i no vivia a Barcelona), pensava que m'agradaria viure en una ciutat petita, aïllada, que tingués de tot, però sense ser una metròpoli. No coneixia Girona, segur que m'hagués encantat. Però sobretot, no havia viscut a Barcelona encara.

    Caterina, jo sóc més d'estimar les altres coses, però això sí, de deixar Catalunya també enyoraria molt la terra. Però mira, si mai has de deixar Palma tu, sempre pots venir a Barcelona, segur que t'encantarà per viure-hi.

    Carme, no dubto que pot estar molt bé viure a molts llocs, de fet, no és tan important la terra on deixes l'empremta, sinó un mateix i la gent que t'envolta, i tot el que hi vius. Una terra ens acull, i ens agradarà més o menys, tindrà més avantatges o desavantatges, però qualsevol lloc pot ser una llar. Però potser jo sóc més fetitxista, això de les tornades... no m'acaba d'agradar, el que m'agrada a mi és no perdre les coses.

    Garbi24, l'has clavat, jo: com més al centre, millor!

    Menta, jo no descarto que marxi de la ciutat d'aquí molts anys, a retirar-me a un lloc més tranquil, però de moment no se'm passa pel cap. Entenc que tot té els seus avantatges, però ara per mi el més gran és tenir-ho tot a l'abast, encara que no ho aprofito. Ja tinc en compte l'oferta, ja, però intento descobrir altres opcions.

    Musa, ja està bé, no és que jo no cregui en la perifèria, i tampoc no sóc tan centralista, però vull viure on em ve de gust, i si no em surt de marxar a la perifèria, doncs no hi aniré. Això sí, internet que no ens falti, sigui on sigui!

    Els del PiT, potser no és mala opció, però podent tenir el centre a tocar, per què dubtar-ho?

    Marta Cebrián, si els de l'Ajuntament m'han de pagar una pasta, jo encantat de fer propaganda. És difícil de dir, la veritat, no sé què és exactament el que em lliga a Barcelona, però és un sentiment fort que està superant el que esmentes.

    Aina, com ja he dit per aquí, el problema no és el fet de tornar, el problema és que a mi no m'agrada haver de tornar, perquè no m'agrada marxar dels llocs als que agafo estimació.

    Nimue, t'asseguro que Vilanova té molt més encant que el lloc on hauria d'anar a viure. Segur que es poden trobar coses bones a tot arreu, però ja dius que tu mateixa saps el que se sent.

    Montse, tu t'ho perds. A la ciutat tenim mosques, cistells, i fins i tot vi. Si tot això no et tempta, ja no sé que fer.

    La magia del corazón, molts dels que heu marxat dieu que teniu la sensació de que tornareu, o voleu fer-ho. Serà que realment aquesta ciutat té algun encanteri que ens fa estimar-la.

    Deric, jo que em pensava que eres un saltenc de tota la vida... està bé saber que ets dels meus. Però bé, Girona està molt bé també, no?

    Ferran, això intentaré, a veure si ho aconsegueixo. Però saps, una ciutat on m'agradaria viure seria Munic. Alemanya em tira molt a mi.

    Estrip, però saps, a mi hi ha barris de Barcelona on no m'agradaria viure. Així que ja ve a ser el mateix.

    Abogada, benvinguda a Bona nit i tapa't, gràcies per passar. En la teva relació amor-odi veig que guanya l'amor, de moment...

    Guspi, en Peret tenia raó, la ciutat és bona si la bossa sona, perquè cara ho és una estona llarga. Ja veus que molts dels que vivim o hem viscut a Barcelona tenim una forta atracció per ella.

    Núria, una bona definició, o un bon anàlisi, com prefereixis.

    Cesc, doncs potser tindràs l'oportunitat de tornar-hi a viure tranquil·lament, i fer la teva vida a la gran ciutat. I no en fugis, home!

    Yuna, però tu treballes a Barcelona, oi? Això ja és prou, perquè sortir a passejar per allà dóna gust. Espero que vinguis a viure aquí aviat, i de seguida seràs dels meus, ja no te'n voldràs moure!

    Bajo, això és que tu li dónes molt! Tens raó, la llar ens la fem on estem. I encara tens més raó, la ciutat no la mouran de lloc, estigui jo on estigui. Per amor jo també seria capaç de marxar, però de moment, em sembla que he de mirar per mi mateix, i pels meus gustos.

    Gerhart, m'agrada el que has dit de formar part d'alguna cosa, i que la ciutat t'acotxa. És cert, a Barcelona et sents part d'un tot, moltes de les explicacions que han donat per aquí em semblen vàlides per explicar aquest sentiment que ens costa tant. La ciutat no es mou, això segur, però vosaltres m'estimareu igual si marxo d'aquí? Em visitareu com fèieu abans de tenir l'altra seu que tenim ara??

    Zel, caram, sembla que li tinguis fòbia. Que diferent pensem en això. No només decideixo jo, els diners hi juguen un paper important.

    Maria, ja ho sé que m'entens, potser m'hauria de fixar en el teu exemple per agafar forces. Passa't quan vulguis, ja saps que ets benvinguda.

    ResponElimina
  38. Doncs perquè estàs enamorat de Barcelona XeXu... a mi no em sorprèn el que expliques, et conec un xiquet i sé que t'estimes aquesta ciutat fins al punt de no poder viure a un altre indret. Crec que és molt bonic poder-te sentir així a un lloc, notar que hi estàs agust, que és casa teva.
    El que sí que és curiós, i crec que a molta gent ens passa, és que no aprofitem prou totes les possibilitats que sempre diem que té la gran ciutat. Recordo quan estudiava a BCN però no hi vivia, sempre em queixava que no podia fer res i estava apartdada del món, però quan vaig anar-hi a viure tampoc és que canviés molt la meva rutina. Això sí, respirava d'una altra manera, en això estic dacord amb tu, és una sensació indescriptible.
    una abraçada barceloní!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.